Pedro Sánchez continua defensant que a Espanya no hi ha presos polítics -cal llegir totes les afirmacions en el complex tauler de joc que s'ha convertit la política espanyola-, però ja fa dies que els seus ministres han activat els moviments per destensar la situació amb Catalunya. La titular de Justícia, Dolores Delgado, ha verbalitzat recentment la necessitat de "descomprimir" el conflicte i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska -de qui depenen Institucions Penitenciàries-, ha posat les bases per acostar els presos. Un cop el jutge Pablo Llarena ha conclòs la instrucció, el govern espanyol té via lliure per actuar. Els presos podran fer el trasllat a recintes catalans, un tràmit que ja han començat a sol·licitar.
Quan els nou presos reclosos a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco abandonin els centres penitenciaris madrilenys i arribin a Catalunya es començarà a respectar un dret fins ara vulnerat. Només per raons familiars, tenen dret al trasllat. Que ara s'hi puguin acollir no eliminarà un altre greuge, el de la presó provisional. L'ús abusiu de la reclusió preventiva continua sent una motxilla massa pesada per encetar amb normalitat una etapa marcada per la paraula diàleg.
Pedro Sánchez i Quim Torra tenen fixada la seva primera reunió per al 9 de juliol. Si es compleixen els terminis habituals quan s'executen els canvis de presó -uns deu dies-, quan es trobin a la Moncloa els dirigents sobiranistes ja dormiran més a prop de casa. En aquest article d'Aida Morales analitza quins beneficis aportarà els canvis de presons. Són substancials.
De Puigdemont a Trapero, tots processats. El Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional enfoquen el judici dels líders independentistes i alts càrrecs de l'anterior Govern investigats en la causa general contra el procés. I en la confirmació del processament no hi ha hagut sorpreses. Puigdemont i Junqueras encapçalen el grup de dirigents acusats de rebel·lió, malversació i desobediència per Pablo Llarena mentre que Josep Lluís Trapero i l'excúpula dels Mossos d'Esquadra ja saben que seran jutjats per sedició i organització criminal. La concreció de les instàncies judicials és el pas previ per a la suspensió dels dirigents sobiranistes, que es preveu imminent tot i els dubtes legals que implica aquesta inhabilitació. Les formacions independentistes ja han advertit que presentaran batalla política, perquè entenen que és el Parlament i no el Suprem qui ha de resoldre sobre la suspensió dels dirigents que són diputats.
El PDECat i el repte d'endreçar el partit. La formació ha dedicat esforços en les darreres setmanes a perfilar les ponències política i organitzativa que han de discutir-se en el debat congressual de l'estiu. Aquesta setmana hem sabut que el PDECat planteja una acció política "possibilista" que no renuncia a exercir "un procés d'autodeterminació" que faci realitat la República -tot i la desaparició de la via unilateral en el preàmbul dels estatuts-, i també hem certificat la voluntat del partit de reformular la cúpula i posar fi al tàndem presidencial. Aquest dijous us hem aportat més detalls, de la mà d'aquesta informació d'Oriol March: Marta Pascal, coordinadora general, optarà a la reelecció i aspira a unir en una única llista tots els sectors del PDECat. Caldrà veure si Carles Puigdemont assumeix funcions presidencials.
ERC afina el missatge polític. Els republicans celebren aquest cap de setmana la conferència nacional per actualitzar el full de ruta, amb un debat que és exclusivament estratègic (a diferència de l'assemblea del PDECat), i ha de servir per baixar a la base i ratificar el viratge posterior al 27-O i el nou objectiu d'eixamplar la majoria social i buscar eines per forçar l'Estat a negociar, aparcant la via unilateral com a primera opció. Tot i això, la militància s'ha fet sentir durant el procés intern presentant més de 1.400 esmenes, algunes de les quals de quadres territorials i alcaldes i tocant el nucli dur de la ponència, fet que ha obligat la direcció a esmenar-se. Finalment, es manté la recerca de vies per eixamplar la majoria i enfortir l'espai independentista, però s'hi explicita que no renuncien a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República", es comprometen a "aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat" i reconeixen l'1-O com un moment fundacional.
Vist i llegit
La del 20 de setembre del 2017 és una data clau. Aquell dia la Guàrdia Civil va entrar en diverses seus del Govern per intentar impedir el referèndum de l'1-O i la ciutadania va respondre amb multitudinàries concentracions, de les quals la més significativa va ser davant del Departament d'Economia. El que es va viure aquell dia a la rambla de Catalunya -nombrosos testimonis poden acreditar l'absència de fets violents- va conduir Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real. Després de vuit mesos de reclusió, els arguments utilitzats pel jutge Llarena per mantenir l'empresonament dels "Jordis" continuen trontollant. Una de les proves documentals que qüestionen el relat judicial es va emetre aquest dijous per TV3: es tracta del documental 20-S, produït per Mediapro, que reconstrueix els fets de la jornada per certificar que la instrucció contra els "Jordis" està basada en documents que no s'ajusten a la realitat. Us recomano que també pareu atenció a l'entrevista de Bernat Surroca a Lluís Arcarazo, director del treball. Certifica que "hi ha elements del documental que les defenses faran servir com a prova" al judici.
La frase de la setmana
"Permetin-me que corregeixi aquesta propaganda que difon el senyor Torra". Pedro Morenés, que va ser ministre de Defensa amb Mariano Rajoy i ara exerceix d'ambaixador espanyol a Washington, va començar així el discurs més polèmic de la setmana, en el qual va acusar de mentir el president de la Generalitat. Les desqualificacions de Morenés en el marc de l’Smithsonian Folklife Festivalsón contradictòries amb la pretesa etapa de diàleg oberta el canvi a la Moncloa, per molt que Pedro Sánchez hagi volgut aixoplugar les paraules de l'ambaixador. No és la primera sortida de to de l'exministre, episodis relatats en aquest sucós perfil escrit Pep Martí. Morenés, procedent d'una nissaga de l'aristocràcia basca, ha intercalat les funcions a l'administració -també va ser alt càrrec en l'etapa de José María Aznar- amb l'activitat en el sector privat. Destaca especialment la trajectòria en la indústria militar i també els beneficis que en van treure les firmes en les quals va militar. En el període com a ministre de Defensa, l'Estat va adjudicar contractes per valor de 115 milions d'euros a empreses on Morenés havia tingut càrrec.
El nom propi
Juanjo Puigcorbé va ser un dels fitxatges d'Alfred Bosch en la llista de les últimes eleccions municipals. Tanmateix, la confiança d'ERC en l'actor s'ha deteriorat, fins al punt que el partit hi ha trencat relacions després que hagi transcendit un informe encarregat per la Diputació de Barcelona en el qual s'acusa el regidor i diputat de l'ens provincial de maltractar subordinats. ERC ja ha advertit que els fets que relata l'informe "no encaixen amb els valors republicans que defensa" el partit mentre Puigcorbé s'aferra a les actes per continuar a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació. Als republicans no els convenen serials com aquests en l'esprint cap a les municipals del 2019.
Els imperdibles
El cap de setmana es presenta festiu (i reivindicatiu) a Barcelona. Aquest dissabte a la tarda se celebrarà la manifestació vinculada al Dia Internacional de l'Orgull Gai, sempre vistosa, exigent també en la protecció dels drets del col·lectiu LGTBI. A NacióDigital us hem preparat un monogràfic, encetat aquest dijous i que completarem en la jornada de la manifestació, per aprofundir en la demanda de tolerància i igualtat que acompanya la celebració. Hi hem reflectit la sensibilitat de Barcelona amb les demandes aixoplugades sota la bandera irisada, hem relatat el context històric del clam associat al "pride" i hem recollit els noms propis que han visibilitzat la lluita LGTBI. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?