Reforçar la unitat d'Espanya

Sánchez pretendrà esgotar la legislatura i que l'independentisme li voti les lleis sense negociar res de res. Avui també són notícia els documents del congrés del PDECat, el drama dels Jocs Mediterranis, el silenci d'Andrea Levy, els Angelets de la Terra i Raúl González

27 de juny del 2018
Actualitzat a les 6:55h
Pedro Sánchez comença a posar-se davant del mirall. Ahir el PSOE va dir "no" al Congrés a una voluntarista moció d'ERC que defensava que el diàleg entre governs es faci "sense condicions ni renúncies" i va deixar clar que el seu projecte passa "per reforçar la unitat d'Espanya". Els socialistes no es mouen d'aquí i limiten les converses a un marc legal que no tenen intenció de reformar a curt termini. La comissió de reforma constitucional que van impulsar com a contrapartida al 155 ja quasi ni respira i, de fet, Sánchez renuncia fins i tot a reformar el model de finançament per evitar-se la bronca interna entre els seus "barons". Pretendrà, això sí, esgotar la legislatura i que els independentistes li votin les lleis sense obtenir-ne cap contrapartida a canvi. El context, ja fa dies que ho vam escriure, obligarà a afinar estratègies al bloc republicà.

Ahir Sánchez va ser a Berlín amb Angela Merkel i en els darrers dies també s'ha vist amb els líders europeus i amb el francès Emmanuel Macron. Avui, al Congrés, traurà pit del paper exterior d'Espanya en assumptes com la gestió dels refugiats. Els grups catalans també l'interpel·laran pel que passa a Catalunya però no es mourà de la seva idea de que la única sortida, que va reiterar davant la cancellera, és deixar enrere l'1-O i enterrar el procés. Prou que ho sabem: es pot ser independentista però no dur-ho a la pràctica. Sobre el revelador debat parlamentari d'ahir entorn els diàleg entre governs en fa aquesta crònicaRoger Tugas. Sobre això mateix i els legítims anhels d'una majoria dels catalans (per ara no hi ha cap altre projecte polític que sumi més que el dret a decidir) escriu aquesta opinió Irene Ramentol.


El PDECat hi posa lletra. El final de setmana vindrà marcat per la conferència nacional d'ERC, que afinarà el nou full de ruta dels republicans. El PDECat, però, avança també els preparatius de l'assemblea que farà a finals de juliol i aquest vespre els associats ja rebran les set ponències encarregades per la direcció. No només abordaran l'estratègia per implementar la República, sinó que també abastaran alguns dels debats que es van tancar en fals durant la fundació del partit i l'han llastat aquests dos anys, així com d'altres reptes que han anat sorgint des de llavors, com la possible refundació com a JxCat. Oriol Marchavança en aquest article alguns dels elements que inclouran els documents, pactats amb Carles Puigdemont, entre els quals la possibilitat de doblar els membres de la direcció, per integrar tots els sectors, o la revisió d'un règim d'incompatibilitats que els "perdedors" del congrés fundacional van considerar exagerat i arbitrari.

Els jocs de la "vergonyeta". A Tarragona la polèmica segueix envoltant els Jocs Mediterranis, que ja van començar amb mal peu i no van pel camí de remuntar. Avui les entitats sobiranistes carregaran contra l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l'organització, i cada cop hi ha més ombres sobre com es van distribuir les entrades amb l'ànim d'impedir els xiulets al rei -el Govern va revelar ahir que els en van negar fins per quatre vies diferents-. Però a banda de la polèmica política, s'acumulen les pífies de tota mena. Jonathan Oca n'ha fet aquest recull imprescindible. Sort que, com a mínim, en quedaran les instal·lacions a la ciutat.

Vist i llegit

No us descobriré res si us dic que el menjar és cultura. Cultura i història. És el cas del pastrami, un embotit, a partir de carn de vedella dessagnada, assecada, condimentada i fumada, que els jueus van dur als Estats Units. Primer, a partir de carn d'oca i, després, de vedella. A El PaísGuillermo Altaresfa un bon retrat sobre els entrepans de pastrami, des de Nova York fins a la fantàstica ciutat de Cracòvia, a Polònia, on l'holocaust es va acarnissar.

 El passadís

Bona part dels quadres del PP català que s'havien posicionat en favor d'Alberto Núñez Feijóo ja han fet el salt cap als rengles de Pablo Casado, que emergeix com a favorit en alguns sectors del partit. Els presidents territorials de Lleida (Marisa Xandri), Tarragona (Alejandro Fernández) i Barcelona (Daniel Serrano) s'han alineat amb el jove dirigent. Però, i Andrea Levy? En algun mitjà ha aparegut el nom de la vicesecretària general com un suport més del jove diputat. Però des del PP asseguren que, fins ara, Levy resta muda mentre calcula els seus moviments. Aquestes setmanes, però, tothom ha de quedar retratat al PP. Si més no a la direcció, perquè entre les bases la successió de Rajoy aixeca poc interès, tal com publica Pep Martí.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1674 les tropes franceses ocupen al comarca nord-catalana del Vallespir i pràcticament posen fi a la revolta dels Angelets de la Terra. Eren els pagesos que s'havien revoltat comandats per Josep de Trinxeria en defensa de les tradicions catalanes i contra els impostos a la sal i les normes franceses imposades des que el 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus pel que la corona espanyola cedia els comtats del nord a França. La revolta es consideraria oficialment ofegada, enmig d'una gran repressió, el 1675. L'apel·latiu Angelets es podia deure al coneixement que s'atribuïa als àngels de les muntanyes o a que l'arcàngel Sant Miquel era el patró dels miquelets. En aquest vídeo podeu recuperar la seva història.

 L'aniversari

El 27 de juny de l'any 1977 va nàixer a Madrid l'exfutbolista Raúl González Blanco, una de les grans estrelles del Reial Madrid. Malgrat ser una llegenda madridista, el davanter, un esquerrà ben dotat tècnicament i amb olfacte de gol, va començar a jugar a l'Atlètic de Madrid, el gran rival de la capital espanyola. Al club blanc va jugar 550 partits i va fer 228 gols, entre 1994 i 2010. La seva carrera la va acabar al Schalke 04 alemany i al Cosmos americà. Raúl va guanyar sis lligues espanyoles i tres copes d'Europa, a més de dos trofeus Pichichi com a màxim golejador. Aquí podeu recuperar els millors gols del capità madridista.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi