procés català

L'exdelegat del Govern a Brussel·les nega pagaments a observadors internacionals per l'1-O

Albert Royo, del Diplocat, admet que es va pagar el viatge i les dietes a delegats parlamentaris que van visitar Catalunya pel referèndum

per Redacció , 3 de juliol de 2018 a les 20:01 |
Amadeu Altafaj, aquest dimarts | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'ex delegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj ha negat aquest dimarts a la tarda que la Generalitat pagués observadors internacionals per a l'1-O, i ha afirmat que només va encarregar a una fundació d'estudis holandesa un informe sobre la situació geopolítica internacional perquè la Generalitat tingués opinió sobre determinades polítiques de la Unió Europea.

Així, The Hague Centre for Strategic Studies (HCSS) va elaborar un estudi sobre els riscos del terrorisme jihadista, el paper de Rússia en l'escena internacional, el Brexit i la presidència de Donald Trump als Estats Units, entre altres. No obstant això, HCSS va enviar a finals de setembre a Catalunya diversos observadors internacionals. L'ex secretari general del Diplocat Albert Royo ha negat que fossin observadors internacionals, sinó "delegats parlamentaris" que volien constatar la situació política, cosa que ja havien fet anteriorment durant el procés participatiu del 9-N del 2014 o a les eleccions al Parlament del 27-S del 2015. Aquestes estades les va pagar el Diplocat.


Altafaj i Royo han declarat com a investigats davant del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona i només han respost a les preguntes dels seus advocats. Segons fonts jurídiques, Altafaj ha explicat que ell no decidia les polítiques exteriors del Govern i que des del 2015 s'havia planificat com influir en les polítiques europees i com aquestes podien afectar Catalunya. Una de les decisions de la delegació va ser encarregar a The Hague l'informe citat, que no es va arribar a lliurar mai perquè faltava el tercer pagament, que s'havia de fer quan la Generalitat ja havia estat intervinguda pel govern espanyol. Els dos pagaments, de setembre i principis d'octubre, van sumar uns 119.000 euros, i en faltava un tercer d'uns 47.000. 

El Diplocat, per la seva banda, es va gastar més de 40.000 euros en avions, hotels i dietes per a 47 observadors internacionals per donar-los a conèixer el conflicte polític català. No obstant això, tant Altafaj com Royo han negat que ells signessin cap ordre de pagament, perquè no n'eren els responsables.


El 1982 la Generalitat va fundar el Patronat Català pro Europa amb l'objectiu de promoure i coordinar activitats d'informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya. Era un consorci, i el 2007 es va refundar en el Patronat Catalunya-Món. La nova entitat, a més de donar suport al Govern i al conjunt d’entitats econòmiques, acadèmiques i de l’administració local que n'eren membres, era una plataforma de representació i promoció dels interessos de la societat catalana a l’exterior.

El novembre del 2012 es van modificar els estatuts del Patronat pel qual l’entitat es relacionava amb l’administració de la Generalitat, a través del Departament de la Presidència. D'aquesta manera, es convertí en un instrument de la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una estratègia de diplomàcia pública i contribuir al coneixement i al reconeixement exterior del país. Aquest nova orientació es va reflectir en el canvi de denominació, que es va passar a dir Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), un consorci públic-privat amb personalitat jurídica pròpia.


Al patronat del Diplocat, a més de la Generalitat estan representats els ajuntaments de les quatre capitals de demarcació, així com el de Vielha, les quatre diputacions, el Consell General d'Aran i les dues associacions municipalistes. Com a entitats privades de l'àmbit econòmic en formaven part la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis, les cambres de comerç, les patronals Pimec i Foment del Treball, la Confederació de Cooperatives i els sindicats CCOO i UGT. També en formava part la Taula del Tercer Sector Social, el Barça, les universitats catalanes i diverses escoles de negocis. En total són 39 organitzacions que tenen veu i vot, tot i que la major part del finançament l'aportava la Generalitat.

D'altra banda, també han declarat l'aleshores secretari general d'Afers Exteriors, Aleix Villatoro, que ha respost preguntes sobre el registre de catalans a l'exterior, i Marta Garsaball, autoritzada en comptes bancaris que van fer pagaments relacionats amb l'acció exterior de l'1-O. Abans de tots els investigats han declarat dos testimonis: un responsable d'Unipost que ha reiterat que van enviar una factura proforma a la Generalitat per a l'enviament de material electoral i l'ex cap de gabinet del conseller Raül Romeva, que ha respost sobre la campanya a favor del referèndum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació