30
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
14:30h
Tres candidatures en pugna i un debat candent: des del model nacional a, fins i tot, un altre canvi de nom. Els comuns estan immersos ja en les primàries per renovar la seva cúpula. El procés de confecció de les llistes no ha estat plàcid i, a la vista del resultat del debat celebrat aquest dissabte a la seu d'ICV, tampoc es preveu que ho sigui el trajecte fins a les municipals, on l'espai se la jugarà, especialment, a Barcelona. Conservar l'alcaldia és vital per a l'espai. Però si hi ha una llista que ha estat fruit de controvèrsia aquesta és precisament la que encapçalen Xavier Domènech i Ada Colau i de la qual finalment ha renunciat a formar-ne part la portaveu al Parlament, Elisenda Alamany.
En les darreres setmanes, un sector de Catalunya en Comú ha denunciat que la candidatura anomenada "oficial" és fruit de l'acord entre la direcció d'ICV i de part de Barcelona en Comú. "No és cert", ha dit Domènech, que aquest dissabte, 23 dies després d'haver presentat el seu equip a través de Facebook, ha parlat per primera vegada davant dels mitjans sobre aquesta qüestió. Just abans de celebrar un acte-debat de les tres candidatures en la qual el públic ha qüestionat principalment el projecte defensat per Domènech i on no ha assistit Colau, el líder dels comuns ha defensat que la seva candidatura "neix d'un diàleg" que té com a objectiu "fer més fort" l'espai dels comuns.
Sota el seu criteri, la seva llista és la que millor representa "la diversitat" del partit combinant representants territorials, persones de diferents sensibilitats i compaginant persones que ostenten càrrecs públics amb activistes. Sobre el fet que Alamany hagi quedat fora de la candidatura, el líder de Catalunya en Comú ha afirmat que els portaveus formaran part de l'executiva com a membres nats. S'ha referit especialment a Gerardo Pisarello com a figura important del partit que, tot i no formar part de la llista, assistirà a les executives en virtut del paper que desenvolupa a l'Ajuntament de Barcelona.
Un debat candent sobre el model nacional
Per molt que la confecció de les confluències a nivell municipal sigui en aquests moments el principal repte de la nova direcció del partit sorgida de les primàries que van arrencar aquest divendres i que finalitzaran dilluns, el debat nacional segueix sense estar resolt. Especialment per als federalistes, que segueixen plantejant un pols intern per obrir aquest meló. Comuns Federalistes, encapçalats per José Luis Atienza i Maribel Ibáñez, reivindiquen que s'ha d'apostar clarament per un model nacional federalista i un projecte "diferenciat del processisme".
Atienza ha denunciat que s'han fet "massa gestos" de connivència amb el procés que abanderen els independentistes i ha posat com a exemple el llaç groc penjat al balcó de l'Ajuntament de Barcelona o la participació dels comuns a l'1-O. Presentar-lo com a "mobilització" va ser, ha dit, la "coartada" que va utilitzar la direcció de Domènech per justificar la seva implicació quan el partit havia defensat sempre un referèndum acordat.
"Hem de parlar de federalisme en veu alta. És l'única manera de superar el conflicte", ha defensat el cap de llista dels federalistes i exregidor de Viladecans. Segons Atienza, aquest debat s'ha d'afrontar de forma "urgent" perquè els comuns no poden arribar a les eleccions municipals sense saber "què volen ser quan siguin grans". Comuns Federalistes han reiterat en les darreres setmanes la falta d'espais per debatre i, de fet, Atienza va explicar a NacióDigital que la "candidatura oficialista" li va arribar a demanar que no presentés una candidatura. De la cinquantena d'assistents a l'acte, la majoria d'intervencions s'han centrat precisament en demanar "claredat" a l'hora de defensar una República "espanyola" i no catalana de caràcter federalista, així com a denunciar la falta d'espais de debat en el partit.
Sobre aquesta qüestió, Domènech ha assegurat que el seu projecte defensarà la definició del model nacional que recull l'ideari que es va aprovar a l'assemblea fundacional del 8 d'abril del 2017. Estat plurinacional, confederal i sobiranies compartides són els tres conceptes que sostenen el seu projecte, que recorda que beu del federalisme de Pi i Margall. Amb tot, el públic li ha retret que aquesta aposta no sigui entesa per la ciutadania i ha posat com a prova els mals resultats dels comuns a les eleccions del 21-D. Domènech ha reblat que no és el model nacional el que fa "perdre o guanyar eleccions" i li ha dit a Atienza que fer una disposició adicional per a Catalunya "no és federalisme". Com a exemple del projecte que ell defensa ha posat la relació bilateral de l'Estat amb Navarra, model que ha estat titllat de "carlí" per Atienza.
Parlar "sense complexes" de la República del 8 d'abril
Enmig d'aquesta polarització del debat, des de Desbordem sostenen que s'ha d'entomar el repte d'avançar cap a un "horitzó sobiranista i republicanista" i han deixat clar que també fan seu "l'horitzó confederal" recollit a l'ideari. La diputada d'En Comú Podem al Congrés Sònia Farré i el regidor del Comú de Lleida Sergi Talamonte, que encapçalen la candidatura, han reivindicat la importància del municipalisme per garantir que el partit tingui un peu a les institucions i un peu al carrer. Han reivindicat que cal defensar "sense complexos" la República "del 8 d'abril" i que parlar de República no vol dir parlar d'independència. Això sí, a les municipals, han advertit, s'ha de parlar de les ciutats. "Si anem amb les banderes a les municipals, a Lleida guanyarà Ciutadans", ha sentenciat Talamonte.
A tot plegat se li ha sumat la proposta de Vicenç Navarro, que forma part de l'equip de Domènech tant a la direcció de Podem com per liderar els comuns: ha proposat que Catalunya en Comú canviï de nom i assumeixi com a propi la nomenclatura de la coalició al Congrés, En Comú podem. Cal recordar que van ser els propis inscrits de l'espai dels comuns els que van votar per escollir el nom.
En les darreres setmanes, un sector de Catalunya en Comú ha denunciat que la candidatura anomenada "oficial" és fruit de l'acord entre la direcció d'ICV i de part de Barcelona en Comú. "No és cert", ha dit Domènech, que aquest dissabte, 23 dies després d'haver presentat el seu equip a través de Facebook, ha parlat per primera vegada davant dels mitjans sobre aquesta qüestió. Just abans de celebrar un acte-debat de les tres candidatures en la qual el públic ha qüestionat principalment el projecte defensat per Domènech i on no ha assistit Colau, el líder dels comuns ha defensat que la seva candidatura "neix d'un diàleg" que té com a objectiu "fer més fort" l'espai dels comuns.
Sota el seu criteri, la seva llista és la que millor representa "la diversitat" del partit combinant representants territorials, persones de diferents sensibilitats i compaginant persones que ostenten càrrecs públics amb activistes. Sobre el fet que Alamany hagi quedat fora de la candidatura, el líder de Catalunya en Comú ha afirmat que els portaveus formaran part de l'executiva com a membres nats. S'ha referit especialment a Gerardo Pisarello com a figura important del partit que, tot i no formar part de la llista, assistirà a les executives en virtut del paper que desenvolupa a l'Ajuntament de Barcelona.
Un debat candent sobre el model nacional
Per molt que la confecció de les confluències a nivell municipal sigui en aquests moments el principal repte de la nova direcció del partit sorgida de les primàries que van arrencar aquest divendres i que finalitzaran dilluns, el debat nacional segueix sense estar resolt. Especialment per als federalistes, que segueixen plantejant un pols intern per obrir aquest meló. Comuns Federalistes, encapçalats per José Luis Atienza i Maribel Ibáñez, reivindiquen que s'ha d'apostar clarament per un model nacional federalista i un projecte "diferenciat del processisme".
Atienza ha denunciat que s'han fet "massa gestos" de connivència amb el procés que abanderen els independentistes i ha posat com a exemple el llaç groc penjat al balcó de l'Ajuntament de Barcelona o la participació dels comuns a l'1-O. Presentar-lo com a "mobilització" va ser, ha dit, la "coartada" que va utilitzar la direcció de Domènech per justificar la seva implicació quan el partit havia defensat sempre un referèndum acordat.
"Hem de parlar de federalisme en veu alta. És l'única manera de superar el conflicte", ha defensat el cap de llista dels federalistes i exregidor de Viladecans. Segons Atienza, aquest debat s'ha d'afrontar de forma "urgent" perquè els comuns no poden arribar a les eleccions municipals sense saber "què volen ser quan siguin grans". Comuns Federalistes han reiterat en les darreres setmanes la falta d'espais per debatre i, de fet, Atienza va explicar a NacióDigital que la "candidatura oficialista" li va arribar a demanar que no presentés una candidatura. De la cinquantena d'assistents a l'acte, la majoria d'intervencions s'han centrat precisament en demanar "claredat" a l'hora de defensar una República "espanyola" i no catalana de caràcter federalista, així com a denunciar la falta d'espais de debat en el partit.
Sobre aquesta qüestió, Domènech ha assegurat que el seu projecte defensarà la definició del model nacional que recull l'ideari que es va aprovar a l'assemblea fundacional del 8 d'abril del 2017. Estat plurinacional, confederal i sobiranies compartides són els tres conceptes que sostenen el seu projecte, que recorda que beu del federalisme de Pi i Margall. Amb tot, el públic li ha retret que aquesta aposta no sigui entesa per la ciutadania i ha posat com a prova els mals resultats dels comuns a les eleccions del 21-D. Domènech ha reblat que no és el model nacional el que fa "perdre o guanyar eleccions" i li ha dit a Atienza que fer una disposició adicional per a Catalunya "no és federalisme". Com a exemple del projecte que ell defensa ha posat la relació bilateral de l'Estat amb Navarra, model que ha estat titllat de "carlí" per Atienza.
Parlar "sense complexes" de la República del 8 d'abril
Enmig d'aquesta polarització del debat, des de Desbordem sostenen que s'ha d'entomar el repte d'avançar cap a un "horitzó sobiranista i republicanista" i han deixat clar que també fan seu "l'horitzó confederal" recollit a l'ideari. La diputada d'En Comú Podem al Congrés Sònia Farré i el regidor del Comú de Lleida Sergi Talamonte, que encapçalen la candidatura, han reivindicat la importància del municipalisme per garantir que el partit tingui un peu a les institucions i un peu al carrer. Han reivindicat que cal defensar "sense complexos" la República "del 8 d'abril" i que parlar de República no vol dir parlar d'independència. Això sí, a les municipals, han advertit, s'ha de parlar de les ciutats. "Si anem amb les banderes a les municipals, a Lleida guanyarà Ciutadans", ha sentenciat Talamonte.
A tot plegat se li ha sumat la proposta de Vicenç Navarro, que forma part de l'equip de Domènech tant a la direcció de Podem com per liderar els comuns: ha proposat que Catalunya en Comú canviï de nom i assumeixi com a propi la nomenclatura de la coalició al Congrés, En Comú podem. Cal recordar que van ser els propis inscrits de l'espai dels comuns els que van votar per escollir el nom.