Amb el ràpid trasllat Pedro Sánchez busca amorosir el clima amb Quim Torra, a qui no havia dubtat a titllar de "xenòfob" quan ell encara no era president del govern espanyol. Passa que el president de la Generalitat li pot agrair que compleixi la llei, però no pot admetre que el que ha fet sigui un gest o una concessió, més encara quan el líder del PSOE es nega a afrontar el fons del debat, que és el dret o no de Catalunya a convertir-se en un estat independent si ho vol la majoria dels seus ciutadans. Torra ha d'exigir política. Sobre el trasllat us deixo la informació de Roger Font i Aida Morales, i sobre com estaran a les presons de Lledoners i les Basses aquesta de Bernat Surroca a partir del que hem sabut de fonts penitenciàries. En tot cas, els membres de l'anterior Govern han de pagar una fiança de més de dos milions d'euros, que ja són a la caixa de resistència d'Òmnium i l'ANC. Sara Gonzálezus ho va explicar en primícia.
Puigdemont no vol partit... per ara. I mentre Sánchez no vol fer política, la política i la vida de partit va fent a Catalunya. Us expliquem amb Joan Serra i Oriol March que Carles Puigdemont no vol liderar el PDECat. Les relacions amb Marta Pascal són millors a partir de les concessions que ella ha fet amb els crítics, però la prioritat del president a l'exili és la seva defensa (que no és fàcil perquè els jutges alemanys furguen en la malversació) i ara per ara no es planteja fer vida de partit. Més endavant, i en funció d'on acabi la refundació de l'espai polític de l'antiga Convergència, ja ho veurem. Ho podeu llegir aquí.
Vist i llegit
TV3 va fer diumenge a la nit, de nou, un important servei públic emetent el documental La guerra inacabada, que explica com més de 5.000 famílies encara busquen els seus familiars a Catalunya, enterrats en fosses comunes durant la Guerra Civil. Ho fa a partir d'històries personals que presentava el periodista Antoni Tortajada, que explicava també com el Programa d'Identificació Genètica, posat en marxa per la conselleria que dirigia Raül Romeva, ha localitzat un total de 500 foses al llarg de la geografia catalana. El podeu recuperar aquí.
El passadís
L'assemblea que el PDECat celebrarà d'aquí a dues setmanes es preveu molt concorreguda. Els dirigents del partit ho consideren un signe de vitalitat del projecte, al marge del nom que acabi adoptant. Damunt la taula hi haurà una refundació com a Junts per Catalunya, la marca que es va usar el 21-D i ara a les municipals. Fa dos anys la decisió més rellevant i polèmica, la del nom, va registrar 1.500 vots. Hores d'ara ja hi ha inscrits a l'assemblea 1.700 militants. La ponència que ha generat més interès és la política. L'estiu del 2016, quan va nàixer el nou partit, va ser l'organitzativa.
L'efemèride
Fa més de 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme. Qui va liderar políticament tot aquell procés, i bona part de la Transició, va ser Adolfo Suárez (1932-2014), que tal dia com avui de l'any 1976 era nomenat pel rei Joan Carles I, que havia heretat del dictador Franco tot el poder, president del govern espanyol. Suárez va fer reformes i va posar en marxa en temps rècord un partit "centrista", la UCD, que tenia el suport de bona part dels governadors civils de Franco que es volien adaptar a la nova situació. Suárez va ser president fins el 1981 i, quan el seu partit es va ensorrar, va fundar el CDS, que va constatar el seu fracàs polític a principis dels 90. Va morir afectat d'Alzheimer. És una figura reconeguda però, saben els joves espanyols qui és? Mireu aquest vídeo.
L'aniversari
El 3 de juliol de l'any 1962, avui fa 56 anys, va nàixer l'actor i productor americà Tom Cruise. El seu primer gran èxit va ser, després de descartar convertir-se en monjo franciscà, Top Gun, on representava un pilot militar. El color del diner, Nascut el 4 de juliol o The Firm són entre les seves millores pel·lícules en una carrera marcada per la varietat. Cruise és un dels reclams de l'església de la Cienciologia, considerada una secta. Com a actor, i malgrat el seu èxit i popularitat, encara no ha guanyat cap Oscar però sí tres Globus d'Or. En aquest vídeo es repassen els millors films (i també algun fiasco).
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi