28
de juny
del
2018
Actualitzat
el
29
de juny
a les
7:18h
Després de més de mig any en presons madrilenyes, els nou presos polítics trepitjaran terra catalana en els propers dies. Continuaran privats de llibertat, però seran més a prop de casa. Una vegada ha finalitzat la instrucció, el magistrat Pablo Llarena ha concedit el vistiplau per facilitar el trasllat Catalunya, una decisió que haurà de prendre de forma definitiva el govern espanyol.
El dirigents independentistes ja havien reclamat tant a Institucions Penitenciàries com al Tribunal Suprem el trasllat a Catalunya. Els principals motius eren personals i familiars, emparant-se en la vulneració de drets que patien, ja que es trobaven a més de 600 quilòmetres de casa, sense haver resultat jutjats, i amb les mateixes limitacions que els presos ordinaris. Un doble càstig sense justificació. Aquests són els principals beneficis que obriria el nou escenari.
1. Les famílies comencen a respirar
Les famílies ja no hauran de destinar dies sencers de trajecte a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco per pocs minuts de visita. Els presos han començat a formular les peticions de trasllat un cop han constatat la predisposició d'Institucions Penitenciàries després de la via lliure concedida per Llarena. De moment, han transcendit els tràmits de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que demana anar a Wad-Rass; de l'exconsellera Dolors Bassa, que anirà a Les Basses de Figueres; dels diputats Jordi Sánchez i Jordi Turull -que demanen anar a Quatre Camins-, de Josep Rull -que vol ingressar a Brians II-, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que també preveu el trasllat a Brians II. L'última paraula sobre aquestes peticions, ha recordat aquest dijous Llarena, la té el govern espanyol. D'aquesta manera ha tornat a deixar la pilota a la teulada ministerial.
Les famílies, però, han volgut deixar clar en múltiples ocasions que l'acostament és un pas, però que la demanda és exigir el seu alliberament. Aquesta és la petició que fa mesos van realitzar a l'ONU, on van denunciar una vulneració de drets dels infants, ja que hi havia nens i nadons que només podien veure els seus pares 40 minuts i a través d'un vidre. Les demandes de les famílies dels presos anaven acompanyades d'informes de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona.
L'entorn de la defensa dels presos, però, no veu en el canvi de centres grans beneficis, més enllà de la proximitat. De fet, afirmen en declaracions a NacióDigital, que les condicions de qualsevol dels centres catalans és la mateixa -segons es pot comprovar en el reglament de les presons- que les dels centres espanyols. Els familiars tenen i tindran uns 40 minuts setmanal de contacte als locutoris, la possibilitat d'entregar dos paquets al mes, i dues visites sense separacions de vidre.
2. Governança en mans de la Generalitat
Segons estableix el protocol penitenciari, serà la Guàrdia Civil qui efectuarà el trasllat a les presons catalanes que demanin els dirigents independentistes. L'última decisió la prendrà la Generalitat, però no es preveuen inconvenients. Serà el Departament de Justícia, doncs, qui finalment decidirà sobre la concreció del trasllat als centres penitenciaris. Consultats per NacióDigital, portaveus de la conselleria han detallat que encara no tenen constància que s'hagi iniciat "el procés" de trasllat i que les mesures que s'hagin de prendre es materialitzaran "tenint en compte el principi d'igualtat amb la resta de presos". Els dirigents independentistes, segons les fonts consultades per aquest diari, demanen que aquest principi d'igualtat es respecti escrupolosament.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que té transferides les competències en matèria de política penitenciària. Això vol dir que, una vegada s'efectuï el trasllat, qui supervisarà el dia a dia dels presos i les llicències de visites serà, en exclusiva, els organismes penitenciaris que depenen de la conselleria de Justícia.
Això suposaria, en primer lloc, determinar si se situa els presos en mòduls o zones de respecte. Ara per ara, Romeva, Junqueras i Forn es troben en un d'aquests mòduls autogestionats a Estremera; Sànchez i Cuixart en un de similar a Soto del Real, i Bassa i Forcadell al d'Alcalá-Meco. Els presos que conviuen amb interns més conflictius són Jordi Turull i Josep Rull, que en presons catalanes podrien ser transferits a zones més obertes i tranquil·les, sense interns conflictius. Per altra banda, la Generalitat també podria disminuir les traves administratives que s'han viscut a l'hora de demanar visites.
3. Menys obstacles burocràtics en les visites
En funció del centre, els presos tenen diverses vies per ser visitats. La primera és la que usen els familiars, acreditant la vinculació mitjançant el llibre de família. Més enllà d'aquesta, hi ha una llista d'amics o persones properes, que en funció de la presó és més o menys flexible. També hi ha les visites -que poden ser indefinides- per part dels advocats. I, finalment, les altres trobades, que s'han de tramitar a través d'Institucions Penitenciàries, i que acostumen a ser les polítiques.
Normalment, destaquen fonts consultades per NacióDigital, aquestes s'autoritzen sense problemes, tal com ha passat amb els presidents de la Generalitat, Quim Torra, o del Parlament, Roger Torrent. No obstant això, també s'han produït casos, com la que van viure set eurodiputats del Parlament Europeu, a qui el sistema penitenciari espanyol va impedir visitar els presos d'Estremera, o el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que va denunciar les condicions de la visita a Estremera, que va fer amb els consellers Ester Capella i Ernest Maragall. "No són les condicions adequades per a representants del Govern i que s'havien donat en d'altres ocasions, no hem tingut ni sala de treball ni temps suficient per fer un bon intercanvi dels plans de treball", va lamentar.
4. Facilitats en les tasques de defensa
El fet que els advocats no hagin de realitzar centenars de quilòmetres, apunten les fonts consultades, pot facilitar un increment de les visites dels lletrats als seus clients i, de retruc, més facilitats per preparar la defensa dels dirigents independentistes. "Alguns advocats anaven, com a molt, una vegada a la setmana a les presons", expliquen les mateixes fonts. En centres catalans, la defensa pot resoldre tràmits de manera menys complexa, fet que reverteix en la garantia de drets.
5. Presons més amables
Un fet que pot suposar superflu, però que l'entorn dels interns valora en positiu, és que les presons catalanes puguin ser espais -si és possible- més amables que les espanyoles, sobretot pel que fa a les instal·lacions. Amb l'excepció de Wad-Rass, els centres penitenciaris catalans són relativament nous, i compten amb una ràtio de funcionaris per intern una mica més elevat que els espanyols. Segons recorda, el departament de Justícia fixa un treballador de presons per cada 2,6 interns. La presó de Wad-Rass és la més antiga, inaugurada el 1983. A continuació es troba la de Quatre Camins (1989), seguida per Brians II (2007) i Les Basses de Figueres (2014).
El dirigents independentistes ja havien reclamat tant a Institucions Penitenciàries com al Tribunal Suprem el trasllat a Catalunya. Els principals motius eren personals i familiars, emparant-se en la vulneració de drets que patien, ja que es trobaven a més de 600 quilòmetres de casa, sense haver resultat jutjats, i amb les mateixes limitacions que els presos ordinaris. Un doble càstig sense justificació. Aquests són els principals beneficis que obriria el nou escenari.
1. Les famílies comencen a respirar
Les famílies ja no hauran de destinar dies sencers de trajecte a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco per pocs minuts de visita. Els presos han començat a formular les peticions de trasllat un cop han constatat la predisposició d'Institucions Penitenciàries després de la via lliure concedida per Llarena. De moment, han transcendit els tràmits de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que demana anar a Wad-Rass; de l'exconsellera Dolors Bassa, que anirà a Les Basses de Figueres; dels diputats Jordi Sánchez i Jordi Turull -que demanen anar a Quatre Camins-, de Josep Rull -que vol ingressar a Brians II-, i del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que també preveu el trasllat a Brians II. L'última paraula sobre aquestes peticions, ha recordat aquest dijous Llarena, la té el govern espanyol. D'aquesta manera ha tornat a deixar la pilota a la teulada ministerial.
Les famílies, però, han volgut deixar clar en múltiples ocasions que l'acostament és un pas, però que la demanda és exigir el seu alliberament. Aquesta és la petició que fa mesos van realitzar a l'ONU, on van denunciar una vulneració de drets dels infants, ja que hi havia nens i nadons que només podien veure els seus pares 40 minuts i a través d'un vidre. Les demandes de les famílies dels presos anaven acompanyades d'informes de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona.
L'entorn de la defensa dels presos, però, no veu en el canvi de centres grans beneficis, més enllà de la proximitat. De fet, afirmen en declaracions a NacióDigital, que les condicions de qualsevol dels centres catalans és la mateixa -segons es pot comprovar en el reglament de les presons- que les dels centres espanyols. Els familiars tenen i tindran uns 40 minuts setmanal de contacte als locutoris, la possibilitat d'entregar dos paquets al mes, i dues visites sense separacions de vidre.
2. Governança en mans de la Generalitat
Segons estableix el protocol penitenciari, serà la Guàrdia Civil qui efectuarà el trasllat a les presons catalanes que demanin els dirigents independentistes. L'última decisió la prendrà la Generalitat, però no es preveuen inconvenients. Serà el Departament de Justícia, doncs, qui finalment decidirà sobre la concreció del trasllat als centres penitenciaris. Consultats per NacióDigital, portaveus de la conselleria han detallat que encara no tenen constància que s'hagi iniciat "el procés" de trasllat i que les mesures que s'hagin de prendre es materialitzaran "tenint en compte el principi d'igualtat amb la resta de presos". Els dirigents independentistes, segons les fonts consultades per aquest diari, demanen que aquest principi d'igualtat es respecti escrupolosament.
Una vegada s'efectuï el trasllat dels presos, qui supervisarà el seu dia a dia i les llicències de visites serà, en exclusiva, els organismes que depenen de la conselleria de Justícia
Catalunya és l'única comunitat autònoma que té transferides les competències en matèria de política penitenciària. Això vol dir que, una vegada s'efectuï el trasllat, qui supervisarà el dia a dia dels presos i les llicències de visites serà, en exclusiva, els organismes penitenciaris que depenen de la conselleria de Justícia.
Això suposaria, en primer lloc, determinar si se situa els presos en mòduls o zones de respecte. Ara per ara, Romeva, Junqueras i Forn es troben en un d'aquests mòduls autogestionats a Estremera; Sànchez i Cuixart en un de similar a Soto del Real, i Bassa i Forcadell al d'Alcalá-Meco. Els presos que conviuen amb interns més conflictius són Jordi Turull i Josep Rull, que en presons catalanes podrien ser transferits a zones més obertes i tranquil·les, sense interns conflictius. Per altra banda, la Generalitat també podria disminuir les traves administratives que s'han viscut a l'hora de demanar visites.
3. Menys obstacles burocràtics en les visites
En funció del centre, els presos tenen diverses vies per ser visitats. La primera és la que usen els familiars, acreditant la vinculació mitjançant el llibre de família. Més enllà d'aquesta, hi ha una llista d'amics o persones properes, que en funció de la presó és més o menys flexible. També hi ha les visites -que poden ser indefinides- per part dels advocats. I, finalment, les altres trobades, que s'han de tramitar a través d'Institucions Penitenciàries, i que acostumen a ser les polítiques.
Normalment, destaquen fonts consultades per NacióDigital, aquestes s'autoritzen sense problemes, tal com ha passat amb els presidents de la Generalitat, Quim Torra, o del Parlament, Roger Torrent. No obstant això, també s'han produït casos, com la que van viure set eurodiputats del Parlament Europeu, a qui el sistema penitenciari espanyol va impedir visitar els presos d'Estremera, o el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que va denunciar les condicions de la visita a Estremera, que va fer amb els consellers Ester Capella i Ernest Maragall. "No són les condicions adequades per a representants del Govern i que s'havien donat en d'altres ocasions, no hem tingut ni sala de treball ni temps suficient per fer un bon intercanvi dels plans de treball", va lamentar.
4. Facilitats en les tasques de defensa
El fet que els advocats no hagin de realitzar centenars de quilòmetres, apunten les fonts consultades, pot facilitar un increment de les visites dels lletrats als seus clients i, de retruc, més facilitats per preparar la defensa dels dirigents independentistes. "Alguns advocats anaven, com a molt, una vegada a la setmana a les presons", expliquen les mateixes fonts. En centres catalans, la defensa pot resoldre tràmits de manera menys complexa, fet que reverteix en la garantia de drets.
5. Presons més amables
Un fet que pot suposar superflu, però que l'entorn dels interns valora en positiu, és que les presons catalanes puguin ser espais -si és possible- més amables que les espanyoles, sobretot pel que fa a les instal·lacions. Amb l'excepció de Wad-Rass, els centres penitenciaris catalans són relativament nous, i compten amb una ràtio de funcionaris per intern una mica més elevat que els espanyols. Segons recorda, el departament de Justícia fixa un treballador de presons per cada 2,6 interns. La presó de Wad-Rass és la més antiga, inaugurada el 1983. A continuació es troba la de Quatre Camins (1989), seguida per Brians II (2007) i Les Basses de Figueres (2014).