29
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
7:20h
El Suprem va confirmar dimecres el processament dels presos polítics i exiliats per rebel·lió, un tràmit que ha obert la porta a l'acostament dels primers a presons catalanes, però també la possibilitat de la suspensió dels que són diputats. La CUP, que no té cap representant a la mesa malgrat que es va oferir per ser-hi ni cap diputat afectat, reclama que es desobeeixi un eventual requeriment en aquest sentit. JxCat i ERC coincideixen en defensar que l'última paraula la tindrà el Parlament. Ara bé, quin marge de maniobra té la cambra per retenir el vot -delegat- dels represaliats?
Com en tants altres casos en els últims anys, el Parlament es mou en terreny desconegut i sense massa precedents, atès que seria el primer cop que es trobaria amb una ordre de suspensió de diputats. És per això que no hi ha cap estratègia fixada per ara i, segons les fonts consultades, aquesta s'abordarà amb detall a partir del moment en què es rebi el requeriment del Suprem, el qual s'espera per als propers dies. El seu contingut no és secundari, sinó que condicionarà els passos a fer posteriorment.
En concret, un dels elements que s'atendrà és si inclou un termini fixat per fer efectiva la suspensió o, fins i tot, si s'exigeix que aquesta sigui immediata. Aquest detall cabdal determinarà fins a quin punt té marge la cambra per mirar d'obstaculitzar una retirada dels drets polítics dels represaliats. Serà en aquell moment quan la mesa previsiblement demani un informe jurídic als seus lletrats i la majoria independentista debati com respondre a aquesta nova intromissió judicial.
Un article interpretable
L'article 25 del reglament del Parlament regula la suspensió dels diputats i, en concret, determina que es pot aplicar "després d'un dictamen motivat de la comissió de l'Estatut dels diputats", en cas que sigui "ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats". Com s'interpreta aquest article que mai no s'ha aplicat?
Alguns grups en podrien plantejar una lectura molt garantista i, per tant, defensar que és potestat de la cambra -amb una votació- decidir si se suspèn o no, per bé que l'esperit de l'article segurament no dona aquest marge de discrecionalitat, sinó que el tràmit és sobretot formal. Si JxCat, ERC i la CUP rebutgessin en una votació la suspensió, aquest gest culminaria previsiblement amb un nou conflicte judicial de la cambra de conseqüències imprevisibles.
Una altra via passaria per intentar dilatar el procés d'aplicació amb mesures dilatòries, en especial, en cas que no inclogués un termini tancat. La presentació de recursos als tribunals, malgrat que poc efectius fins ara a l'hora de tombar interlocutòries, han servit per ajornar tots els processos contra els represaliats i és la via gairebé automàtica amb què procedeixen les institucions catalanes.
Dubtes legals de la suspensió
De fet, els dubtes legals que planteja el processament són nombrosos, però encara ho són més els que genera la suspensió. Entre aquestes ombres que alimentarien eventuals recursos hi ha que un fet d'aquestes característiques està previst -i fins ara, efectuat- en casos de terrorisme o d'ús de delictes violents, els quals disten dels investigats per Pablo Llarena. El fet que el requeriment afecti previsiblement també els exiliats, quan la suspensió només es pot demanar en casos de presos preventius, suma nous arguments per a la mesa.
Si el Suprem no preveu un termini tancat, a més, la majoria independentista podria dilatar els procediments previs per prendre una decisió, cedint un termini generós als lletrats perquè emetin un informe, trigant a convocar la comissió de l'Estatut dels diputats, introduint nous tràmits i recursos entremig, o demorant el ple que ha de validar o rebutjar finalment el dictamen. L'oposició o el mateix Llarena podria actuar contra aquesta estratègia de filibusterisme, però llavors ja seria la justícia qui, de nou, hagués d'actuar per apressar a l'aplicació del requeriment. Amb l'estiu pel mig, de fet, els grups donen per fet que la decisió final no arribarà, com a mínim, fins al setembre.
S'optés per la desobediència directa o per la dilació eterna dels procediments, per tant, es preveu que algun o altre xoc amb la justícia arribi, però la intensitat variaria entre cadascuna de les vies. Igualment, l'oposició podria maniobrar també per exigir la suspensió immediata i, de fet, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ja ha exigit que s'apliqui automàticament, de cara al ple de la setmana vinent. La possible impugnació al Tribunal Constitucional d'una decisió en un altre sentit i de les votacions fetes amb els vots delegats dels represaliats és una eina de l'unionisme. Podria la justícia anul·lar l'aprovació d'una llei, si li acaba donant la raó a l'oposició? Què faria llavors el Govern, la seguiria aplicant?
El precedent d'Atutxa
Un referent històric podria ser el de la negativa del llavors president del Parlament basc, Juan Mari Atutxa i dos membres més de la cambra que van negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak, el 2003, quan Batasuna havia estat il·legalitzada, i malgrat els requeriments judicials, li van permetre seguir actuant fins al final de la legislatura, dos anys més tard. Atutxa va ser condemnat i inhabilitat per aquest fet, tot i que la justícia europea va tombar anys més tard aquella sentència per un defecte de forma. En tot cas, pocs esperen que aquest cop el Suprem fos tan passiu com llavors i que s'esperés tant a actuar en cas de desobediència.
En tot cas, les fonts consultades assenyalen que, per ara, no hi ha una estratègia tancada i que aquesta dependrà del requeriment concret que enviï Llarena. L'única consigna comuna, però, és que no es vol acatar dòcilment. Igualment, si finalment es fes efectiva la suspensió, no està clar que tots els processats deixessin l'acta per mantenir la majoria independentista. Carles Puigdemont la podria retenir, per mantenir la possibilitat de ser investit a distància quan culminessin les reformes necessàries, així com l'exconseller Toni Comín, qui ja ha renunciat precisament a la delegació del vot per evitar que l'oposició impugni votacions.
Com en tants altres casos en els últims anys, el Parlament es mou en terreny desconegut i sense massa precedents, atès que seria el primer cop que es trobaria amb una ordre de suspensió de diputats. És per això que no hi ha cap estratègia fixada per ara i, segons les fonts consultades, aquesta s'abordarà amb detall a partir del moment en què es rebi el requeriment del Suprem, el qual s'espera per als propers dies. El seu contingut no és secundari, sinó que condicionarà els passos a fer posteriorment.
En concret, un dels elements que s'atendrà és si inclou un termini fixat per fer efectiva la suspensió o, fins i tot, si s'exigeix que aquesta sigui immediata. Aquest detall cabdal determinarà fins a quin punt té marge la cambra per mirar d'obstaculitzar una retirada dels drets polítics dels represaliats. Serà en aquell moment quan la mesa previsiblement demani un informe jurídic als seus lletrats i la majoria independentista debati com respondre a aquesta nova intromissió judicial.
Un article interpretable
L'article 25 del reglament del Parlament regula la suspensió dels diputats i, en concret, determina que es pot aplicar "després d'un dictamen motivat de la comissió de l'Estatut dels diputats", en cas que sigui "ferm l'acte de processament o d'obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats". Com s'interpreta aquest article que mai no s'ha aplicat?
Alguns grups en podrien plantejar una lectura molt garantista i, per tant, defensar que és potestat de la cambra -amb una votació- decidir si se suspèn o no, per bé que l'esperit de l'article segurament no dona aquest marge de discrecionalitat, sinó que el tràmit és sobretot formal. Si JxCat, ERC i la CUP rebutgessin en una votació la suspensió, aquest gest culminaria previsiblement amb un nou conflicte judicial de la cambra de conseqüències imprevisibles.
El reglament del Parlament determina que el ple ha de ser qui acordi la suspensió, fet que es pot interpretar com un dret de veto
Una altra via passaria per intentar dilatar el procés d'aplicació amb mesures dilatòries, en especial, en cas que no inclogués un termini tancat. La presentació de recursos als tribunals, malgrat que poc efectius fins ara a l'hora de tombar interlocutòries, han servit per ajornar tots els processos contra els represaliats i és la via gairebé automàtica amb què procedeixen les institucions catalanes.
Dubtes legals de la suspensió
De fet, els dubtes legals que planteja el processament són nombrosos, però encara ho són més els que genera la suspensió. Entre aquestes ombres que alimentarien eventuals recursos hi ha que un fet d'aquestes característiques està previst -i fins ara, efectuat- en casos de terrorisme o d'ús de delictes violents, els quals disten dels investigats per Pablo Llarena. El fet que el requeriment afecti previsiblement també els exiliats, quan la suspensió només es pot demanar en casos de presos preventius, suma nous arguments per a la mesa.
Si el Suprem no preveu un termini tancat, a més, la majoria independentista podria dilatar els procediments previs per prendre una decisió, cedint un termini generós als lletrats perquè emetin un informe, trigant a convocar la comissió de l'Estatut dels diputats, introduint nous tràmits i recursos entremig, o demorant el ple que ha de validar o rebutjar finalment el dictamen. L'oposició o el mateix Llarena podria actuar contra aquesta estratègia de filibusterisme, però llavors ja seria la justícia qui, de nou, hagués d'actuar per apressar a l'aplicació del requeriment. Amb l'estiu pel mig, de fet, els grups donen per fet que la decisió final no arribarà, com a mínim, fins al setembre.
Si el requeriment del Suprem no incorpora un termini tancat per fer-se efectiu, això marge a l'independentisme per dilatar la suspensió dels represaliats
S'optés per la desobediència directa o per la dilació eterna dels procediments, per tant, es preveu que algun o altre xoc amb la justícia arribi, però la intensitat variaria entre cadascuna de les vies. Igualment, l'oposició podria maniobrar també per exigir la suspensió immediata i, de fet, la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ja ha exigit que s'apliqui automàticament, de cara al ple de la setmana vinent. La possible impugnació al Tribunal Constitucional d'una decisió en un altre sentit i de les votacions fetes amb els vots delegats dels represaliats és una eina de l'unionisme. Podria la justícia anul·lar l'aprovació d'una llei, si li acaba donant la raó a l'oposició? Què faria llavors el Govern, la seguiria aplicant?
El precedent d'Atutxa
Un referent històric podria ser el de la negativa del llavors president del Parlament basc, Juan Mari Atutxa i dos membres més de la cambra que van negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak, el 2003, quan Batasuna havia estat il·legalitzada, i malgrat els requeriments judicials, li van permetre seguir actuant fins al final de la legislatura, dos anys més tard. Atutxa va ser condemnat i inhabilitat per aquest fet, tot i que la justícia europea va tombar anys més tard aquella sentència per un defecte de forma. En tot cas, pocs esperen que aquest cop el Suprem fos tan passiu com llavors i que s'esperés tant a actuar en cas de desobediència.
En tot cas, les fonts consultades assenyalen que, per ara, no hi ha una estratègia tancada i que aquesta dependrà del requeriment concret que enviï Llarena. L'única consigna comuna, però, és que no es vol acatar dòcilment. Igualment, si finalment es fes efectiva la suspensió, no està clar que tots els processats deixessin l'acta per mantenir la majoria independentista. Carles Puigdemont la podria retenir, per mantenir la possibilitat de ser investit a distància quan culminessin les reformes necessàries, així com l'exconseller Toni Comín, qui ja ha renunciat precisament a la delegació del vot per evitar que l'oposició impugni votacions.