Els comuns intenten propiciar un diàleg amb tots els actors. Els independentistes l'accepten però deixen clar que qualsevol sortida negociada no pot ser a costa de sacrificar el dret a decidir dels catalans, que per ara és el projecte polític que suscita més adhesions. Iglesias també hi està d'acord. Caldrà veure, però, quin és demà, entorn aquest assumpte, el to del govern del PSOE (el del PP i Cs ja el sabem). Es debatrà al Congrés una moció d'ERC que demana negociar sense límits ni condicions ni descartar cap via.
Això mateix va demanar Pere Aragonès al consell nacional del partit i ha quedat plasmat en els documents de la conferència nacional, que Roger Tugas us va explicar en primícia en aquesta informació i en aquesta altra. Les bases han obligat la direcció a concretar més i apujar el to. També hi ha, per cert, debat intern al PDECat, on discuteixen què fer amb JxCat, una marca que els ha funcionat electoralment amb Carles Puigdemont al capdavant. Oriol Marchexplica com un sector del partit vol refundar-lo sota aquest nom. Seria assumir que la mutació de la vella CDC ara fa dos anys no ha reeixit i que en cal una altra. A les municipals ja aniran com a JxCat.
L'independentisme encara està amb fase de tempteig amb Sánchez, però si les expectatives que dóna de resolució del conflicte són nul·les, ERC i el PDECat es veuran obligats a endurir la seva estratègia al Congrés (el PSOE ja vol pactar-hi per exemple la reforma de RTVE) i a saber-ho explicar perquè els seus "no" tindran conseqüències. Sobre les expectatives amb Sánchez en parla una veterana independentista, l'exconsellera d'Ensenyament Carme Laura Gil, entrevistada per Pep Martí. Per cert, us recomano llegir l'article d'opinió d'Oriol de Balanzó, No duré més el llaç groc, després de visitar Jordi Cuixart, president d'Òmnium, a la presó de Soto del Real. En tot cas explicar-se i afinar estratègies per seguir sumant voluntat amb la premissa de Cuixart de "menys nacionalisme i més republicanisme". Tenir ben present el que els ha passat als sobiranistes quebequesos des que van perdre el referèndum de 1995 dóna perspectiva. Llegiu l'anàlisi plena de dades i informació de Marc Sanjaume sobre aquest tema.
Els nostres diners. Els grans objectius polítics s'han de combinar ara amb la gestió diària i assumptes com el model de finançament, que Sánchez no pensa canviar. Aquest matí el vicepresident Aragonès compareix al Parlament per explicar els seus objectius. Ell parla de diàleg entorn del dret a decidir i del mandat de l'1-O, però també de desajustaments que fan que l'estat degui 6.000 milions d'euros a Catalunya. I cal cobrar-los i recuperar els impostos anul·lats pel govern de Mariano Rajoy al TC. Hi pot haver marge.
Casado, aznarisme en vena. I si per una banda hi ha Podem, per l'altra hi ha l'espanyolisme més dur. En el procés de primàries internes al PP està emergint amb força Pablo Casado, que es presenta com la renovació davant Soraya Sáenz de Santamaría i Dolores de Cospedal -que duen la motxilla de la gestió al govern i al partit-. El jove dirigent és també un nacionalista espanyol desacomplexat que es veu capaç de refundar la dreta espanyola i convertir en residual Cs. Té el suport del sector aznarista del partit i rep les moixaines de destacats líders d'opinió, com ara Pedro J. Ramírez. En sentirem a parlar i veurem també com es ressitua el PP català, que apostava per Alberto Núñez Feijóo. Per cert que ahir Aznar reapareixia proposant il·legalitzar els partits independentistes. Si hi ha diàleg i negociació amb l'Estat, faran soroll.
Vist i llegit
Els Jocs Mediterranis de Tarragona es van inaugurar divendres. Un estadi mig buit, una presència marginal de la cultura popular catalana i del català i polèmica política van ser algunes de les coses que ens va deixar la inauguració. Molts tarragonins no s'hi van sentir representats. Al diari Fet a Tarragona, Arnau Martínezescrivia un sentit article, Tarragona no és això, en què repassava el despropòsit de la cerimònia i assenyalava les ombres en la gestió dels Jocs, dels que el periodista havia estat voluntari.
El passadís
En l'àmbit acadèmic el procés hi ha trobat molt ressò en els darrers anys. A les universitats de tota Europa s'ha estudiat el cas català, moltes vegades convidant representants polítics o de la societat catalana. Unes iniciatives que no han caigut gens bé al govern espanyol, que sovint ha enviat emissaris diplomàtics a intentar desmuntar els arguments independentistes. Aquest cap de setmana a Viena s'ha tornat a parlar del procés. En aquest cas ha estat a la trobada anual de l'European Political Science Association, la més important en ciència política del continent. Dissabte s'hi van presentar dos treballs, dels politòlegs Toni Rodon i Marc Guinjoan, sobre els efectes de la violència en la participació de l'1-O i un altre paper sobre l'efecte de la violència en les eleccions del 21-D. Fins i tot als acadèmics espanyols els van agradar.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2009 trobaven mort, als cinquanta anys, a la seva casa de Los Angeles d'un atac de cor -se'n va acabar culpant el seu metge personal- una de les estrelles més rutilants del pop dels 80 i els 90, Michael Jackson. El jove afroamericà, que es va acabar emblanquinant la pell a costa de la seva salut, va començar a la música amb els Jackson Five, un conjunt que formava amb els seus germans. Us deixo dos temes del gran músic i ballarí: I want you back, amb els Jackson Five, i, en solitari, Bad, un dels videoclips més cèlebres del pop.
L'aniversari
El 25 de juny de l'any 1852 va nàixer a Reus o a Riudoms (està encara per aclarir) el genial arquitecte català Antoni Gaudí, que va morir a Barcelona, atropellat per un tramvia, el 1926. Amb l'esclat del modernisme, que integrava elements de la natura a l'arquitectura, va aconseguir definir un estil propi del qual en queden grans testimonis com ara la Pedrera, la Sagrada Família, la casa Batlló, el palau episcopal d'Astorga o el Parc Güell, que va fer per un dels seus grans promotors. Profundament cristià i catalanista va deixar una forta petjada en l'arquitectura del país. El primer edifici que va projectar, però, va ser la casa Vicens, a Gràcia, que l'any passat va obrir al públic. A Els Matins de TV3 la van visitar.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi