30
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
16:41h
“Suposo que vostès no estan preparats per a aquesta música, però als seus fills els encantarà”, deia Michael J. Fox a Retorn al futur, un film que podria protagonitzar ara un jove Pedro Sánchez vestit amb jaqueta texana i guitarra. Prement uns quants botons vermells del seu cotxe del temps, Sánchez proposa un viatge al 2005 per recuperar la melodia del ‘talante’ de José Luis Rodríguez Zapatero. Rock & Roll, finançament i Estatut, una formula màgica que fa anys va embriagar l’independentisme català i la vella convergència, fins que va caure el taló i van despertar del miratge.
Només quatre setmanes després de la investidura de Pedro Sánchez, i malgrat l’acostament dels presos anunciat pel govern espanyol, les relacions entre els governs (afeblits) de Catalunya i Espanya amenacen de tornar a un rumb de col·lisió que se salvarà (o no) a la reunió entre Torra i Sánchez el 9 de juliol. Els “nous temps” que va obrir la moció de censura de Sánchez han permès posar el temporitzador a zero, però el PDeCAT i -sobretot- ERC temen ja que sota els llums de neó del “diàleg” que ofereix el nou president espanyol només hi ha una versió actualitzada d’aquell ‘talante’.
I és que malgrat que la música sona, no hi ha orquestra. Ho va constatar aquesta setmana Joan Tardà, que va veure com els socialistes catalans i espanyols reeditaven al Congrés la majoria del 155 i votaven amb PP i Cs contra la seva moció per a un “diàleg sense condicions ni renúncies”. Sánchez, el president amb menys suport parlamentari des de la Transició, ha decidit posar a prova les seves dots de funambulista abans de fer passos concrets amb les forces independentistes que li asseguren la majoria parlamentària. “Que faran, votaran amb el PP?” ironitzava dimarts un diputat del PSC al pati del Congrés.
De fons, les urgències del propi Sánchez per recuperar el vot perdut pel flanc de Ciutadans, i també el convenciment dels socialistes espanyols que l’independentisme va arribar a la moció de censura al límit de la seva capacitat de resistència. L’oferta: un clima amable, disposició al diàleg i fins i tot baixar de l’altell la vella reforma de la Constitució i les matèries vetades pel Tribunal Constitucional, però en cap cas –com ha repetit el president espanyol aquesta setmana- un diàleg bilateral per tractar el dret a decidir. La carpeta catalana té arxius illegibles per a l’Estat, i cal fer marxa enrere en el temps per corregir el futur.
Conscients d’aquestes limitacions, ERC i PDeCAT calibren ara fins a quin punt poden desequilibrar el rewind del president espanyol, que necessitarà els 17 escons independentistes per aprovar, per exemple, el nomenament de la direcció de RTVE. “Si podem votar en contra d’alguna cosa, és en aquesta” advertia dimecres un membre de la direcció dels republicans, que sap que el seu electorat no entendria, en canvi, un “no” a una altra matèria com –posem per exemple- la llei de l’eutanàsia. Un possible toc d’atenció –que caldrà veure si executen- per recordar al PSOE que pretendre governar amb 85 escons com si tingués majoria absoluta és de ciència-ficció.
Mentrestant, uns i altres esperen ara la trobada entre Sánchez i Torra a La Moncloa per definir la tàctica d’aquí a final de legislatura. L’enfrontament entre el president de la Generalitat i l’ambaixador Morenés als Estats Units, amanit per la carta de cara a la galeria del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, apunta a tempesta, tot i que un i altre són conscients, ja, de les limitacions del diàleg que establiran. Sánchez no es pot permetre cap concessió en qüestions essencials del procés, i Torra no pot fer marxa enrere en la reivindicació del dret a decidir i l’alliberament dels presos.
Un xoc anunciat –i per tant amortitzat- que Sánchez i Torra poden explotar políticament el dia 9, o bé que pot donar peu a l’armistici que necessiten les dues parts. El president espanyol té al seu abast demostrar que no és el jove Mc Fly i, per tant, que l’acostament dels presos –obligat per llei, però amb un alt valor simbòlic- pot donar peu a altres mesures que vagin més enllà de les bones paraules. Potser Sánchez no caminarà cap al reconeixement del dret a decidir, però pot utilitzar el BOE i la designació de la nova fiscal general de l’Estat per rebaixar la tensió i demostrar que la seva oferta de “diàleg” no es de cartró-pedra.
Només quatre setmanes després de la investidura de Pedro Sánchez, i malgrat l’acostament dels presos anunciat pel govern espanyol, les relacions entre els governs (afeblits) de Catalunya i Espanya amenacen de tornar a un rumb de col·lisió que se salvarà (o no) a la reunió entre Torra i Sánchez el 9 de juliol. Els “nous temps” que va obrir la moció de censura de Sánchez han permès posar el temporitzador a zero, però el PDeCAT i -sobretot- ERC temen ja que sota els llums de neó del “diàleg” que ofereix el nou president espanyol només hi ha una versió actualitzada d’aquell ‘talante’.
Sánchez ha decidit posar a prova les seves dots de funambulista abans de fer passos concrets amb les forces independentistes que li asseguren la majoria parlamentària
I és que malgrat que la música sona, no hi ha orquestra. Ho va constatar aquesta setmana Joan Tardà, que va veure com els socialistes catalans i espanyols reeditaven al Congrés la majoria del 155 i votaven amb PP i Cs contra la seva moció per a un “diàleg sense condicions ni renúncies”. Sánchez, el president amb menys suport parlamentari des de la Transició, ha decidit posar a prova les seves dots de funambulista abans de fer passos concrets amb les forces independentistes que li asseguren la majoria parlamentària. “Que faran, votaran amb el PP?” ironitzava dimarts un diputat del PSC al pati del Congrés.
De fons, les urgències del propi Sánchez per recuperar el vot perdut pel flanc de Ciutadans, i també el convenciment dels socialistes espanyols que l’independentisme va arribar a la moció de censura al límit de la seva capacitat de resistència. L’oferta: un clima amable, disposició al diàleg i fins i tot baixar de l’altell la vella reforma de la Constitució i les matèries vetades pel Tribunal Constitucional, però en cap cas –com ha repetit el president espanyol aquesta setmana- un diàleg bilateral per tractar el dret a decidir. La carpeta catalana té arxius illegibles per a l’Estat, i cal fer marxa enrere en el temps per corregir el futur.
Conscients d’aquestes limitacions, ERC i PDeCAT calibren ara fins a quin punt poden desequilibrar el rewind del president espanyol, que necessitarà els 17 escons independentistes per aprovar, per exemple, el nomenament de la direcció de RTVE. “Si podem votar en contra d’alguna cosa, és en aquesta” advertia dimecres un membre de la direcció dels republicans, que sap que el seu electorat no entendria, en canvi, un “no” a una altra matèria com –posem per exemple- la llei de l’eutanàsia. Un possible toc d’atenció –que caldrà veure si executen- per recordar al PSOE que pretendre governar amb 85 escons com si tingués majoria absoluta és de ciència-ficció.
Sánchez pot utilitzar el BOE i la designació de la nova fiscal general de l’Estat per rebaixar la tensió i demostrar que la seva oferta de “diàleg” no es de cartró-pedra
Mentrestant, uns i altres esperen ara la trobada entre Sánchez i Torra a La Moncloa per definir la tàctica d’aquí a final de legislatura. L’enfrontament entre el president de la Generalitat i l’ambaixador Morenés als Estats Units, amanit per la carta de cara a la galeria del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, apunta a tempesta, tot i que un i altre són conscients, ja, de les limitacions del diàleg que establiran. Sánchez no es pot permetre cap concessió en qüestions essencials del procés, i Torra no pot fer marxa enrere en la reivindicació del dret a decidir i l’alliberament dels presos.
Un xoc anunciat –i per tant amortitzat- que Sánchez i Torra poden explotar políticament el dia 9, o bé que pot donar peu a l’armistici que necessiten les dues parts. El president espanyol té al seu abast demostrar que no és el jove Mc Fly i, per tant, que l’acostament dels presos –obligat per llei, però amb un alt valor simbòlic- pot donar peu a altres mesures que vagin més enllà de les bones paraules. Potser Sánchez no caminarà cap al reconeixement del dret a decidir, però pot utilitzar el BOE i la designació de la nova fiscal general de l’Estat per rebaixar la tensió i demostrar que la seva oferta de “diàleg” no es de cartró-pedra.
Pedro Sánchez amb Theresa May, a Brussel·les Foto: Europa Press