10
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
21:22h
El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa general contra l'independentisme, Pablo Llarena, no perd el temps. Després que la sala s'apel·lacions hagi confirmat els processaments dels investigats, el magistrat ha dictat la suspensió cautelar dels càrrecs públics i funcions d'aquells que ostenten l'escó al Parlament de Catalunya. Això suposarà que els diputats empresonats han de buscar maneres per reemplaçar els seus escons, si no volen perdre la majoria. Les formacions independentistes ja han fet constar que la suspensió no la pot decidir el Suprem sinó el Parlament.
Per determinar la suspensió dels càrrecs, Llarena es basa en l'article 384 bis de de la llei d'enjudiciament criminal, que recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitació de funcions abans de la celebració del judici dels dirigents empresonats que tenen acta de diputat: són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Carles Puigdemont i Toni Comín també són diputats, però han exercit la delegació de vot. El jutge del Suprem dicta la suspensió de tots ells -en el cas de Puigdemont considera que amb l'ordre d'ingrés a presó ja n'hi ha prou-, amb l'excepció de Comín perquè ha acceptat el seu recurs contra el processament.
Amb aquesta última decisió, el jutge fa avançar la instrucció cap al judici sense més demores, tot i que els emplaça perquè compareguin davant del tribunal en un termini de quinze dies, i els recorda la suspensió encara és susceptible de revisió durant la vista. Així doncs, s'espera que el magistrat doni per tancada la investigació, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Respecte dels diputats que estan a l'exili -Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel-, el jutge també ha acordat declarar-los en rebel·lia i prosseguir el seu processament en una peça separada de la causa principal, mentre no es trobin a disposició del jutge instructor.
Suspensió immediata i substitució temporal
Segons el mateix article 384 bis, la suspensió dels diputats és immediata, tot i que el jutge també deixa a mans del Parlament la possibilitat que els diputats suspesos siguin substituïts per altres integrants de la candidatura. En aquest punt, manté que tots ells ofereixen "indicis racionals d'haver desafiat i atacat de forma greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant diversos comportament delictius", entre els quals la rebel·lió.
No obstant la suspensió, el magistrat recorda que no es tracta de cap inhabilitació i que, per tant, es tracta d'una mesura "merament provisional", que quedaria sense efecte si, finalment, s'atribueix als acusats altres infraccions penals que no siguin rebel·lió, o bé si es modifica la seva situació de presó provisional. Això no es podria produir, però, si "la lògica i legítima aspiració de mantenir la majoria parlamentària" forcés els processats a renunciar al seu escó.
Sigui com sigui, Llarena planteja una mesura de substitució temporal dels diputats al considerar que "no es pot imposar" als grups parlamentaris que renunciïn a la seva majoria, però tampoc es pot imposar "com a única manera de mantenir la majoria" que els diputats suspesos "renunciïn definitivament al dret de representar els seus electors". Per això, proposa la substitució temporal dels diputats per altres membres de les seves candidatures, si aquesta és la decisió del Parlament. La suspensió, precisa, l'ha comunicat a la Mesa del Parlament, per tal que aquesta sigui la que adopti les mesures necessàries. Al mateix temps, Llarena també ha indicat que es comunicarà qualsevol canvi processal dels acusats.
Es confirmen els processaments
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ja ha confirmat els processaments pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència als 25 investigats, després de rebutjar els últims recursos presentats per alguns d'ells. En concret, Llarena n'ha processat 13 per rebel·lió: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
Els arguments del Suprem per confirmar els processaments són que és "prou raonable" la rebel·lió perquè va existir un "alçament" contra l'Estat per avançar cap a la independència, sota el lideratge de Puigdemont, que va existir una "una rebel·lió sense armes" per derogar la Constitució, l'Estatut i la resta d'ordenament jurídic. Segons el relat de Llarena, la conducta dels processats va anar en aquesta direcció, tal com demostren -al seu entendre- els fets del 20 de setembre i 1 d'octubre.
A més, i pel que fa a la malversació, es considera provat que hi va haver un "sistema d'engany" per amagar el destí dels diners utilitzats en el referèndum amb "indicis racionals de criminalitat", i respecte dels delictes de desobediència, que les decisions del Parlament no van ser "aïllades", sinó reiterades contra les resolucions del Constitucional.
Per determinar la suspensió dels càrrecs, Llarena es basa en l'article 384 bis de de la llei d'enjudiciament criminal, que recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitació de funcions abans de la celebració del judici dels dirigents empresonats que tenen acta de diputat: són Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Carles Puigdemont i Toni Comín també són diputats, però han exercit la delegació de vot. El jutge del Suprem dicta la suspensió de tots ells -en el cas de Puigdemont considera que amb l'ordre d'ingrés a presó ja n'hi ha prou-, amb l'excepció de Comín perquè ha acceptat el seu recurs contra el processament.
Amb aquesta última decisió, el jutge fa avançar la instrucció cap al judici sense més demores, tot i que els emplaça perquè compareguin davant del tribunal en un termini de quinze dies, i els recorda la suspensió encara és susceptible de revisió durant la vista. Així doncs, s'espera que el magistrat doni per tancada la investigació, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Respecte dels diputats que estan a l'exili -Carles Puigdemont, Antoni Comín, Lluis Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel-, el jutge també ha acordat declarar-los en rebel·lia i prosseguir el seu processament en una peça separada de la causa principal, mentre no es trobin a disposició del jutge instructor.
Suspensió immediata i substitució temporal
Segons el mateix article 384 bis, la suspensió dels diputats és immediata, tot i que el jutge també deixa a mans del Parlament la possibilitat que els diputats suspesos siguin substituïts per altres integrants de la candidatura. En aquest punt, manté que tots ells ofereixen "indicis racionals d'haver desafiat i atacat de forma greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant diversos comportament delictius", entre els quals la rebel·lió.
No obstant la suspensió, el magistrat recorda que no es tracta de cap inhabilitació i que, per tant, es tracta d'una mesura "merament provisional", que quedaria sense efecte si, finalment, s'atribueix als acusats altres infraccions penals que no siguin rebel·lió, o bé si es modifica la seva situació de presó provisional. Això no es podria produir, però, si "la lògica i legítima aspiració de mantenir la majoria parlamentària" forcés els processats a renunciar al seu escó.
Sigui com sigui, Llarena planteja una mesura de substitució temporal dels diputats al considerar que "no es pot imposar" als grups parlamentaris que renunciïn a la seva majoria, però tampoc es pot imposar "com a única manera de mantenir la majoria" que els diputats suspesos "renunciïn definitivament al dret de representar els seus electors". Per això, proposa la substitució temporal dels diputats per altres membres de les seves candidatures, si aquesta és la decisió del Parlament. La suspensió, precisa, l'ha comunicat a la Mesa del Parlament, per tal que aquesta sigui la que adopti les mesures necessàries. Al mateix temps, Llarena també ha indicat que es comunicarà qualsevol canvi processal dels acusats.
Es confirmen els processaments
La sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem ja ha confirmat els processaments pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència als 25 investigats, després de rebutjar els últims recursos presentats per alguns d'ells. En concret, Llarena n'ha processat 13 per rebel·lió: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
Els arguments del Suprem per confirmar els processaments són que és "prou raonable" la rebel·lió perquè va existir un "alçament" contra l'Estat per avançar cap a la independència, sota el lideratge de Puigdemont, que va existir una "una rebel·lió sense armes" per derogar la Constitució, l'Estatut i la resta d'ordenament jurídic. Segons el relat de Llarena, la conducta dels processats va anar en aquesta direcció, tal com demostren -al seu entendre- els fets del 20 de setembre i 1 d'octubre.
A més, i pel que fa a la malversació, es considera provat que hi va haver un "sistema d'engany" per amagar el destí dels diners utilitzats en el referèndum amb "indicis racionals de criminalitat", i respecte dels delictes de desobediència, que les decisions del Parlament no van ser "aïllades", sinó reiterades contra les resolucions del Constitucional.