Alguns polítics i mitjans han intentat presentar com un gran èxit la possibilitat que estiguin en presó preventiva a Catalunya i no a Madrid. És evident que seria una millora, però no es pot considerar un èxit. Ni tan sols és una concessió graciosa. No només perquè és el que diu la llei (més tenint en compte que durant la instrucció han anat en comptades ocasions al Suprem) sinó perquè l'independentisme ha de posar l'accent en la llibertat dels presos que van complir amb el mandat popular. Avui intentarà recuperar la seva llibertat Quim Forn, que torna a declarar davant Llarena, que en la seva instrucció escoltarà també sis testimonis a favor d'Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Forcadell recorda el caràcter polític del seu procés, no afluixa en la crítica a Ciutadans i llença algun dard a Pedro Sánchez. L'expresidenta del Parlament i de l'ANC transmet la seva energia de sempre en les respostes i és conscient que està sent sotmesa a un procés polític. No us deixarà indiferents. Tampoc quan admet que, potser, el temps dirà que tot plegat no ha valgut la pena. Ella és de les que s'ha deixat (i es deixarà) la pell perquè no passi. "La llavor fa anys que està plantada i va creixent", diu.
De Sánchez i de diàleg ahir se'n va parlar molt a Palau, en la reunió entre Quim Torra i Pablo Iglesias. El president no renuncia ni a l'1-O ni a buscar-ne un altre, però vol tenir fil directe i tractes amb els comuns. Tant ell com ERC saben que una bona relació amb Iglesias pot servir-los per fer de palanca i obligar Sánchez, que no té ningú més a qui recórrer, a moure's. Veurem què diuen avui els socialistes a la moció d'ERC al Congrés sobre el diàleg sense límits. Oriol March i Sara González escriuen aquesta crònica sobre l'estratègia dels independentistes. Esteve Plantada n'escriu aquesta opinió.
Delegacions i taxes congelades. Però aquesta legislatura és difícil que veiem un referèndum pactat. Altra cosa és que la majoria independentista s'ampliï i es pugui a tornar a transitar (caldrà estar-ne molt segur) la via unilateral. Serà obligat compaginar els gestos i l'objectiu de la República amb la gestió més o menys agradosa. Avui el Govern reobrirà les delegacions del Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Suïssa i el Regne Unit i nomenarà Meritxell Serret, exconsellera d'Agricultura, delegada a Brussel·les. Una posició important que veurem com compagina amb el Consell per la República de Puigdemont. El consell executiu (Torra no hi serà tot el matí perquè avui viatja cap als EUA en missió cultural) aprovarà previsiblement -us ho explica en primícia Roger Tugas-congelar les taxes universitàries. La millora de l'economia ha d'arribar a les classes mitjanes i baixes.
L'epíleg de Gay de Montellà. Les aigües baixen remogudes a Foment del Treball, que viu amb mala maror els mesos finals del mandat de Joaquim Gay de Montellà. Aquest acaba la seva presidència i té la intenció d'esgotar fins al final el seu període de govern. Ahir va dir en vàries ocasions que deixaria de ser president el 31 de desembre. Però a primers de desembre es renova també la cúpula de la CEOE i cal que Foment hagi elegit ja president. Si Gay s'entossudeix a romandre fins al darrer instant, pot haver més malestar a la casa. Us ho explicaPep Martí, sempre al cas dels moviments de la gran patronal. Per cert que avui la CEOE hauria d'aprovar, es preveu que amb una lleu oposició, l'acord amb els sindicats per pujar els salaris un 2% a l'Estat fins al 2020 després d'anys de congelació o contracció.
Milions de gràcies. Les dades d'audiència de NacióDigital de maig són bones, molt bones. En un context d'un cert descens de consum ens heu fet encara més confiança i, segons OJD, hem superat els tres milions d'usuaris únics. ComScore, l'altre mesurador, situa els lectors en 1,7 milions. Aquí us expliquem els detalls i per què una xifra i altra són diferents. El nostre és, en qualsevol cas, el diari més llegit en català. En un temps en el que costa distingir entre informació i propaganda, al diari apostem per ser rigorosos i honrats, per assenyalar allò que funciona i allò que no. Optem per tractar-vos com persones que us lleveu cada matí amb l'ànim de saber i entendre què ha passat, i de sentir veus diferents, no que us expliquin només allò que voldríeu escoltar. Persistirem.
Vist i llegit
"Es pot entrevistar els membres de "la Manada"?". El periodista Rubén Amón obre aquest debat en un article a El País després que hagin saltat les alarmes i els rumors sobre la possibilitat que mitjans de comunicació entrevistin els violadors. El problema en sí no és l’aparició pública, que mai pot ser remunerada, sinó que aquesta no es faci preservant els principis deontològics o que s’emmarqui en un tractament de circ mediàtic enlloc de cenyir-se a criteris informatius, fugir del groguisme i centrar-se en fiscalització de la violència per la quals se’ls ha condemnat, malgrat que de forma lleu.
El passadís
Poc a poc es va completant la nova administració de l'Estat a Catalunya. A la delegada Teresa Cunillera se li han afegit els delegats José Crespín (Lleida), Joan Sabaté (Tarragona) i Albert Bramón (Girona). A la seu de la delegació al carrer Mallorca el PSC hi vol gent amb experiència i de confiança, a més de Cunillera. Per això qui fins ara era cap de gabinet (i mà dreta) de Miquel Iceta, l'advocat Paco Aranda, és el nou cap de gabinet de la delegada. Aranda és una garantia que les coses vagin rodades amb la seu socialista.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 se celebrava a Barcelona la primera manifestació de l'orgull LGTB, organitzada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). La marxa, que va aplegar unes 4.000 persones a les Rambles, es va dissoldre violentament ja que en aquell moment tant el FAGC com l'homosexualitat eren il·legals. En aquestes dècades el col·lectiu ha avançat en drets (la gran fita és la reforma legal que el 2005 va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe) però encara queda molt per fer en la seva normalització, sobre tot en algunes professions i en l'àmbit rural o les poblacions petites, tal com vam explicar en aquest reportatge, o en el de la transexualitat.
L'aniversari
El 26 de juny de l'any 1908 va nàixer Valparaíso (Xile) el metge Salvador Allende. Va ser president de la república després que la seva candidatura, la Unitat Popular, guanyés les eleccions de 1970. Havia d'ocupar el càrrec fins el 1976, però l'onze de setembre de 1973 militars descontents amb les seves polítiques d'inspiració socialista i les reformes democràtiques el van enderrocar. El cop d'estat, que va acabar amb la vida del president després que es negués a fugir del palau de la Casa de la Moneda, que va ser bombardejat, el va liderar el general Augusto Pinochet amb suport dels Estats Units, que temien que l'efecte Allende s'escampés pel continent. La dictadura de Pinochet, que encara ara divideix el país, va reprimir amb duresa l'oposició fent milers de morts i desapareguts, entre ells el cantautor Víctor Jara. Aquí podeu recuperar el darrer discurs d'Allende. Anoteu dues de les frases d'aquest referent de l'esquerra: "la Història és nostra i la fan els pobles" i "sapigueu que, més aviat que tard, de nou s'obriran les grans avingudes d'àlbers per on passarà l'home lliure per construir una societat millor". Vigència total.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi