03
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
10:55h
La inauguració del Grec fa temps que ha deixat de ser un esdeveniment purament teatral, adreçat al gremi i al judici dels espectadors, per esdevenir un acte central de la faràndula festivo-lúdica barcelonina. Un esdeveniment de deixar-se veure, de ser-hi i de començar de manera oficial l'estiu de saraus. El rosari de cares, fets i gent és espaterrant, digne d'un Broggi i d'un Grec: escriptors, cineastes, músics i el sector pràcticament en ple.
De Najat El Hachmi –que celebra el seu 39è aniversari en bona companyia– a Gemma Ruiz i Albert Forns, passant per la incorruptible afabilitat de Màrius Serra o per Clara Queraltó, darrera guanyadora del premi Mercè Rodoreda. I també Àngels Bassas, Marcel Mauri, músics com Gerard Quintana o Ramon Mirabet, o cineastes com Isona Passola i el director que més odia treballar amb actors, Albert Serra, que seu a primera fila, impertèrrit, amb pantalons curts i unes ulleres de sol que no es traurà ni quan la nit faci estralls. Sense oblidar la corrua d'autoritats: Colau, Borràs, Trias, Bosch, Montilla, Asens o Fernández Díaz, entre d'altres.
Tots ells gaudiran de la posta de sol acompassada a l’espectacle que ha preparat Broggi i, qui sap, potser ells també acabaran pregant "que els deus els protegeixin" del destí i de la fatalitat, com bé diuen els actors en plena transcendència popular de l'èpica. El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk és una de les històries més antigues del món, i això es nota: en la manera de dir, de fer, d'explicar i de narrar, tan inversemblant avui en dia per unes orelles i uns ulls avesats a l'espectacle d'una realitat vivaç, ràpida i fugissera.
Tenint aquests elements en compte, l'obra és el contrari: una cerimoniosa –en el sentit més taciturn del terme– manera d'explicar el que ja sabem, el que ja intuïm i el que ja no volem sentir més d'una vegada. Perquè, justament, amb una vegada en tenim prou. Una història d'èpica que es val gairebé en exclusiva de la paraula, d'algunes escenes memorables –el bosc de cedres– i d'alguns pocs elements cridaners, però que fan olor de recremat –que és el que passa quan et banyes massa a la fregidora d'idees recurrents–. Una peça que es recrea en el subratllat i on l'ensopiment guanya la partida a les grans paraules que ho pretenen farcir tot de litúrgia pomposa.
La recerca de la immortalitat... i un cavall L'obra retrata la història de Guilgamesh, un rei que anhelava ser Déu, que somiava amb la immortalitat i que, amb el pas del temps, aprèn que aquesta recerca és totalment inútil. Això es percep amb un ritme que va de menys a més, amb el gran clímax final amb l'aparició estel·lar de Lluís Soler –haurem d'esperar una hora i trenta-sis minuts per veure'l–, que es guanya, ell tot solet, l'honor d'una història que, en el seu mateix origen ja és tota una epopeia: entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i a d'altres zones de l'Orient Pròxim, s'hi van trobar fragments de l'obra on apareix, per exemple, l'episodi del diluvi universal.
La peça conté, per bé i per mal, tots els elements "marca de la casa" de La Perla 29, sense escatimar en recursos –cavall inclòs i prescindible–, en sorra, en projeccions i en canyes. Una escenografia reconeixible i que ha esdevingut l'encert i, al mateix temps, la cotilla d'una companyia històrica i d'un director que juga a recrear-se en el seu món, amb l'èxit indiscutible que sempre l'acompanya. Al capdavall, el rei Guilgamesh busca la immortalitat i busca respostes i s'adona que la veritable resposta és intentar perviure a través de la civilització i de la cultura. Aquesta és la millor manera de ser recordat, tant pel que fa a l'èpica com a la realització de l'artista impenitent... i sofert.
L'obra compta amb els actors Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas, Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler i Ramon Vila en els papers principals. Un repartiment que es completa amb la participació especial d’un cor d’actors i actrius afins a La Perla 29, i amb les intervencions de Marina Mascarell com a coreògrafa, Jeroni Rubió Rodon com a adaptador del text i la interpretació musical a càrrec Yannis Papaioannou.
De Najat El Hachmi –que celebra el seu 39è aniversari en bona companyia– a Gemma Ruiz i Albert Forns, passant per la incorruptible afabilitat de Màrius Serra o per Clara Queraltó, darrera guanyadora del premi Mercè Rodoreda. I també Àngels Bassas, Marcel Mauri, músics com Gerard Quintana o Ramon Mirabet, o cineastes com Isona Passola i el director que més odia treballar amb actors, Albert Serra, que seu a primera fila, impertèrrit, amb pantalons curts i unes ulleres de sol que no es traurà ni quan la nit faci estralls. Sense oblidar la corrua d'autoritats: Colau, Borràs, Trias, Bosch, Montilla, Asens o Fernández Díaz, entre d'altres.
Tots ells gaudiran de la posta de sol acompassada a l’espectacle que ha preparat Broggi i, qui sap, potser ells també acabaran pregant "que els deus els protegeixin" del destí i de la fatalitat, com bé diuen els actors en plena transcendència popular de l'èpica. El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk és una de les històries més antigues del món, i això es nota: en la manera de dir, de fer, d'explicar i de narrar, tan inversemblant avui en dia per unes orelles i uns ulls avesats a l'espectacle d'una realitat vivaç, ràpida i fugissera.
Tenint aquests elements en compte, l'obra és el contrari: una cerimoniosa –en el sentit més taciturn del terme– manera d'explicar el que ja sabem, el que ja intuïm i el que ja no volem sentir més d'una vegada. Perquè, justament, amb una vegada en tenim prou. Una història d'èpica que es val gairebé en exclusiva de la paraula, d'algunes escenes memorables –el bosc de cedres– i d'alguns pocs elements cridaners, però que fan olor de recremat –que és el que passa quan et banyes massa a la fregidora d'idees recurrents–. Una peça que es recrea en el subratllat i on l'ensopiment guanya la partida a les grans paraules que ho pretenen farcir tot de litúrgia pomposa.
La recerca de la immortalitat... i un cavall
La peça conté, per bé i per mal, tots els elements "marca de la casa" de La Perla 29, sense escatimar en recursos –cavall inclòs i prescindible–, en sorra, en projeccions i en canyes. Una escenografia reconeixible i que ha esdevingut l'encert i, al mateix temps, la cotilla d'una companyia històrica i d'un director que juga a recrear-se en el seu món, amb l'èxit indiscutible que sempre l'acompanya. Al capdavall, el rei Guilgamesh busca la immortalitat i busca respostes i s'adona que la veritable resposta és intentar perviure a través de la civilització i de la cultura. Aquesta és la millor manera de ser recordat, tant pel que fa a l'èpica com a la realització de l'artista impenitent... i sofert.
L'obra compta amb els actors Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas, Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler i Ramon Vila en els papers principals. Un repartiment que es completa amb la participació especial d’un cor d’actors i actrius afins a La Perla 29, i amb les intervencions de Marina Mascarell com a coreògrafa, Jeroni Rubió Rodon com a adaptador del text i la interpretació musical a càrrec Yannis Papaioannou.
Villegas i Gomila en una escena d'«El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk» Foto: ACN