28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
12:49h
El Govern ha ratificat la voluntat de recuperar les delegacions a l'exterior tancades per l'aplicació del 155. De fet, ja va aprovar l'obertura imminent de les oficines al Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Suïssa i els Estats Units com a punt de partida per recuperar la representació en les esferes internacionals. El conseller d'Acció Exterior ha detallat aquesta voluntat en la compareixença d'aquest matí al Parlament per explicar els eixos d'actuació del seu departament. En el transcurs de l'exposició de les prioritats de la conselleria, Maragall ha detallat que el cost efectiu de tancar totes les delegacions del Govern a l'estranger ha estat de 485.000 euros.
Maragall, que ha fet constar davant dels grups parlamentaris que la seva intenció és recuperar el pla de "presència internacional" dissenyat per Raül Romeva, ha subratllat la necessitat de fer sentir la veu de Catalunya amb autonomia per tenir "presència" i guanyar "influència". "Ningú ens representarà tal com som millor que nosaltres mateixos", ha exposat. "Reprendre l’acció exterior és un dret, és el dret dels ciutadans a ser representats", ha reblat. Maragall ha especificat que, per encetar la seva tasca, ja ha recuperat el contacte diplomàtic amb representants de Portugal, Suïssa, Alemanya i Flandes. Té prevista també una reunió imminent amb el cos consular i diplomàtic establert a Barcelona.
El conseller d'Acció Exterior ha descrit una "urgència" i una "prioritat" del departament que lidera: aquesta urgència passa, al seu entendre, per buscar la "corresponsabilitat internacional" per tornar a fer vigents a Catalunya els principis de "democràcia i llibertat"; la prioritat radica en fer possible que aquesta tasca "tingui un sentit al servei de l’interès general". Maragall ha advertit, però, que les dificultats per desplegar les responsabilitats governamentals a escala internacional serà notable. Ha citat l'incident diplomàtic a Washington i el processament dels líders independentistes dictat pel Tribunal Suprem com a exemples d'aquestes complicacions. "La repressió no ens farà canviar", ha puntualitzat. "Els insults d'ambaixadors espanyols tampoc no ens faran canviar les nostres conviccions", ha afegit.
Ciutadans retreu a Maragall la conducta de Torra a Washington
En el torn d'intervenció dels grups de l'oposició, Ciutadans ha volgut incidir en els fets de Washington. Segons la formació taronja, el Govern "comença malament" perquè en un dels primers viatges a l'estranger, el president de la Generalitat no ha "representat tots els catalans". El primer grup parlamentari de l'oposició ha insistit en la falta de lleialtat de les institucions catalanes amb l'Estat pel fet que el conseller Maragall hagi parlat amb representants del cos consular d'altres països i no hagi fet el mateix amb el cos diplomàtic d'Espanya.
Ciutadans també ha lamentat que Meritxell Serret sigui la nova delegada del Govern a Brussel·les. "Una delegada no pot ser una persona que ha fugit de la justícia espanyola; no està habilitada", ha afirmat la diputada Susana Beltran. Maragall ha volgut defensar, en el torn de rèplica, la figura de Serret i la tasca que se li ha encomanat. "Li demanarem molt. I els fets demostraran que les desqualificacions a priori no tenen cap sentit", ha dit sobre el paper de la nova delegada del Govern a la capital comunitària.
En representació del PSC, el diputat Ferran Pedret ha reclamat a Maragall que en la materalització de la representació internacional sigui capaç de "buscar consensos bàsics" seguint els "principis rectors" de la llei d'acció exterior. A banda de constatar la distància entre la "retòrica" de la "secessió" i l'acció del Govern, Pedret també ha demanat al conseller que respecti el "compliment de la lleialtat mútua" amb el govern de l'Estat en la projecció internacional dels interessos catalans. En relació a les delegacions a l'exterior, el grup parlamentari socialista ha transmès la voluntat que el Govern s'estalviï l'oficina a la Ciutat del Vaticà.
La diputada Susanna Segovia, en nom de Catalunya en Comú-Podem, ha instat el conseller a fer patent l'esforç de Catalunya en el terreny de la "justícia global". Per això, ha demanat a Maragall aclarir el paper i els recursos del Govern per atendre la crisi dels refugiats, o per fixar posició en els conflictes internacionals, com els que afecten els pobles palestí, saharaui o kurd. Com ha fet el PSC, els comuns han subratllat la necessitat de definir les funcions del Diplocat per atendre de forma consensuada els interessos del global del país.
La CUP reclama exercir una "diplomàcia pública pròpia"
La CUP s'ha mostrat disposada a "renovar la sintonia" amb la conselleria d'Acció Exterior, però ha recordat que perquè això es produeixi caldrà fer palpable una "diplomàcia pública pròpia". "Nosaltres la reivindiquem", ha expressat el diputat Carles Riera, tot advertint que aquest objectiu ja ha estat designat inconstitucional per la justícia espanyola. "Incidents com el dels Estats Units no es produirien si disposéssim d’ambaixades pròpies", ha subratllat Riera per posar l'exemple més recent.
El to del PP davant la compareixença de Maragall ha estat molt diferent del de la CUP. El diputat Alejandro Fernández ha lamentat que el conseller intenti "donar continuïtat a un fracàs" perquè la inversió exterior del Govern en l'anterior legislatura va obtenir "zero reconeixements" cap al projecte independentista. Fernández ha exposat que les úniques aliances a l'estranger que va aconseguir el sobiranisme van ser de "personatges estrambòtics" o "filonazis". "Se sent còmode amb aquestes aliances?", ha preguntat al conseller el diputat del PP, que també ha sol·licitat a Maragall l'import del lloguer de les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Sobre els aliats exteriors del Govern, el conseller ha explicitat al PP que els suports al continent són més amplis que els descrits per Fernández. "A Europa tenim més amics que els que vostè detalla", ha sentenciat.
Maragall, que ha fet constar davant dels grups parlamentaris que la seva intenció és recuperar el pla de "presència internacional" dissenyat per Raül Romeva, ha subratllat la necessitat de fer sentir la veu de Catalunya amb autonomia per tenir "presència" i guanyar "influència". "Ningú ens representarà tal com som millor que nosaltres mateixos", ha exposat. "Reprendre l’acció exterior és un dret, és el dret dels ciutadans a ser representats", ha reblat. Maragall ha especificat que, per encetar la seva tasca, ja ha recuperat el contacte diplomàtic amb representants de Portugal, Suïssa, Alemanya i Flandes. Té prevista també una reunió imminent amb el cos consular i diplomàtic establert a Barcelona.
El conseller d'Acció Exterior ha descrit una "urgència" i una "prioritat" del departament que lidera: aquesta urgència passa, al seu entendre, per buscar la "corresponsabilitat internacional" per tornar a fer vigents a Catalunya els principis de "democràcia i llibertat"; la prioritat radica en fer possible que aquesta tasca "tingui un sentit al servei de l’interès general". Maragall ha advertit, però, que les dificultats per desplegar les responsabilitats governamentals a escala internacional serà notable. Ha citat l'incident diplomàtic a Washington i el processament dels líders independentistes dictat pel Tribunal Suprem com a exemples d'aquestes complicacions. "La repressió no ens farà canviar", ha puntualitzat. "Els insults d'ambaixadors espanyols tampoc no ens faran canviar les nostres conviccions", ha afegit.
Ciutadans retreu a Maragall la conducta de Torra a Washington
En el torn d'intervenció dels grups de l'oposició, Ciutadans ha volgut incidir en els fets de Washington. Segons la formació taronja, el Govern "comença malament" perquè en un dels primers viatges a l'estranger, el president de la Generalitat no ha "representat tots els catalans". El primer grup parlamentari de l'oposició ha insistit en la falta de lleialtat de les institucions catalanes amb l'Estat pel fet que el conseller Maragall hagi parlat amb representants del cos consular d'altres països i no hagi fet el mateix amb el cos diplomàtic d'Espanya.
Ciutadans també ha lamentat que Meritxell Serret sigui la nova delegada del Govern a Brussel·les. "Una delegada no pot ser una persona que ha fugit de la justícia espanyola; no està habilitada", ha afirmat la diputada Susana Beltran. Maragall ha volgut defensar, en el torn de rèplica, la figura de Serret i la tasca que se li ha encomanat. "Li demanarem molt. I els fets demostraran que les desqualificacions a priori no tenen cap sentit", ha dit sobre el paper de la nova delegada del Govern a la capital comunitària.
En representació del PSC, el diputat Ferran Pedret ha reclamat a Maragall que en la materalització de la representació internacional sigui capaç de "buscar consensos bàsics" seguint els "principis rectors" de la llei d'acció exterior. A banda de constatar la distància entre la "retòrica" de la "secessió" i l'acció del Govern, Pedret també ha demanat al conseller que respecti el "compliment de la lleialtat mútua" amb el govern de l'Estat en la projecció internacional dels interessos catalans. En relació a les delegacions a l'exterior, el grup parlamentari socialista ha transmès la voluntat que el Govern s'estalviï l'oficina a la Ciutat del Vaticà.
La diputada Susanna Segovia, en nom de Catalunya en Comú-Podem, ha instat el conseller a fer patent l'esforç de Catalunya en el terreny de la "justícia global". Per això, ha demanat a Maragall aclarir el paper i els recursos del Govern per atendre la crisi dels refugiats, o per fixar posició en els conflictes internacionals, com els que afecten els pobles palestí, saharaui o kurd. Com ha fet el PSC, els comuns han subratllat la necessitat de definir les funcions del Diplocat per atendre de forma consensuada els interessos del global del país.
La CUP reclama exercir una "diplomàcia pública pròpia"
La CUP s'ha mostrat disposada a "renovar la sintonia" amb la conselleria d'Acció Exterior, però ha recordat que perquè això es produeixi caldrà fer palpable una "diplomàcia pública pròpia". "Nosaltres la reivindiquem", ha expressat el diputat Carles Riera, tot advertint que aquest objectiu ja ha estat designat inconstitucional per la justícia espanyola. "Incidents com el dels Estats Units no es produirien si disposéssim d’ambaixades pròpies", ha subratllat Riera per posar l'exemple més recent.
El to del PP davant la compareixença de Maragall ha estat molt diferent del de la CUP. El diputat Alejandro Fernández ha lamentat que el conseller intenti "donar continuïtat a un fracàs" perquè la inversió exterior del Govern en l'anterior legislatura va obtenir "zero reconeixements" cap al projecte independentista. Fernández ha exposat que les úniques aliances a l'estranger que va aconseguir el sobiranisme van ser de "personatges estrambòtics" o "filonazis". "Se sent còmode amb aquestes aliances?", ha preguntat al conseller el diputat del PP, que també ha sol·licitat a Maragall l'import del lloguer de les delegacions de la Generalitat a l'exterior. Sobre els aliats exteriors del Govern, el conseller ha explicitat al PP que els suports al continent són més amplis que els descrits per Fernández. "A Europa tenim més amics que els que vostè detalla", ha sentenciat.