01
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
04
de juliol
a la
13:02h
Aquest 2018 acaben el seu mandat al capdavant de les principals organitzacions econòmiques tres líders empresarials catalans: Joan Rosell com a president de la CEOE, la gran confederació empresarial espanyola; Joaquim Gay de Montellà al capdavant de Foment del Treball; i Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Durant un llarg període de temps, han regit els destins de les seves corporacions i ho han fet amb poca oposició. Han estat líders d'un perfil determinat, més proper al de dirigent "polític" de les seves organitzacions que al d'empresaris capdavanters.
Rosell, ambició política a Foment
Joan Rosell (Barcelona, 1957) conclou a finals d'any el seu vuitè any al davant de la CEOE, l'entitat de la patronal espanyola. Anteriorment, havia presidit Foment del Treball. En el seu balanç, partidaris i detractors destaquen la seva capacitat per gestionar les divisions en el si de l'empresariat. Després d'un període de dubtes i alguna tensió interna, Rosell té la successió lligada i tot apunta que serà un dels vicepresidents i antic rival, Antonio Garamendi, considerat un "dur" a la CEOE, qui el substitueixi.
Rosell és d'una família que havia impulsat el Banc de Madrid. Però les seves inquietuds han estat més a prop sempre de la política i el periodisme que de la gran empresa. De fet, va començar fent de periodista a Tele/Expres, diari mític dels anys de la Transició, on va entrar de la mà del seu oncle, Jaume Castell. La seva principal activitat professional és la presidència de Congost Plàstic, la principal empresa de la família, especialitzada en contenidors i cubetes. Però la gestió directa la porta la seva dona, Elisabeth Trallero.
Congost Plastic va ser creada pel seu pare després que vengués Joguines Congost, l'anterior marca de la família. També presideix la filial espanyola de la italiana OMB, que es dedica a la gestió de residus urbans. Però Rosell no ha abandonat el sector joguines, ja que és accionista de Tecnitoys, el fabricant de Scalextric (on, per cert, també hi té participació la família Lara, de Planeta).
Però en la seva carrera hi ha un nom decisiu: Joan Echevarria Puig, expresident de Nissan, a qui va ajudar quan Echevarria va fer una incursió en la política el 1980, encapçalant la candidatura de Solidaritat Catalana. Era una marca conservadora, apadrinada per l'Alianza Popular de Fraga que no es veia amb cor d'anar a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Echevarria no va entrar, però el lligam amb Rosell ja no es trencaria. De la mà d'ell, Rosell va accedir a la presidència d'Enher. Ha estat en consells d'administració de nombroses empreses, de Siemens Espanya a CriteriaCaixa, Port Aventura i Aigües de Barcelona. El que no se li pot negar a Rosell és mà esquerra per obrir-se pas pels passadissos de les grans organitzacions patronals. Abans de la CEOE, va ser president de Foment durant catorze anys.
Miquel Valls, de la suspensió de pagaments a la Cambra
Nascut a Barcelona el 1943, Miquel Valls abandona aquest any la presidència de la Cambra de Comerç. Valls va exercir càrrecs directius en el grup d'empreses familiar Valls Sistach, del sector del metall. Però d'això ja fa molts anys. Valls Sistach va fer suspensió de pagaments en el molt llunyà 1979. L'actual president de la Cambra va continuar vinculat al sector metal·lúrgic a través de l'empresa Fichet, una empresa que va travessar serioses dificultats econòmiques i que va ser adquirida pel grup suec Gunnebo, especialitzada en portes i caixes de seguretat. A partir de l'any 2009, en el moment més cru de la crisi, Gunnebo Espanya va afrontar pèrdues importants.
L'any 2016, Fichet es va veure obligada a tancar la fàbrica que tenia a Granollers, l'única que tenia establerta a l'estat espanyol. Fabricava caixes fortes. Hi treballaven 60 treballadors. En aquell moment, Valls, ja del tot abocat a la seva tasca de president de la Cambra de Comerç, n'era el president d'honor. També és president de MC Mutual, una mútua especialitzada en accidents de treball. Valls va ser accionista majoritari i president del consell d'administració de DVP Comercial, però va abandonar el càrrec l'any 2000.
Gay de Montellà, a l'escalf del sogre
El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà (Palma, 1950) és hereu d'una nissaga important de la burgesia catalana, que té com a gran nom el seu rebesavi Josep Ferrer i Vidal, que va ser també president de Foment. Joaquim Gay de Montellà va començar la seva trajectòria professional en el sector financer i en el logístic (a Acesa, que després es refundaria com a Abertis). Però com a empresari, està lligat als negocis de la família de la seva dona, Marta Estany. Bàsicament, els seus negocis se situen en els sectors hoteler i vinícola.
Del sogre, Ramon Estany Volart, va heretar els hotels del grup Estram (quatre hotels, entre els quals el Villa Paulita de Puigcerdà) i del rebesavi les bodegues de la Torre del Veguer, a Sant Pere de Ribes. Gay també és el propietari de l'Hostal de la Granota, a Sils, que va ser adquirit pel seu pare els anys seixanta i que dirigeix la seva dona.
Rosell, ambició política a Foment
Joan Rosell (Barcelona, 1957) conclou a finals d'any el seu vuitè any al davant de la CEOE, l'entitat de la patronal espanyola. Anteriorment, havia presidit Foment del Treball. En el seu balanç, partidaris i detractors destaquen la seva capacitat per gestionar les divisions en el si de l'empresariat. Després d'un període de dubtes i alguna tensió interna, Rosell té la successió lligada i tot apunta que serà un dels vicepresidents i antic rival, Antonio Garamendi, considerat un "dur" a la CEOE, qui el substitueixi.
Rosell és d'una família que havia impulsat el Banc de Madrid. Però les seves inquietuds han estat més a prop sempre de la política i el periodisme que de la gran empresa. De fet, va començar fent de periodista a Tele/Expres, diari mític dels anys de la Transició, on va entrar de la mà del seu oncle, Jaume Castell. La seva principal activitat professional és la presidència de Congost Plàstic, la principal empresa de la família, especialitzada en contenidors i cubetes. Però la gestió directa la porta la seva dona, Elisabeth Trallero.
Congost Plastic va ser creada pel seu pare després que vengués Joguines Congost, l'anterior marca de la família. També presideix la filial espanyola de la italiana OMB, que es dedica a la gestió de residus urbans. Però Rosell no ha abandonat el sector joguines, ja que és accionista de Tecnitoys, el fabricant de Scalextric (on, per cert, també hi té participació la família Lara, de Planeta).
Però en la seva carrera hi ha un nom decisiu: Joan Echevarria Puig, expresident de Nissan, a qui va ajudar quan Echevarria va fer una incursió en la política el 1980, encapçalant la candidatura de Solidaritat Catalana. Era una marca conservadora, apadrinada per l'Alianza Popular de Fraga que no es veia amb cor d'anar a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Echevarria no va entrar, però el lligam amb Rosell ja no es trencaria. De la mà d'ell, Rosell va accedir a la presidència d'Enher. Ha estat en consells d'administració de nombroses empreses, de Siemens Espanya a CriteriaCaixa, Port Aventura i Aigües de Barcelona. El que no se li pot negar a Rosell és mà esquerra per obrir-se pas pels passadissos de les grans organitzacions patronals. Abans de la CEOE, va ser president de Foment durant catorze anys.
Miquel Valls, de la suspensió de pagaments a la Cambra
Nascut a Barcelona el 1943, Miquel Valls abandona aquest any la presidència de la Cambra de Comerç. Valls va exercir càrrecs directius en el grup d'empreses familiar Valls Sistach, del sector del metall. Però d'això ja fa molts anys. Valls Sistach va fer suspensió de pagaments en el molt llunyà 1979. L'actual president de la Cambra va continuar vinculat al sector metal·lúrgic a través de l'empresa Fichet, una empresa que va travessar serioses dificultats econòmiques i que va ser adquirida pel grup suec Gunnebo, especialitzada en portes i caixes de seguretat. A partir de l'any 2009, en el moment més cru de la crisi, Gunnebo Espanya va afrontar pèrdues importants.
L'any 2016, Fichet es va veure obligada a tancar la fàbrica que tenia a Granollers, l'única que tenia establerta a l'estat espanyol. Fabricava caixes fortes. Hi treballaven 60 treballadors. En aquell moment, Valls, ja del tot abocat a la seva tasca de president de la Cambra de Comerç, n'era el president d'honor. També és president de MC Mutual, una mútua especialitzada en accidents de treball. Valls va ser accionista majoritari i president del consell d'administració de DVP Comercial, però va abandonar el càrrec l'any 2000.
Gay de Montellà, a l'escalf del sogre
El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà (Palma, 1950) és hereu d'una nissaga important de la burgesia catalana, que té com a gran nom el seu rebesavi Josep Ferrer i Vidal, que va ser també president de Foment. Joaquim Gay de Montellà va començar la seva trajectòria professional en el sector financer i en el logístic (a Acesa, que després es refundaria com a Abertis). Però com a empresari, està lligat als negocis de la família de la seva dona, Marta Estany. Bàsicament, els seus negocis se situen en els sectors hoteler i vinícola.
Del sogre, Ramon Estany Volart, va heretar els hotels del grup Estram (quatre hotels, entre els quals el Villa Paulita de Puigcerdà) i del rebesavi les bodegues de la Torre del Veguer, a Sant Pere de Ribes. Gay també és el propietari de l'Hostal de la Granota, a Sils, que va ser adquirit pel seu pare els anys seixanta i que dirigeix la seva dona.