Junqueras: «El discurs nacionalista excloent és el camí més ràpid per tornar a l'autonomisme»

La conferència nacional d'ERC ha començat aquest cap de setmana amb un emotiu discurs del president del partit, Oriol Junqueras, que ha llegit el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en què destaca la necessitat de sumar aliats i rebutja un independentisme excloent. "Menys soroll i més eficàcia", demana, per assolir la República catalana, ja que els "discursos nacionalistes excloents són el camí més ràpid per ser una minoria sorollosa i tornar a l'autonomisme". De fet, ha avisat respecte "els discursos identitaris o que voldrien fraccionar la societat catalana" que "el que agermana és el projecte d'un futur en comú".

El líder dels republicans també reivindica el rol d'ERC: "Cap lliçó de dignitat i patriotisme, cap. ERC es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l'esquena al juliol per salvar l'1 d'octubre, ERC ha hagut de fer una campanya amb el seu cap de llista a la presó, l'únic cap de llista privat de fer campanya. ERC ha allargat la mà als companys que dubtaven davant l'adversitat i els ha ajudat a seguir endavant quan s’han trobat sols". Segons ha insistit, "cap partit ha donat tant per arribar fins aquí, per la llibertat, i cap n'està pagant un preu és alt", en forma d'exiliats, empresonats i represaliats.

La carta de Junqueras també demana mantenir l'aposta per eixamplar la majoria social: "Com més siguem, més fàcil serà que els nostres somnis es facin realitat i més comprensió trobarem en l'escenari internacional". Subratllat també que "es treballa per avançar, quan s'és efectiu i no efectista" i afirma que "la victòria serà per a tots o serà per a ningú".

Una ERC forta i capaç d'interlocutar

Per tot això, el líder republicà ha reclamat una "una ERC forta i cohesionada, treballadora, de gent honrada i humil". "Vull una ERC capaç d'interlocutar amb totes les formacions democràtiques, d'establir ponts i un diàleg sencer. Vull una ERC que no es deixi atrapar en el frontisme que ens fa petits i que divideix el país", ha conclòs.

Just després, Rufián reivindicat també que "ERC sempre hi ha estat", ha avalat la necessitat d'eixamplar la majoria social i ha demanat no "regalar a Cs" els votants del PSC desencantats. El conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani, ha llegit una carta de la seva predecessora, Dolors Bassa, en què reivindica els valors republicans, mentre que la consellera de Salut, Alba Vergés, ha posat veu a un escrit de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que defensa el feminisme i el rol de les dones. Finalment, el conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, ha llegit un discurs del seu predecessor, Raül Romeva, en què insta l'independentisme a "créixer i no recloure's en ell mateix" i obrir i "mantenir espais de diàleg i evitar monòlegs" en la societat.

240 dies segrestat

La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha denunciat que Junqueras porta "240 dies segrestats per un estat espanyol que li té por, perquè és el líder més valorat" i és l'únic "capaç de vertebrar aquest país". Davant l'acostament dels presos, a més, ha avisat que no n'hi ha prou, ja que els vol "a casa, no a prop de casa, a casa seva": "Acostar-los és complir la llei, però deixar-los anar a casa és justícia i això és el que reclamem".
 
La dirigent republicana ha admès que la conferència nacional "s'havia d'inscriure's en un marc constituent", però ara ha de servir per "entendre què ha passat i on som i cap a on hem d'anar per aconseguir l'objectiu de fer República catalana". Igualment, ha posat en valor que ERC sempre ha "liderat l'avantguarda i el canvi, les demandes per aconseguir aquest país net i lliure" i ara es prepara per "liderar l'estratègia independentista per culminar la República catalana" i per ser "l'eina més útil per treballar per la cohesió social i la llibertat d'oportunitats".

Malgrat la repressió patida, Vilalta ha celebrat la "salut democràtica interna" de la formació, que ha sumat més de 1.250 militants des de l'1-O. Des de la seva posició ideològica, ha instat a fer de "nexe d'unió entre l'independentisme i les esquerres d'aquest país", ja que és "el partit que està en millors condicions per sumar més gent al projecte de la República", ratificant l'objectiu d'eixamplar majories. "Hem d'enfortir-nos per guanyar la República catalana que hem decidit que volíem ser", ha afegit.

No s'oblidarà l'1-O

Un objectiu del qual "el punt de partida és l'1-O", motiu pel qual ha replicat al president espanyol, Pedro Sánchez, que no es vol oblidar d'aquesta data: "No volem ni podem passar pàgina, no el podem oblidar, és el moment fundacional de la República catalana". Ha subratllat també que "l'autonomisme s'ha acabat" i s'ha entrat de ple "en la fase del republicanisme", en la qual ERC vol que s'avanci a través de la negociació amb l'Estat i mediació internacional, buscant "ser més i més forts i fer ús quan s'escaigui la desobediència civil, mentre s'apliquen polítiques republicanes des del Govern i les institucions", les bases de la conferència nacional. "Quan arribin els nous 1-O, els guanyarem, no en tingueu cap dubte", ha conclòs.

Les bases d'ERC ratificaran aquest cap de setmana el nou full de ruta per implementar la República amb un suport que la direcció preveu molt majoritari. El procés de negociació per incloure totes les sensibilitats ha estat intens i, malgrat la gran quantitat d'esmenes presentades inicialment -unes 1.450-, tan sols vuit n'arriben vives al plenari, que tindrà lloc a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat. El nou projecte dels republicans, que ratifica l'aposta pel diàleg i per eixamplar la majoria social, té molts números de ser beneït per bona part de la formació, malgrat el viratge respecte la via unilateral prèvia al 27-O, que va generar sorpresa i fins i tot crítiques en alguns sectors del partit i de l'independentisme.

Gestions per al consens

Per aconseguir aquest suport que s'espera hegemònic, la direcció ha hagut de fer alguns gestos i modificar redactats clau per, sense virar el nucli dur de l'estratègia, fer un reconeixement més explícit conforme totes les vies per assolir la República han d'estar previstes. Tot i que el text inicial anava molt encarat a generar les condicions per forçar l'Estat a negociar en un marc multilateral, prioritzant la via dialogada i pactada, les esmenes introduïdes durant el procés assembleari han especificat que no renuncia a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República" i que cal aprofitar "qualsevol finestra d'oportunitat".
 
Altres novetats del document definitiu passen per un reconeixement més explícit del mandat de l'1-O i de la força social que es va expressar el 3-O, el qual es pretén consolidar de cara a un futur embat per fer efectiva la independència, així com, tot i admetre la multitud d'actors que tindran un paper en el procés, s'apunta que la tasca principal s'ha de fer a Catalunya. "El dret a l'autodeterminació ens pertany i som nosaltres els que l'hem d'exercir lliurement", s'hi afirma ara. El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha incorporat, en aquest sentit, referències a la desobediència civil pacífica com una eina per arrencar avenços cap a la República.

1.200 inscrits

Tot i això, els 1.200 militants inscrits en la conferència nacional hauran de debatre i votar les vuit esmenes que queden vives, si no s'aconsegueixen transaccionar fins llavors, ja que la cúpula afirma que ho intentarà i que, de fet, ja tenen alguna negociació encarrilada. L'esmena més mediàtica és la que planteja canviar el títol del document de "Fem República" per "Som República i fem República", per deixar més clar que la declaració d'independència del 27-O és efectiva.

Una de les esmenes vives demana canviar el títol del document per "Som República i fem República", per ratificar la vigència de la declaració d'independència

És l'única viva de les nou esmenes defensades per un grup dirigents territorials, entre els quals els alcaldes de Montblanc, Pep Andreu, i Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, que han transaccionat les que afectaven al cos del text. Les altres que segueixen pendents de debatre fan referència a algun element sectorial o fan una defensa més aferrissada de la via unilateral o la desobediència. Algunes d'aquestes, per exemple, demanen reconèixer explícitament el 90,18% de vots favorables a la República emesos l'1-O, renunciar a defensar un projecte europeu nou -davant la incapacitat de reformar Espanya-, qüestionar la idoneïtat de desescalar la tensió amb l'Estat o ser més crític amb l'opacitat dels dies posteriors al referèndum.

Debat en dos dies

Aquestes esmenes es debaten i voten dissabte al matí, abans del migdia, quan començaran taules rodones amb dirigents d'ERC, activistes i líders internacionals sobre política local, drets civils, model d'Europa o benestar social. La conferència la clourà diumenge l'adjunt a la presidència del partit i vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Just abans, la militància haurà votat definitivament la ponència.

El document també ha suscitat debats sobre aspectes no vinculats amb el nucli dur del procés i de caràcter més sectorial i, en aquest sentit, les bases han refermat el caràcter feminista i laic d'ERC i del seu projecte polític. La direcció, però, es mostra satisfeta amb el resultat final i els canvis introduïts, ja que, segons asseguren, "reflecteix millor el sentiment majoritari de l'organització" i es plantegen unes "idees més clares i entenedores". I tot sense qüestionar l'aposta prioritària per l'augment de la majoria social, la via dialogada i la relació bilateral amb l'Estat.

Un suport molt majoritari al document es podrà interpretar com un aval al rumb de la nova direcció que han agafat el timó quotidià de Junqueras i Rovira

El previsible suport majoritari a aquest document es podrà interpretar també com un aval al rumb de la nova cúpula que ha hagut d'agafar el relleu quotidià al capdavant del partit d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, a causa del seu empresonament i exili, respectivament. L'ascens d'Aragonès i Vilalta, però també de Roger Torrent i Sergi Sabrià al Parlament, entre altres dirigents, no ha estat ratificat en un Congrés i, de fet, les esmenes que reclamaven que se'n fes un no van superar els debats territorials inicials. Una aprovació folgada de la ponència pot llegir-se com un suport tàcit a aquests relleus.

Carta d'Oriol Junqueras

A la Presó d’Estremera hi fa fred a l’hivern i molta calor a l’estiu. El que ens envolta, per lluny que estigui, per murs de formigó que hi hagi, arriba a les nostres cel·les i amara aquests escassos metres quadrats on passem 16 hores al dia. L’estima, l’amor de tants i tants, els milers de cartes entranyables que ens tenen entretinguts, l’escalf de tants companys, amics o senzillament de ciutadans anònims ens permeten viure connectats amb el batec del país. També ens arriben algunes espurnes irades, poques, que procurem relativitzar i fins i tot entendre malgrat les circumstàncies. Els encesos debats sobre el camí a seguir prenen un altre sentit quan davant tens una porta de ferro i reixes. Esquerra Republicana té avui el seu president a la presó, la seva secretària general a l’exili i una munió de companys i companyes, de dirigents del partit, processats o empresonats, amb gravíssimes acusacions que sumen centenars d’anys de presó. Centenars! Cap partit, cap, ha donat tant per arribar fins aquí, per la llibertat. I cap n’està pagant un preu tan alt. Cap. I tot i així hem hagut d’aguantar infàmies i acusacions de tota mena, des de covardia (malgrat donar la cara sempre) a pactes secrets amb el PP. I paradoxalment, els primers a dir que no dubtaríem a fer fora del Govern espanyol a aquells responsables d’ordenar pegar la gent l’1 d’octubre -mentre altres especulaven un altre cop- hem estat nosaltres. Companyes i companys d’Esquerra Republicana, sentiu-vos orgullosos de tots i cadascun dels somriures de dignitat que ha protagonitzat aquest país perquè no és que sense Esquerra Republicana no hauria estat possible. És que ha estat possible per l’impuls decidit de la gent d’ERC. També pel de molts altres companys, també. I nosaltres, els primers. Ens arriben debats nominalistes que no em deixen de sorprendre. L’únic debat que ens hauria d’interessar de debò és com ho fem per construir una força imbatible que pugui doblegar la formidable aliança conservadora que no vol que els catalans decidim el nostre futur. Com més siguem més fàcil serà que els nostres somnis es facin realitat i més comprensió trobarem en l’escenari internacional. I com menys siguem més fàcil serà impedir que puguem construir un país en pau i en llibertat. Així és que a treballar, tothom, amb eficàcia, menys soroll i més eficiència si el que de debò volem és la República Catalana. I a fe de Déu que nosaltres la volem! Les estridències, les proclames brandades i buides, els discursos nacionalistes excloents són el camí més ràpid per tornar a ser una minoria sorollosa, per tornar a l’autonomisme. La gent d’ERC sabem d’on venim. Hi érem quan només sumàvem una minoria al Parlament de Catalunya i mai no ens vam rendir. Hem seguit treballant i sumant. I ho seguim fent, cada dia, perquè de fet som els únics que hem sumat nous actors polítics i socials al projecte, picant pedra sempre, sovint en solitari. Nosaltres no som els de la fe dels conversos, som els que sabem que només s’avança quan es treballa per avançar, quan s’és efectiu i no efectista. Venim de molt lluny, de treballar als nostres barris, de defensar les nostres escoles, de voler un futur just i digne per a tots i sent molt conscients que la victòria ho serà de tots o no serà de ningú. I ho hem fet amb honradesa, amb les mans netes, 87 anys d’història ens avalen. Som un sol poble, no ho oblideu mai. Front els discursos identitaris o aquells que voldrien fraccionar en dos la societat catalana us dic que tant és on hàgim nascut o quina llengua parlem, el que ens agermana és el projecte d’un futur en comú, és la voluntat de viure i conviure. I de la capacitat que tinguem de seduir la nostra societat, d’estimar tota la seva gent, n’obtindrem el resultat que hem de posar al servei del bé comú. Som la llavor de totes les victòries. Hem sembrat i hem de seguir sembrant, sense descans. Som la gent d’ERC, som els que mai ens cansem, els que sempre hi som, quan el vent és a favor i també quan bufa en contra. Som els que parlem amb tothom perquè som els que hi volem sumar tothom. Perquè només sumant ens en sortirem. Som humils i tenim molt a aprendre. Però us ho dic clar i alt: cap lliçó de dignitat i patriotisme, cap. Esquerra Republicana es va haver de carregar tota la feina i responsabilitat a l’esquena al juliol per salvar l’1 d’octubre, ERC ha hagut de fer una campanya amb el seu cap de llista a la presó, l’únic cap de llista privat de fer campanya. Esquerra ha allargat la mà als companys que dubtaven davant l’adversitat i els ha ajudat a seguir endavant quan s’han trobat sols. ERC ha treballat per recuperar el Govern des del primer dia i no ha dubtat un instant a fer caure el Govern espanyol responsable de tota la repressió i malifetes, el 17 d’agost, el 20 de setembre o l’1 d’octubre. I també hem estat nosaltres els que un cop més hem assumit la responsabilitat de gestionar el país, d’optimitzar uns recursos sempre escassos, de posar grans ciutats metropolitanes al servei de la justícia i la llibertat, de teixir aliances i complicitats allí on és més difícil. Estiguem-ne orgullosos! Molt. I que aquest sigui un estímul per seguir treballant fins aconseguir la llibertat, la justícia social i la fraternitat. Ningú no ha donat tant i ningú no n’està pagant un preu tan alt. Vull una ERC forta i cohesionada, treballadora, de gent honrada i humil. Vull una ERC capaç d’interlocutar amb totes les formacions democràtiques, d’establir ponts i un diàleg sencer. Vull una ERC que no es deixi atrapar en el frontisme que ens fa petits i que divideix el país. Hem arribat més lluny que mai. I ara el que ens toca és treballar, cada dia, per fer el cim, un cim al que hem d’aconseguir portar una majoria política i social. Visca Esquerra Republicana de Catalunya! Visca la llibertat! Visca la justícia! I visca la fraternitat! Persevereu perquè jo ho faré i és en la constància del nostre esforç sostingut en el que reposa la victòria. El millor foc no és una flamarada i tampoc el que s’encén ràpidament. És el del caliu, el que agermana. Talment com la paciència pot ser un arbre d’arrel amarga però de fruits molt molt molt dolços. Una immensa abraça a totes i tots! Us estimo