29
de juny
del
2018
La Carol és una dona trans refugiada a Barcelona. Explica que va fugir del seu país d'origen, Honduras, perquè el col·lectiu LGTBI pateix discriminació i persecució. En una conversa amb NacióDigital, repeteix diverses vegades que no se sentia protegida: "Exercia la prostitució i em van violar i amenaçar amb armes múltiples vegades". Però no va ser fins que va veure com assassinaven una companya trans que no va decidir sol·licitar asil. "Una nit estava amb una amiga [també trans] quan, de sobte, un home [presumpte proxeneta] va baixar d'un cotxe i li va disparar al cap, davant meu. Vaig pensar que era la següent, però per sort em vaig salvar", relata.
Segons l'informe de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) "Fugir per no amagar-se", Hondures és el sisè país del món en el qual més persones trans han estat assassinades, un total de 80 des del 2008 fins a l'abril de 2016. A tot el món, en els últims nou anys s'han comès més de 2.343 assassinats a persones trans en 65 països, dels quals 1.834 han estat a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud.
En Redouan és originari del Marroc, i des de fa 8 mesos viu a l'estat espanyol com a refugiat gai. En Reduan relata que no podia viure al Marroc perquè patia discriminació i rebuig per part d'amics i familiars. De fet, va marxar perquè alguns integrants de la seva família el perseguien i "no podia ser lliure, no podia ser jo mateix".
La situació legal al Marroc fa que els marroquins s'enfrontin a penes de presó per "delictes contra natura". L'article 489 del Codi Penal marroquí adverteix que "tota persona que cometi actes lascius o contra natura amb una altra persona del seu mateix sexe serà castigada amb una pena de presó d'entre 6 mesos i 3 anys, i una multa de 120 a 1.000 dírhams, a excepció de què ocorreguessin circumstàncies agreujants".
La Carol demana a tothom, però especialment al seu país d'origen, Hondures, "que el col·lectiu LGTBI no sigui invisible, que les autoritats se sensibilitzin davant de tot el que han de suportar". En Redouan té molt poca esperança, però voldria que al Marroc "el col·lectiu LGTBI fos lliure, que cadascú pogués expressar-se tal com és".
L'Orgull de Barcelona, amb els refugiats LGTBI
La celebració de l'Orgull LGTBI a Barcelona està dedicada aquest any als refugiats LGTBI. Juntament amb l'ONG ACATHI, que es dedica a acompanyar els sol·licitants d'asil LGTBI en tot el procés per establir-se com a refugiats, l'organització visibilitza un col·lectiu poc conegut.
El president d'ACATHI, Rodrigo Araneda, denuncia que la situació dels refugiats LGTBI està invisibilitzada. "Als mitjans surten els refugiats que fugen de grups terroristes i situacions de conflicte, però no mostren l'assetjament que pateixen les persones LGTBI", apunta. Segons informa la CCAR, 71 països del món prohibeixen les relacions homosexuals i 13 estats les castiguen amb pena de mort.
L'any 2017, ACATHI va atendre 200 casos de sol·licitants d'asil i preveu que aquest any la xifra pugui arribar als 400. No obstant, Araneda afegeix que la problemàtica sovint s'incrementa perquè "la gran majoria de les persones LGTBI no coneixen els seus drets, no saben que poden sol·licitar asil".
També explica que encara que el Govern hagi desplegat una Xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGTBI i promogui la formació en matèria LGTBI, caldria, per part de l'executiu, "més implicació i una col·laboració constant amb les entitats, més enllà de subvencions puntuals". I afegeix que encara que Catalunya tingui una llei de protecció de les persones LGTBI, "sense les entitats no hi ha proximitat ni acompanyament, que són essencials per a l'acollida", ja que quan la víctima arriba aquí, normalment pateix una revictimització "tan xenòfoba com anti-LGTBI".
Segons l'informe de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) "Fugir per no amagar-se", Hondures és el sisè país del món en el qual més persones trans han estat assassinades, un total de 80 des del 2008 fins a l'abril de 2016. A tot el món, en els últims nou anys s'han comès més de 2.343 assassinats a persones trans en 65 països, dels quals 1.834 han estat a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud.
En Redouan és originari del Marroc, i des de fa 8 mesos viu a l'estat espanyol com a refugiat gai. En Reduan relata que no podia viure al Marroc perquè patia discriminació i rebuig per part d'amics i familiars. De fet, va marxar perquè alguns integrants de la seva família el perseguien i "no podia ser lliure, no podia ser jo mateix".
En Redouan, un jove refugiat procedent del Marroc, va marxar del seu país perquè "no podia ser lliure"
La situació legal al Marroc fa que els marroquins s'enfrontin a penes de presó per "delictes contra natura". L'article 489 del Codi Penal marroquí adverteix que "tota persona que cometi actes lascius o contra natura amb una altra persona del seu mateix sexe serà castigada amb una pena de presó d'entre 6 mesos i 3 anys, i una multa de 120 a 1.000 dírhams, a excepció de què ocorreguessin circumstàncies agreujants".
La Carol demana a tothom, però especialment al seu país d'origen, Hondures, "que el col·lectiu LGTBI no sigui invisible, que les autoritats se sensibilitzin davant de tot el que han de suportar". En Redouan té molt poca esperança, però voldria que al Marroc "el col·lectiu LGTBI fos lliure, que cadascú pogués expressar-se tal com és".
En Redouan i la Carol, refugiats LGBTI i Rodrigo Araneda, president d'ACATHI Foto: Janira Planes
L'Orgull de Barcelona, amb els refugiats LGTBI
La celebració de l'Orgull LGTBI a Barcelona està dedicada aquest any als refugiats LGTBI. Juntament amb l'ONG ACATHI, que es dedica a acompanyar els sol·licitants d'asil LGTBI en tot el procés per establir-se com a refugiats, l'organització visibilitza un col·lectiu poc conegut.
El president d'ACATHI, Rodrigo Araneda, denuncia que la situació dels refugiats LGTBI està invisibilitzada. "Als mitjans surten els refugiats que fugen de grups terroristes i situacions de conflicte, però no mostren l'assetjament que pateixen les persones LGTBI", apunta. Segons informa la CCAR, 71 països del món prohibeixen les relacions homosexuals i 13 estats les castiguen amb pena de mort.
"La gran majoria de les persones LGTBI no coneixen els seus drets, no saben que poden sol·licitar asil", diu el president de l'ONG ACATHI
L'any 2017, ACATHI va atendre 200 casos de sol·licitants d'asil i preveu que aquest any la xifra pugui arribar als 400. No obstant, Araneda afegeix que la problemàtica sovint s'incrementa perquè "la gran majoria de les persones LGTBI no coneixen els seus drets, no saben que poden sol·licitar asil".
També explica que encara que el Govern hagi desplegat una Xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGTBI i promogui la formació en matèria LGTBI, caldria, per part de l'executiu, "més implicació i una col·laboració constant amb les entitats, més enllà de subvencions puntuals". I afegeix que encara que Catalunya tingui una llei de protecció de les persones LGTBI, "sense les entitats no hi ha proximitat ni acompanyament, que són essencials per a l'acollida", ja que quan la víctima arriba aquí, normalment pateix una revictimització "tan xenòfoba com anti-LGTBI".