25
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
20:25h
La querella col·lectiva contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'atura momentàniament i, segons han avançat els seus impulsors, s'esperarà que es dicti la primera resolució del tribunal alemany de Schleswig-Holstein en relació a l'euroordre presentada pel Suprem contra el president català a l'exili, Carles Puigdemont.
Així ho ha decidit aquest dilluns Querellants per la República, després de les "pressions" que asseguren que han rebut de diversos àmbits, i del desacord fet públic pels advocats d'alguns dels presos i exiliats -entre els quals Jaume Alonso-Cuevillas-. Les paraules dels lletrats a través de les xarxes socials van generar malestar i certa inquietud entre les persones implicades en la plataforma, motivant un debat intern. Alonso-Cuevillas va parlar en nom de les defenses i va demanar que la querella no es presentés: "Us hem demanat reiteradament que espereu. Tant costa d'entendre-ho?".
Per altra banda, i malgrat que consideren que la querella no interfereix en la defensa dels presos i exiliats -com diuen que els han assegurat algunes defenses en privat- prefereixen respectar els temps suggerits i demorar la querella contra el magistrat.
Més de 2.000 persones inscrites
Els ciutadans que s'han adherit a la querella consideren que se'ls han vulnerat drets fonamentals, principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446.
Per això, pretenien presentar la querella davant del Suprem el 28 de juny de forma presencial i telemàtica, tot i que finalment no ho faran, entenent que les persones que s'hi han sumat van ser "víctimes" d'aquests dos delictes, tot vulnerant l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
Resolucions polítiques
La plataforma Querellants per la República creu que el més provable és que, quan la presentin, el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques".
"Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional". L'ideal de la plataforma seria portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.
Així ho ha decidit aquest dilluns Querellants per la República, després de les "pressions" que asseguren que han rebut de diversos àmbits, i del desacord fet públic pels advocats d'alguns dels presos i exiliats -entre els quals Jaume Alonso-Cuevillas-. Les paraules dels lletrats a través de les xarxes socials van generar malestar i certa inquietud entre les persones implicades en la plataforma, motivant un debat intern. Alonso-Cuevillas va parlar en nom de les defenses i va demanar que la querella no es presentés: "Us hem demanat reiteradament que espereu. Tant costa d'entendre-ho?".
Arran d'aquests moviments, Querellants per la República ha defensat que aquesta querella no s'inicia des de l'entorn polític, sinó ciutadà: "No som polítics, som poble que defensa única i exclusivament el seu vot, desvinculats de qualsevol interès de partit i així ens mantindrem".Us hem demanat reiteradament que espereu
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 19 de juny de 2018
Tant costa entendre-ho? https://t.co/pXerwChbYY
Per altra banda, i malgrat que consideren que la querella no interfereix en la defensa dels presos i exiliats -com diuen que els han assegurat algunes defenses en privat- prefereixen respectar els temps suggerits i demorar la querella contra el magistrat.
Més de 2.000 persones inscrites
Els ciutadans que s'han adherit a la querella consideren que se'ls han vulnerat drets fonamentals, principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446.
Per això, pretenien presentar la querella davant del Suprem el 28 de juny de forma presencial i telemàtica, tot i que finalment no ho faran, entenent que les persones que s'hi han sumat van ser "víctimes" d'aquests dos delictes, tot vulnerant l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
Resolucions polítiques
La plataforma Querellants per la República creu que el més provable és que, quan la presentin, el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques".
"Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional". L'ideal de la plataforma seria portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.