memòria històrica

Els jueus que Franco va lliurar a Hitler: el cas de Jenny Kehr

Els arxivers del Servei d'Arxius del departament de Justícia documenten i divulguen la tragèdia d'aquesta dona jueva que es va suïcidar per no caure en mans dels nazis

per Pep Martí , 30 de juny de 2018 a les 10:00 |
Jueus deportats | Arxiu particular
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha tragèdies dins de les tragèdies i hi ha persones que tenen mala sort. Un dels drames de la història d'Europa va ser la fugida de molts jueus de les urpes de Hitler a mesura que les tropes alemanyes avançaven per Europa.... per caure en mans de Franco.

Hi ha casos molt impactants. Un d'ells l'acaba de documentar l'arxiu històric de la Ciutat de la Justícia. Amb motiu del Dia Internacional del Refugiat, ha divulgat l'expedient corresponent a Jenny Kehr, jueva que va escapar del camp de concentració francès de Gurs i va travessar la frontera espanyola buscant la llibertat en va. El seu cas és una prova més de la col·laboració del règim franquista amb les autoritats nazis.  


Jenny Kehr era una jueva del Palatinat, una regió alemanya fronterera amb França. Poc després d'esclatar la Segona Guerra Mundial, ella i la seva família van ser deportats a Gurs, al sud de França. El seu marit va ser detingut i no en va saber més. Un cop internats al camp  de concentració de Gurs, la seva mare va morir per les dures condicions de vida. L'octubre de 1942, va aconseguir de fugir junt amb el seu nou company sentimental i assoliren arribar a la frontera espanyola.

El destí de Jenny Kehr va ser com el de molts altres jueus que podien arribar a Espanya travessant els Pirineus. Detinguts a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, van ser enviats a Miranda de Ebro, on hi havia un camp de concentració. Però a ella no la van admetre per ser dona.


D'allí, les autoritats franquistes van enviar-la a la sòrdida presó de dones de Barcelona, just on ara hi ha El Corte Inglés de la Diagonal. Li van comunicar que seria enviada de nou a França ("se ha dispuesto su expulsión por ser judía", va ser la decisió de les autoritats franquistes). Era la sentència de mort i va decidir avançar-se. Amb el cinturó que duia, i valent-se d'un suport de la dutxa, es va penjar a la cel·la.   

El franquisme, col·laboracionista amb l'Holocaust


El cas de Jenny Kehr –un altre senyal de la petjada nazi a Catalunya– corrobora la col·laboració entre el règim de Franco i la persecució contra els jueus. És cert també que la política de Madrid respecte als refugiats estrangers va experimentar canvis al llarg de la Segona Guerra Mundial. En alguns moments, va ser més tolerant i es va facilitar el viatge dels qui arribaven a Espanya cap a Amèrica.

Però quan França va quedar sotmesa al III Reich, la situació dels fugits va empitjorar. L'ambaixada alemanya va ser molt persistent a l'hora de pressionar el govern espanyol. Quan el conflicte a Europa va anar evolucionant en favor dels aliats, l'entusiasme de Franco per la causa de Hitler es va refredar i es va relaxar la vigilància sobre els qui arribaven a la frontera.

El destí de Jenny Kehr no va ser un cas aïllat i recorda el d'una altra víctima del nazisme, l'escriptor i filòsof Walter Benjamin, que també es va suïcidar, en aquest cas a Portbou, abans de ser deportat. Llevar-se la vida va ser també la decisió de l'escriptor jueu Stefan Zweig, en aquest cas lluny de les urpes nazis, a l'exili brasiler. El mateix any de la mort de Kehr, el 1942, segurament un dels pitjors moments de la guerra, quan semblava que Hitler era invencible. Per a tots ells, la mort va ser l'única sortida.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació