23
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
10:15h
La direcció d'ERC es va sorprendre quan va adonar-se de la quantitat d'esmenes que la militància va registrar a la ponència inicial de la conferència nacional del 30 de juny i l'1 de juliol. Algunes assemblees territorials, a més, van donar llum verda a bona part d'aquestes, fins i tot les més crítiques. La reformulació accelerada del full de ruta republicà ha fet despertar unes bases en part incòmodes amb la deriva del partit des de l'1-O, que han aconseguit esmenar el document inicial en qüestions com el procés, el feminisme o el laïcisme.
Malgrat que l'assamblearisme d'ERC no havia qüestionat massa el rumb de la cúpula des de l'emergència d'Oriol Junqueras com a líder de la formació, aquest cop els dirigents s'han hagut d'arromangar per transaccionar la majoria de les aportacions i incloure el màxim de sensibilitats, fins al punt que, segons algunes fonts, s'hi ha implicat la secretària general exiliada, Marta Rovira. Un esforç que bona part dels esmenants consultats per NacióDigital valoren i agraeixen.
Durant la reunió de la permanent nacional republicana de dilluns, els encarregats de la conferència nacional informaven de la gran quantitat d'esmenes que havien superat el tall de les assemblees territorials, tot i que ja llavors confiaven que serien reconduïbles i que el debat en plenari de la setmana vinent a l'Hospitalet de Llobregat seria tranquil. I efectivament, tot i que d'inici eren prop de 1.400 -moltes més que les 200 de l'anterior conferència nacional, del 2013-, a finals d'aquesta setmana només en quedaven vives una vintena, i amb alguns dies de marge encara per pactar-les -la comissió redactora no s'havia posat en contacte aquest divendres amb alguns dels esmenants-.
Esmenes per matisar i complementar
De fet, un dirigent destaca que, tot i la quantitat d'esmenes, "la majoria anaven en la línia de millorar i complementar, però no a canviar el sentit del text", cosa que n'ha facilitat la incorporació. Així, per exemple, en el cas del full de ruta per implementar la República, la transacció pactada amb el gruix dels crítics aparca la negociació amb l'Estat com a nucli central de l'estratègia i ara no renuncia ara a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República", insta a "aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat" per fer efectiva la independència i fa un major reconeixement de l'1-O.
Un dels esmenants satisfet amb el resultat les converses opina, de fet, que la direcció ha sabut veure les esmenes "com una oportunitat per ressituar el partit, davant les crítiques rebudes", també per part d'altres sectors de l'independentisme. Fonts de la cúpula, però, també matisen que, tot i la inquietud originada per l'aposta inicial per la negociació amb l'Estat i la constatació conforme el procés anava per llarg, cada cop més organitzacions i espais es fan seves aquestes tesis, com és el cas d'alguns dirigents de JxCat com el president del seu grup parlamentari, Jordi Sànchez.
Sigui com sigui, l'assemblea territorial de Barcelona va ser de les més poroses a l'hora d'acceptar esmenes, també de les més dures contra la ponència, malgrat les intervencions en defensa del text inicial per part de la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, o el secretari general de Vicepresidència, Albert Castellanos. "Hi ha una remor de fons, un malestar en les bases, això no ha estat fruit de moviments de cap sector concret", assenyala un quadre, que afirma que no es tracta del ressorgiment de cap corrent organitzat, sinó de moviments espontanis i conjunturals.
Quasi 400 esmenes a Barcelona
De les quasi 400 esmenes presentades en la territorial de Barcelona, una vintena abordaven la qüestió de la unilateralitat i l'estratègia per implementar la República. Una d'elles instava a preveure, si no és viable una negociació amb l'Estat, una nova declaració d'independència que complís les condicions exigides a Kosovo, una altra demanava "començar a actuar sense esperar que aquells que desitgen els canvis s'hi avinguin", o una tercera asseverava que la independència serà possible si la majoria que la reclama, "fins i tot sense aliats, està disposada a assumir-ne els costos".
En aquesta línia, un altre militant recomana "la mobilització d'una àmplia majoria de la societat catalana i la seva capacitat per fer efectiva la materialització d'aquest dret, a través de l'exercici de la sobirania sobre el territori, els recursos i les persones". I encara més decantada a la unilateralitat, una esmena assegura que "la creació de la República catalana serà fruit d'un procés d'exercici de la pròpia sobirania, per tant, amb una dimensió clara de voluntat unilateral, que haurà de culminar finalment en una negociació multilateral amb diferents actors de l'estat espanyol i internacionals".
La militància fins i tot va aplaudir, segons algunes fonts, una esmena que demanava suprimir tot l'apartat de la ponència que definia el model europeu que volia impulsar ERC. "No hem pogut canviar Espanya i canviarem la Unió Europea (UE)?", es va demanar l'esmenant, que també va defensar concretar el fet que "els creditors necessitin de Catalunya és una carta que s'ha de saber jugar", així com formar "part de la zona euro és una gran oportunitat, perquè una crisi a Catalunya és una amenaça per a 19 estats i més de 340 milions d'habitants de la UE". Un altre reclamava no normalitzar la relació amb l'Estat i amb els partits favorables al 155 mentre hi hagi presos polítics i exiliats.
Esmenes feministes
Tot i això, la immensa majoria d'esmenes no versaven sobre la qüestió estricta de com implementar la República, sinó que abordaven aspectes més concrets o sectorials. Així, per exemple, desenes d'aportacions coordinades des de la sectorial de dones -que ja van fer-se sentir arran de la filtració dels comentaris masclistes del secretari general adjunt, Lluís Salvadó- han servit per fer més evident l'accent lila del redactat, deixant clar que "la República serà feminista".
Aquestes esmenes incorporades per la direcció reforcen el paper central de les dones, incorporen una major transversalitat de gènere en el text, insten a enfortir el moviment feminista i a crear-hi sinèrgies o incorporen mesures polítiques concretes a aplicar des de les institucions per avançar cap a la igualtat des de diversos fronts. Les dones del partit també han arrencat el compromís que, un cop aprovada la ponència, es revisarà tot el seu llenguatge per incorporar-hi una visió de gènere.
Aspectes concretes i sectorials
Altres aspectes debatuts i esmenats durant aquest procés han estat els drets del col·lectiu LGTBI, el rol jugat pels grans sindicats durant el procés, la importància de les eleccions municipals a Barcelona i l'àrea metropolitana per avançar cap la República, o la previsió de polítiques de seguretat i defensa del nou estat (un aspecte inexistent en el redactat inicial i en el qual ERC li costa concretar). El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, també ha reforçat les referències al caràcter laic del partit i els compromisos en aquest sentit.
Tardà, però, no és l'únic dirigent que va voler dir-hi la seva. L'ara conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, va presentar esmenes en què plantejava que ERC incorporés el socialisme, l'ecologisme i el feminisme en el seu ideari i que accentués l'obertura del partit. La diputada al Congrés Ana Surra demanava explicar millor els errors posteriors a l'1-O, qüestionava que calgués entrar a la UE, demanava concretar les aliances i com eixamplar la base, i demanava abordar l'ús del castellà amb més contundència. Tot i això, cap dels dos es van presentar a l'assemblea de Barcelona per defensar les esmenes i, per tant, aquestes van decaure.
Malgrat que l'assamblearisme d'ERC no havia qüestionat massa el rumb de la cúpula des de l'emergència d'Oriol Junqueras com a líder de la formació, aquest cop els dirigents s'han hagut d'arromangar per transaccionar la majoria de les aportacions i incloure el màxim de sensibilitats, fins al punt que, segons algunes fonts, s'hi ha implicat la secretària general exiliada, Marta Rovira. Un esforç que bona part dels esmenants consultats per NacióDigital valoren i agraeixen.
Durant la reunió de la permanent nacional republicana de dilluns, els encarregats de la conferència nacional informaven de la gran quantitat d'esmenes que havien superat el tall de les assemblees territorials, tot i que ja llavors confiaven que serien reconduïbles i que el debat en plenari de la setmana vinent a l'Hospitalet de Llobregat seria tranquil. I efectivament, tot i que d'inici eren prop de 1.400 -moltes més que les 200 de l'anterior conferència nacional, del 2013-, a finals d'aquesta setmana només en quedaven vives una vintena, i amb alguns dies de marge encara per pactar-les -la comissió redactora no s'havia posat en contacte aquest divendres amb alguns dels esmenants-.
Esmenes per matisar i complementar
De fet, un dirigent destaca que, tot i la quantitat d'esmenes, "la majoria anaven en la línia de millorar i complementar, però no a canviar el sentit del text", cosa que n'ha facilitat la incorporació. Així, per exemple, en el cas del full de ruta per implementar la República, la transacció pactada amb el gruix dels crítics aparca la negociació amb l'Estat com a nucli central de l'estratègia i ara no renuncia ara a "cap via democràtica i pacífica per assolir la República", insta a "aprofitar qualsevol finestra d'oportunitat" per fer efectiva la independència i fa un major reconeixement de l'1-O.
Un dels esmenants satisfet amb el resultat les converses opina, de fet, que la direcció ha sabut veure les esmenes "com una oportunitat per ressituar el partit, davant les crítiques rebudes", també per part d'altres sectors de l'independentisme. Fonts de la cúpula, però, també matisen que, tot i la inquietud originada per l'aposta inicial per la negociació amb l'Estat i la constatació conforme el procés anava per llarg, cada cop més organitzacions i espais es fan seves aquestes tesis, com és el cas d'alguns dirigents de JxCat com el president del seu grup parlamentari, Jordi Sànchez.
Alguns esmenants opinen que la direcció ha sabut aprofitar les aportacions de les bases per ressituar-se davant les crítiques rebudes arran del text inicial
Sigui com sigui, l'assemblea territorial de Barcelona va ser de les més poroses a l'hora d'acceptar esmenes, també de les més dures contra la ponència, malgrat les intervencions en defensa del text inicial per part de la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, o el secretari general de Vicepresidència, Albert Castellanos. "Hi ha una remor de fons, un malestar en les bases, això no ha estat fruit de moviments de cap sector concret", assenyala un quadre, que afirma que no es tracta del ressorgiment de cap corrent organitzat, sinó de moviments espontanis i conjunturals.
Quasi 400 esmenes a Barcelona
De les quasi 400 esmenes presentades en la territorial de Barcelona, una vintena abordaven la qüestió de la unilateralitat i l'estratègia per implementar la República. Una d'elles instava a preveure, si no és viable una negociació amb l'Estat, una nova declaració d'independència que complís les condicions exigides a Kosovo, una altra demanava "començar a actuar sense esperar que aquells que desitgen els canvis s'hi avinguin", o una tercera asseverava que la independència serà possible si la majoria que la reclama, "fins i tot sense aliats, està disposada a assumir-ne els costos".
En aquesta línia, un altre militant recomana "la mobilització d'una àmplia majoria de la societat catalana i la seva capacitat per fer efectiva la materialització d'aquest dret, a través de l'exercici de la sobirania sobre el territori, els recursos i les persones". I encara més decantada a la unilateralitat, una esmena assegura que "la creació de la República catalana serà fruit d'un procés d'exercici de la pròpia sobirania, per tant, amb una dimensió clara de voluntat unilateral, que haurà de culminar finalment en una negociació multilateral amb diferents actors de l'estat espanyol i internacionals".
Algunes esmenes aposten obertament per defensar el caràcter unilateral del procés català, encara que acabi derivant en una negociació final
La militància fins i tot va aplaudir, segons algunes fonts, una esmena que demanava suprimir tot l'apartat de la ponència que definia el model europeu que volia impulsar ERC. "No hem pogut canviar Espanya i canviarem la Unió Europea (UE)?", es va demanar l'esmenant, que també va defensar concretar el fet que "els creditors necessitin de Catalunya és una carta que s'ha de saber jugar", així com formar "part de la zona euro és una gran oportunitat, perquè una crisi a Catalunya és una amenaça per a 19 estats i més de 340 milions d'habitants de la UE". Un altre reclamava no normalitzar la relació amb l'Estat i amb els partits favorables al 155 mentre hi hagi presos polítics i exiliats.
Esmenes feministes
Tot i això, la immensa majoria d'esmenes no versaven sobre la qüestió estricta de com implementar la República, sinó que abordaven aspectes més concrets o sectorials. Així, per exemple, desenes d'aportacions coordinades des de la sectorial de dones -que ja van fer-se sentir arran de la filtració dels comentaris masclistes del secretari general adjunt, Lluís Salvadó- han servit per fer més evident l'accent lila del redactat, deixant clar que "la República serà feminista".
Aquestes esmenes incorporades per la direcció reforcen el paper central de les dones, incorporen una major transversalitat de gènere en el text, insten a enfortir el moviment feminista i a crear-hi sinèrgies o incorporen mesures polítiques concretes a aplicar des de les institucions per avançar cap a la igualtat des de diversos fronts. Les dones del partit també han arrencat el compromís que, un cop aprovada la ponència, es revisarà tot el seu llenguatge per incorporar-hi una visió de gènere.
Aspectes concretes i sectorials
Altres aspectes debatuts i esmenats durant aquest procés han estat els drets del col·lectiu LGTBI, el rol jugat pels grans sindicats durant el procés, la importància de les eleccions municipals a Barcelona i l'àrea metropolitana per avançar cap la República, o la previsió de polítiques de seguretat i defensa del nou estat (un aspecte inexistent en el redactat inicial i en el qual ERC li costa concretar). El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, també ha reforçat les referències al caràcter laic del partit i els compromisos en aquest sentit.
Dirigents com Tardà, Maragall o Ana Surra també van presentar esmenes, tot i que no tots van anar a defensar-les en les assemblees territorials
Tardà, però, no és l'únic dirigent que va voler dir-hi la seva. L'ara conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, va presentar esmenes en què plantejava que ERC incorporés el socialisme, l'ecologisme i el feminisme en el seu ideari i que accentués l'obertura del partit. La diputada al Congrés Ana Surra demanava explicar millor els errors posteriors a l'1-O, qüestionava que calgués entrar a la UE, demanava concretar les aliances i com eixamplar la base, i demanava abordar l'ús del castellà amb més contundència. Tot i això, cap dels dos es van presentar a l'assemblea de Barcelona per defensar les esmenes i, per tant, aquestes van decaure.