Procés català

El Suprem confirma el processament dels líders independentistes

El tribunal rebutja els recursos presentats per Puigdemont i els altres dirigents investigats, sosté que el president a l'exili va liderar un "alçament" contra l'Estat i fa un pas més cap a la suspensió dels càrrecs

per Aida Morales , 27 de juny de 2018 a les 14:17 |
Carles Puigdemont, després de sortir de la presó. | @catalan_gov
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha rebutjat els últims recursos presentats i ha confirmat el processament contra Carles Puigdemont i la resta d'investigats en la causa general contra l'independentisme, pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. 

Aquest era un dels últims aspectes que havia de resoldre la sala d'apel·lacions del Suprem sobre els delictes pels quals el jutge instructor, Pablo Llarena, investiga els polítics processats. Una vegada se'ls va informar d'aquests, els processats -en total, 25- van presentar recursos de reforma i d'apel·lació, tot i que res ha impedit finalment confirmar la interlocutòria de processament, que també preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici. 


Ara, doncs, s'està a l'espera que es dicti aquesta suspensió, que impedirà que els diputats empresonats puguin delegar el seu vot, i obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons, si no volen perdre la majoria. En aquest sentit, alguns diputats ja han anunciat que estan disposats a fer córrer l'escó. Ara mateix, dels dirigents empresonats tenen acta de diputat Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. Carles Puigdemont i Toni Comín també són diputats, però han exercit la delegació de vot.

Un alçament contra l'Estat


Els magistrats consideren que és "prou raonable" qualificar els fets de delicte de rebel·lió perquè va existir un "alçament" contra l'Estat, en què els polítics van aprofitar-se del càrrec per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei, sota el lideratge del president Puigdemont.

Segons recorden, el referèndum va ser prohibit pel Tribunal Constitucional, i malgrat que els líders independentistes ho sabien, van decidir tirar-lo endavant amb l'objectiu final d'aconseguir la independència. I malgrat que el terme rebel·lió exigeix violència, apunten, no necessita de l'ús de les armes: "Existeix una rebel·lió sense armes". Així respon el Suprem, concretament, al recurs interposat per Jordi Cuixart, que es referia com a exemples de rebel·lió als alçaments militars de 1936 i 1981. 


"No es descabellat sostenir en aquest moment processal que existeix un alçament quan les autoritats legítimes de la comunitat autònoma, integrada dins d'Espanya, decideixen, des de l'exercici del seu poder, derogar de fet la Constitució, l'Estatut i la resta d'ordenament jurídic", afirmen els magistrats. Aquest tipus de conducta, malgrat que no és la mateixa que la d'un "clàssic pronunciament militar", es considera igualment adaptable al precepte corresponent de rebel·lió. 

Més concretament, precisa el Suprem, existeixen també actes concrets on va existir la violència, que són els dels dies 20 de setembre i 1 d'octubre, i que refermen els arguments sobre els quals es justifica la rebel·lió i que, en el seu defecte, suposarien sedició. El bé jurídic de la sedició, però, és diferent, apunta el tribunal. El primer -de rebel·lió- està inclòs entre els delictes contra la Constitució, mentre que el segon -el de sedició- s'inclou en els delictes contra l'ordre públic. 

Malversació i desobediència

Sobre la malversació, el tribunal d'apel·lació indica que hi va haver un "sistema d'engany", que consistia en amagar el destí de les quantitats i altres fins relacionats amb el referèndum. Aquest fet és prou eloqüent per considerar "indicis racionals de criminalitat". 

Pel que fa al delictes de desobediència, el Suprem considera que els fets que es van produir al Parlament no van ser "aïllats" sinó que les resolucions del Constitucional es van ser "sistemàticament ignorades" en diverses ocasions i, per això, vulnerades.

Processament per rebel·lió

Llarena va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.

Amb el processament ferm, la instrucció del cas avança cap al judici. Ara s'espera que el jutge Llarena doni per tancada la investigació, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.  

 

Auto del Suprem de confirmació dels processaments by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació