28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:01h
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha anunciat que es reforçarà el cos de Mossos d'Esquadra per arribar fins als 18.000 agents durant els quatre anys de legislatura, xifra que va ser acordada a la Junta de Seguretat de Catalunya l'any 2006. A hores d'ara, la policia catalana compta amb poc més de 16.000 agents. La pròxima incorporació està prevista per al juny del 2019, un fet que no es produïa, ha subratllat el conseller, des de l'any 2012. "La nostra voluntat és que no sigui un fet puntual, sinó que tingui continuïtat durant els propers anys", ha explicat durant la compareixença a la comissió d'Interior al Parlament.
Buch ha insistit que les noves convocatòries són una "prioritat" per a l'actual govern, especialment davant les "situacions extremes" que, ha recordat, ha viscut Catalunya en els darrers mesos. La lluita contra el terrorisme serà, ha subratllat, un dels principals cavalls de batalla. "Volem situar Catalunya com un país capdavanter en els àmbits de la seguretat i de les emergències", ha dit el conseller, que ha reivindicat que "ningú pot dubtar de la professionalitat" dels cossos de seguretat i d'emergències de la Generalitat.
Una major coordinació entre les forces de seguretat
Això implica, ha detallat, una major coordinació amb les policies locals i una coordinació intercanvi d'informació "amb total normalitat" amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat. "El sistema de seguretat de Catalunya no admet més demores i cal aplicar amb urgència els acords subscrits per la Generalitat i l'estat espanyol", ha assegurat. De nou, l'intercanvi d'informació i l'accés a les bases de dades de la Interpol i de l'Europol tornen a ser una de les reivindicacions d'Interior.
La prevenció, la detecció, la investigació, l'autoprotecció i la reacció són els cinc eixos que Buch ha desgranat per teixir una pla contra el terrorisme. Ha recordat, en aquest sentit, la importància de seguir aplicant el Programa Operatiu Específic Antiterrorista (POEA) i de desplegar el protocol per tractar joves captats per grups radicals (PRODERAI).
Protocol integral contra les agressions sexuals
Buch també ha anunciat que s'elaborarà un pla integral contra les agressions sexuals davant l'increment de casos de violència masclista i, en concret, ha subratllat el conseller, d'agressions sexuals a adolescents i dones joves. El pla preveu l'elaboració d'un protocol d'actuació als espais privats d'oci, la revisió de la normativa per garantir la formació del personal, l'elaboració de material audiovisual i de suport, o la formació, entre altres. A més, la Direcció General d'Administració de la Seguretat farà una Enquesta de Violència Masclista de Catalunya.
El conseller ha anunciat també actuacions destinades a la prevenció, detecció i gestió d'incidents relacionats amb l'odi i la discriminació, una tasca en la qual es pretén implicar les policies locals, seguretat privada o altres actors com els controladors d'accés.
El conflicte polític i els cossos de seguretat
La compareixença de Buch s'ha produït en paral·lel a la confirmació del processament per sedició del major Josep Lluís Trapero. De fet, el fet que els Mossos s'hagin situat en els darrers mesos enmig del conflicte polític ha estat també motiu de debat i de discrepància dels diferents grups malgrat que Buch ha demanat que es deixin en un segon pla "les qüestions partidistes" en l'àmbit de la seguretat. Fins que no rebin el processament de manera formal, ha precisat, no prendran cap decisió sobre el major Trapero.
Ciutadans i PP han retret que el cos de Mossos s'hagi utilitzat per fer "espionatge" a dirigents i personalitats contràries a la independència, mentre que la CUP ha retret que s'hagi utilitzat el cos per "perseguir" activistes i moviments socials, així com la utilització de les pistoles Taser. El PSC, per la seva banda, ha lamentat la "sortida per la porta del darrere" de Ferran López com a cap dels Mossos. El líder del PP, Xavier García Albiol ha lamentat que hi hagi parcs de bombers on oneja l'estelada. Buch ha dit que "procurarà que això no sigui així". En tot cas, durant la vigència del 155 el govern espanyol no les ha fet treure.
Junts per Catalunya ha denunciat l'"acarnissament" que s'ha produït contra el major Trapero i l'exconseller Joaquim Forn, mentre que ERC i també els comuns han reivindicat la necessitat d'una major "coordinació" entre els cossos policials d'arreu de l'Estat i l'accés a dades dels organismes internacionals.
Buch ha insistit que les noves convocatòries són una "prioritat" per a l'actual govern, especialment davant les "situacions extremes" que, ha recordat, ha viscut Catalunya en els darrers mesos. La lluita contra el terrorisme serà, ha subratllat, un dels principals cavalls de batalla. "Volem situar Catalunya com un país capdavanter en els àmbits de la seguretat i de les emergències", ha dit el conseller, que ha reivindicat que "ningú pot dubtar de la professionalitat" dels cossos de seguretat i d'emergències de la Generalitat.
Una major coordinació entre les forces de seguretat
Això implica, ha detallat, una major coordinació amb les policies locals i una coordinació intercanvi d'informació "amb total normalitat" amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat. "El sistema de seguretat de Catalunya no admet més demores i cal aplicar amb urgència els acords subscrits per la Generalitat i l'estat espanyol", ha assegurat. De nou, l'intercanvi d'informació i l'accés a les bases de dades de la Interpol i de l'Europol tornen a ser una de les reivindicacions d'Interior.
La prevenció, la detecció, la investigació, l'autoprotecció i la reacció són els cinc eixos que Buch ha desgranat per teixir una pla contra el terrorisme. Ha recordat, en aquest sentit, la importància de seguir aplicant el Programa Operatiu Específic Antiterrorista (POEA) i de desplegar el protocol per tractar joves captats per grups radicals (PRODERAI).
Protocol integral contra les agressions sexuals
Buch també ha anunciat que s'elaborarà un pla integral contra les agressions sexuals davant l'increment de casos de violència masclista i, en concret, ha subratllat el conseller, d'agressions sexuals a adolescents i dones joves. El pla preveu l'elaboració d'un protocol d'actuació als espais privats d'oci, la revisió de la normativa per garantir la formació del personal, l'elaboració de material audiovisual i de suport, o la formació, entre altres. A més, la Direcció General d'Administració de la Seguretat farà una Enquesta de Violència Masclista de Catalunya.
El conseller ha anunciat també actuacions destinades a la prevenció, detecció i gestió d'incidents relacionats amb l'odi i la discriminació, una tasca en la qual es pretén implicar les policies locals, seguretat privada o altres actors com els controladors d'accés.
El conflicte polític i els cossos de seguretat
La compareixença de Buch s'ha produït en paral·lel a la confirmació del processament per sedició del major Josep Lluís Trapero. De fet, el fet que els Mossos s'hagin situat en els darrers mesos enmig del conflicte polític ha estat també motiu de debat i de discrepància dels diferents grups malgrat que Buch ha demanat que es deixin en un segon pla "les qüestions partidistes" en l'àmbit de la seguretat. Fins que no rebin el processament de manera formal, ha precisat, no prendran cap decisió sobre el major Trapero.
Ciutadans i PP han retret que el cos de Mossos s'hagi utilitzat per fer "espionatge" a dirigents i personalitats contràries a la independència, mentre que la CUP ha retret que s'hagi utilitzat el cos per "perseguir" activistes i moviments socials, així com la utilització de les pistoles Taser. El PSC, per la seva banda, ha lamentat la "sortida per la porta del darrere" de Ferran López com a cap dels Mossos. El líder del PP, Xavier García Albiol ha lamentat que hi hagi parcs de bombers on oneja l'estelada. Buch ha dit que "procurarà que això no sigui així". En tot cas, durant la vigència del 155 el govern espanyol no les ha fet treure.
Junts per Catalunya ha denunciat l'"acarnissament" que s'ha produït contra el major Trapero i l'exconseller Joaquim Forn, mentre que ERC i també els comuns han reivindicat la necessitat d'una major "coordinació" entre els cossos policials d'arreu de l'Estat i l'accés a dades dels organismes internacionals.