24
de juny
del
2018
L'assemblea que celebrarà el PDECat els dies 20, 21 i 22 de juliol tindrà els debats clàssics -ponències, moviment entre sectors, noms amb possibilitats d'accedir a la cúpula-, però per damunt hi sobrevolarà una gran pregunta de fons: quina ha de ser la relació futura entre el partit i Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura -ara grup parlamentari- amb la qual Carles Puigdemont va imposar-se en el camp sobiranista a les eleccions del 21-D. No és una qüestió senzilla, i les opcions que hi ha obertes són múltiples, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. Una d'elles, la que tindrà més impacte, seria refundar l'antiga CDC -ara PDECat- com a Junts per Catalunya.
Un corrent, el més proper a la direcció encapçalada per Marta Pascal, insisteix que el partit ha de ser "fort" i aposta per ampliar la cúpula per tal d'afegir-hi dirigents crítics -un corrent encapçalat per Joan Ramon Casals- amb els quals obrir una nova etapa. No cal descartar, en tot cas, que la formació canviï de nom i muti en Junts per Catalunya, manté una de les fonts consultades. "El partit i JxCat, en tot cas, ja conflueixen ara", resumeix un dels alts responsables consultats. Ho fan dins del grup parlamentari, on conviuen representants del PDECat i independents. Alguns són més aviat propers a l'estructura orgànica -com ara Josep Maria Forné, de Lleida- i d'altres que evidencien les diferències amb la cúpula -com ara Aurora Madaula i Josep Costa- i recalquen que Puigdemont és l'únic artífex de la candidatura.
El PDECat, en tot cas, no és homogeni. Així va quedar clar en el congrés fundacional -marcat per la pugna entre sectors- i així ha anat fent-se evident els dos darrers anys. Ho fotografia un diputat amb experiència: "Entre que uns [la cúpula] s'han anat tancant i els altres [els crítics] no han paït la derrota, ara toca no repetir els errors". En tot cas, però, els dirigents menys alineats amb la direcció sostenen que cal "alinear" completament el partit amb JxCat -no només un canvi "cosmètic" de nom- i amb l'estratègia republicana de Puigdemont des de l'exili. Una de les crítiques que fa aquest sector a Pascal és la "manca de suport" que, segons ell, ha exhibit la cúpula amb l'expresident de la Generalitat, poc amic del dia a dia del partit.
Entre els que volen major integració, però, no hi ha una fórmula definida majoritària. De fet, mantenen que "cal estudiar-la bé". A grans trets, hi ha dues vies damunt la taula: la creació d'un "moviment" que funcioni tècnicament com una federació entre partits i entitats -amb el PDECat aportant logística i drets electorals-, a l'estil de Catalunya en Comú; o bé tendir cap a una "refundació completa" de l'espai postconvergent de la qual en surti un únic actor polític fort i centralitzat. Aquesta opció, segons indica un dels dirigents que ho defensa, suposaria reconèixer el "fracàs" del partit hereu de Convergència i l'oportunitat d'aglutinar el centre catalanista. La primera de les dues vies permetria sumar Demòcrates, els diputats del qual s'asseuen ara al grup parlamentari d'ERC, sense que els de Toni Castellà perdessin la seva personalitat.
Ponències en marxa
Al marge del debat de fons, els comitès redactors de les ponències -un total de set, que van des de l'estratègia política fins a l'organitzativa, passant pel discurs econòmic- ja tenen pràcticament enllestits els detalls dels textos, que teòricament s'han d'enviar a la militància dilluns vinent per tal que siguin esmenades. El text polític, que redacten -entre d'altres- Mercè Conesa, Joan Rigol, Ferran Mascarell, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel, farà balanç de tots els esdeveniments dels últims mesos i situarà la República -declarada però no desplegada- com a objectiu final del procés. En aquest sentit, defensarà els "valors republicans", però també repensarà el rumb.
Els més crítics estaran atents amb el redactat, que Puigdemont coneixerà abans que es faci públic el text. "Si hem de fer autonomisme, la gent acabarà marxant", recalca un alt dirigent governamental. No són pocs, al mateix temps, que insisteixen en la necessitat de deixar clar que el procés "va per més llarg del que pensàvem a la tardor" i que, per tant, això s'ha de traslladar en el rumb estratègic. Un dirigent territorial amb pes específic manté, en tot cas, que no es pot descartar la via unilateral en cap cas perquè, si no, "l'adversari té clar que, si no negocia, acaba guanyant".
La ponència organitzativa, que coordina Joaquim Nin -exsecretari general de Presidència, no restituït en el Govern que encapçala Quim Torra-, repensarà la manera de funcionar interna. Es dona per fet, en aquest sentit, que el règim d'incompatibilitats -una autèntica font de problemes durant els dos anys d'existència del PDECat- es modificarà per fer-lo més permissiu, mentre que se sospesa crear un nou òrgan de direcció executiu que aplegui unes 25 persones, el doble que les dotze actuals. La idea de Pascal és mantenir bona part de la cúpula actual i sumar-hi els crítics.
En clau sectorial, el partit farà èmfasi en l'economia circular -concepte desgranat per Puigdemont i Torra en les respectives presidències- i pel discurs ambiental, amb especial atenció en la sostenibilitat i la transició energètica. En la línia de les ponències de Convergència dels últims anys, es farà un discurs social sense deixar de banda el suport a l'activitat econòmica i empresarial. "Sense estridències, però marcant posició sense complexos", resumeix un dels dirigents consultats.
Noms i protagonistes
Un dels dubtes que planen sobre el congrés -i que ocupa, també, bona part de les converses i grups de debat- és el futur de l'actual direcció. Mentre que l'entorn de Pascal manté que el mandat "no s'ha acabat" i esgrimeixen el suport públic d'Artur Mas, els crítics recalquen que "ja estan de sortida". El candidat que agrupa aquest sector és Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i exdiputat de Junts pel Sí. Casals, en una entrevista a VilaWeb, recalcava aquest dijous que estava disposat a encapçalar una candidatura contra l'actual direcció, però només farà el pas en funció de quin és el rumb que prendrà el partit després de l'assemblea del mes de juliol.
En cas de crear un nou moviment -en el qual s'hi integraria el PDECat, en cas de triomfar aquesta opció-, alts dirigents consultats indiquen que Jordi Sànchez hi podria tenir un paper destacat. El col·lectiu Junts per la República, sorgit d'un sector dels diputats independents de JxCat -com ara Aurora Madaula o bé Toni Morral, que en algun moment va sonar en les travesses per succeir Puigdemont-, es presentarà aquest juliol amb Sànchez com un dels principals referents. Al PDECat, malgrat tot, insisteixen que l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha exhibit posicionaments estratègics molt similars als de la direcció des que va arrencar la legislatura.
Qui té reservat un paper en l'assemblea del partit, si així ho vol, és Quim Torra. La direcció té previst convidar-lo. "Que hi tingui tant paper com vulgui", resumia la setmana passada un dirigent consultat. Torra es va integrar com a independent a JxCat, i ja ha participat en un consell nacional del PDECat. Sostenen almenys tres fonts consultades que, just després de la investidura, va demanar "ajuda" al partit per encarar els primers passos d'una legislatura que és complexa. Com també ho serà el debat intern per abordar el grau de confluència entre els espais hereus de l'antiga Convergència.
Un corrent, el més proper a la direcció encapçalada per Marta Pascal, insisteix que el partit ha de ser "fort" i aposta per ampliar la cúpula per tal d'afegir-hi dirigents crítics -un corrent encapçalat per Joan Ramon Casals- amb els quals obrir una nova etapa. No cal descartar, en tot cas, que la formació canviï de nom i muti en Junts per Catalunya, manté una de les fonts consultades. "El partit i JxCat, en tot cas, ja conflueixen ara", resumeix un dels alts responsables consultats. Ho fan dins del grup parlamentari, on conviuen representants del PDECat i independents. Alguns són més aviat propers a l'estructura orgànica -com ara Josep Maria Forné, de Lleida- i d'altres que evidencien les diferències amb la cúpula -com ara Aurora Madaula i Josep Costa- i recalquen que Puigdemont és l'únic artífex de la candidatura.
El PDECat, en tot cas, no és homogeni. Així va quedar clar en el congrés fundacional -marcat per la pugna entre sectors- i així ha anat fent-se evident els dos darrers anys. Ho fotografia un diputat amb experiència: "Entre que uns [la cúpula] s'han anat tancant i els altres [els crítics] no han paït la derrota, ara toca no repetir els errors". En tot cas, però, els dirigents menys alineats amb la direcció sostenen que cal "alinear" completament el partit amb JxCat -no només un canvi "cosmètic" de nom- i amb l'estratègia republicana de Puigdemont des de l'exili. Una de les crítiques que fa aquest sector a Pascal és la "manca de suport" que, segons ell, ha exhibit la cúpula amb l'expresident de la Generalitat, poc amic del dia a dia del partit.
Els partidaris d'una "refundació completa" de l'espai de l'antiga CDC serviria, segons els seus partidaris, per anar cap a un sol espai sobiranista i de centre
Entre els que volen major integració, però, no hi ha una fórmula definida majoritària. De fet, mantenen que "cal estudiar-la bé". A grans trets, hi ha dues vies damunt la taula: la creació d'un "moviment" que funcioni tècnicament com una federació entre partits i entitats -amb el PDECat aportant logística i drets electorals-, a l'estil de Catalunya en Comú; o bé tendir cap a una "refundació completa" de l'espai postconvergent de la qual en surti un únic actor polític fort i centralitzat. Aquesta opció, segons indica un dels dirigents que ho defensa, suposaria reconèixer el "fracàs" del partit hereu de Convergència i l'oportunitat d'aglutinar el centre catalanista. La primera de les dues vies permetria sumar Demòcrates, els diputats del qual s'asseuen ara al grup parlamentari d'ERC, sense que els de Toni Castellà perdessin la seva personalitat.
Ponències en marxa
Al marge del debat de fons, els comitès redactors de les ponències -un total de set, que van des de l'estratègia política fins a l'organitzativa, passant pel discurs econòmic- ja tenen pràcticament enllestits els detalls dels textos, que teòricament s'han d'enviar a la militància dilluns vinent per tal que siguin esmenades. El text polític, que redacten -entre d'altres- Mercè Conesa, Joan Rigol, Ferran Mascarell, Irene Rigau, Marc Solsona i Sergi Miquel, farà balanç de tots els esdeveniments dels últims mesos i situarà la República -declarada però no desplegada- com a objectiu final del procés. En aquest sentit, defensarà els "valors republicans", però també repensarà el rumb.
Els més crítics estaran atents amb el redactat, que Puigdemont coneixerà abans que es faci públic el text. "Si hem de fer autonomisme, la gent acabarà marxant", recalca un alt dirigent governamental. No són pocs, al mateix temps, que insisteixen en la necessitat de deixar clar que el procés "va per més llarg del que pensàvem a la tardor" i que, per tant, això s'ha de traslladar en el rumb estratègic. Un dirigent territorial amb pes específic manté, en tot cas, que no es pot descartar la via unilateral en cap cas perquè, si no, "l'adversari té clar que, si no negocia, acaba guanyant".
La ponència política defensarà la República com a objectiu, però amb una nova estratègia adaptada als fets d'octubre; l'organitzativa posarà ordre en les incompatibilitats i ampliarà la cúpula fins a superar la vintena de persones
La ponència organitzativa, que coordina Joaquim Nin -exsecretari general de Presidència, no restituït en el Govern que encapçala Quim Torra-, repensarà la manera de funcionar interna. Es dona per fet, en aquest sentit, que el règim d'incompatibilitats -una autèntica font de problemes durant els dos anys d'existència del PDECat- es modificarà per fer-lo més permissiu, mentre que se sospesa crear un nou òrgan de direcció executiu que aplegui unes 25 persones, el doble que les dotze actuals. La idea de Pascal és mantenir bona part de la cúpula actual i sumar-hi els crítics.
En clau sectorial, el partit farà èmfasi en l'economia circular -concepte desgranat per Puigdemont i Torra en les respectives presidències- i pel discurs ambiental, amb especial atenció en la sostenibilitat i la transició energètica. En la línia de les ponències de Convergència dels últims anys, es farà un discurs social sense deixar de banda el suport a l'activitat econòmica i empresarial. "Sense estridències, però marcant posició sense complexos", resumeix un dels dirigents consultats.
Noms i protagonistes
Un dels dubtes que planen sobre el congrés -i que ocupa, també, bona part de les converses i grups de debat- és el futur de l'actual direcció. Mentre que l'entorn de Pascal manté que el mandat "no s'ha acabat" i esgrimeixen el suport públic d'Artur Mas, els crítics recalquen que "ja estan de sortida". El candidat que agrupa aquest sector és Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei i exdiputat de Junts pel Sí. Casals, en una entrevista a VilaWeb, recalcava aquest dijous que estava disposat a encapçalar una candidatura contra l'actual direcció, però només farà el pas en funció de quin és el rumb que prendrà el partit després de l'assemblea del mes de juliol.
En cas de crear un nou moviment -en el qual s'hi integraria el PDECat, en cas de triomfar aquesta opció-, alts dirigents consultats indiquen que Jordi Sànchez hi podria tenir un paper destacat. El col·lectiu Junts per la República, sorgit d'un sector dels diputats independents de JxCat -com ara Aurora Madaula o bé Toni Morral, que en algun moment va sonar en les travesses per succeir Puigdemont-, es presentarà aquest juliol amb Sànchez com un dels principals referents. Al PDECat, malgrat tot, insisteixen que l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha exhibit posicionaments estratègics molt similars als de la direcció des que va arrencar la legislatura.
Els partidaris de crear un moviment nou en el qual s'integrin el PDECat i JxCat reserven un paper clau a Jordi Sànchez al costat de Puigdemont
Qui té reservat un paper en l'assemblea del partit, si així ho vol, és Quim Torra. La direcció té previst convidar-lo. "Que hi tingui tant paper com vulgui", resumia la setmana passada un dirigent consultat. Torra es va integrar com a independent a JxCat, i ja ha participat en un consell nacional del PDECat. Sostenen almenys tres fonts consultades que, just després de la investidura, va demanar "ajuda" al partit per encarar els primers passos d'una legislatura que és complexa. Com també ho serà el debat intern per abordar el grau de confluència entre els espais hereus de l'antiga Convergència.