procés català

L'Audiència Nacional confirma el processament per sedició de Trapero i l'excúpula de Mossos

L'alt tribunal assegura que hi ha proves de la "cooperació recorrent" del major "en el pla secessionista"

per Aida Morales, 28 de juny de 2018 a les 15:13 |
Josep Lluís Trapero, en una de les compareixences a l'Audiència. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Audiència Nacional confirma el processament per sedició i grup criminal a l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, així com els delictes pels quals s'acusa els excaps polítics del cos policial César Puig i Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana, pels fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia i la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. Ho ha decidit, després de revisar els recursos presentats pels acusats, i que la Fiscalia demanés el manteniment del processament. 

Pel que fa a Trapero, l'Audiència destaca que "és evident que les suaus mesures de seguretat i suport a la comissió judicial" dels dies 20 i 21 de setembre "emmascaraven una absoluta condescendència amb els fets". En aquest punt, també posa de relleu la "passivitat observada" pels Mossos d'Esquadra, "sense cap tipus de reforços al llarg del dia", malgrat que així ho van demanar els comandants de la Guàrdia Civil per contenir la manifestació de davant de la Conselleria d'Economia. La policia espanyola, recorda, va demanar que es reforcés el perímetre de seguretat i que no es "consentís" el "setge".


Pel que fa als fets de l'1 d'octubre, la sala apunta que hi ha proves de la "cooperació recorrent" de Trapero "en el pla secessionista", i que sota el seu "lideratge", els Mossos van "incomplir el mandat judicial", tot simulant la jornada electoral, amb un "dispositiu enganyós, merament formal", i que anava encaminat a incomplir la llei i les resolucions judicials. Aquesta posició del major dels Mossos, afegeix el tribunal, es va plasmar en les "moderades indicacions donades" per ell, amb "pautes d'actuació ambígües" i "contràries a les ordres del TSJC". 

Mecanisme lent i ineficaç

Pel que fa a l'actuació dels Mossos durant l'1-O, l'Audiència assegura que es va "preveure" un mecanisme de comunicació entre els agents de servei i els caps "inadequat per la demora que exigia" i que evitava que els agents poguessin prendre decisions de mutu propi. En conjunt, indica, es va organitzar un operatiu que no responia a "raons tècniques", sinó al "designi de possibilitzar un referèndum". 

A més, la mobilització dels agents afirma que va ser escassa, de només 7.000 quan, en altres jornades electorals, s'ha arribat a mobilitzar 12.000 policies, i que l'actuació d'aquests va ser de "passivitat, quan no d'enfrontament" amb altres cossos de seguretat. El tribunal considera que la instrucció mostra nombrosos signes que vinculen Trapero amb els delictes de sedició i organització criminal i que, per tant, les conclusions de Lamela "no són gratuïtes i se sostenen en nombroses comprobacions i actes d'investigació policial". 


Pel que fa al cas concret de Puig, la sala creu que va prendre part en el pla com a responsable polític, amb l'objectiu final d'aconseguir la "desconnexió de Catalunya amb la resta de l'Estat, la declaració unilateral d'independència i la proclamació d'una república catalana". 

La Fisacalía veu "indicis  més que suficients"

Segons la Fiscalia, hi ha "indicis més que suficients" per mantenir els processaments i no atendre les peticions de les defenses. Per la seva banda, però, l'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, afirma que no hi va haver "connivència" dels Mossos, i que existeixen anotacions de reunions on s'acorda que els Mossos "obeiran sempre l'autoritat judicial".

La magistrada de l'Audiència que instrueix el cas, Carmen Lamela, ja va desestimar anteriorment els recursos de reforma interposats contra l'ordre de processament del passat 4 d'abril. Llavors, Trapero rebutjava haver posat el cos policial al servei del procés independentista i negava qualsevol connivència amb el pla sobiranista. No obstant això, la magistrada no va donar per vàlids els seus arguments i va confirmar el processament.

Trapero està processat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia, i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre. Puig i Soler per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, mentre que a Laplana la jutge li atribueix un sol delicte de sedició en relació amb els incidents del 20 i 21 de setembre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació