En aquesta entrevista amb NacióDigital poques hores abans que s'estreni a TV3, Arcarzo (Barcelona, 1959) dona detalls d'un reportatge que mostra el pacifisme dels "Jordis", el paper rellevant que van tenir com a mediadors i les incoherències entre el relat del Fiscal i les imatges i els testimonis del 20-S. Com va passar amb el documental 1-O, que relatava el referèndum d'autodeterminació, Arcarazo està convençut que TV3 rebrà crítiques per l'emissió d'aquest treball: "Hi ha tot un sector que ha decidit que aquell dia van passar unes coses, i no poden admetre que la realitat els desmenteixi".
- El documental 20-S demostra la innocència de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart?
El documental construeix un relat a partir d’imatges i de testimonis d’una desena de persones que van ser a la conselleria d’Economia i a la seu de la CUP que divergeix molt del relat en què es va basar el jutge per processar els "Jordis", el major Trapero i la intendent Laplana. Hem posat ordre en tot allò que va passar aquell dia: tenim imatges inèdites, converses dels "Jordis" amb diferents persones que mostren l’estat d’ànim i les intencions que tenien. I el resultat mostra que la instrucció està basada en un informe que no s’ajusta a la realitat.
- El reportatge sobre l’1-O es va fer sobretot amb imatges ciutadanes. Aquest també?
Les imatges dels ciutadans són una part important del documental, tot i que nosaltres ja teníem un material propi molt interessant sobre el tema. També hem fet servir fonts de notícies de diversos canals. Hem aprofitat les imatges que va enregistrar la gent davant d’Economia i també material nostre per poder construir el relat.
- El documental s’ha fet amb coordinació amb les defenses dels "Jordis"?
Les defenses van veure el documental un parell de dies abans que es fes la preestrena. Hem fet una feina a contrarellotge per poder-lo muntar, perquè el volíem estrenar abans del juliol. Van veure una versió no definitiva (si pel que fa al contingut), els la vam voler ensenyar per veure com ho veien, i els va semblar molt bé.
- Pot servir com a prova al judici?
Hi ha coses del documental que les defenses volen fer servir com a prova, però no sé si el jutge ho pot acceptar. Aquest és un tema en què entrarem més en profunditat en els pròxims dies.
"En el documental es veu que durant tot el dia hi ha agents de la Guàrdia Civil a la porta d'Economia i sense patir cap acte violent"
- En un moment del documental es contraposa el relat del Fiscal amb la declaració de Trapero davant la jutge Lamela.
Sí, ho fem servir com a fil conductor. Veiem coses inèdites per determinades converses que vam poder captar i per un testimoni que ens explica coses que van passar dins de la conselleria. Són imatges que tots hem vist però serveixen per prendre consciència que davant d’Economia sempre hi va haver dos agents de la Guàrdia Civil, que no van rebre cap agressió i van estar molt tranquils durant quinze hores amb el suport dos mossos que també estaven a la porta. En canvi, veiem que el Fiscal diu que s’estava produint un assalt violent a la conselleria i que la Guàrdia Civil havia d’estar dins del Departament per protegir-se de la gent. Aquesta és la versió del Fiscal, i nosaltres ens hem limitat a ensenyar, a l’hora que ell diu, quina era la situació davant d’Economia. Es veu que durant tot el dia hi ha agents de la Guàrdia Civil a la porta sense patir cap acte violent. El to de la manifestació sempre va ser pacífic, més enllà que la gent estés enfadada o no.
- Surt també una conversa de Jordi Sànchez que parla d’anar a "fer canyes" amb la Guàrdia Civil.
El relat oficial ha presentat els "Jordis" dient que anaven "como Pedro por su casa". Els "Jordis" van fer de mediadors. Els Mossos des de fa uns anys tenen un servei de mediació, i quan hi ha un conflicte que pot generar algun problema d’ordre públic, s’utilitza aquest servei perquè hi hagi un contacte constant entre els Mossos i els convocants, ja sigui l’ANC o qualsevol entitat o associació. Ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola tenen aquest servei, i qualsevol relació de mediació o de contacte amb els manifestants la veuen estranya, com si hi hagués connivència. El documental mostra que hi va haver un contacte molt intens entre la Guàrdia Civil i Jordi Sànchez com a president de l’ANC, que va fer d’interlocutor. La qüestió de la mediació és important: la percepció que es té aquí de la mediació i la que té la Guàrdia Civil i fins i tot els jutges és molt diferent. Aquí es fa servir el model suec, de posar-se en contacte sempre amb els convocants de les manifestacions per controlar com es desenvolupen, i això ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola ho fan servir i a vegades ho veuen com un acte de connivència o de feblesa.
- Com va ser la relació entre Sànchez i la Guàrdia Civil?
El documental fa un seguiment molt proper dels "Jordis" i es veu clarament com és a través del que va relatant Jordi Sànchez. Mantenen una relació que es pot resumir en "tenim un problema aquí muntat i hem de veure com el gestionem de la millor manera possible perquè no passi res". Es pot veure Jordi Sánchez molt tranquil, que ha parlat amb la Guàrdia Civil, que ja s’han fet amics i que fins i tot han quedat per anar a fer canyes i que estan prenent decisions per veure com s’asseguren els cotxes, que no passi res, que no es descontroli…
TV3 rebrà crítiques. Hi ha un sector que no pot admetre que la realitat el desmenteixi
- Parla del cotxe de la Guàrdia Civil. Què va passar amb aquell cotxe?
Els primers que s’hi enfilen són els mitjans de comunicació per aconseguir bones fotos o posar la càmera. Els mitjans s’hi passen moltes hores allà, sense que ningú els hi digui res. I després també s’hi enfilen manifestants. Més tard, ja de nit, els “Jordis” han de dirigir-se als manifestants i demanen permís per enfilar-se al cotxe amb un megàfon i desconvocar la concentració. La fotografia dels dos dalt del cotxe va ser publicada després per molts mitjans de comunicació de l’Estat amb una interpretació totalment distorsionada, com si s’haguessin enfilat per exaltar les masses, però el que volien fer era desconvocar. En aquell moment no era fàcil, perquè quedava la gent més abrandada, però el gruix dels manifestants ja havia marxat.
- TV3 rebrà crítiques per l’emissió del reportatge?
Rebrà moltes crítiques, segur. Hi ha tot un sector que ha pres una decisió sobre què va passar aquell dia i no poden admetre que la realitat els desmenteixi. Diran que està manipulat, criticaran Jaume Roures, carregaran contra TV3… Però hem fet el documental pensant en l’espectador i esperem que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
- L'han ofert a alguna altra televisió estatal?
Això a mi se m’escapa. Però suposo que faran com es va fer amb 1-O, però dubto que cap televisió d’àmbit estatal el vulgui comprar.
Lluís Arcarazo, director del documental ''1-O'' Foto: Cedida