28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
6:21h
En plena recta final cap a l'assemblea fundacional del PDECat, Artur Mas va plantejar la formació d'un tàndem presidencial amb Neus Munté que liderés la part institucional del nou partit. La proposta va encendre els ànims de la militància, desitjosa de començar una nova etapa menys teledirigida des de la cúpula. El tàndem es va posar en marxa, però només durarà dos anys: la ponència organitzativa de la formació de cara a l'assemblea dels dies 20, 21 i 22 de juliol preveu deixar-lo sense efecte. El document, ja a disposició de la militància per ser esmenat, reformula la cúpula, preveu crear quatre vicepresidències i deixarà lloc per als exiliats en càrrecs directius de la formació.
La direcció, tal com va avançar NacióDigital, veurà doblat el nombre de membres actuals -ara en són dotze- per tal d'integrar més sensibilitats i tenir un funcionament "més àgil", segons les fonts consultades. La coordinadora general, Marta Pascal, va proposar l'ampliació de la cúpula a finals de maig, amb la ment posada en sumar dirigents del sector crític que reclamaven canviar de dalt a baix els integrants de la cúpula. L'entorn de Pascal sosté que la dinàmica del congrés no comportarà el descavalcament de l'actual direcció, que no ha tingut un mandat precisament fàcil per les circumstàncies polítiques internes i externes. El comitè nacional tindrà entre 80 i 100 membres i el consell nacional creixerà, segons consta en el document.
La reformulació de la direcció fa que existeixi una presidència política, una vicepresidència, una secretaria general, una secretaria d'organització i fins a quatre vicesecretaries generals. Es tracta d'una estructura que recorda més a l'última etapa de l'antiga Convergència que no pas al naixement del PDECat, en el qual hi havia direcció de només dotze persones i amb un component purament executiu. La representació institucional es deixava al tàndem presidencial, ara caigut de l'organigrama.
Una de les parts destacades del document enviat a la militància és la que fa referència a la integració de presos i exiliats -Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig- en responsabilitats directives al partit. Tenint en compte la seva situació judicial -el Tribunal Suprem ja ha convertit en ferm el processament-, si són condemnats i això els impedeix ocupar càrrecs de responsabilitat política, es podria arribar a crear un òrgan purament assessor -a instàncies del consell nacional- on situar-los.
Munté, exclusivament a Barcelona
La fi del tàndem presidencial obre una nova etapa en la qual Neus Munté, actual màxima dirigent del partit, no repetirà. Segons va explicar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, Munté deixa el càrrec de presidenta perquè se centra en la candidatura del PDECat a Barcelona. En la mateixa entrevista, la dirigent nacionalista recalcava que no seria l'encarregada de liderar el procés segons el qual la formació i Junts per Catalunya (JxCat) acabaran "convergint". La ponència assumeix com a propi el projecte de JxCat però, en tot cas, no parla de dissoldre el partit dins d'un nou artefacte, com promouen precisament els més crítics.
La militància té ara fins al dia 14 de juliol per enviar esmenes, dos dies més dels que marcava el reglament del congrés. Els textos més rellevants han estat revisats per Carles Puigdemont, que participarà a l'assemblea per la via telemàtica. El primer dia es destinarà a fer un informe de gestió de la direcció. El sector crític va voler que la votació fos secreta, però el consell nacional ho va rebutjar i es farà a mà alçada, com és habitual. El grau de suport és una de les incògnites del conclave.
Una supressió que generarà debat
Una de les qüestions que va suscitar més controvèrsia el congrés fundacional va ser la inclusió de no renunciar a la via unilateral en el preàmbul dels estatuts. En la ponència organitzativa, segons consta a la pàgina 9, es proposa suprimir aquesta menció. El motiu? "Perquè el Registre de Partits Polítics en el seu requeriment de 29 d'agost de 2016 de subsanació de deficiències dels estatuts aprovats en el congrés fundacional de 8, 9 i 10 de 10 juliol de 2016, va advertir que aquesta redacció podria incórrer en
incompatibilitat amb l'article 6 de la Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics, el qual estableix que els partits polítics s’ajustaran en la seva organització, funcionament i activitats als principis democràtics i a allò que es disposa en la Constitució i les lleis".
La direcció, tal com va avançar NacióDigital, veurà doblat el nombre de membres actuals -ara en són dotze- per tal d'integrar més sensibilitats i tenir un funcionament "més àgil", segons les fonts consultades. La coordinadora general, Marta Pascal, va proposar l'ampliació de la cúpula a finals de maig, amb la ment posada en sumar dirigents del sector crític que reclamaven canviar de dalt a baix els integrants de la cúpula. L'entorn de Pascal sosté que la dinàmica del congrés no comportarà el descavalcament de l'actual direcció, que no ha tingut un mandat precisament fàcil per les circumstàncies polítiques internes i externes. El comitè nacional tindrà entre 80 i 100 membres i el consell nacional creixerà, segons consta en el document.
La reformulació de la direcció fa que existeixi una presidència política, una vicepresidència, una secretaria general, una secretaria d'organització i fins a quatre vicesecretaries generals. Es tracta d'una estructura que recorda més a l'última etapa de l'antiga Convergència que no pas al naixement del PDECat, en el qual hi havia direcció de només dotze persones i amb un component purament executiu. La representació institucional es deixava al tàndem presidencial, ara caigut de l'organigrama.
Una de les parts destacades del document enviat a la militància és la que fa referència a la integració de presos i exiliats -Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig- en responsabilitats directives al partit. Tenint en compte la seva situació judicial -el Tribunal Suprem ja ha convertit en ferm el processament-, si són condemnats i això els impedeix ocupar càrrecs de responsabilitat política, es podria arribar a crear un òrgan purament assessor -a instàncies del consell nacional- on situar-los.
Munté, exclusivament a Barcelona
La fi del tàndem presidencial obre una nova etapa en la qual Neus Munté, actual màxima dirigent del partit, no repetirà. Segons va explicar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio, Munté deixa el càrrec de presidenta perquè se centra en la candidatura del PDECat a Barcelona. En la mateixa entrevista, la dirigent nacionalista recalcava que no seria l'encarregada de liderar el procés segons el qual la formació i Junts per Catalunya (JxCat) acabaran "convergint". La ponència assumeix com a propi el projecte de JxCat però, en tot cas, no parla de dissoldre el partit dins d'un nou artefacte, com promouen precisament els més crítics.
La militància té ara fins al dia 14 de juliol per enviar esmenes, dos dies més dels que marcava el reglament del congrés. Els textos més rellevants han estat revisats per Carles Puigdemont, que participarà a l'assemblea per la via telemàtica. El primer dia es destinarà a fer un informe de gestió de la direcció. El sector crític va voler que la votació fos secreta, però el consell nacional ho va rebutjar i es farà a mà alçada, com és habitual. El grau de suport és una de les incògnites del conclave.
Una supressió que generarà debat
Una de les qüestions que va suscitar més controvèrsia el congrés fundacional va ser la inclusió de no renunciar a la via unilateral en el preàmbul dels estatuts. En la ponència organitzativa, segons consta a la pàgina 9, es proposa suprimir aquesta menció. El motiu? "Perquè el Registre de Partits Polítics en el seu requeriment de 29 d'agost de 2016 de subsanació de deficiències dels estatuts aprovats en el congrés fundacional de 8, 9 i 10 de 10 juliol de 2016, va advertir que aquesta redacció podria incórrer en
incompatibilitat amb l'article 6 de la Llei Orgànica 6/2002, de Partits Polítics, el qual estableix que els partits polítics s’ajustaran en la seva organització, funcionament i activitats als principis democràtics i a allò que es disposa en la Constitució i les lleis".