procés català

Una nova DUI, relacions ibèriques i rebuig a llistes unitàries: el segell de les bases d'ERC

La ponència nacional aprovada aquest diumenge inclou desenes d'esmenes de la militància per donar més rellevància a la unilateralitat, la desobediència civil o el feminisme

per Roger Tugas Vilardell , 1 de juliol de 2018 a les 22:00 |
Moment de la votació de la ponència de la conferència nacional d'ERC. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ERC ha renovat el seu full de ruta per implementar la República catalana. La direcció ha rebut un suport pràcticament unànime a la ponència votada a la conferència nacional i, per tant, les bases han avalat àmpliament una estratègia encarada principalment a forçar l'Estat a negociar la implantació de la independència. Per aconseguir-ho, però, la cúpula ha hagut d'arromangar-se i negociar les prop de 1.450 esmenes presentades per la militància, fins al punt que fins i tot ha hagut d'acceptar de canviar el títol del document.

Malgrat tot, aquest no ha estat l'únic canvi en el text original -que ara és força més llarg-, ni molt menys el més rellevant. Ben al contrari, els militants han inclòs nombroses aportacions substancials, algunes de les quals per explicitar que no s'ha de renunciar a cap via per avançar cap a la independència -mantenint la unilateralitat sobre la taula, fins i tot plantejant una nova declaració d'independència-, refermar el suport a la desobediència civil, reconèixer el Consell de la República, aplicar les lleis tombades per l'Estat, rebutjar a participar a cimeres multilaterals, concretar la voluntat de seducció als comuns, tancar la porta a noves llistes unitàries de l'independentisme, incloure el socialisme en l'ideari del partit, enfortir l'aposta feminista, reivindicar un sindicalisme nacional o preveure les relacions ibèriques.


Aquestes són 25 de les esmenes més substancials incorporades durant el procés de transacció, ja que només s'han arribat a votar-ne dues del mateix militant, les quals han estat rebutjades:

Full de ruta


1- La ponència deixa clar ara que no s'aparca cap via, tampoc la unilateral -que no se cita-: "Sabem que el procés que ens ha de conduir a la victòria és complex i implicarà multitud d'actors polítics i socials; tant, sobretot, a Catalunya com, també, en aspectes gens negligibles, a l'estat espanyol i a Europa. Tot plegat fa que l'estratègia independentista s'hagi de planificar curosament tenint en compte aquests diferents escenaris. Una estratègia, òbviament, que passa per no renunciar sota cap concepte a cap via democràtica i pacífica per assolir la República catalana com a estat independent. I, en aquest sentit, com la força política central de l'independentisme, tenim l’obligació d'estar preparats per aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat que ens permeti assolir el nostre objectiu de fer realitat la República catalana."

2- Ara es posa sobre la taula aprovar una nova declaració d'independència, citant Kosovo com a referent: "L'opció dialogada amb l'Estat és la preferida i desitjada per ERC i ens comprometem a treballar-hi incansablement. [...] Si davant un tancament persistent del govern espanyol, no és possible un referèndum d'autodeterminació, no es pot descartar una declaració d'independència, que convindria que complís les condicions que consten en l'opinió positiva del Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia del 22 de juliol del 2010 sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo."


3- Per evitar que aquesta nova declaració sigui de nou simbòlica o no es pugui implementar, ERC es compromet a "formar i organitzar, conjuntament amb la resta d'organitzacions i entitats de l'àmbit sobiranista, la societat civil per a que en el moment oportú pugui defensar de manera pacífica i efectiva la implementació de la República".

4- La ponència finalment preveu donar suport al Consell de la República, que ni se citava d'inici: "Moltes de les polítiques necessàries per tal de poder fer efectiva la república es veuran bloquejades per l'estat espanyol. El Consell per la República serà un espai lliure des d'on aquestes polítiques es podran tirar endavant i fer realitat. Es treballarà en l'àmbit de la Unió Europea (UE) però també molt més enllà. En clau de fer efectiva la legislació interna tombada pel Tribunal Constitucional (TC), protagonitzant també l'acció diplomàtica catalana i com a ens impulsor de totes aquelles polítiques en majúscula que són necessàries estudiar, definir i implementar per tal d'esdevenir un estat independent."

Desobediència civil

5- El text reconeix ara explícitament la desobediència civil com una via per resistir els embats de l'Estat: "Una vegada assolits els suports suficients amb la resta d'actors partidaris de la defensa dels drets socials, humans i democràtics, i recuperades les complicitats amb els sectors socials i polítics partidaris de consolidar la República catalana, cal plantejar-se actes de desobediència civil, cívics i pacífics, ja sigui per part dels nostres representants polítics com per la pròpia massa social, davant d'actuacions polítiques, judicials i policials, de caràcter clarament repressives i antisocials".

6- La resistència no violenta, a més d'una eina de resistència, es contempla igualment com una via per forçar la negociació: "Cal, també, tenir present l'eina de la desobediència civil que, en última instància, i amb una coordinació perfecta amb les institucions catalanes, ens ha de dur a a conquerir els nostres objectius nacionals. La resistència no violenta ens ha de permetre forçar aquesta negociació que, si no arriba a curt termini, haurem de posar-la en pràctica. L'1-O, és un clar exemple d'aquesta coordinació entre poble i institucions.".

7- Aquesta autoorganització no violenta liderada per les entitats es reconeix ara com una de les fortaleses del procés: "La capacitat d’autoorganització popular, de caràcter transversal i amb una estratègia de fons no violenta coordinada a través dels CDR, Òmnium Cultural i ANC, tant per la pròpia execució del referèndum de l'1-O com en les diferents aturades de país de les setmanes posteriors, arrelades arreu de tot el territori del país, són una bona mostra de les potencialitats duna societat organitzada i amb consciència cívica".
 

Gabriel Rufián, aquest dissabte, a la conferència nacional d'ERC, llegint una carta d'Oriol Junqueras. Foto: ACN


Govern i Parlament

8- ERC aposta ara per desobeir el TC, si cal, a l'hora d'implementar les lleis socials tombades- com reclama la CUP- i defensa aplicar "una acció de govern que afronti els grans problemes socials de Catalunya, com ara l'atur juvenil i les precàries condicions de treball, els preus de l'habitatge de lloguer i de compra, les retallades de l'estat del benestar, al marge de les competències del Parlament, encara que les lleis siguin anul·lades pel TC".

9- La ponència plasma la voluntat de buscar una relació bilateral amb l'Estat, com reclama el Govern: "[Cal que el govern de Madrid] assumeixi un marc de diàleg i negociació bilateral per tal de fer possible una resolució democràtica a la demanda majoritària i permanent de la ciutadania de Catalunya. Conscients que l'estat espanyol, tot i saber-se feble no mostra indicis d'avenir-se al diàleg, caldrà comptar amb la mediació d'instàncies internacionals."

10- Per ratificar aquesta relació bilateral, ERC rebutja que la Generalitat participi en fòrums multilatelras: "Catalunya no és una autonomia més i el Govern ho és d'una realitat constituent que s'ha de relacionar només de forma bilateral amb el govern de l'Estat. En aquest context, és imprescindible que el Govern de la Generalitat no actuï d'acord amb la lògica de l'estat de les autonomies i renunciï, per tant, a participar en fòrums, cimeres i altres instàncies autonòmiques de caire multilateral, bo i evitant excepcionalment, els perjudicis innecessaris que poguessin derivar-se de la seva absència".

Aliances amb comuns i eixamplar la majoria

11- ERC renuncia a una relació normalitzada amb l'Estat mentre hi hagi repressió, però també amb els partits que, com el PSC, van donar suport al 155, ja que afirma que "no es podrà normalitzar la relació amb l'estat espanyol i partits favorables a la intervenció de Catalunya mentre hi hagi persones preses i exiliades polítiques".

12- Tot i això, els republicans aspira a una actuació coordinada amb els comuns i a un diàleg amb els socialistes, ja que aposta per "convergir en l'acció política prioritàriament amb les forces polítiques d'esquerra favorables a l'exercici del dret a decidir, així com crear les condicions més adients per a un diàleg fluid i profitós amb els partits polítics constitucionalistes de tradició catalanista". En una esmena posterior, s'hi inclou que la defensa de les lleis socials tombades pel TC ha de ser la via per seduir l'espai dels comuns.

13- L'objectiu de consolidar la força política i social expressada el 3-O queda ara plasmada: "I és en el 3-O, en el del consens als carrers a l'entorn de la democràcia i l'exercici de la sobirania popular, on es va plasmar un bloc democràtic liderat pel republicanisme. I ara, en un context particularment difícil de manca de llibertats, en el qual no s'albira a curt termini la possibilitat d'una sortida negociada amb l'estat espanyol, serà del tot necessari continuar-les aprofundint. No es tracta només de consolidar la majoria electoral o parlamentària que ja tenim sinó, sobretot, de treballar per assolir una àmplia hegemonia ideològica, política i cultural que ens permeti abordar amb prou garanties els reptes que ens planteja l'autoritarisme d'un adversari que no s'avé a respectar els principis democràtics més bàsics".

Unitat independentista

14- ERC tanca la porta a les llistes unitàries de l'independentisme, ja que considera que no serveix per sumar nous suports, cosa que es pot entendre com un cop de porta a les primàries municipals: "Tal com demostren les diferents cites electorals que hi ha hagut a Catalunya des de 2016 ençà, quan les forces partidàries de la República catalana es presenten cadascuna amb el perfil que li és propi es maximitzen els seu resultats. Cal, doncs, defugir els discursos que, sota aparences diverses, ens allunyen d’aquest objectiu".

15- En canvi, els republicans aposten per coordinar forces a Europa, tot i que això no impliqui una llista unitària: "La necessitat d'incidència política en el marc europeu del projecte republicà ha de comportar necessàriament una unitat estratègica i d'acció política per part dels actors independentistes. I que tingui la seva traducció formal i discursiva en tots els espais i estructures d'incidència i presència europea. Per totes aquestes raons, ens comprometem, en els següents anys, a parlar amb tots aquells actors internacionals que estiguin interessats en el nostre projecte d'esdevenir República".

Acció antirrepressiva

16- La ponència defensa ara reformular l'estratègia antirrepressiva i "treballar per la unitat d'acció enfront la repressió, buscant assolir una coordinació efectiva de les múltiples iniciatives que han sorgit a Catalunya de familiars, col·lectius solidaris, defensa jurídica, solidaritat econòmica, etc." i "reforçar la línia vista en els darrers temps d'abandó de la via individual i jurídica sensu stricto dels presos polítics per produir un efecte real polític del seu empresonament", ja que "no hi són per haver delinquit sinó per motius polítics; doncs polítics i col·lectius han de ser els arguments de defensa/rebuig davant de la justícia espanyola i dels seus jutges executors".

Barcelona i àrea metropolitana

17- La importància de guanyar a Barcelona i a l'àrea metropolitana estan ara subratllades en el text: "No es pot fer República sense la seva capital i la seva àrea metropolitana. [...] La capital d'un país ha de caminar en el mateix sentit que el país sencer, cal que es construeixin sinergies que facin avançar país i capital, capital i país, en la mateixa direcció. La metròpoli necessàriament ha de compartir polítiques d’habitatge, de mobilitat, sanitàries, de desenvolupament econòmic, de comerç, de sostenibilitat,... la metròpoli comparteix infraestructures i estructures econòmiques, i cal que comparteixi la planificació territorial, urbanística, educativa, sociosanitària... Així doncs, que el republicanisme guanyi a Barcelona i a l'àrea metropolitana ha de ser l’objectiu principal de cara el 2019".
 

Els militants d'ERC, a la Farga de l'Hospitalet, votant la ponència de la conferència nacional. Foto: ERC


Ideologia i polítiques sectorials

18- Una de les últimes esmenes incorporades ha estat una aportació del conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, que reclamava obrir més ERC i que "els conceptes de socialisme, d'ecologisme i de feminisme han d'afegir-se en tant que trets definidors de l'organització", en tant que "un socialisme transformador i impulsor del poder democràtic, un ecologisme compromès amb les exigències del canvi climàtic i la transició energètica, un feminisme que impregni amb naturalitat l'acció política i social d'ERC". Igualment, demanava que el partit adopti "nous criteris i procediments per fer d'ERC una organització encara més flexible, oberta i transitable".

19- A més de la implementació de la renda garantida de ciutadania, ERC es compromet a fer un "estudi de la viabilitat d'una llei de renda universal".

20- El partit referma, de la mà del portaveu al Congrés, Joan Tardà, el seu caràcter laic, i afirma que "la República catalana garantirà la llibertat de consciència i, en conseqüència, la llibertat religiosa de les persones sense discriminacions de cap mena, per la qual cosa, bo i atenent a la neutralitat de l'estat i a la separació absoluta entre les seves institucions i les confessions religioses, la ciutadania podrà desenvolupar amb plenitud de drets les seves creences sense que aquest fet pugui atorgar cap privilegi individual o col·lectiu" Això comporta, entre altres punts, garantir "l'espai públic com a espai de neutralitat de les llibertats de consciència i de creences" o "l'actualització laica del calendari festiu i laboral i escolar tot i preservant el calendari festiu popular i tradicional".

Feminisme

21- La ponència inclou ara moltes més referències al feminisme i al paper de les dones: "La República catalana ha de ser un referent per a totes les dones i considerar-la com l'eina que té com objectiu el canvi amb polítiques feministes estructurals". Això es tradueix també en incrementar els objectius sectorials i, per exemple, s'hi explicita l'objectiu d'"establir mesures efectives que contribueixin a l'eliminació de la discriminació salarial de les dones" o "promoure accions que permetin trencar el sostre de vidre laboral, la incorporació de les dones a sectors professionals majoritàriament masculinitzats i dels homes a sectors majoritàriament feminitzats i acabar amb totes les formes de discriminació de gènere en el món laboral".

22- En aquesta línia i la de desplegar les lleis socials tombades pel TC, el document assenyala que, "des del govern cal garantir el desplegament de la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes en la seva totalitat" i "ha treballar contra les violències masclistes impulsant un pacte nacional contra les violències amb tots agents institucionals, judicials, moviment feminista i entitats", així com "posar èmfasi especialment a la sensibilització de les noves generacions".

Sindicalisme nacional

23- El document ara aborda més la qüestió sindical, obrint la porta a abordar alternatives a les centrals estatals CCOO i UGT: "Cal donar suport al sindicalisme compromès amb marc català de relacions laborals, com a mecanisme de negociació de drets laborals adequats a nostra realitat". Igualment, en un altre punt, es compromet a "fomentar la participació de les treballadores i treballadors en espais sindicals compromesos en la construcció d’un sindicalisme republicà i modern, adaptat a les necessitats dels treballadors del segle XXI", a "un sindicalisme amarat en els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat, als que s'han de sumar els i les feministes i ecologistes, per tal d'afrontar amb garanties els reptes socials i tecnològics que presenta el món d'avui i del futur". "En definitiva, un sindicalisme que acabi amb el règim del 78 i porti la República catalana a tots els centres de treball del país", conclou.

Països Catalans, Espanya i Ibèria

24- La militància ha refermat de forma transversal l'aposta pels Països Catalans com a marc nacional i, en un punt, se sintetitza: "La República Catalana serà sempre fidel al marc nacional dels Països Catalans. I, en aquesta línia, promourà polítiques públiques que afavoreixin la seva vertebració. Tot plegat, és clar, des del respecte a la lliure voluntat democràtica de la ciutadania dels País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord". Això es tradueix en què "seran nacionals de la República totes les persones que habitin a Catalunya que, en el moment fundacional de la República, vulguin adquirir la nacionalitat, així com totes les persones que resideixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord que en sol·licitin la nacionalitat", en "fomentar marcs de cooperació entre els diversos agents econòmics", "incentivar els vincles històrics i culturals" o "establir convenis institucionals per facilitar la mobilitat".

25- El document final deixa clar que no es vol trencar els vincles amb l'Estat i, en especial, amb la seva ciutadania: "La creació d'una República catalana no pretén trencar les fortes relacions culturals, socials, econòmiques i humanes entre de la ciutadania de Catalunya i la de la resta de l'estat espanyol, sinó que defineix un nou model de relació entre iguals [...]". Per això, proposa "generar un espai de relació institucional i cooperativa en tots els àmbits que són d'interès comú per les societats ibèriques [...], establint una col·laboració estable en matèria comercial, esportiva, cultural, econòmica, política migratòria, etc, que enforteixin la solidaritat entre ells", així com ajudar a un canvi republicà a nivell espanyol i a millorar les condicions de vida de les seves classes populars.

El document definitiu, a l'espera d'incloure les sis darreres esmenes transaccionades -el mateix dissabte el matí-, és el següent:

Ponència de la conferència nacional d'ERC del 2018 by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació