Casado lidera el projecte de reconstrucció de l'aznarisme

Mentre continua la campanya interna entre els aspirants a presidir el Partit Popular, un dels favorits, Pablo Casado, vicesecretari general de Comunicació, ja ha ensenyat les seves cartes ideològiques. Ho va fer diumenge en un acte a Ermua, a Biscaia, d'on era regidor Miguel Ángel Blanco, regidor del partit assassinat per ETA. Casado -que també va visitar Alsasua- va fer un homenatge a "les víctimes d'ETA", però va anar més enllà. Va comprometre's a "recuperar l'hegemonia" i recuperar el vot que ha marxat a Ciutadans i fins i tot a Vox. També ha insistit en el que ve a ser un dels lemes de la seva campanya: unir Rajoy i Aznar. Casado és l'únic candidat del PP que cita com a referent l'expresident del govern, enfrontat de ple amb Rajoy des de fa anys.

L'aznarisme, un bloc ideològic, polític i mediàtic que ha tingut en la FAES la seva principal sala de màquines, està agitat i vol aprofitar la batalla interna dins del PP per recuperar eespais de poder en la formació i ajustar comptes pendents amb Mariano Rajoy. En aquest bloc s'hi aplega l'expresident José María Aznar, dirigents i exdirigents del PP avui en hores baixes, el nucli dur de Ciutadans, el partit ultra Vox, creadors d'opinió amb capacitat de crear discurs a Madrid, com Pedro J. Ramírez o Federico Jiménez Losantos, associacions de víctimes del terrorisme i un llarg seguit de fundacions i associacions de matís divers (catòlics recalcitrants, constitucionalistes acèrrims, liberals aparents), però que tenen com a aglutinador l'hostilitat contra els sobiranismes perifèrics. Tant Pedro J. Ramírez com Losantos ja han donat suport explícit a Casado. És el seu candidat, el que apareix com a més deslligat de la gestió feta per Rajoy. 

Il·legalitzar els independentistes

Aquest diumenge, precisament, Aznar va ser entrevistat al diari El Mundo. L'entrevista va donar moltes pistes del que està succeint entorn el procés electoral intern al PP. L'expresident no dona suport explícit a Casado, però exposa el seu menyspreu per Rajoy i per Soraya Sáenz de Santamaría. Diu de Rajoy que "no ha estat capaç de resoldre un cop d'estat" i defensa que s'apliqui a Catalunya la llei de Partits Polítics, que va permetre il·legalitzar Batasuna.

Proclama els aspectes essencials que ha d'enarborar una dreta reconstruïda: "la reafirmació de la nació espanyola com a nació de ciutadans lliures i iguals" i "l'enfortiment de l'Estat", és a dir, anorrear les altres identitats de l'Estat. Defensa algun tipus de fusió amb Albert Rivera ("o és coprotagonista de la refundació del centre dreta o secundari de l'esquerra"). I adverteix que qüestionar la Transició suposa "una ruptura dels elements bàsics de la convivència". És un discurs molt agressiu i un anunci del missatge que es pot elaborar des del PP així que es tanqui l'era Rajoy si s'imposen els sectors més durs dins del PP.

 

Una galàxia a l'escalf de la FAES

En una entrevista de fa uns dies concedida a Federico Jiménez Losantos a esRadio, Casado va explicitar la seva voluntat d'aglutinar un ampli bloc ideològic que, a banda de sumar els electors fugits a Cs i Vox, inclogués les "plataformes civils" que es mouen en l'àmbit de la dreta espanyolista més radical, com Libres e Iguales o les fundacions Valores y Sociedad i Villacisneros. Aquestes són les més destacades.  Libres e Iguales Es defineix com "un moviment cívic transversal obert als valors de la moderna Espanya constitucional". Va néixer el 2014, com una entitat de xoc contra el procés sobiranista. Un des seus impulsors va ser l'exdiputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo.  S'hi han adherit figures com Vargas LLosa, Joan Juaristi, Francisco Caja i Francesc de Carreras, Ha estat un dels llocs de trobada de dissidents del PP amb Ciutadans i gent de Societat Civil Catalana.  Villacisneros La Fundació Villacisneros està presidida per Íñigo Gómez Pineda, descendent d'un dels darrers oficials que va arriar la bandera espanyola a Villa Csneros, al Sàhara que un dia va ser colònia espanyola. L'entitat es proclama defensora de la nació espanyola i de l'humanisme cristià, i en el seu patronat destaca el nom de María San Gil, exdirigent del PP que va acabar abandonat el partit per discrepàncies amb la política de Mariano Rajoy, a qui va considerar que havia abandonat les víctimes del terrorisme.   Valores y Sociedad És una fundació creada per l'exministre de l'Interior Jaime Mayor Oreja. El seu objectiu és el combat cultural contra el "relativisme". En el seu patronat hi són també figures com Eugenio Nasarre, un històric de la democràcia cristiana que va ser direvtor general de RTVE i és patró de FAES, i Luis Peral, militant del PP madrileny, i el filòsof Ignacio Sánchez Cámara, rector de la Universitat Catòlica de València. Covite És el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme del País Basc. La presideix Consuelo Ordóñez, germana d'un dels exdirigents del PP basc assassinats per ETA i representa el sector més alineat amb les posicions revengistes de Mayor Oreja. Quan ETA va fer pública la seva dissolució, va emetre un comunicat molt dur contra l'executiu de Rajoy per haver permès que "una part de la societat basca continuï legitimant l'organització".