26
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:55h
La política catalana segueix durament marcada per l'acció judicial. No només per la situació de presó o d'exili de dirigents independentistes, sinó perquè el Parlament ja ve d'una legislatura en què el Tribunal Constitucional ha tingut un protagonisme indiscutible a l'hora de tombar lleis i de marcar el pas a la mesa aleshores presidida per Carme Forcadell. Cinc dirigents sobiranistes més -Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet- van acabar processats per desobediència per tramitar iniciatives. Ara, és la mesa presidida per Roger Torrent, amb l'expedient impol·lut, qui s'exposa a l'acció dels tribunals amb l'admissió a tràmit d'una moció presentada per la CUP que busca reafirmar el compromís amb l'objectiu de "desconnexió" recollit en la declaració de sobirania del 9-N del 2015 suspesa pel TC.
En un context en què el Govern no ha aclarit encara quin és el seu projecte de legislatura, els anticapitalistes busquen mantenir viva la via de la desobediència. Amb la moció presentada, ha explicat el diputat Vidal Aragonès, pretenen evidenciar que "no hi ha alternativa per a les classes populars si no es fa efectiva la sobirania". Això passa, insisteixen, per fer efectives les lleis suspeses pel Constitucional en matèria social, com ara la d'emergència social o la d'igualtat entre dones i homes, i per impedir que cap "amenaça repressiva" limiti l'acció del Parlament. "La sobirania del Parlament i del poble de Catalunya mai serà objecte de transacció", ha sentenciat.
Tramitada malgrat les advertències dels lletrats
Els membres independentistes de la mesa han acceptat la tramitació de la moció de la CUP amb el vot de qualitat de Torrent -no hi era el vicepresident Josep Costa i hi havia un empat a tres vots entre els partidaris del sí i del no a l'admissió- malgrat els advertiments dels lletrats i les accions que Cs, PSC i PP han advertit en impulsar. Arribant, si cal, al TC de nou. D'entrada, presentaran peticions de reconsideració que volen que es resolguin abans de dimarts que ve. Fonts parlamentàries han explicat que el lletrat major ha advertit que l'admissió a tràmit suposava "contravenir" una resolució del Constitucional, ja que la declaració del 9-N va ser suspesa pel TC després que el govern de Mariano Rajoy presentés un recurs d'inconstitucional. Caldrà veure quina és l'actitud de l'executiu de Sánchez si s'acaba trobant en un escenari similar.
Amb tot, Torrent ha apostat per seguir endavant. "El president té una línia vermella, com la presidenta Forcadell, i és que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. Que la mesa no pot convertir-se en un òrgan censor", asseguren fonts pròximes al president del Parlament. Entenen que l'admissió a tràmit no ha de suposar conseqüències legals. "Les decisions no es poden prendre en funció d'amenaces si no en funció del que li pertoca d'acord amb les seves responsabilitats. I la seva principal responsabilitat és garantir el lliure debat al Parlament", afegeixen les fonts consultades. El Tribunal Constitucional, però, no ha actuat fins ara en base a aquesta lògica, motiu pel qual l'anterior mesa presidida per Forcadell van acusar-lo de voler marcar de què es pot parlar i de què no en seu parlamentària.
La negociació del text entre els independentistes
Aquesta és la mateixa línia que han defensat Junts per Catalunya i ERC, que sostenen que la mesa no ha d'entrar a valorar el contingut de la moció, sinó tramitar-la si s'ajusta a forma i, en tot cas, permetre que el Parlament debati sobre aquelles qüestions que plantegin els grups parlamentaris. Que el text presentat pels cupaires s'aprovi en la seva literalitat inicial ja són figues d'un altre paner. Tant la diputada de JxCat Gemma Geis com la portaveu dels republicans al Parlament, Anna Caula, han avançat la seva intenció de presentar esmenes a la moció.
Caldrà veure si van en la línia de retirar la referència a refermar el compromís amb els objectius de la declaració de sobirania del 9-N suspesa pel TC per situar el pes en la recuperació de deu lleis suspeses en matèria social que ja formen part de les intencions del Govern de Quim Torra. Els cupaires demanen, a més, que calendaritzin aquest compromís en un termini màxim de 90 dies. Ara bé, si les esmenes no són acceptades, la CUP situarà Junts per Catalunya i ERC en la tessitura d'haver de decidir si reiteren o no el seu compromís amb una declaració que recollia l'objectiu de la "desconnexió" amb l'estat espanyol.
En un context en què el Govern no ha aclarit encara quin és el seu projecte de legislatura, els anticapitalistes busquen mantenir viva la via de la desobediència. Amb la moció presentada, ha explicat el diputat Vidal Aragonès, pretenen evidenciar que "no hi ha alternativa per a les classes populars si no es fa efectiva la sobirania". Això passa, insisteixen, per fer efectives les lleis suspeses pel Constitucional en matèria social, com ara la d'emergència social o la d'igualtat entre dones i homes, i per impedir que cap "amenaça repressiva" limiti l'acció del Parlament. "La sobirania del Parlament i del poble de Catalunya mai serà objecte de transacció", ha sentenciat.
Tramitada malgrat les advertències dels lletrats
Els membres independentistes de la mesa han acceptat la tramitació de la moció de la CUP amb el vot de qualitat de Torrent -no hi era el vicepresident Josep Costa i hi havia un empat a tres vots entre els partidaris del sí i del no a l'admissió- malgrat els advertiments dels lletrats i les accions que Cs, PSC i PP han advertit en impulsar. Arribant, si cal, al TC de nou. D'entrada, presentaran peticions de reconsideració que volen que es resolguin abans de dimarts que ve. Fonts parlamentàries han explicat que el lletrat major ha advertit que l'admissió a tràmit suposava "contravenir" una resolució del Constitucional, ja que la declaració del 9-N va ser suspesa pel TC després que el govern de Mariano Rajoy presentés un recurs d'inconstitucional. Caldrà veure quina és l'actitud de l'executiu de Sánchez si s'acaba trobant en un escenari similar.
"El president té una línia vermella, com la presidenta Forcadell, i és que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot"
Amb tot, Torrent ha apostat per seguir endavant. "El president té una línia vermella, com la presidenta Forcadell, i és que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. Que la mesa no pot convertir-se en un òrgan censor", asseguren fonts pròximes al president del Parlament. Entenen que l'admissió a tràmit no ha de suposar conseqüències legals. "Les decisions no es poden prendre en funció d'amenaces si no en funció del que li pertoca d'acord amb les seves responsabilitats. I la seva principal responsabilitat és garantir el lliure debat al Parlament", afegeixen les fonts consultades. El Tribunal Constitucional, però, no ha actuat fins ara en base a aquesta lògica, motiu pel qual l'anterior mesa presidida per Forcadell van acusar-lo de voler marcar de què es pot parlar i de què no en seu parlamentària.
La negociació del text entre els independentistes
Aquesta és la mateixa línia que han defensat Junts per Catalunya i ERC, que sostenen que la mesa no ha d'entrar a valorar el contingut de la moció, sinó tramitar-la si s'ajusta a forma i, en tot cas, permetre que el Parlament debati sobre aquelles qüestions que plantegin els grups parlamentaris. Que el text presentat pels cupaires s'aprovi en la seva literalitat inicial ja són figues d'un altre paner. Tant la diputada de JxCat Gemma Geis com la portaveu dels republicans al Parlament, Anna Caula, han avançat la seva intenció de presentar esmenes a la moció.
Caldrà veure si van en la línia de retirar la referència a refermar el compromís amb els objectius de la declaració de sobirania del 9-N suspesa pel TC per situar el pes en la recuperació de deu lleis suspeses en matèria social que ja formen part de les intencions del Govern de Quim Torra. Els cupaires demanen, a més, que calendaritzin aquest compromís en un termini màxim de 90 dies. Ara bé, si les esmenes no són acceptades, la CUP situarà Junts per Catalunya i ERC en la tessitura d'haver de decidir si reiteren o no el seu compromís amb una declaració que recollia l'objectiu de la "desconnexió" amb l'estat espanyol.
La moció presentada per la CUP by naciodigital on Scribd