28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
6:21h
"En aplicació d'aquests valors, el principi indissoluble de radicalitat democràtica de l'1-O, i la reafirmació del principi bàsic que la demcoràcia radica en la sobirania popular, proposem un procés d'autodeterminació que faci realitat un estat català en forma de República en el marc de la Unió Europea". Aquesta frase apareix en la pàgina 5 de la ponència política del PDECat de cara a l'assemblea dels dies 20, 21 i 22 de juliol, i resumeix l'esperit del text. Un document ja en mans de la militància i que pot ser esmenat fins al 14 de juliol, tot just una setmana abans que arrenqui el conclave convocat al Palau de Congressos de Catalunya, a la Diagonal de Barcelona. .
Aquest procés d'autodeterminació insisteix que es farà des del respecte a la "participació democràtica" i que, per tant, se seguiran "impulsant les mesures adequades per impulsar l'estat propi". "Ha de tenir voluntat inclusiva i de màxima participació cívica", destaca el document, que ha estat elaborat per un equip liderat per Mercè Conesa i que ha inclòs dirigents com Joan Rigol, Ferran Mascarell, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel. "El procés d'autodeterminació ha de comportar estructurar Catalunya en una República al servei de tots els ciutadans per assegurar la llibertat, la igualtat, la prosperitat i el malestar", destaca la ponència política, que reivindica el referèndum de l'1-O i condemna la repressió de l'Estat.
La República és "l'ideal que dona sentit a la lluita com a horitzó institucional, però també com a projecte de país que podem anar construir i que es vol des d'ara mateix, més cívic, participat i pactat". "La reivindiquem com el lloc de trobada entre les nostres institucions a l'exili, les nostres institucions a l'interior, i les nostres institucions municipals", ressalta el document, que veu una "finestra d'oportunitats" en l'excepcionalitat del país, marcada pels empresonaments i els exilis.
"En aquest moment de situació d'excepcionalitat, i seguint el criteri de la restitució, el PDECat ha d'utilitzar al màxim tots els espais d'acció política a Catalunya, a l'estat espanyol i a Europa per generar el clima adequat i assolir els objectius marcats a la ponència política", recalca el document. "Sense renunciar a res, sense renunciar a cap dels nostres objectius i anhels, ha arribat el moment d'estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou estat", destaca el text, de tretze pàgines i que reivindica Artur Mas i Carles Puigdemont.
Relació amb JxCat
Cap al final de la ponència, els redactors constaten que "el PDECat ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats". "Aquesta acció de suma i diàleg ha de permetre assolir la necessària representativitat als diferents òrgans polítics i de presa de decisió per poder ser fidels al compromís" amb els electors, insisteix el text, que reivindica la posada en marxa de Junts per Catalunya (JxCat).
"L'esperit fundacional i regenerador del PDECat del juliol de 2016 i la recent i exitosa experiència del projecte Junts per Catalunya, han obert un camí que ha reconnectar la política amb la ciutadania. Un projecte que ha fet de l'excepcionalitat, virtut. I de la suma el seu principal actiu gràcies al paper fonamental que expressa el lideratge del president Puigdemont, i els consellers del seu govern, la incorporació a les llistes d’un gruix important de persones independents; l'existència d’una estructura i un projecte polític com el PDECat, amb el seu abast territorial; i el paper del municipalisme com a motor de connexió amb la ciutadania", recalca el document.
Aquest procés d'autodeterminació insisteix que es farà des del respecte a la "participació democràtica" i que, per tant, se seguiran "impulsant les mesures adequades per impulsar l'estat propi". "Ha de tenir voluntat inclusiva i de màxima participació cívica", destaca el document, que ha estat elaborat per un equip liderat per Mercè Conesa i que ha inclòs dirigents com Joan Rigol, Ferran Mascarell, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel. "El procés d'autodeterminació ha de comportar estructurar Catalunya en una República al servei de tots els ciutadans per assegurar la llibertat, la igualtat, la prosperitat i el malestar", destaca la ponència política, que reivindica el referèndum de l'1-O i condemna la repressió de l'Estat.
La República és "l'ideal que dona sentit a la lluita com a horitzó institucional, però també com a projecte de país que podem anar construir i que es vol des d'ara mateix, més cívic, participat i pactat". "La reivindiquem com el lloc de trobada entre les nostres institucions a l'exili, les nostres institucions a l'interior, i les nostres institucions municipals", ressalta el document, que veu una "finestra d'oportunitats" en l'excepcionalitat del país, marcada pels empresonaments i els exilis.
"En aquest moment de situació d'excepcionalitat, i seguint el criteri de la restitució, el PDECat ha d'utilitzar al màxim tots els espais d'acció política a Catalunya, a l'estat espanyol i a Europa per generar el clima adequat i assolir els objectius marcats a la ponència política", recalca el document. "Sense renunciar a res, sense renunciar a cap dels nostres objectius i anhels, ha arribat el moment d'estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avenços cap a un nou estat", destaca el text, de tretze pàgines i que reivindica Artur Mas i Carles Puigdemont.
Relació amb JxCat
Cap al final de la ponència, els redactors constaten que "el PDECat ha de seguir estan disposat a sumar amb altres projectes polítics per facilitar i alinear els diferents elements que facin possible l'assoliment dels objectius proposats". "Aquesta acció de suma i diàleg ha de permetre assolir la necessària representativitat als diferents òrgans polítics i de presa de decisió per poder ser fidels al compromís" amb els electors, insisteix el text, que reivindica la posada en marxa de Junts per Catalunya (JxCat).
"L'esperit fundacional i regenerador del PDECat del juliol de 2016 i la recent i exitosa experiència del projecte Junts per Catalunya, han obert un camí que ha reconnectar la política amb la ciutadania. Un projecte que ha fet de l'excepcionalitat, virtut. I de la suma el seu principal actiu gràcies al paper fonamental que expressa el lideratge del president Puigdemont, i els consellers del seu govern, la incorporació a les llistes d’un gruix important de persones independents; l'existència d’una estructura i un projecte polític com el PDECat, amb el seu abast territorial; i el paper del municipalisme com a motor de connexió amb la ciutadania", recalca el document.