27
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
21:02h
Coneguts els processaments dels líders independentistes, es dona per fet que el jutge Pablo Llarena dictarà en les pròximes hores la suspensió dels dirigents acusats de rebel·lió que ostenten un càrrec públic. Activarà el ja famós article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, el fantasma del qual ja fa mesos que plana sobre els principals partits afectats. La seva activació dependrà únicament i exclusivament del jutge, però això no vol dir que l'aplicació estigui exempta de dubtes. Principalment, per dos motius: perquè la interlocutòria deixa clar que en la comissió del suposat delicte de rebel·lió no es van utilitzar armes i perquè alguns dels processats són a l'exili.
La literalitat de l'article 384 bis és la següent: "Amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Per tant, perquè s'apliqui s'han de produir bàsicament tres condicions: que hi hagi un processament ferm, que estiguin empresonats i que ostentin un càrrec públic, com ara el de diputat.
De partida, hi ha cinc dirigents que complirien aquests requisits: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Però aquí es produeix un xoc entre el relat de la interlocutòria que confirma el processament dels dirigents i la definició que la jurisprudència del Tribunal Constitucional fa del concepte de "terroristes o rebels".
La "rebel·lió sense armes" versus l'"ús d'armes de guerra o explosius"
La sala d'apel·lacions del Suprem sosté que a Catalunya es va produir una "rebel·lió sense armes". "No és desgavellat sostenir en aquest moment processal que existeix un alçament quan les autoritats legítimes de la comunitat autònoma, integrada dins d'Espanya, decideixen, des de l'exercici del seu poder, derogar de fet la Constitució, l'Estatut i la resta d'ordenament jurídic", afirmen els magistrats. Aquest tipus de conducta, malgrat que no és la mateixa que la d'un "clàssic pronunciament militar", es considera igualment adaptable al precepte corresponent de rebel·lió. És a dir, el que fa el Suprem és considerar que l'absència d'armes no és determinant per descartar el delicte de rebel·lió. El codi penal, diu la interlocutòria del Suprem, "no s'oposa" a aquesta consideració i el que fa, en tot cas, és "previsions legals per als casos més greus".
El problema és, però, en com la jurisprudència del propi Tribunal Constitucional defineix el concepte de "rebel" al qual se'l pot aplicar la suspensió de càrrec. Les defenses dels processats, com Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, i penalistes com Joan Queralt recorden que els parlaments català i basc van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el 384 bis. A la sentència 199/87, el TC va reconèixer que l'article era constitucional, però al paràgraf setè de l'article 4 va acotar a què es referia quan es parlava del concepte de rebel: "Per definició, la rebel·lió la realitza un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional".
Per tant, el que fa el TC en aquesta sentència és reconèixer que sí poden ser suspesos de càrrec públic els acusats de rebel·lió que hagin utilitzar armes o explosius, una conclusió que no s'ajusta al relat del Suprem, que determina que a Catalunya el que es va produir és una rebel·lió sense armes i no el "supòsit més greu" que, segons el propi relat del tribunal, queda recollit en el codi penal.
La contradicció de l'article amb la situació d'exili
L'altra controvèrsia gira a l'entorn de si pot aplicar-se aquesta suspensió de càrrec a Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos diputats acusats de rebel·lió que estan a l'exili, tenint en compte que el 384 bis especifica que la suspensió de càrrec s'aplica "mentre duri la situació de presó". A més, en aquest cas han estat declinades les entregues per un delicte de rebel·lió. De nou, els penalistes fan diverses interpretacions sobre aquest punt, però està previst que aquest sigui un dels cavalls de batalla de les defenses, si Llarena ordena també la seva suspensió.
Al marge d'interpretacions i de contradiccions, el cert és que la suspensió està en mans de Llarena i de com ell decideixi aplicar el ja famós 384 bis. La suspensió dels dirigents, però, no suposa automàticament la pèrdua de l'escó. En aquest cas, serien els processats els que, de forma voluntària, haurien de renunciar-hi si volen que corri la llista i entrin nous diputats que garanteixin la majoria de l'independentisme al Parlament. En cas contrari, la insuficiència numèrica faria patir encara més el Govern de Junts per Catalunya i ERC. Ara bé, les formacions independentistes ja han recordat que el reglament del Parlament preval sobre la llei d'enjudiciament criminal i, per tant, que la suspensió dels diputats processats no la pot decidir el Suprem sinó que depèn de la cambra parlamentària.
La literalitat de l'article 384 bis és la següent: "Amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Per tant, perquè s'apliqui s'han de produir bàsicament tres condicions: que hi hagi un processament ferm, que estiguin empresonats i que ostentin un càrrec públic, com ara el de diputat.
De partida, hi ha cinc dirigents que complirien aquests requisits: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Però aquí es produeix un xoc entre el relat de la interlocutòria que confirma el processament dels dirigents i la definició que la jurisprudència del Tribunal Constitucional fa del concepte de "terroristes o rebels".
La "rebel·lió sense armes" versus l'"ús d'armes de guerra o explosius"
La sala d'apel·lacions del Suprem sosté que a Catalunya es va produir una "rebel·lió sense armes". "No és desgavellat sostenir en aquest moment processal que existeix un alçament quan les autoritats legítimes de la comunitat autònoma, integrada dins d'Espanya, decideixen, des de l'exercici del seu poder, derogar de fet la Constitució, l'Estatut i la resta d'ordenament jurídic", afirmen els magistrats. Aquest tipus de conducta, malgrat que no és la mateixa que la d'un "clàssic pronunciament militar", es considera igualment adaptable al precepte corresponent de rebel·lió. És a dir, el que fa el Suprem és considerar que l'absència d'armes no és determinant per descartar el delicte de rebel·lió. El codi penal, diu la interlocutòria del Suprem, "no s'oposa" a aquesta consideració i el que fa, en tot cas, és "previsions legals per als casos més greus".
El problema és, però, en com la jurisprudència del propi Tribunal Constitucional defineix el concepte de "rebel" al qual se'l pot aplicar la suspensió de càrrec. Les defenses dels processats, com Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont, i penalistes com Joan Queralt recorden que els parlaments català i basc van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra el 384 bis. A la sentència 199/87, el TC va reconèixer que l'article era constitucional, però al paràgraf setè de l'article 4 va acotar a què es referia quan es parlava del concepte de rebel: "Per definició, la rebel·lió la realitza un grup que té el propòsit d'ús il·legítim d'armes de guerra o explosius, amb una finalitat de produir la destrucció o eversió de l'ordre constitucional".
Per tant, el que fa el TC en aquesta sentència és reconèixer que sí poden ser suspesos de càrrec públic els acusats de rebel·lió que hagin utilitzar armes o explosius, una conclusió que no s'ajusta al relat del Suprem, que determina que a Catalunya el que es va produir és una rebel·lió sense armes i no el "supòsit més greu" que, segons el propi relat del tribunal, queda recollit en el codi penal.
La contradicció de l'article amb la situació d'exili
L'altra controvèrsia gira a l'entorn de si pot aplicar-se aquesta suspensió de càrrec a Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos diputats acusats de rebel·lió que estan a l'exili, tenint en compte que el 384 bis especifica que la suspensió de càrrec s'aplica "mentre duri la situació de presó". A més, en aquest cas han estat declinades les entregues per un delicte de rebel·lió. De nou, els penalistes fan diverses interpretacions sobre aquest punt, però està previst que aquest sigui un dels cavalls de batalla de les defenses, si Llarena ordena també la seva suspensió.
Al marge d'interpretacions i de contradiccions, el cert és que la suspensió està en mans de Llarena i de com ell decideixi aplicar el ja famós 384 bis. La suspensió dels dirigents, però, no suposa automàticament la pèrdua de l'escó. En aquest cas, serien els processats els que, de forma voluntària, haurien de renunciar-hi si volen que corri la llista i entrin nous diputats que garanteixin la majoria de l'independentisme al Parlament. En cas contrari, la insuficiència numèrica faria patir encara més el Govern de Junts per Catalunya i ERC. Ara bé, les formacions independentistes ja han recordat que el reglament del Parlament preval sobre la llei d'enjudiciament criminal i, per tant, que la suspensió dels diputats processats no la pot decidir el Suprem sinó que depèn de la cambra parlamentària.