Alba Vergés: «A ERC sempre tenim l'agenda nacional de màxims, l'objectiu és claríssim»

Alba Vergés (Igualada, 1978) ha estat escollida consellera de Salut després que el veto del govern espanyol a avalar el nomenament de membres del Govern represaliats tanqués la porta a la restitució de Toni Comín, a l'exili. Tot i això, la nova titular del departament ja fa uns anys que és un valor a l'alça a ERC, partit al qual tot just va entrar a militar el 2011, i un any després ja presidia la secció local del seu municipi i entrava al Parlament com a diputada.

A la cambra catalana, ha presidit la comissió d'investigació de l'"Operació Catalunya" i la comissió de Salut, i va formar part de la mesa inicial presidida per Roger Torrent aquesta legislatura, fins que Quim Torra la va cridar per liderar el departament amb un pressupost més elevat del Govern. Té experiència amb el sector, ja que va ser cap d'administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d'Igualada durant cinc anys, i en aquesta entrevista amb NacióDigital analitza algunes de les mesures que impulsarà al departament, la conferència nacional d'ERC del cap de setmana o les properes eleccions municipals.

- Què li va dir a Toni Comín quan es va saber que seria la consellera de Salut?

- Havíem passat un procés en què ell estava formalment nomenat per seguir com a conseller, però no ho publicaven des de l'Estat i, per tant, el Govern va fer un canvi. I com que compartíem projecte la legislatura passada, amb diferents barrets, era una persona de confiança de l'equip i que podia fer bona feina, i així ho va entendre ell també.

- ERC estava còmode amb l'escenari de restitució de consellers?

- Vam fer un posicionament personal respecte això i teníem altres consellers en una situació similar a la de Comín o a la d'Oriol Junqueras. Vam decidir que cadascú havia de poder escollir, però que la prioritat era recuperar el Govern i acabar amb el 155, que va ser molt llarg i el van patir els treballadors i treballadores del departament i de la sanitat en general.

"[Quant a la restitució de consellers] vam decidir que cadascú havia de poder escollir, però que la prioritat era recuperar el Govern i acabar amb el 155"

- Quins efectes va tenir el 155?

- Moltes, coses aturades que vam haver de signar perquè la ministra no trobava el moment en certes qüestions com les professionals de les interrupcions voluntàries d'embaràs, algunes de les quals havien estat més de mig any sense contracte, o tota la càrrega burocràtica que van rebre els treballadors d'aquesta casa, amb més de 25.000 declaracions jurades per garantir que els diners per comprar pròtesis o altres qüestions no s'estaven gastant en res relacionat pel procés. Qüestions molt absurdes, com el nom d'un CAP que no els agradava, o el fet que tots els consells de direcció que hi havia haguessin d'enviar prèviament l'ordre del dia de les reunions per esperar el vist-i-plau. Això ha estat un maldecap per a la gent de la casa.

- Quin nom d'un CAP no agradava?

- Un de Figueres, crec que era. Coses molt absurdes, tot plegat, que han alentit l'arribada cap als hospitals i centres sanitaris on anaven els materials.

"Els treballadors del departament van haver de firmar més de 25.000 declaracions jurades per garantir que els diners per comprar pròtesis no es gastaven en el procés"

- El 155 va comprometre l'estructura del sistema santitari?

- No tant això com treballar realment malament, sense iniciativa política o algú que respongui de les decisions que es prenen. Tot eren expedients aturats.

- A la seva compareixença al Parlament, va anunciar que reunirà tots els agents sanitaris abans del setembre, per diagnosticar les mancances del sistema sanitari. Com s'ha de fer perquè sigui sostenible?

- El sistema sanitari és sostenible malgrat l'infrafinançament crònic que sempre ha tingut. La reunió amb els agents és per a una altra cosa, a fer una bona planificació futura, perquè hi ha canvis en els professionals, cal perfils nous, hi ha tota una generació d'infermeres i metges que es jubilaran, perquè van entrar al sistema de cop... Hem de fer front a una nova planificació que respongui a les necessitats del present i del futur, no allò que havia estat sempre. Això és un repte i forma part d'un pacte necessari. Si no ho afrontem ara, en deu anys ens trobarem que no hem planificat bé, i s'ha de fer de forma robusta. I quan tots els agents participen, les decisions ho són i responen al futur.
 
- En la mateixa compareixença, va defensar la tasca feta per Comín. Posarà l'accent també en la desprivatització?

- Sempre vam dir que és necessari reforçar el caràcter públic del nostre sistema. Té unes característiques principals d'un sistema públic, de garantia dels recursos que aportem entre tots i totes, i de caràcter universal. Això ho he defensat sempre i, per això, vam aprovar una llei amb un consens molt ampli de la societat catalana -amb el vot negatiu del PP i l'abstenció de Cs- que volem mantenir i esperem que, des de l'Estat, retirin el seu recurs [contra la llei d'accés universal a la sanitat], malgrat que ells també facin els seus passos, els quals celebrem i pels quals estem contents per la societat espanyola.

"Encara que ells també facin els seus passos, esperem que Sánchez retiri el recurs contra la llei d'accés universal a la sanitat"

- Confia en què Pedro Sánchez universalitzi la sanitat a nivell estatal?

- Alguna passa faran, segons ha dit la ministra, però a mi m'incumbeix el que fem aquí i demano respecte per les lleis del Parlament.

- Tornant a la desprivatització, en quin punt s'ha trobat la negociació amb l'Hospital General de Catalunya perquè s'incorpori a la xarxa d'hospitals públics?

- Encara no ho he abordat, però ho demanaré. En tot cas, no és tant aquest hospital com que la zona del Vallès està tensionada, perquè hi ha molta població. Treballarem pel que sigui millor pel present i futur de la zona. Totes les possibilitats que hi hagi les explorarem.

- La prioritat de Comín era la desptivatització de l'Hospital General. Ja no és l'opció preferida pel departament?

- No ho deixarem de mirar, però vull saber com està, quines possibilitats hi ha de tirar-ho endavant i no em tancaré a cap possibilitat perquè la zona del Vallès tingui una destensió.

"La zona del Vallès està tensionada i hi ha molta població. Treballarem pel que sigui millor pel present i futur de la zona. Explorarem totes les possibilitats"

- Al Parlament, l'oposició li va criticar manca de concreció en els seus plans. Com ho rebat?

- La concreció és poder implantar aquells plans pensats i consensuats amb el sector. No és tan arribar jo i fer plans nous, sinó intentar-los implementar, que és el que m'està demanant tothom. El cas més clar és l'estratègia nacional d'atenció primària i salut comunitària. S'han fet molts informes sobre aquest sector i ens demanen que ho implantem i ho tirem endavant.

- Alguns d'aquests plans requereixen un pressupost, però encara no s'ha assolit la quantitat prèvia a les retallades. Espera augmentar la partida l'any vinent? Fins quan?

- Primer, aspiro que no es vegi el sistema de salut com aquell que gasta i té el 40% de la despesa del pressupost. Espero que tothom comparteixi que és un sector que inverteix al país, genera ocupació de qualitat i coneixement i té un percentatge d'aportació en el PIB català molt important. Tot allò que sigui mirar-ho des del punt de vista de despesa, va en detriment del que es demana, que és generar salut i, quan es perd, tenir els mecanismes per cuidar i curar.
 
- Però, per fer aquesta inversió, no cal més recursos?

- Sempre calen més recursos, i hem de ser capaços d'explicar com els prioritzem, on els posem i com els aconseguim. No és una lluita amb el departament d'Economia o un intent de rascar-los d'altres departaments. El país genera aquests recursos i el país els mereix en un sector important com el de salut. La sanitat i la salut en general han estat sempre infranançades i necessiten recursos, però també gestionats de diferent manera, a la llarga, serem capaços d'aconseguir fer molt més amb els recursos que tenim. És un repte molt important.

"La salut necessiten recursos, però també gestionats de diferent manera, serem capaços d'aconseguir fer molt més amb els recursos que tenim"

- Quan diu fer més amb els recursos que tenen, significa que no preveu que creixin gaire properament?

- Els pressupostos seran els que seran i ara estem en pròrroga pressupostària. I no sembla que la ingerència de l'Estat en els pressupostos s'acabi flexibilitzant molt, tot i que no deixarem de lluitar-ho. Tenim el problema que els recursos que genera el país no ens acaben revertint aquí, per poder-los prioritzar en polítiques socials.

- Ha mantingut alguna reunió amb la ministra de Sanitat, Carmen Montón? Vostè ja va dir que no participaria en cimeres multilaterals de salut de comunitats autònomes mentre que no es normalitzessin les relacions.

- I així li vaig exposar a ella, que vam parlar per telèfon. Li vaig dir que teníem molt clara la posició sobre Catalunya i li vaig demanar que retirés el recurs contra la llei de la llei d'accés universal a la sanitat.

- Les relacions amb el ministeri aniran condicionades per com vagi la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra del 9 de juliol?

- Sí, evidentment, de relacions bilaterals se n'han de tenir, però, com a consellera, el que s'estableixi entre presidents serà el que faré des del departament.

"Tindrem relacions bilaterals amb el govern espanyol, però s'estableixi en la reunió entre Torra i Sánchez serà el que faré des del departament"

- Comín va aprovar la creació de l'Agència de Salut Pública i va projectar l'Agència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris. Manté la intenció d'implementar-les?

- Sí, i el més aviat possible les portarem al Parlament per a la seva aprovació, perquè és necessari recuperar l'Agència de Salut Pública, que va deixar de ser agència per l'exigència de l'Estat de reduir el nombre d'ens del sector públic, però que el país necessita perquè dona tot allò necessari perquè s'implanti la salut pública. Costa molt fer-ho des del departament. I l'Agència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris dona moltes possibilitats d'ordenar tot allò que fa referència a medicaments i productes sanitaris al nostre país.

- Té algun termini de quan pot arribar al Parlament?

- No, però ho vam deixar en un punt que no ens fes anar enrere i per poder-ho engegar de forma relativament ràpida.

"El més aviat possible portarem al Parlament l'Agència de Salut Pública i l'Agència del Medicament i Productes Sanitaris"

- De cara al setembre, han d'elaborar el pla de govern de l'executiu. Quins elements té clar que vol que entrin entre els objectius del seu departament?

- Un dels elements clars a incorporar és la perspectiva de gènere en la salut. Totes les dades ens diuen que cal fer un esforç i prioritzar certes accions que incorporin aquesta perspectiva de gènere. No només analitzant les dades, sinó que, un cop vist el greuge que hi ha pel fet de ser dona, incidir-hi amb canvis. No només hi ha la violència masclista, sinó també les diferències en el diagnòstic perquè les simptomatologies són diferents i, per tant, cal plans d'abordatge de certes patologies que o só només femenines o tenen un comportament diferent, com el pla d'artrosis o el pla d'endometriosis. Cal insistir-hi, treballar-ho i normalitzar-ho.
 
- ERC ara controla les tres conselleries que disposen de més recursos per fer inversió pública. És una responsabilitat o una oportunitat per demostrar com gestionen i augmentar la base independentista?

- ERC ja va demostrar molt la legislatura passada la responsabilitat en la gestió i és una oportunitat per als que prioritzem l'agenda social gestionar aquestes conselleries potents i encarades a les persones. Ho farem amb bons equips perquè són molt importants.

- Prioritzar l'agenda social significa deixar l'agenda nacional en un plànol secundari?

- No, sempre hem tingut l'agenda social com l'altra cara de la moneda de l'agenda nacional, i no podrem desplegar-la tant com seria possible perquè estem excessivament lligats per l'altra banda. Fins que no tinguem la sobirania plena, no podrem respondre com es mereixerien els ciutadans de Catalunya. Aquesta és la clau de volta de les dues cares de la mateixa moneda.

"Sempre hem tingut l'agenda social com l'altra cara de la moneda de l'agenda nacional, i no podrem desplegar-la tant com seria possible perquè estem excessivament lligats"

- Però davant la dificultat per implementar l'agenda nacional, cal centrar-se ara en la social?

- Nosaltres sempre tenim l'agenda nacional de màxims i l'objectiu el tenim claríssim i no l'abandonarem mai, i així ho vam establir a la conferència nacional. Altra cosa és que siguem conscients que en dos mesos no podem haver fet aquest salt, però l'agenda de màxims i el treball perquè sigui possible els tenim prioritzats. I aquesta agenda social només pot ajudar a que sigui possible.

- Algunes veus critiquen que aquest discurs d'eixamplar la majoria si es gestiona bé és naïf...

- Però és que, des d'un administració autonòmica, tens els límits molt marcats, i el finançament de la sanitat n'és un exemple molt clar, com ho ha estat també l'execució d'infraestrucutres com el corredor mediterrani. Tenim competències importants des de fa molts anys, perquè les hem volgut tenir per ser responsables del que afecta els nostres ciutadans, però no tenim la competència en els ingressos, i això és una línia que ho constreny tot. I aquesta sobirania també en els drets i llibertats retallats constantment per l'Estat és el que ens ha d'acostar a la República. Per això, l'anhelem i hi continuem treballant.

"Tenim competències molt importants, perquè hem volgut ser responsables del que afecta els nostres ciutadans, però no tenim competència en els ingressos"

- Oriol Junqueras va afirmar, en una carta llegida a la conferència nacional, que els "discursos nacionalistes excloents" són el camí més ràpid per tornar a l'autonomisme. És una esmena al full de ruta de Quim Torra?

- No és el mateix que venim explicant des de fa molts anys. Hem de ser capaços de parlar per tothom i atraure al camí ample de l'independentisme al màxim de gent possible, i tot el que sigui excloent ens anirà en contra de la República. És la línia que militàvem sols fa molts anys i on hem aconseguit sumar més gent. I amb cites com l'1-O hem apoderat molta gent que no es fa enrere. Les enquestes apunten que el suport a la independència creix. Que no ho fa tant com ho feia fa uns anys? És normal que, amb certs topalls, costi més créixer, però hem de mantenir un discurs inclusiu i, des del Govern, s'ha de fer també, deixar clar que governem per a tothom.
 
- En referència al referèndum, com interpreta el malestar generat al PDECat pel que Junqueras també va afirmar que ERC "es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l’esquena al juliol per salvar l'1-O"?

- No ho sé, perquè era un missatge per la gent que estàvem a la conferència nacional i Junqueras va fer unes reflexions molt pertinents en què instava a no recloure'ns en nosaltres mateixos, sinó en atraure més gent, per ser més forts. Davant un estat que no és capaç ni de parlar de tot, ens volem enfortir cada cop més.

"Junqueras va fer unes reflexions molt pertinents en què instava a no recloure'ns en nosaltres mateixos"

- Però Junqueras sí que va patrimonialitzar en certa manera l'organització del referèndum i fins i tot JxCat ha replicat que ells són més valents que vostès.

- JxCat, en aquell moment, tampoc no hi eren, però és una evidència que l'1-O és de tothom i de la gent, però no hauria estat possible, amb gent aguantant a les 5 del matí i rebent els cops de porra, si no hi hagués hagut una organització darrere fent-ho possible. És el cas més evident que, si les institucions i el carrer van de la mà, tenen una força extraordinària i ho hem d'aprofitar en tots els moments claus que ens faci avançar. Vam ser capaços també del 3-O i ja vam veure al reportatge del 20 de setembre com vam aguantar davant del departament d'Economia perquè hi havia molts companys nostres i volien impedir allò que vam acabar fent, l'1-O.

- En aquesta línia d'avançar, el president del Parlament, Roger Torrent, alertava diumenge contra una gesticulació o simbolisme excessius. Això vol dir que cal deixar d'estripar interlocutòries del Constitucional o de votar resolucions sense contingut pràctic al Parlament?

- Tot el que fem ha de permetre avançar. Per això insistíem que la recuperació del Govern havia de ser el més aviat possible, perquè això ens fa avançar. Tindrem mai una República sense un Govern que li doni suport? No! Totes les passes que fem haurem de decidir si ens permeten avançar o ens bloquegen en un discurs i prou. Jo he estat a la mesa del Parlament i ha estat un bloqueig constant amb la sensació de no poder avançar i era terrible. Hem de fer coses que ens ajudin a nosaltres, no a qui t'està intentant bloquejar a tu, no fer-ho nosaltres mateixos.

"Hem de fer coses que ens ajudin a nosaltres, no a qui t'està intentant bloquejar a tu"

- El gran risc de la legislatura pot ser la distància entre la retòrica i els fets?

- La retòrica hi ha de ser en política, hem de poder parlar, fer discursos i engrescar-nos, però els fets també. Intentarem contribuir-hi des del Govern i que els fets ajudin a entendre que la República és l'únic que al final farà que puguem viure més justament, sense problemes en educació o salut, sense topalls per avançar ni dificultats si ha nascut sense privilegis. Per això insistíem tant en les desigualtats socials, que també ho són en salut. Tot això que anem treballant ha de convèncer més gent i també a agents internacionals i de l'Estat, per parlar que aquest camí és ferm, ample i el farem.
 
- Una de les novetats en la ponència de la conferència nacional és la previsió d'una possible nova declaració d'independència si l'Estat es tanca a negociar l'autodeterminació. Aquest no és un camí ja provat que no ha permès avançar?

- La ponència inicialment no rebutjava cap via, tampoc la unilateralitat, però les esmenes fan que la puguis escriure més explícitament, perquè molta militància se sentia més còmode si es feia més explícit, però no renunciem a cap camí. L'única condició és que sigui democràtic i pacífic, perquè, a més de portar-ho dins, si sortíssim de la via catalana de fer les coses, els donaríem una excusa per a una major repressió. Però, persistint per aquestes vies, seguim, seguim, seguim i seguim, i fins la victòria, com deia l'Oriol .

- Hi ha marge per coordinar ara el full de ruta amb PDECat, JxCat, CUP i les entitats sobiranistes?

- Sempre n'hi ha d'haver, però nosaltres no marquem un full de ruta, sinó una estratègia que creiem que és la vàlida per guanyar. El que és full de ruta concret s'ha de pactar amb els altres actors, s'ha de fer. Amb les propostes que porti tothom ho podrem establir.

"Nosaltres no marquem un full de ruta, sinó una estratègia per guanyar. El full de ruta concret s'ha de pactar amb els altres actors"

- Més enllà de l'independentisme, ERC també preveu "convergir en l'acció política prioritàriament" amb els comuns i un "diàleg fluid i profitós" amb el PSC. Creu que s'hi avindran?

- Hem de venir tots a seure amb tothom, fins i tot amb qui s'oposa clarament als nostres posicionaments. Però, en parlar de la conferència nacional d'ERC, en ser un partit d'esquerres, evidentment que et sents més proper amb determinades ideologies que són les primeres amb qui trobes punts en comú, i en això treballarem. Però nosaltres hem dit que s'ha de parlar amb tothom i demanem als altres que es pugui parlar de tot, sense renunciar a cap postulat.

- Però el que vostès afirmen, en relació als comuns, és que esperen que se sumin al full de ruta republicà...

- Evidentment, jo aspiraria a convèncer tothom que s'hi sumi. Quan estic convençuda molt que això ens portarà a un futur millor dels nostres fills, la gent gran i nosaltres mateixos, aspiraria que hi hagués el màxim de gent possible.

Sobre les relacions amb PSC i comuns: "Sent un partit d'esquerres, evidentment que et sents més proper amb determinades ideologies que són les primeres amb qui trobes punts en comú"

- La ponència també defensa que, quan es presenten en llistes unitàries, l'independentisme no maximitza resultats. Com valora que l'ANC proposi primàries per a les municipals a les ciutats?

- Nosaltres de primàries n'hem fet moltes, són bones. El que farem és allò que maximitzi i prioritzi tenir governs republicans, i no necessàriament han de ser aquestes fórmules, cada municipi és un món. Aquelles fórmules que ens facin sumar al màxim seran les millors, no com a partit, sinó com a país.

- Els incomoda, per tant, la proposta de l'ANC?

- Nosaltres també som sobirans i a cada lloc decidirem allò més oportú i per no deixar marge a que es reforcin altres posicionaments pel fet que hi hagi frontismes i blocs. Que, en unes municipals, l'agenda sigui de ciutats i municipis i es prioritzi els governs republicans. Les fórmules poden ser diverses.
 
- Es posa èmfasi també en la importància que Barcelona segueixi l'estela del país i governada per l'independentisme. Li preocupa que Alfred Bosch caigui cinc punts en sis mesos, en el baròmetre local? Creu que s'explica per raons locals o és un toc d'atenció a tota ERC?

- No ho sé, no em mullaré sobre què és millor per la ciutat de Barcelona. És la capital i, per tant, és important que estigui alineada amb l'estratègia nacional, però aquest alineament pot tenir moltes fórmules i entre tots sabrem trobar el millor perquè respongui a la capitalitat del país.

"Barcelona és la capital i és important que estigui alineada amb l'estratègia nacional, però aquest alineament pot tenir moltes fórmules"

- Li dona la sensació que ERC arriba sempre al tram final de la campanya de Barcelona amb bones expectatives, però després no les concreta?

- No crec que sigui la persona adient per respondre sobre Barcelona, però ERC sempre porta un projecte de ciutat ambiciós i a vegades pequem d'anar molt a l'avantguarda i, anys més tard, convenç molta més gent. Però ser els primers en moltes coses fa que no es comprengui en el moment, a vegades.

- Una de les idees trencadores que incorpora la ponència -tot i que actualitza una idea amb certa força fa un segle- és l'aposta per “generar un espai de relació institucional i cooperativa en tots els àmbits que són d'interès comú per les relacions ibèriques”. Com s'explica que, en un moment d'emancipació nacional, es plantegin projectes amb aquest marc?

- Tot i l'emancipació nacional, no ens mourem d'on som i tindrem els veïns que tindrem. Per tant, tot allò que parli del Mediterrani, d'bèria o de ser referents del sud d'Europa és adient. Les relacions amb tothom sempre han de ser bones, i més si vols construir un país sobirà.

"No prohibiria mai l'homeopatia, però s'ha de situar com a complementària, no ha de substituir la medicina tradicional"

- Per acabar, una qüestió molt concreta: l'homeopatia. La ministra de Sanitat s'hi ha mostrat contrària. Què n'opina la consellera de Salut?

- Hi ha posicionaments molt complexos i fins i tot el Col·legi de Metges té una secció de medicina homeopàtica. Per tant, no ho rebutja totalment, però evidentment no ha de ser una substitució de la medicina tradicional, mai de la vida. Llibertat individual perquè es pugui fer servir, no aniria mai a polítiques prohibicionistes, ja hem vist que no funcionen en molts àmbits, però tampoc a banalitzar la medicina tradicional i tots els avenços que ha fet i té. Podríem parlar de mil coses, però la clau és no anar a tancaments, però situar l'homeopatia allà on ha de ser, com a complementària, com a medicina integrativa, que integra diferents vessants, des de la medicina tradicional però que es pot envoltar de tècniques o ajudes que no provenen d'aquest camp. Tot i que no voldria substituir posicionaments oficials de col·legis de metges.