Pactat tampoc serà

Torra intenta despullar argumentalment els que blasmen la unilateralitat i, de pas, guanya temps a l'espera d'una estratègia. Avui també són notícia el càstig del Suprem als independentistes, el rei a Girona, el relleu a la Diputació de Barcelona, el documental d'Évole sobre el procés, els fets d'Stonewall i Carles Rahola

28 de juny del 2018
Actualitzat a les 6:25h
L'ofensiva independentista per forçar el diàleg amb l'Estat no s'atura malgrat que, de l'oest, no n'arriba cap bona notícia. Quim Torra, des dels Estats Units, va lamentar ahir la poca predisposició de Pedro Sánchez a parlar de tot i va afirmar que, de nou, i com ja van fer Artur Mas primer i Carles Puigdemont després, proposarà a la Moncloa, en la seva visita del 9 de juliol, la celebració d'un referèndum pactat. Una decisió que va ser celebrada per Ada Colau d'immediat, que veia una renúncia a la via unilateral i al que va representar l'1-O. Torra, però, afegia que si la demanda no s'atén -i no s'atendrà- seguirà amb l'objectiu de la República. Posar damunt la taula la via pactada busca despullar argumentalment els que blasmen la unilateralitat i permet guanyar temps.

Passa, però, que el seu Govern no té, a hores d'ara, una via clara per fer efectiu el mandat de l'1-O en el cas que finalment decideixi no renunciar a fer-lo efectiu. Els missatges que, sobre això, ha emès fins ara són més que ambigus tant per la banda de Junts per Catalunya (incloent el PDECat) com per la d'ERC. Aquesta crònica d'Oriol March us ajudarà a contextualitzar el moment i les estratègies d'uns i altres. La situació obliga, lògicament, a afinar l'estratègia a Madrid. Esquerra té clar que ho ha de fer i aposta per posar-ho molt difícil al PSOE. Només votarà allò que sigui injustificable no votar perquè són retallades de drets amb el segell del PP. No serà fàcil de fer entendre en alguns àmbits. Ho explica Roger Tugas en aquesta informació. Josep-Lluís Carod-Rovira opina en aquest article sobre l'1-O i la seva rellevància.     


El futur institucional dels presos i els exiliats. Les declaracions de Torra arribaven en el context d'una reflexió sobre el processament, confirmat ahir, dels líders independentistes. Avui Pablo Llarena podria suspendre'ls de la condició de diputats i alts càrrecs. Les coses no són, però, tan clares com voldrien els que pretenen deixar-los fora de joc institucional. Sara González ho explica en aquesta informació. Per cert que ahir la nova fiscal general, María José Segarra, va afirmar davant el Congrés que no hi ha presos polítics a Espanya. Espero que, fora de micro, sigui una mica més sensible. 

Borbons per la porta del darrere. I avui al vespre els reis Felip i Letícia tornen a Catalunya. Com que el han proscrit de la ciutat de Girona aniran a Vilablareix, al recinte d'esdeveniments dels germans Roca, a entregar els premis anuals de la fundació Princesa de Girona. Hi haurà de tot menys normalitat però al seu discurs difícilment el monarca podrà evitar referir-se a l'actual situació i al trencament entre la Generalitat i la corona, que farà que, per primer cop en gairebé quatre dècades, no els acompanyi cap representant de l'executiu català. 

Canvi a la Diputació de Barcelona. Mercè Conesa s'acomiada avui de la Diputació de Barcelona, que ha presidit els darrers tres anys. La presidenta del consell nacional del PDECat també ha deixat l'Ajuntament de Sant Cugat, que ha governat des de 2010 sense excessius problemes. Enmig de l'huracà del procés ha aportat un punt de serenor. Se'n va al Port de Barcelona, una infraestructura clau -el Consorci de la veïna Zona Franca, per cert, tindrà com a delegat de l'Estat a Pere Navarro-, tal com vam avançar a NacióDigital. A la Diputació la rellevarà l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, afí a l'actual direcció del PDECat. Castells tindrà ERC -que ho ha posat fàcil a Conesa per administrar la Diputació- com a soci de govern però segur que voldrà sumar més complicitats.


Vist i llegit

La vida quotidiana als països de l'est ens sembla ara una cosa d'un passat molt llunyà que només té parangó a Corea del Nord. Però no fa tants anys que mitja Europa vivia aïllada de l'altra mitja i en un ambient que era molt poc permeable a l'estil de vida occidental. TV3 va emetre dimarts el documental Chuck Norris contra el comunisme que relatava les peripècies per fer arribar i distribuir a Romania pel·lícules de cinema americà i la rudimentària forma en què es doblaven.  


 El passadís

TV3 emet avui a la nit el documental de Mediapro 20-S, que demostrarà com els Jordis no van promoure la violència (en què se sosté el seu empresonament) en la concentració davant de la conselleria d'Economia. No és l'únic treball d'aquestes característiques sobre el procés que es prepara. A Jaume Roures cap emissora estatal li ha volgut comprar el treball, com ja li va passar amb el revelador reportatge sobre les clavegueres d'interior. A la Sexta, però, Jordi Évole, que fa unes setmanes va visitar Oriol Junqueras a Estremera, prepara un documental sobre el procés.


 L'efemèride

Tal dia com avui del 1968 es van produir els fets d'Stonewall, que ara serveixen per commemorar l'Orgull LGTBI. Es tracta, tanmateix, per una data funesta per al moviment homosexual: un grup de policies van entrar en un bar gai de Nova York del barri de Stonewall i va agredir i detenir desenes de persones. La brutal actuació policial, però, va suposar un punt d'inflexió i va donar pas a una setmana sencera de protestes del col·lectiu. L'esperit reivindicatiu d'aquella revolta és el que pretén recollir la diada d'avui. Aquests dies al diari en parlarem molt.


 L'aniversari

El 28 de juny de l'any 1881 va nàixer a Cadaqués el periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola i Llorens. Va ser afusellat per les tropes de Franco el 1939 per ser un dels intel·lectuals de referència del catalanisme. Rahola va fer fortuna com a articulista a L'autonomista i va ser delegat de la Generalitat a Girona malgrat que no militava a cap partit. Va ser l'únic escriptor condemnat pels seus articles. Està vinculat familiarment a altres polítics i intel·lectuals, entre ells Pilar Rahola, i és un dels referents intel·lectuals de Carles Puigdemont. Aquest vídeo pel 75 aniversari de la seva mort repassa els seus últims moments.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi