21
de juny
del
2018
Actualitzat
el
23
de juny
a les
11:36h
Ben sovint es parla de les interpretacions de la justícia. El que per a alguns experts és clarament un delicte, per a altres no, i malgrat que el codi penal és estricte i la llei d'enjudiciament criminal podria semblar clara, la seva interpretació continua generant polèmica i diversitat d'opinions. Aquesta és la llosa que recau sobre el cas de "la Manada", amb cinc nois que van ser condemnats per l'Audència de Navarra a nou anys de presó per abusar sexualment d'una jove durant els Sanfermines del 2016, i que ara aquest mateix tribunal ha deixat en llibertat.
L'excarceració de José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo ha tornat a causar, de la mateixa manera que ja ho va fer la sentència, una gran onada d'indignació, sobretot entre els sectors feministes. Segons el tribunal de l'Audiència, els joves -que portaven gairebé dos anys en presó provisional- ja poden sortir de forma gairebé immediata, sota una fiança de 6.000 euros.
La possibilitat de quedar en llibertat era possible, tot i que fins el moment no es considerava probable, almenys per bona part de la ciutadania i els cercles vinculats a la víctima. De fet, l'advocat defensor de "la Manada" havia demanat l'alliberament mitjançant un recurs aquest passat dilluns. Durant la vista es va debatre la petició de deixar-los en llibertat, al·legant el baix risc de fuga i la poca fonamentació per justificar una possible reiteració delictiva. A més, els joves estaven a punt de complir els dos anys que estipula la llei per revisar la presó provisional.
Una llibertat de raonament dubtós
"La llei d'enjudiciament criminal permet revocar la presó provisional, però també permet la pròrroga, en aquest cas, fins als quatre anys i mig", explica a NacióDigital l'advocada penalista Montse Fernández, especialitzada en dret penitenciari. En aquest cas, indica, la decisió compta amb un raonament força inestable, ja que si bé la revocació podria ser possible, "no és el més habitual".
En aquest cas, prossegueix, res justifica la posada en llibertat dels condemnats. En primer lloc perquè la pena de presó és considerablement elevada -nou anys per a cadascun-. En segon lloc pel tipus de delicte pel qual se'ls condemna: abús sexual. I finalment, per l'actitud que han tingut durant els gairebé dos anys durant els quals han estat empresonats: "Dels casos que he portat o han portat companys meus per delictes molt menors, no s'ha revocat mai la presó provisional".
Fernández ha recordat que els cinc nois no han fet pública "cap mostra de penediment", ni tampoc s'han fet càrrec de cap indemnització, ni han assumit part dels fets. Ben al contrari, lamenta, el tribunal creu que hauria de tenir en compte "l'actitud de normalització del que estaven fent", que durant aquests mesos han defensat, fins i tot, des de dins de la presó.
Missatge d'impunitat
L'advocada especialitzada en feminismes Carla Vall alerta, en declaracions a NacióDigital, que la decisió de l'Audiència de Navarra envia ara un "missatge d'impunitat" als agressors, i no només a aquelles persones condemnades, sinó també a aquells que estan en llibertat: "Així es deixa ben clar a les víctimes que no cal que s'esforcin en denunciar, perquè el que els hi oferirà el sistema serà pràcticament res".
A més, Vall recorda que el relat dels fets -tal com l'explica la sentència de "la Manada"- mostra una clara visió "estereotipada" de com són les agressions. Una resolució, indica, que vincula tipus delictius molt greus: "Hi ha una condemna que no és ferma, però per delictes molt greus i primaríssims, el tribunal s'ha de deure als criteris de prevenció general i als principis generals del dret, que busquen enviar un missatge de no incitació al delicte".
Polèmica dins i fora del tribunal
La disparitat d'opinions entorn de la sentència i de les mesures cautelars ha generat judicis paral·lels, però també ha encès el debat en el sí del tribunal. Si bé ara s'ha acordat la seva posada en llibertat amb càrrecs, hi ha hagut un magistrat que no hi ha estat d'acord. Aquest fet recorda, a la inversa, al que ja va passar fa mesos quan es va fer pública la sentència. Llavors, Ricardo González va emetre un polèmic vot particular en la resolució, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes. La interpretació dels fets va comportar la demora durant mesos de la resolució que, ara, haurà de dirimir-se al Tribunal Suprem.
La situació, però, ha canviat considerablement des de llavors. Si bé en aquell moment va semblar que la tipificació del delicte era baix i insuficient -bona part de la societat demanava acusar-los per violació i no abús- ara encara es va més enllà i els cinc condemnats queden en llibertat. Les mesures cautelars que se'ls imposaran en aquest sentit són laxes, segons les expertes. Tres vegades per setmana s'hauran de presentar davant d'un jutge, i no podran sortir del país. A més, també se'ls prohibeix posar-se en contacte amb la víctima. Un "escàndol" i una sorpresa processal, interpreta el món penal.
L'excarceració de José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo ha tornat a causar, de la mateixa manera que ja ho va fer la sentència, una gran onada d'indignació, sobretot entre els sectors feministes. Segons el tribunal de l'Audiència, els joves -que portaven gairebé dos anys en presó provisional- ja poden sortir de forma gairebé immediata, sota una fiança de 6.000 euros.
La possibilitat de quedar en llibertat era possible, tot i que fins el moment no es considerava probable, almenys per bona part de la ciutadania i els cercles vinculats a la víctima. De fet, l'advocat defensor de "la Manada" havia demanat l'alliberament mitjançant un recurs aquest passat dilluns. Durant la vista es va debatre la petició de deixar-los en llibertat, al·legant el baix risc de fuga i la poca fonamentació per justificar una possible reiteració delictiva. A més, els joves estaven a punt de complir els dos anys que estipula la llei per revisar la presó provisional.
Una llibertat de raonament dubtós
"La llei d'enjudiciament criminal permet revocar la presó provisional, però també permet la pròrroga, en aquest cas, fins als quatre anys i mig", explica a NacióDigital l'advocada penalista Montse Fernández, especialitzada en dret penitenciari. En aquest cas, indica, la decisió compta amb un raonament força inestable, ja que si bé la revocació podria ser possible, "no és el més habitual".
"Dels casos que he portat o han portat companys meus per delictes molt menors, no s'ha revocat mai la presó provisional", explica Montse Fernández
En aquest cas, prossegueix, res justifica la posada en llibertat dels condemnats. En primer lloc perquè la pena de presó és considerablement elevada -nou anys per a cadascun-. En segon lloc pel tipus de delicte pel qual se'ls condemna: abús sexual. I finalment, per l'actitud que han tingut durant els gairebé dos anys durant els quals han estat empresonats: "Dels casos que he portat o han portat companys meus per delictes molt menors, no s'ha revocat mai la presó provisional".
Fernández ha recordat que els cinc nois no han fet pública "cap mostra de penediment", ni tampoc s'han fet càrrec de cap indemnització, ni han assumit part dels fets. Ben al contrari, lamenta, el tribunal creu que hauria de tenir en compte "l'actitud de normalització del que estaven fent", que durant aquests mesos han defensat, fins i tot, des de dins de la presó.
Missatge d'impunitat
L'advocada especialitzada en feminismes Carla Vall alerta, en declaracions a NacióDigital, que la decisió de l'Audiència de Navarra envia ara un "missatge d'impunitat" als agressors, i no només a aquelles persones condemnades, sinó també a aquells que estan en llibertat: "Així es deixa ben clar a les víctimes que no cal que s'esforcin en denunciar, perquè el que els hi oferirà el sistema serà pràcticament res".
L'advocada Carla Vall considera que el tribunal s'ha de deure als criteris de prevenció general i als principis generals del dret, que busquen enviar un missatge de no incitació al delicte
A més, Vall recorda que el relat dels fets -tal com l'explica la sentència de "la Manada"- mostra una clara visió "estereotipada" de com són les agressions. Una resolució, indica, que vincula tipus delictius molt greus: "Hi ha una condemna que no és ferma, però per delictes molt greus i primaríssims, el tribunal s'ha de deure als criteris de prevenció general i als principis generals del dret, que busquen enviar un missatge de no incitació al delicte".
Polèmica dins i fora del tribunal
La disparitat d'opinions entorn de la sentència i de les mesures cautelars ha generat judicis paral·lels, però també ha encès el debat en el sí del tribunal. Si bé ara s'ha acordat la seva posada en llibertat amb càrrecs, hi ha hagut un magistrat que no hi ha estat d'acord. Aquest fet recorda, a la inversa, al que ja va passar fa mesos quan es va fer pública la sentència. Llavors, Ricardo González va emetre un polèmic vot particular en la resolució, ja que considerava que els cinc condemnats havien de quedar absolts de tots els delictes. La interpretació dels fets va comportar la demora durant mesos de la resolució que, ara, haurà de dirimir-se al Tribunal Suprem.
La situació, però, ha canviat considerablement des de llavors. Si bé en aquell moment va semblar que la tipificació del delicte era baix i insuficient -bona part de la societat demanava acusar-los per violació i no abús- ara encara es va més enllà i els cinc condemnats queden en llibertat. Les mesures cautelars que se'ls imposaran en aquest sentit són laxes, segons les expertes. Tres vegades per setmana s'hauran de presentar davant d'un jutge, i no podran sortir del país. A més, també se'ls prohibeix posar-se en contacte amb la víctima. Un "escàndol" i una sorpresa processal, interpreta el món penal.