28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:40h
El moviment LGTBI trepitja fort des de fa anys a Barcelona. El 26 de juny de 1977, la Rambla va acollir la primera manifestació pels drets del col·lectiu a Catalunya, i la ciutat es va convertir en una de les primeres d'Europa a recordar els aldarulls de Stonewall del 28 de juny de 1969. Mentre que en alguns països es mantenia l'opressió sexual i de gènere, Barcelona entomava l'esperit novaiorquès i s'embolicava amb la bandera irisada. La ciutat esdevenia, així, un dels màxims exponents europeus del moviment d'alliberament LGTBI, de respecte i tolerància.
Aquest canvi de mentalitat és el que es recorda cada 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. Des de la primera manifestació a la Rambla de Barcelona -convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya- l'evolució del moviment al país ha estat trepidant. La lluita LGTBI s'ha fet present en diversos àmbits de la societat, i la reivindicació ha aconseguit la transversalitat que buscava. De l'orgull gai a la intersexualitat, passant pel lesbianisme, el transgènere o la bisexualitat.
Trencar amb els estereotips, però, no ha estat una tasca fàcil, i avui dia continua sent una assignatura pendent contra la que lluiten diversos col·lectius. Malgrat que cada vegada hi ha més consciència per la igualtat i la tolerància -aquest és un eix polític de moltes institucions-, la LGTBIfòbia continua ben present.
L'augment de les denúncies
Segons l'Observatori Contra l'Homfòbia, el 2017 es van registrar 111 casos de discriminació, el que suposa un augment del 32%, pel que fa a les denúncies que es van comptabilitzar el 2016. Les agressions que més van augmentar van ser les verbals i físiques, i van afectar principalment homes gais i bisexuals, majoritàriament joves.
Pel que fa a la primera part del 2018, l'Observatori ha rebut 50 incidències de persones que han rebut algun tipus de discriminació. Un dels fets més alarmants, però, és l'elevat percentatge de persones que encara no s'atreveixen a denunciar, més del 25%, segons dades del 2017. La demarcació de Barcelona és on es produeixen la majoria de casos -més del 80%-, seguida de Tarragona, Girona i Lleida. Arreu del territori, però, la tendència és la disminució.
Segons el president de l'Observatori, Eugeni Rodríguez, hi ha una dada rellevant, que és "la invisibilitat del col·lectiu bisexual que amb prou feines registra incidències". La majoria de casos estan relacionats amb delictes d'odi, tot i que darrerament, assegura, també s'han registrat situacions de discriminació institucional.
Resposta festiva i reivindicativa
Més enllà de la resposta reivindicativa, el 28 de juny també s'ha convertit en una diada festiva i plural. En aquest marc, milers de persones recordaran els aldarulls de Stonewall en algun dels actes del Dia de l'Orgull Gai, que es teixeixen des de les administracions o les diferents entitats en defensa del col·lectiu. Institucions d'arreu de Catalunya han organitzat concentracions i parlaments en favor de la igualtat, i també és el dia en què la Comissió Unitària 28 de Juny celebrarà l'acte central de la campanya "Aturem l'odi i la LGTBIfòbia" al Palau de la Virreina de Barcelona.
Aquesta jornada preveu abordar la temàtica sobre els delicte d'odi, i es complementarà, dissabte 30 de juny, amb la tradicional manifestació que sortirà a les 18.30 hores de la plaça d'Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume de la capital catalana. La manifestació inclourà un minut de silenci pels atemptats de l'agost passat, i conclourà amb un manifest de les entitats LGTBI a la ciutat.
En paral·lel, la reivindicació LGTBI també es posa sobre la taula de la mà del Pride Barcelona, que arriba a la seva desena edició amb el lema "All my Loving. Vine a celebrar la diversitat". Aquest se celebra del 23 al 30 de juny i està dedicat als drets de les persones refugiades LGTBI. Organitzat per diverses entitats i l'Associació Catalana d'Empreses per Gais i Lesbianes (ACEGAL), presenta nova imatge i campanya social, així com un programa que tindrà com a punt culminant la manifestació del 30 de juny a les 17.00 hores, des del parc de les Tres Xemeneixes fins a l'avinguda de la Reina Maria Cristina.
El Pride, un festival internacional
El Pride espera aquest 2018 més de 350.000 assistents, 150.000 més que l'any passat. Ho ha explicat a NacióDigital el seu director, Eloi Morte, que destaca que el Pride és el festival LGTBI a la via pública més gran de Barcelona, després de les festes de la Mercè. Segons precisa, s'organitzen més de 80 activitats durant dues setmanes, des de concerts fins a la gran manifestació amb desfilada, i compta amb participants d'arreu d'Europa, tot i que sobretot de l'estat espanyol.
"El Pride Barcelona és molt local; hi ha molt públic català, de Madrid, València i les Illes, tot i que també ve molta gent d'Anglaterra, França, Holanda o els països nòrdics", explica. L'objectiu principal, assegura Morte, és "reivindicar i visibilitzar la comunitat, i fomentar la inclusió i la diversitat lluny dels estereotips", a part de "donar a conèixer altres realitats, més enllà de gais i lesbianes". Algunes de les millors imatges del Pride i de les reivindicacions LGTBI es poden trobar en les galeries de NacióDigital.
64 milions en 15 dies
Des de fa temps, Barcelona és símbol de "tolerància i diversitat", relata Morte. Per aquest motiu, diu, la capital catalana és una ciutat ideal per acollir el festival, de la mateixa manera que ho és també Catalunya, un dels territoris més avançats en normativa i legislació LGTBI. En termes econòmics, el Pride deixa a la ciutat una important despesa econòmica que, segons l'organització, arriba als 64 milions d'euros en 15 dies.
El festival, però, no només es valora en funció de l'aportació econòmica i turística, apunta en declaracions a NacióDigital la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez. "Pensem que és un festival per a l'alliberament sexual i de gènere", diu, i per aquest motiu el consistori hi fa costat: "L'objectiu del govern de Barcelona és promoure els valors de la llibertat sexual i de gènere en tots els àmbits de la societat i, per tant, totes les iniciatives compromeses amb aquest objectiu".
Allò que no es pot permetre, considera la regidora, és que "s'instrumentalitzi la lluita contra l'homofòbia" en benefici d'altres objectius i sota pressions d'estètica corporal. Sota aquest supòsit, convida a defugir les derives que hi pugui haver, i donar suport, sobretot, a l'espai reivindicatiu.
Aquest canvi de mentalitat és el que es recorda cada 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. Des de la primera manifestació a la Rambla de Barcelona -convocada pel Front d'Alliberament Gai de Catalunya- l'evolució del moviment al país ha estat trepidant. La lluita LGTBI s'ha fet present en diversos àmbits de la societat, i la reivindicació ha aconseguit la transversalitat que buscava. De l'orgull gai a la intersexualitat, passant pel lesbianisme, el transgènere o la bisexualitat.
Trencar amb els estereotips, però, no ha estat una tasca fàcil, i avui dia continua sent una assignatura pendent contra la que lluiten diversos col·lectius. Malgrat que cada vegada hi ha més consciència per la igualtat i la tolerància -aquest és un eix polític de moltes institucions-, la LGTBIfòbia continua ben present.
L'augment de les denúncies
Segons l'Observatori Contra l'Homfòbia, el 2017 es van registrar 111 casos de discriminació, el que suposa un augment del 32%, pel que fa a les denúncies que es van comptabilitzar el 2016. Les agressions que més van augmentar van ser les verbals i físiques, i van afectar principalment homes gais i bisexuals, majoritàriament joves.
L'Observatori Contra l'Homofòbia alerta de la manca de denúncies interposades pel col·lectiu bisexual, i denuncia la invisibilització
Pel que fa a la primera part del 2018, l'Observatori ha rebut 50 incidències de persones que han rebut algun tipus de discriminació. Un dels fets més alarmants, però, és l'elevat percentatge de persones que encara no s'atreveixen a denunciar, més del 25%, segons dades del 2017. La demarcació de Barcelona és on es produeixen la majoria de casos -més del 80%-, seguida de Tarragona, Girona i Lleida. Arreu del territori, però, la tendència és la disminució.
Segons el president de l'Observatori, Eugeni Rodríguez, hi ha una dada rellevant, que és "la invisibilitat del col·lectiu bisexual que amb prou feines registra incidències". La majoria de casos estan relacionats amb delictes d'odi, tot i que darrerament, assegura, també s'han registrat situacions de discriminació institucional.
Resposta festiva i reivindicativa
Més enllà de la resposta reivindicativa, el 28 de juny també s'ha convertit en una diada festiva i plural. En aquest marc, milers de persones recordaran els aldarulls de Stonewall en algun dels actes del Dia de l'Orgull Gai, que es teixeixen des de les administracions o les diferents entitats en defensa del col·lectiu. Institucions d'arreu de Catalunya han organitzat concentracions i parlaments en favor de la igualtat, i també és el dia en què la Comissió Unitària 28 de Juny celebrarà l'acte central de la campanya "Aturem l'odi i la LGTBIfòbia" al Palau de la Virreina de Barcelona.
Manifestació de l'Orgull Gai a Barcelona Foto: Adrià Costa
Aquesta jornada preveu abordar la temàtica sobre els delicte d'odi, i es complementarà, dissabte 30 de juny, amb la tradicional manifestació que sortirà a les 18.30 hores de la plaça d'Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume de la capital catalana. La manifestació inclourà un minut de silenci pels atemptats de l'agost passat, i conclourà amb un manifest de les entitats LGTBI a la ciutat.
En paral·lel, la reivindicació LGTBI també es posa sobre la taula de la mà del Pride Barcelona, que arriba a la seva desena edició amb el lema "All my Loving. Vine a celebrar la diversitat". Aquest se celebra del 23 al 30 de juny i està dedicat als drets de les persones refugiades LGTBI. Organitzat per diverses entitats i l'Associació Catalana d'Empreses per Gais i Lesbianes (ACEGAL), presenta nova imatge i campanya social, així com un programa que tindrà com a punt culminant la manifestació del 30 de juny a les 17.00 hores, des del parc de les Tres Xemeneixes fins a l'avinguda de la Reina Maria Cristina.
El Pride, un festival internacional
El Pride espera aquest 2018 més de 350.000 assistents, 150.000 més que l'any passat. Ho ha explicat a NacióDigital el seu director, Eloi Morte, que destaca que el Pride és el festival LGTBI a la via pública més gran de Barcelona, després de les festes de la Mercè. Segons precisa, s'organitzen més de 80 activitats durant dues setmanes, des de concerts fins a la gran manifestació amb desfilada, i compta amb participants d'arreu d'Europa, tot i que sobretot de l'estat espanyol.
El Pride deixa a la ciutat una important despesa econòmica a Barcelona que, segons l'organització, arriba als 64 milions d'euros en 15 dies
"El Pride Barcelona és molt local; hi ha molt públic català, de Madrid, València i les Illes, tot i que també ve molta gent d'Anglaterra, França, Holanda o els països nòrdics", explica. L'objectiu principal, assegura Morte, és "reivindicar i visibilitzar la comunitat, i fomentar la inclusió i la diversitat lluny dels estereotips", a part de "donar a conèixer altres realitats, més enllà de gais i lesbianes". Algunes de les millors imatges del Pride i de les reivindicacions LGTBI es poden trobar en les galeries de NacióDigital.
64 milions en 15 dies
Des de fa temps, Barcelona és símbol de "tolerància i diversitat", relata Morte. Per aquest motiu, diu, la capital catalana és una ciutat ideal per acollir el festival, de la mateixa manera que ho és també Catalunya, un dels territoris més avançats en normativa i legislació LGTBI. En termes econòmics, el Pride deixa a la ciutat una important despesa econòmica que, segons l'organització, arriba als 64 milions d'euros en 15 dies.
El festival, però, no només es valora en funció de l'aportació econòmica i turística, apunta en declaracions a NacióDigital la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez. "Pensem que és un festival per a l'alliberament sexual i de gènere", diu, i per aquest motiu el consistori hi fa costat: "L'objectiu del govern de Barcelona és promoure els valors de la llibertat sexual i de gènere en tots els àmbits de la societat i, per tant, totes les iniciatives compromeses amb aquest objectiu".
Allò que no es pot permetre, considera la regidora, és que "s'instrumentalitzi la lluita contra l'homofòbia" en benefici d'altres objectius i sota pressions d'estètica corporal. Sota aquest supòsit, convida a defugir les derives que hi pugui haver, i donar suport, sobretot, a l'espai reivindicatiu.