PDECat

El PDECat proposa doblar els membres de la direcció i relaxar les incompatibilitats

La direcció consensua amb Puigdemont el full de ruta nacional abans d'enviar les ponències del congrés del juliol a la militància per tal que les esmeni

per Oriol March, 27 de juny de 2018 a les 06:00 |
La direcció del PDECat, en un consell nacional de la formació | PDECat
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'assemblea que el PDECat celebra els dies 20, 21 i 22 de juliol al Palau de Congressos de Catalunya -a la Diagonal de Barcelona- entra ja en la recta final. A partir d'aquest dimecres al vespre, els associats de la formació nacionalista ja podran disposar de les set ponències encarregades per la direcció i que van des del model econòmic fins al rumb nacional, passant pel món municipal i l'organització interna. En el redactat d'aquesta última, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, hi destaquen dues novetats: l'ampliació de la direcció -ara de dotze persones; la previsió és doblar-ne els membres- i relaxar un règim d'incompatibilitats que ha portat maldecaps d'inici.

La ponència organitzativa, coordinada per Joaquim Nin -exsecretari general de la Presidència no restituït en el Govern de Quim Torra-, té intenció de "posar ordre" en els estatuts que van sortir de l'assemblea fundacional del 2016. "En aquell moment es va pensar més en els vetos creuats que no pas en un funcionament àgil", recalca un alt dirigent coneixedor de la situació. "Molts dels mals han vingut d'aquí, precisament", insisteix una segona veu consultada. "S'hauria d'haver fer un congrés extraordinari a principis del 2017 per revertir algunes de les decisions que vam prendre", precisa un tercer responsable. El text elaborat per Nin i un grup de set persones més pretén, a banda, que una direcció més nombrosa permeti obrir-la a tots els sectors.


Propòsit de suma

La proposta d'ampliar la cúpula va ser plantejada per Marta Pascal, coordinadora general de la formació, en un discurs privat davant del consell nacional del 26 de maig a Barcelona. Segons ella, al juliol del 2016 s'hi va arribar amb "molt poca energia per llimar les desavinences", i el resultat és que es va dedicar massa estona a parlar del nom i de les incompatibilitats. "Això ens ha llastat i encara ho fa, i s'ha de corregir de cara al futur. Mai l'etern empat entre meitats permet desbloquejar situacions", va destacar la dirigent nacionalista, que va voler deixar clar que "voler guanyar per deu a zero no dona bons resultats a mig termini". La recepta, per tant, és la de voler "sumar" per aparcar les batalles entre sectors, presents des del primer dia.


Aquest esperit de suma també es trasllada, en aquesta ponència organitzativa, amb referències a la convivència amb Junts per Catalunya (JxCat). El debat és ben viu dins del partit i del grup parlamentari, i hi ha sectors del PDECat que aposten obertament per refundar-se com a JxCat. "En cap cas es pot descartar que el partit s'acabi dient Junts per Catalunya", ressalta un dirigent oficialista. "Amb un canvi de nom no n'hi ha prou, cal un alineament amb l'estratègia de Carles Puigdemont", recalca un alt representant dels crítics. En tot cas, de la cúpula que surti del congrés del juliol també se'n desprendrà el tipus de relació futura que hi haurà amb JxCat.

S'explora la possibilitat que la reforma de les incompatibilitats permeti a membres del Govern formar part de la direcció, al contrari del que passa ara

Els crítics, encapçalats per Joan Ramon Casals, són els que aposten per una integració més gran. L'entorn de Pascal, en canvi, manté que cal un "partit fort". De fet, fonts de la direcció indiquen que Puigdemont, en reunions que ha mantingut en les últimes setmanes amb David Bonvehí i Ferran Bel -un dels homes forts de la cúpula-, reclama que les sigles no desapareguin.

Un nou moviment amb Puigdemont i Sànchez

Malgrat això, també hi ha sectors que defensen obertament que el partit s'integri en un nou "moviment" -dirigit pel president a l'exili amb Jordi Sànchez com a número dos- que aglutini tot el centre sobiranista. La decisió final, en tot cas, l'acabarà prenent l'assemblea. L'octubre apareix com la data en la qual s'hauria de produir aquesta integració definitiva, sempre tenint en compte el calendari judicial del procés i els esdeveniments polítics a Catalunya.

Pel que fa a les incompatibilitats, la idea és que ara els membres del Govern puguin formar part de la direcció, segons les fonts consultades per NacióDigital. També s'ha explorat la possibilitat que algú que sigui diputat i càrrec municipal al mateix temps no pugui disposar d'un espai a la cúpula, recalquen les mateixes fonts. "No pot ser el que passa ara, que cadascú mira els estatuts i hi interpreta una cosa diferent", ressalta un alt dirigent consultat. Les incompatibilitats van obligar quatre membres de la direcció -Montserrat Candini, Elsa Artadi, Albert Batet i Lluís Guinó- a abandonar-la a principis del 2017 en una votació al consell nacional resolta només per dos vots.

Visita de Conesa

La presidenta del consell nacional del PDECat, Mercè Conesa, s'ha desplaçat aquesta setmana fins a Alemanya per reunir-se amb Puigdemont, amb qui ha comprtit el contingut de la ponència política. Aquest document, redactat entre d'altres per Irene Rigau, Ferran Mascarell -restituït com a delegat del Govern a Madrid-, Joan Rigol, Marc Solsona i Sergi Miquel, ha de definir el rumb dels propers anys i serà escrutat amb lupa per la militància que s'apunti -previ pagament de deu euros- a l'assemblea. Podran fer esmenes fins al 14 de juliol, dia en què es tanca el termini previst.

El text polític defensarà la República com a objectiu i posarà de manifest el nou escenari obert a Madrid amb l'arribada de Pedro Sánchez

En aquest text s'hi defensarà la República com a objectiu, es posarà de manifest la necessitat de "fer política" -en referència al nou escenari obert a l'Estat, amb Pedro Sánchez a la Moncloa- i, mantenen dirigents consultats, no es descartarà "cap via" per arribar a la independència. En la ponència fundacional del 2016, el PDECat incloïa el camí unilateral per fer possible l'estat propi. Un concepte que es va posar en boga l'any 2012, en l'últim congrés de Convergència, i que ha marcat la política catalana en els últims temps. La militància tindrà l'última paraula sobre l'estratègia a seguir.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació