Miriam Ponsa: «Seguiré creant col·leccions de denúncia fins que no acabi la injustícia del procés»

Miriam Ponsa (Manresa, 1973) podria ser sinònim de creació. L’empresària i dissenyadora és diplomada en disseny de moda per la Universitat de Southampton, i s'ha especialitzat en disseny i en tècniques de punt, a Igualada. Manresa la va veure néixer i és on segueix treballant, al mateix espai on ho feia la seva rebesàvia des de l'any 1886, creadora d'una fàbrica tèxtil dedicada a la producció de les betes de les espardenyes.

Les seves col·leccions solen ser denúncies socials, i l’última amb el títol d'I have a dream, en el marc del 080 Barcelona Fashion, tintada de groc, blanc, negre i amb referències a la falta de llibertat d’expressió. És un clam de protesta i denúncia de la injustícia que afecta al procés polític català. En aquesta entrevista amb NacióDigital, Ponsa parla sobre ser dissenyadora a Catalunya, de l'art com a protesta i la falta de llibertat d'expressió. Té clar que: "Si per expressar el que sents pots tenir problemes, encara amb més raó, has de fer-ho". Creu que el país se'n sortirà, "perquè el primer pas per assolir una meta és tenir un somni, i Catalunya ja el té".

- Què és per vostè la moda? La considera un motor de canvi?

- Per mi la moda és una forma d'expressió. I en el meu cas concret, és una necessitat també, perquè necessito crear. Crear sobretot amb teixits, amb textures. Crec que les disciplines artístiques poden ajudar al fet que sigui motor de canvi. Tot i que només és una de les peces d'aquest motor, crec que la moda és un bon altaveu per transmetre missatges.

- Avui en dia, fabricar i produir a Catalunya també és transmetre un missatge? Arriba a ser un acte revolucionari?

- Sí, i no entenc per què. Nosaltres ho fem des de sempre i, de fet, mai hem produït fora d'aquí. Som una empresa petita i ho podem fer a la perfecció. No necessitem anar fora per baixar costos perquè posem els preus que toquen a les peces. Si no sortís a compte, tanquem "el garito". Tinc molt clar que vull donar feina a la gent del nostre país i m'és molt més fàcil treballar aquí que a fora, la producció és molt més fluida. A part d'això, el més important és que treballar fora té un cost social molt gran. Perquè, qui treballa fora? Nens? Dones embarassades? En quines condicions? Per quin salari? Són preguntes que ens hem de fer i tothom se'n pot informar. Jo com a empresària i com a persona, no vull treballar així. Aquests costos són massa alts.

- Al final, el consumidor té l'última paraula.

- Absolutament en tot, l'acció de compra té molt poder.

- Creu que el món de la moda, en concret en el marc de l'estat espanyol, té por de denunciar els conflictes polítics?

- Pot ser que sigui així i no m'estranya massa perquè si pensem que hi ha artistes exiliats, perquè és la pura realitat, puc entendre que els artistes en general es puguin sentir amb por. A mi no em passa perquè necessito expressar allò que sento i realment ho faig sense pensar en les conseqüències. També crec que si per expressar el que sents pots tenir problemes, encara amb més raó has de fer-ho. No pot ser que la falta de llibertat d'expressió ens coarti d'aquesta manera. Al final som artistes, i som persones normals i corrents que volem expressar els nostres sentiments.

"Si per expressar el que sents pots tenir problemes, encara amb més raó has de fer-ho. No pot ser que la falta de llibertat d'expressió ens coarti d'aquesta manera"

- Alguna vegada ha tingut por a parlar? Algú li ha recomanat que no es reivindiqués a favor dels presos i exiliats?

- Mai he tingut por a parlar però sé de petits i mitjans empresaris que sí que tenen molt clar que no es poden posicionar. Però artistes com nosaltres, que som més independents i empreses petites, per norma general no tenim por. Ara bé, les pressions hi poden ser de moltes maneres. Potser aparentment no em pot passar res, però puc començar a tenir moltes inspeccions i un control que potser abans no havia tingut. A vegades és alguna cosa que no es veu però que hi és. És una repressió que es fa des de sota.

- En relació a la col·lecció I have a dream, en alguns titulars de premsa es poden llegir coses tipus: "Una reivindicació es cola a la 080". Què li sembla que només "es coli" una reivindicació?

- És difícil que s'expressi una reivindicació així col·lectivament. Em sento una mica abanderada perquè crec que envio el missatge de: "nosaltres estem fent això i no passa res". Intento transmetre el missatge de no tenir por. Seria interessant que ens uníssim, com més siguem millor.
 
- Això podria passar a la passarel·la 080? Què és per vostè la passarel·la catalana?

- La 080 és una finestra al món, però jo només hi vinc per la desfilada i després torno cap al meu taller. Trobo que és un espai massa poc autèntic. A mi el que m'agrada és crear, no ser un "pavo real" i penso que la 080 a vegades no té ànima de veritat. Això també fa que no agafi la rellevància que podria tenir. No m'interessa si la teva col·lecció s'inspira en motius florals, explica'm una història. Malauradament, no acostuma a passar.

- La temporada passada parlava d’en Mahatma Gandhi i l'acció no violenta, i aquesta d’en Martin Luther King. Relaciona aquests dos personatges històrics amb el procés i la falta de llibertat d’expressió, però per què no titular la col·lecció més directament amb algun clam relacionat amb la situació actual, com va fer, per exemple, en la col·lecció del 2015, L'exili?

- Si no hagués fet L'exili anteriorment, l'hauria fet ara. Però al cap i a la fi no passa res. He agafat com a referents a Gandhi i ara a en Luther King per explicar la nostra situació. En realitat explico sempre el mateix. És veritat que el títol potser no és súper evident, però a mi no m'agrada ser-ho. Tot i que he posat groc a la col·lecció, no he posat cap bandera ni el nostre himne, perquè no m'agrada ser tan evident. M'agrada ser sempre un punt més subtil, però explicant clarament el missatge. No obstant, a la primera frase de la nota de premsa de la col·lecció posa que està inspirada en Martin Luther King i la lluita en pro dels drets civils afroamericans que, en el context actual, esdevé una denúncia de la injustícia en el procés polític català. No sóc de cridar, i la meva col·lecció tampoc crida, però no calla.

"La col·lecció està inspirada en Martin Luther King i la lluita en pro dels drets civils afroamericans que, en el context actual, esdevé una denúncia de la injustícia en el procés polític català"

- És una col·lecció de denúncia enfocada a reivindicar la falta de llibertat d'expressió a l'Estat, però des de l'organització de la 080, en aquest tuit, deia que estava inspirada en Martin Luther King i l'apartheid. Això no dilueix el missatge final que es vol donar?

- És veritat i també ho he pensat. Un personatge que ens queda tan lluny, d'un país tan diferent del nostre... no sé com es pot encaixar. De fet ho pensava l'altre dia: potser en properes col·leccions m'inspiro en el Timbaler del Bruc. El que passa és que quan tries un referent tan català i et mires tant el melic... potser es perd part del missatge. M'agrada molt anar fora per inspirar-me i relacionar-ho amb el que hi ha aquí, com vaig fer, per exemple, amb la col·lecció Dones mula. Hi ha injustícies a escala mundial. Estem en una crisi de valors súper gran. Per tant, aquesta reivindicació que faig per Catalunya es pot extrapolar a molts altres països i pobles, que és el que m'interessa, que no es quedi en una cosa local.

- L'estratègia és agafar referents d'arreu del món per internacionalitzar el missatge?

- I tant! Totalment, i si arriba el missatge, tota la feina que es pugui fer des de fora, cap aquí, molt millor.

- Mentrestant, seguirà deixant un banc groc buit, com ha fet en les darreres desfilades, i reivindicarà la falta dels presos i exiliats?

- Suposo que sí, mentre continuïn havent presos injustament a la presó i exiliats injustament a altres països, ho continuaré fent.

Gràcies @miriamponsa per pensar en aquells que estan injustament tancats a la presó. Sense poder estar amb les persones que estimen i amb tots aquells que els vam votar democràticament #LlibertatPresosPoliticspic.twitter.com/qewsT4Vhza

— Bernat Asensio (@AsensioBernat) 26 de junio de 2018

- Què en pensa de l'imminent apropament dels presos?

- És un pas, però no n'hi ha prou. Estan injustament empresonats en presó incondicional, em sembla molt fort. Amb raonaments que no són certs.

- De quines altres maneres es reivindica Miriam Ponsa?

- A nivell personal estic bastant implicada, sempre intento acudir als actes d'Òmnium, vaig estar a la mesa d'una de les escoles del meu barri l’1-O, em manifesto... Però no només amb el tema català. També amb les decisions judicials de La Manada i altres. També col·laboro amb totes les entitats que puc. Sento que ho he de fer.

- "I have a dream” és la frase que encapçala la col·lecció, quin somni té Miriam Ponsa?

- Somio per un país més just, on no manqui la llibertat d'expressió, on no hi hagi injustícia. On hi hagi igualtat. I sobretot solidaritat. Crec que a Catalunya ens falta molt poc per aconseguir-ho. Estem aprenent molt i estem en el camí.

- La frase també està present en algunes samarretes de la col·lecció.

- Sí, l'estampat és: "I have" en minúscules i "DREAM" en majúscules i crec que cap cosa important és possible sense un somni previ, quan somies una cosa, pots arribar a aconseguir-la, però no és possible sense un somni previ. És també una forma positiva d'encarar tot això.

- Amb esperança.

- Això sempre.