22
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:44h
La negativa donada des de la Moncloa a la petició del president de la Generalitat, Quim Torra -amb carta signada també pels seu antecessors Carles Puigdemont i Artur Mas-, per reunir-se amb el rei Felip VI quan inauguri aquest dissabte els Jocs Mediterranis és un nou episodi de desencontre entre la Corona i les institucions catalanes. Puigdemont ha afirmat que la resposta a la petició de trobada de Torra demostra que Felip VI continua sent "el rei del 3 d'octubre".
Les relacions entre la Generalitat i el Palau de la Zarzuela han passat per diverses etapes contradictòries des de la reinstauració de la monarquia el 1975. També ha estat així pel que fa a la figura de l'actual rei des del seu primer discurs oficial a Catalunya el 1990, quan era príncep d'Astúries. Des de la seva arribada al tron, el 2014, ja en ple procés, la relació només ha empitjorat.
Aquell primer discurs
El 21 d'abril del 1990, el príncep Felip va fer el seu primer discurs a Catalunya davant del Parlament. Era en plena era de Jordi Pujol. "Catalunya és la que els catalans volen que sigui", va dir en aquella ocasió. En aquell moment, aquestes paraules, aplaudides per la cambra, van ser considerades un gest de la Corona. Potser per això, en l'esmentada carta dels tres presidents li recorden al rei aquella mostra de respecte per la voluntat lliure del poble de Catalunya.
Els pactes del 92
Hi ha una altra data important en la relació entre Felip i la societat catalana. És el 25 de juliol del 1992, dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un jove Felip de Borbó va desfilar, rojigualda en mà, amb la delegació espanyola a l'estadi de Montjuïc. Va ser un moment de relatiu consens entre el gruix de la societat catalana i la monarquia, que no amagava la memòria viva dels conflictes. L'estadi du el nom de Lluís Companys i el president Pasqual Maragall s'hi va referir en el discurs inaugural, mentre tot un president del COI com Juan Antonio Samaranch -també expresident de la Diputació franquista- i totes les autoritats se l'escoltaven amb cara de circumstàncies.
Aquells Jocs van escenificar molts pactes. La llengua catalana va ser idioma oficial, una exigència de la Generalitat. I Els Segadors van sonar en primer lloc a l'estadi en el moment d'aparèixer els reis. És cert que Joan Carles i Sofia van saludar de manera relaxada mentre se sentia l'himne nacional català i que es van quadrar així que va començar a escoltar-se l'himne espanyol. Però els equilibris entre Zarzuela, Moncloa, Generalitat i Ajuntament, sempre amb Samaranch fent d'àrbitre, van evitar que la Marxa reial fos xiulada pel públic.
Una visita l'any del tricentenari
La primera visita de Felip VI a Catalunya com a rei va ser el 2014, just quan se celebrava el tricentenari del 1714. Va ser amb motiu del lliurament dels premis de la Fundació Príncep de Girona i va ser-hi present l'alcalde, que era Carles Puigdemont. L'estada va incloure un sopar amb les autoritats, amb el president Artur Mas al capdavant. Faltaven uns mesos per al 9-N i la tensió política anava creixent. Felip va arribar al tron en ple procés sobiranista i això ha impregnat el seu regnat.
Per analitzar els primers anys del regnat de Felip VI també cal tenir en compte que va coincidir amb la pitjor crisi de la monarquia. De fet, per això va abdicar Joan Carles. La Zarzuela vivia un moment difícil. L'esclat del cas Nóos va deixar atordida la Casa Reial i va generar una forta pressió sobre Felip.
Un rei més plurilingüe
Un dels punts de tensió entre la monarquia espanyola i Catalunya s'ha mostrat en la insensibilitat de la Corona per la llengua. A diferència de la monarquia belga, on el rei s'adreça als seus súbdits parlant en totes les llengües nacionals, que ha de dominar perfectament, a Espanya les coses són diferents. Joan Carles solia pronunciar unes breus frases en català en les seves intervencions a Catalunya.
S'han anat produint canvis en l'acceptació de la realitat lingüística i el web de la Casa Reial es pot llegir en tots els idiomes oficials. Felip VI parla en català d'una manera més fluida en els seus discursos a Catalunya. Potser ha estat una manera de deixar enrere el moment de màxima tensió per la qüestió de la llengua, l'any 2001, amb motiu del discurs reial en la concessió del premi Cervantes. El monarca va dir aleshores: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Semblava una provocació i potser ho era. La Generalitat va demanar una rectificació, però la Zarzuela s'hi va negar.
Sotmès a l'estratègia del govern
Felip VI ha sotmès la seva actuació respecte a Catalunya a la línia política fixada des de Moncloa. No només això, sinó que en diverses ocasions ha volgut transmetre una posició d'encara més fermesa. En això ha fet diferent que el seu pare, que en algun moment va donar mostres de més ductilitat que no pas l'executiu. Així va ser quan en l'inici dels governs tripartits, el desembre del 2003, quan el govern d'Aznar i tota la premsa de la dreta espanyola escometia contra el nou executiu de la Generalitat, Joan Carles va dir al president del Parlament, Ernest Benach, que "parlant la gent s'entén", una manera de desmarcar-se de la duresa d'Aznar.
No a Forcadell
El gener del 2016, Zarzuela ja va emetre un senyal que era un anunci de mals auguris. El rei es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan es disposava a anar a palau per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont, que es va comunicar de manera telemàtica. El monarca es va trobar després que Roger Torrent, a qui també va negar una reunió, no va voler informar-lo personalment de la investidura de Quim Torra.
En l'entremig, s'havia produït la trencadissa entre la Generalitat i l'Estat. L'episodi d'un rei espanyol escridassat al carrer a Barcelona, després dels atemptats de l'agost, va mostrar el que ja era una evidència: els ponts estaven trencats entre la Corona i les institucions catalanes. El discurs del 3 d'octubre, en què el rei va adoptar una posició de duresa extrema acusant els governants catalans de "deslleialtat" i donant, en la pràctica, la seva llum verda a la repressió. El seu oblit dels ferits de l'1-0 va ser clamorós i va obrir una ferida que està molt lluny de tancar-se.
L'actual monarca ha endurit el discurs de la Zarzuela pel que fa a Catalunya. Des del primer discurs de cap d'any, des del Palau Reial, un gest amb significat, va voler deixar clar que ell no se sentia només com el fill de Joan Carles, delatant un gir a la dreta en la concepció de la seva funció. El seu pare mai va oblidar el "pecat original" de regnar per gràcia de Franco. Felip se sent l'hereu dels reis d'Espanya i no considera que hagi de fer concessions.
Les relacions entre la Generalitat i el Palau de la Zarzuela han passat per diverses etapes contradictòries des de la reinstauració de la monarquia el 1975. També ha estat així pel que fa a la figura de l'actual rei des del seu primer discurs oficial a Catalunya el 1990, quan era príncep d'Astúries. Des de la seva arribada al tron, el 2014, ja en ple procés, la relació només ha empitjorat.
Aquell primer discurs
El 21 d'abril del 1990, el príncep Felip va fer el seu primer discurs a Catalunya davant del Parlament. Era en plena era de Jordi Pujol. "Catalunya és la que els catalans volen que sigui", va dir en aquella ocasió. En aquell moment, aquestes paraules, aplaudides per la cambra, van ser considerades un gest de la Corona. Potser per això, en l'esmentada carta dels tres presidents li recorden al rei aquella mostra de respecte per la voluntat lliure del poble de Catalunya.
Els pactes del 92
Hi ha una altra data important en la relació entre Felip i la societat catalana. És el 25 de juliol del 1992, dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un jove Felip de Borbó va desfilar, rojigualda en mà, amb la delegació espanyola a l'estadi de Montjuïc. Va ser un moment de relatiu consens entre el gruix de la societat catalana i la monarquia, que no amagava la memòria viva dels conflictes. L'estadi du el nom de Lluís Companys i el president Pasqual Maragall s'hi va referir en el discurs inaugural, mentre tot un president del COI com Juan Antonio Samaranch -també expresident de la Diputació franquista- i totes les autoritats se l'escoltaven amb cara de circumstàncies.
Aquells Jocs van escenificar molts pactes. La llengua catalana va ser idioma oficial, una exigència de la Generalitat. I Els Segadors van sonar en primer lloc a l'estadi en el moment d'aparèixer els reis. És cert que Joan Carles i Sofia van saludar de manera relaxada mentre se sentia l'himne nacional català i que es van quadrar així que va començar a escoltar-se l'himne espanyol. Però els equilibris entre Zarzuela, Moncloa, Generalitat i Ajuntament, sempre amb Samaranch fent d'àrbitre, van evitar que la Marxa reial fos xiulada pel públic.
Una visita l'any del tricentenari
La primera visita de Felip VI a Catalunya com a rei va ser el 2014, just quan se celebrava el tricentenari del 1714. Va ser amb motiu del lliurament dels premis de la Fundació Príncep de Girona i va ser-hi present l'alcalde, que era Carles Puigdemont. L'estada va incloure un sopar amb les autoritats, amb el president Artur Mas al capdavant. Faltaven uns mesos per al 9-N i la tensió política anava creixent. Felip va arribar al tron en ple procés sobiranista i això ha impregnat el seu regnat.
Felip va arribar al tron en ple procés sobiranista i això ha impregnat el seu regnat
Per analitzar els primers anys del regnat de Felip VI també cal tenir en compte que va coincidir amb la pitjor crisi de la monarquia. De fet, per això va abdicar Joan Carles. La Zarzuela vivia un moment difícil. L'esclat del cas Nóos va deixar atordida la Casa Reial i va generar una forta pressió sobre Felip.
Un rei més plurilingüe
Un dels punts de tensió entre la monarquia espanyola i Catalunya s'ha mostrat en la insensibilitat de la Corona per la llengua. A diferència de la monarquia belga, on el rei s'adreça als seus súbdits parlant en totes les llengües nacionals, que ha de dominar perfectament, a Espanya les coses són diferents. Joan Carles solia pronunciar unes breus frases en català en les seves intervencions a Catalunya.
S'han anat produint canvis en l'acceptació de la realitat lingüística i el web de la Casa Reial es pot llegir en tots els idiomes oficials. Felip VI parla en català d'una manera més fluida en els seus discursos a Catalunya. Potser ha estat una manera de deixar enrere el moment de màxima tensió per la qüestió de la llengua, l'any 2001, amb motiu del discurs reial en la concessió del premi Cervantes. El monarca va dir aleshores: "Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Semblava una provocació i potser ho era. La Generalitat va demanar una rectificació, però la Zarzuela s'hi va negar.
Sotmès a l'estratègia del govern
Felip VI ha sotmès la seva actuació respecte a Catalunya a la línia política fixada des de Moncloa. No només això, sinó que en diverses ocasions ha volgut transmetre una posició d'encara més fermesa. En això ha fet diferent que el seu pare, que en algun moment va donar mostres de més ductilitat que no pas l'executiu. Així va ser quan en l'inici dels governs tripartits, el desembre del 2003, quan el govern d'Aznar i tota la premsa de la dreta espanyola escometia contra el nou executiu de la Generalitat, Joan Carles va dir al president del Parlament, Ernest Benach, que "parlant la gent s'entén", una manera de desmarcar-se de la duresa d'Aznar.
No a Forcadell
El gener del 2016, Zarzuela ja va emetre un senyal que era un anunci de mals auguris. El rei es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, quan es disposava a anar a palau per comunicar-li la investidura de Carles Puigdemont, que es va comunicar de manera telemàtica. El monarca es va trobar després que Roger Torrent, a qui també va negar una reunió, no va voler informar-lo personalment de la investidura de Quim Torra.
Joan Carles sempre va sentir que s'havia de fer perdonar ser hereu de Franco, Felip no creu que hagi d efer cap concessió
En l'entremig, s'havia produït la trencadissa entre la Generalitat i l'Estat. L'episodi d'un rei espanyol escridassat al carrer a Barcelona, després dels atemptats de l'agost, va mostrar el que ja era una evidència: els ponts estaven trencats entre la Corona i les institucions catalanes. El discurs del 3 d'octubre, en què el rei va adoptar una posició de duresa extrema acusant els governants catalans de "deslleialtat" i donant, en la pràctica, la seva llum verda a la repressió. El seu oblit dels ferits de l'1-0 va ser clamorós i va obrir una ferida que està molt lluny de tancar-se.
L'actual monarca ha endurit el discurs de la Zarzuela pel que fa a Catalunya. Des del primer discurs de cap d'any, des del Palau Reial, un gest amb significat, va voler deixar clar que ell no se sentia només com el fill de Joan Carles, delatant un gir a la dreta en la concepció de la seva funció. El seu pare mai va oblidar el "pecat original" de regnar per gràcia de Franco. Felip se sent l'hereu dels reis d'Espanya i no considera que hagi de fer concessions.