28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
12:12h
L'ambaixador d'Espanya a Washington, que ha protagonitzat un greu conflicte diplomàtic amb el president Quim Torra, és un personatge "de armas tomar". Pedro Morenés y Álvarez de Aulate, biscaí de 70 anys, hereu d'una nissaga de l'aristocràcia basca, és allò que podríem anomenar un servidor de l'Estat, en la seva versió més conservadora i vehement. Fa poc més d'un any que va ser designat pel govern de Mariano Rajoy per dirigir la legació espanyola als Estats Units. Durant la primera legislatura de Rajoy (2011-16), va ser ministre de Defensa, on va mostrar una sorprenent habilitat per generar polèmiques amb les seves declaracions provocatives.
Vinculat a la indústria armamentística
Morenés va exercitr alts càrrecs a l'administració durant el govern de José María Aznar: va ser secretari d'Estat de Defensa, de Seguretat i de Política Científica i Tecnològica. Abans i després, va treballar en el sector privat. Però va ser en la indústria militar on va trobar el seu lloc, primer com a conseller d'Instalaza SA, dedicada a la fabricació de bombes de raïm, i més tard com a responsable de la secció espanyola de MBDA, consorci europeu de míssils.
Instalaza va estar al cor d'una forta controvèrsia quan el govern socialista de Rodríguez Zapatero va decidir prohibir les bombes de raïm i ordenar la seva destrucció. L'empresa va presentar una demanda de responsabilitat civil contra l'Estat, que va ser desestimada i va acabar als tribunals. L'Audiència Nacional va rebutjar la demanda d'indemnització d'Instalaza. El rastre de Morenés amb les bombes de raïm va deixar seqüel·les fins i tot a la guerra civil líbia, quan es va saber que el règim de Gaddafi havia utilitzat aquest tipus d'armes mortíferes de les que s'havien fabricat a Espanya.
Un ministre llengut
Amb aquests antecedents, Rajoy va considerar que Morenés era el candidat ideal per ser ministre de Defensa. En el seu càrrec va destacar per les seves paraules sempre inflamades en defensa dels valors patriòtics. El procés sobiranista, no cal dir, el va inflamar més i les "perles" del ministre van ser contínues. El setembre del 2015 va amenaçar amb una intervenció militar a Catalunya. Literalment, l'explosiu Morenés va dir que les forces armades "no actuaran a Catalunya si tothom compleix amb el seu deure". Declaracions d'aquest tipus van ser constants fins al final del seu mandat. El gener del 2016, des de la capitania general de Barcelona, va refermar que l'exèrcit i la guàrdia civil eren "garantia de la unitat d'Espanya".
L'altra gran preocupació del ministre era l'adoctrinament en els valors de l'Espanya una. Va signar un conveni amb el ministeri d'Educació perquè els alumnes de primària i d'ESO estudiessin els "símbols nacionals". Segons Morenés, ja era hora que els nois i noies "coneguessin i reconeguessin les forces armades". En una altra ocasió, va afirmar que era fonamental que els infants coneguessin les forces armades més de prop perquè entenguessin que "la llibertat té un preu".
El servidor de l'Estat també treballava per ell. Mentre era al govern, l'Estat va adjudicar contractes per valor de 115 milions d'euros a empreses on Morenés havia tingut càrrec. La més beneficiada va ser Segur, on havia estat president del consell d'administració, que va obtenir uns contactes sucosos per valor de 93 milions. Aquest aiguabarreig entre negoci privat i sector públic delata una concepció molt particular de l'Estat.
Quan Rajoy va formar el seu nou govern després de la seva investidura el 2016, Morenés va abandonar el ministeri. Però l'Estat sap tenir cura dels seus i, com en els temps del franquisme, a cada exministre li toca una sinecura. En aquest cas, va ser Washington, on va arribar poc després de la presa de possessió de Donald Trump. Moncloa va pensar que per representar Espanya davant d'una administració tan explosiva com la de Trump, ningú era més apropiat que Morenés.
Vinculat a la indústria armamentística
Morenés va exercitr alts càrrecs a l'administració durant el govern de José María Aznar: va ser secretari d'Estat de Defensa, de Seguretat i de Política Científica i Tecnològica. Abans i després, va treballar en el sector privat. Però va ser en la indústria militar on va trobar el seu lloc, primer com a conseller d'Instalaza SA, dedicada a la fabricació de bombes de raïm, i més tard com a responsable de la secció espanyola de MBDA, consorci europeu de míssils.
Instalaza va estar al cor d'una forta controvèrsia quan el govern socialista de Rodríguez Zapatero va decidir prohibir les bombes de raïm i ordenar la seva destrucció. L'empresa va presentar una demanda de responsabilitat civil contra l'Estat, que va ser desestimada i va acabar als tribunals. L'Audiència Nacional va rebutjar la demanda d'indemnització d'Instalaza. El rastre de Morenés amb les bombes de raïm va deixar seqüel·les fins i tot a la guerra civil líbia, quan es va saber que el règim de Gaddafi havia utilitzat aquest tipus d'armes mortíferes de les que s'havien fabricat a Espanya.
Un ministre llengut
Amb aquests antecedents, Rajoy va considerar que Morenés era el candidat ideal per ser ministre de Defensa. En el seu càrrec va destacar per les seves paraules sempre inflamades en defensa dels valors patriòtics. El procés sobiranista, no cal dir, el va inflamar més i les "perles" del ministre van ser contínues. El setembre del 2015 va amenaçar amb una intervenció militar a Catalunya. Literalment, l'explosiu Morenés va dir que les forces armades "no actuaran a Catalunya si tothom compleix amb el seu deure". Declaracions d'aquest tipus van ser constants fins al final del seu mandat. El gener del 2016, des de la capitania general de Barcelona, va refermar que l'exèrcit i la guàrdia civil eren "garantia de la unitat d'Espanya".
L'altra gran preocupació del ministre era l'adoctrinament en els valors de l'Espanya una. Va signar un conveni amb el ministeri d'Educació perquè els alumnes de primària i d'ESO estudiessin els "símbols nacionals". Segons Morenés, ja era hora que els nois i noies "coneguessin i reconeguessin les forces armades". En una altra ocasió, va afirmar que era fonamental que els infants coneguessin les forces armades més de prop perquè entenguessin que "la llibertat té un preu".
El servidor de l'Estat també treballava per ell. Mentre era al govern, l'Estat va adjudicar contractes per valor de 115 milions d'euros a empreses on Morenés havia tingut càrrec. La més beneficiada va ser Segur, on havia estat president del consell d'administració, que va obtenir uns contactes sucosos per valor de 93 milions. Aquest aiguabarreig entre negoci privat i sector públic delata una concepció molt particular de l'Estat.
Quan Rajoy va formar el seu nou govern després de la seva investidura el 2016, Morenés va abandonar el ministeri. Però l'Estat sap tenir cura dels seus i, com en els temps del franquisme, a cada exministre li toca una sinecura. En aquest cas, va ser Washington, on va arribar poc després de la presa de possessió de Donald Trump. Moncloa va pensar que per representar Espanya davant d'una administració tan explosiva com la de Trump, ningú era més apropiat que Morenés.