Els «capitans» del PP català s'aboquen amb Casado mentre Albiol no es mulla

Santamaría troba pocs suports a Catalunya, ja que se la considera la responsable d'una estratègia que va dur el partit al seu magre resultat del 21-D

27 de juny del 2018
Actualitzat a les 17:14h
Casado, al centre, durant una visita a Lleida. A la dreta, Marisa Xandri.
Casado, al centre, durant una visita a Lleida. A la dreta, Marisa Xandri. | PP Lleida
El Partit Popular català viu en tensió el procés d'elecció interna per elegir el líder que succeirà Mariano Rajoy. El resultat del congrés del 20 i 21 de juliol tindrà també efectes en l'organització catalana, molt afeblida políticament després dels resultats del 21-D. El primer moviments intern que s'ha produït al PP català ha estat el triomf de Pablo Casado en avals sobre els seus cinc competidors, especialment Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal. Un fet que no s'entendria sense el paper que estan jugant els presidents provincials, els veritables capitans territorials del partit.  

De Feijóo a Casado

Hi havia expectació entre els quadres del partit per l'anunci del governant gallec, Alberto Núñez Feijóo, el 18 de juny. Però la seva renúncia a competir pel lideratge va deixar descol·locats els qui ja feia dies que havien mostrat el seu suport pel president de la Xunta. Figures com Alejandro Fernández, diputat al Parlament i president del PP tarragoní, Marisa Xandri, líder dels populars de Lleida, i Daniel Serrano, president de Barcelona, van quedar momentàniament sense candidat. Dirigents molt arrelats als eu territori, en contacte amb els seus militants i tots ells conscients de les dificultats que travessa el  PP, tant a Catalunya com a Espanya. La candidatura de Pablo Casado va emergir aleshores com una alternativa seriosa, i van donar el seu aval al jove diputat castellà.

Casado ha aconseguit, fins al moment, el suport de la major part de quadres del partit. A banda de Daniel Serrano, Alejandro Fernández i Marisa Xandri, avalen Casado exdiputats com Juan Milián i Fernando Sánchez Costa, que el 21-D van perdre l'escó que tenien la passada legislatura. D'aquesta manera, darrera Casado se situen des de dirigents amb discurs dur, com Alejandro Fernández o Daniel Serrano, a perfils de línia moderada o democristiana, com Sánchez Costa.

Albiol, més pendent de Badalona que del congrés

El president del PP català, Xavier García Albiol, ha adoptat na actitud molt institucional: sense pronunciar-se en favor de cap aspirant i a la vegada demanant una candidatura única, una manera de mantenir posicions en un escenari molt obert. Però Albiol sempre ha estat considerat un dirigent amb bona sintonia amb Cospedal. La duresa de la secretària general respecte al procés ha tingut millor entrada que el discurs més laberíntic de Santamaría. Dit això, al partit asseguren que Albiol té el cap més a prop de Badalona i de les properes eleccions municipals que no pas en la disputa per l'herència de Rajoy.  

Dirigents propers a Albiol  sí que s'han posicionat per Cospedal. És el cas de l'exdiputat al Congrés Antonio Gallego. Per la seva banda, el que pot representar l'exministra Dolors Montserrat s'ha alineat amb la secretària general. De fet, Montserrat és la portaveu de la candidatura.

El fernandisme, a l'espera

Alberto Fernández Díaz no s'ha pronunciat en favor de cap aspirant. I és molt probable que no ho faci. La seva carta és Barcelona i la candidatura a l'alcaldia, que és un dels temes que el partit ha de resoldre en breu. La cautela és l'estratègia fernandista. Una figura propera al regidor com és Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels, es deixa veure aquests dies en els diversos actes dels candidats.

Soraya només té Girona

L'organització gironina del PP és l'única que aposta per l'exvicepresidenta. L'exdelegat del govern Enric Millo treballa a fons per Santamaría. L'estratègia de Moncloa contra el procés té pocs defensors en el si del partit a Catalunya, i es considera a Santamaría una de les responsables del magre resultat del PP el 21-D.