30
de juny
del
2018
Actualitzat
el
02
de juliol
a les
21:21h
Amb el record ben viu de la convulsa assemblea fundacional del 2016, el PDECat encara la recta final cap al congrés dels dies 20, 21 i 22 de juliol enmig d'una sèrie de preguntes sobre el futur de la formació. Es mantindrà la unitat? Seguirà l'actual direcció al capdavant del partit? Carles Puigdemont tindrà un càrrec orgànic? Aquestes són les deu claus d'un conclave en el qual participaran tots els militants que s'hi vulguin apuntar.
1. Què s'hi decidirà?
Fonamentalment, tres qüestions: quin full de ruta nacional s'aplica, quina estructura tindrà la direcció i quins seran els noms que l'integraran. Hi ha set ponències -política, organitzativa, municipal, Europa, polítiques socials, territori i economia- i cada militant es pot apuntar al debat del document que desitgi. Els militants tenen fins al dia 14 de juliol per presentar esmenes, que poden ser transaccionades amb la direcció o bé, en cas contrari, quedar vives per debatre's a l'assemblea. El coordinador del congrés, David Font, assenyala que no vol repetir la dinàmica del 2016, quan les votacions organitzatives es van allargar fins passades les cinc del matí. Aquest cop, segons Font, a les dotze tot haurà d'estar llest.
2. Quins canvis hi ha a la direcció?
El PDECat va néixer amb un tàndem presidencial al capdavant, pensat per ser ocupat -com així va ser- per Artur Mas i Neus Munté. Aquesta presidència bicèfala tenia una funció exclusivament representativa, perquè el pols executiu el portava una direcció de dotze persones encapçalada per un altre tàndem: coordinadora general i coordinador organitzatiu, dues places habitades per Marta Pascal i David Bonvehí. La ponència organitzativa elaborada aquesta setmana canvia completament el panorama i posa en marxa una estructura que recorda més a l'última etapa de CDC que no pas a la fundació del PDECat.
El document estableix que hi haurà una presidència, fins a quatre vicepresidències, una secretaria general, una secretaria d'organització i fins a quatre vicesecretaries. Aquest esquema fa que la direcció passi a tenir una trentena de persones, una possibilitat pensada per incoure més sensibilitats a la cúpula i unir les famílies del partit.
3. Quin paper jugarà Carles Puigdemont?
La direcció actual ja ha ofert a Puigdemont ser president del PDECat, però de moment ho ha declinat. El president a l'exili està pendent de la situació judicial a Alemanya -que s'està allargant- i també de si posa en marxa una "plataforma" o "moviment" més ampli que transcendeixi les sigles del partit. La setmana vinent hi ha previstes reunions entre els responsables de la direcció i Puigdemont. Un dels problemes que floten en l'ambient és la manca de sintonia entre Pascal i el president a l'exili, i hi ha dirigents consultats per NacióDigital que podria reclamar la sortida de la coordinadora general per liderar el PDECat.
4. Quin rol es reserva als presos i exiliats?
El plantejament de la direcció és que Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Joaquim Forn ocupin les quatre vicepresidències del partit. Aquesta qüestió s'abordarà en reunions durant la setmana vinent a la presó d'Estremera, i una delegació es desplaçarà a Brussel·les per citar-se amb Puig. Si algun d'ells no s'hi vol sumar, una de les opcions per ocupar una vicepresidència és la de Mercè Conesa, que hauria de deixar el consell nacional, en aquest cas. Conesa obre una nova etapa al capdavant del Port de Barcelona i el seu entorn sap que no té intenció d'incrementar responsabilitats al partit.
5. Es presentarà Pascal a la reelecció?
Sí. La coordinadora general té intenció de bastir una candidatura que aplegui l'actual direcció i que sumi totes les famílies del partit. En teoria, aquest congrés no havia de servir -segons la cúpula- per renovar càrrecs, però al final s'ha accedit a fer-ho davant la pressió dels més crítics, que reclamaven canvis profunds en la manera de funcionar de la cúpula.
6. Els crítics presentaran candidatura?
Per ara, és una incògnita. El cap de files dels crítics, Joan Ramon Casals, ha mantingut contactes al llarg de les últimes setmanes amb dirigents de tots els colors -també amb la direcció-, i la cúpula aspira a sumar-lo en una llista de consens. En els últims mesos, en privat, les dues famílies més destacades del partit -les liderades per Josep Rull i Jordi Turull- han mantingut contactes per explorar una unió, que no ha fructificat. Un dirigent consultat, en tot cas, diagnostica que si segueix Pascal i les ponències s'aproven "tal com estan redactades", hi pot haver una "fuga" de quadres i de militants.
7. Quan es vota la nova direcció?
El diumenge 22 de juliol, físicament -al Palau de Congressos de Catalunya, on es fa l'assemblea- o bé de manera telemàtica. En l'anterior congrés, primer es van definir les línies mestres i, dues setmanes després, es van escollir els càrrecs.
8. Com serà la relació amb Junts per Catalunya?
Les ponències no ho concreten. Parlen de "sumar" amb el projecte de JxCat, però no es traça cap full de ruta cap a la integració o cap a una hipotètica federació. Tot dependrà de quins passos vulgui fer Puigdemont, de la direcció que surti del congrés i de si a la tardor es materialitza el desig de sectors del PDECat de fer una refundació completa de l'espai de centre sobiranista que culmini amb un nou moviment.
9. S'ha renunciat a la unilateralitat?
En clau política, no; en clau administrativa, ja fa temps. El preàmbul dels estatuts fundacionals del PDECat assenyalava que l'objectiu era la independència "sense renunciar a la via unilateral". Un requeriment del registre de partits -depenent del ministeri de l'Interior- va fer que aquesta referència s'esborrés administrativament. Ara es vol votar en l'assemblea. La direcció entén que el rumb polític ja s'estableix en la ponència específica i que la referència al preàmbul dels estatuts no acaba de ser necessària.
10. Quin full de ruta nacional es proposa?
Un "procés d'autodeterminació" que culmini amb la República. "En aplicació d'aquests valors, el principi indissoluble de radicalitat democràtica de l'1-O, i la reafirmació del principi bàsic que la demcoràcia radica en la sobirania popular, proposem un procés d'autodeterminació que faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Europea", destaca el text, que aposta per una via "possibilista" en tots els àmbits on es pugui fer política.
1. Què s'hi decidirà?
Fonamentalment, tres qüestions: quin full de ruta nacional s'aplica, quina estructura tindrà la direcció i quins seran els noms que l'integraran. Hi ha set ponències -política, organitzativa, municipal, Europa, polítiques socials, territori i economia- i cada militant es pot apuntar al debat del document que desitgi. Els militants tenen fins al dia 14 de juliol per presentar esmenes, que poden ser transaccionades amb la direcció o bé, en cas contrari, quedar vives per debatre's a l'assemblea. El coordinador del congrés, David Font, assenyala que no vol repetir la dinàmica del 2016, quan les votacions organitzatives es van allargar fins passades les cinc del matí. Aquest cop, segons Font, a les dotze tot haurà d'estar llest.
2. Quins canvis hi ha a la direcció?
El PDECat va néixer amb un tàndem presidencial al capdavant, pensat per ser ocupat -com així va ser- per Artur Mas i Neus Munté. Aquesta presidència bicèfala tenia una funció exclusivament representativa, perquè el pols executiu el portava una direcció de dotze persones encapçalada per un altre tàndem: coordinadora general i coordinador organitzatiu, dues places habitades per Marta Pascal i David Bonvehí. La ponència organitzativa elaborada aquesta setmana canvia completament el panorama i posa en marxa una estructura que recorda més a l'última etapa de CDC que no pas a la fundació del PDECat.
El document estableix que hi haurà una presidència, fins a quatre vicepresidències, una secretaria general, una secretaria d'organització i fins a quatre vicesecretaries. Aquest esquema fa que la direcció passi a tenir una trentena de persones, una possibilitat pensada per incoure més sensibilitats a la cúpula i unir les famílies del partit.
3. Quin paper jugarà Carles Puigdemont?
La direcció actual ja ha ofert a Puigdemont ser president del PDECat, però de moment ho ha declinat. El president a l'exili està pendent de la situació judicial a Alemanya -que s'està allargant- i també de si posa en marxa una "plataforma" o "moviment" més ampli que transcendeixi les sigles del partit. La setmana vinent hi ha previstes reunions entre els responsables de la direcció i Puigdemont. Un dels problemes que floten en l'ambient és la manca de sintonia entre Pascal i el president a l'exili, i hi ha dirigents consultats per NacióDigital que podria reclamar la sortida de la coordinadora general per liderar el PDECat.
4. Quin rol es reserva als presos i exiliats?
El plantejament de la direcció és que Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Joaquim Forn ocupin les quatre vicepresidències del partit. Aquesta qüestió s'abordarà en reunions durant la setmana vinent a la presó d'Estremera, i una delegació es desplaçarà a Brussel·les per citar-se amb Puig. Si algun d'ells no s'hi vol sumar, una de les opcions per ocupar una vicepresidència és la de Mercè Conesa, que hauria de deixar el consell nacional, en aquest cas. Conesa obre una nova etapa al capdavant del Port de Barcelona i el seu entorn sap que no té intenció d'incrementar responsabilitats al partit.
5. Es presentarà Pascal a la reelecció?
Sí. La coordinadora general té intenció de bastir una candidatura que aplegui l'actual direcció i que sumi totes les famílies del partit. En teoria, aquest congrés no havia de servir -segons la cúpula- per renovar càrrecs, però al final s'ha accedit a fer-ho davant la pressió dels més crítics, que reclamaven canvis profunds en la manera de funcionar de la cúpula.
6. Els crítics presentaran candidatura?
Per ara, és una incògnita. El cap de files dels crítics, Joan Ramon Casals, ha mantingut contactes al llarg de les últimes setmanes amb dirigents de tots els colors -també amb la direcció-, i la cúpula aspira a sumar-lo en una llista de consens. En els últims mesos, en privat, les dues famílies més destacades del partit -les liderades per Josep Rull i Jordi Turull- han mantingut contactes per explorar una unió, que no ha fructificat. Un dirigent consultat, en tot cas, diagnostica que si segueix Pascal i les ponències s'aproven "tal com estan redactades", hi pot haver una "fuga" de quadres i de militants.
7. Quan es vota la nova direcció?
El diumenge 22 de juliol, físicament -al Palau de Congressos de Catalunya, on es fa l'assemblea- o bé de manera telemàtica. En l'anterior congrés, primer es van definir les línies mestres i, dues setmanes després, es van escollir els càrrecs.
8. Com serà la relació amb Junts per Catalunya?
Les ponències no ho concreten. Parlen de "sumar" amb el projecte de JxCat, però no es traça cap full de ruta cap a la integració o cap a una hipotètica federació. Tot dependrà de quins passos vulgui fer Puigdemont, de la direcció que surti del congrés i de si a la tardor es materialitza el desig de sectors del PDECat de fer una refundació completa de l'espai de centre sobiranista que culmini amb un nou moviment.
9. S'ha renunciat a la unilateralitat?
En clau política, no; en clau administrativa, ja fa temps. El preàmbul dels estatuts fundacionals del PDECat assenyalava que l'objectiu era la independència "sense renunciar a la via unilateral". Un requeriment del registre de partits -depenent del ministeri de l'Interior- va fer que aquesta referència s'esborrés administrativament. Ara es vol votar en l'assemblea. La direcció entén que el rumb polític ja s'estableix en la ponència específica i que la referència al preàmbul dels estatuts no acaba de ser necessària.
10. Quin full de ruta nacional es proposa?
Un "procés d'autodeterminació" que culmini amb la República. "En aplicació d'aquests valors, el principi indissoluble de radicalitat democràtica de l'1-O, i la reafirmació del principi bàsic que la demcoràcia radica en la sobirania popular, proposem un procés d'autodeterminació que faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Europea", destaca el text, que aposta per una via "possibilista" en tots els àmbits on es pugui fer política.