Afganistan és una mina

Els Estats Units descobreixen un trilió de dòlars en dipòsits de minerals sense explotar al país musulmà

per Quico Sallés , 14 de juny de 2010 a les 17:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juny de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Muntanyes d'Afganistan que enterren un tresor mineral incommensurable. Foto: Flickr

Napoleó afirmava que les guerres es guanyen en tres coses: or, or i or. Un principi aplicable a qualsevol material susceptible de ser bescanviat en el mercat de futurs. I ara podria ser possible tornar a veure la seva aplicació pràctica segons es desprèn d'un reportatge que avui publica el rotatiu nord-americà New York Times. Segons aquest diari, Afganistan, el país de la guerra interminable, és una autèntic reserva mundial de ferro, coure, cobalt, or i liti. Una descoberta - ja que insisteixen a avisar que  aquests dipòsits no eren coneguts prèviament - que podria canviar el curs de la història contemporània.

El New Yor Times publica un memoràndum intern del Pentàgon que qualifica Afganistan com "l'Aràbia Saudita del liti”, un element clau en els ordinadors portàtils, mòbils o Blackberrys. El descobriment, signat per un grup de geòlegs i funcionaris del Pentàgon, és "d'un potencial impressionant" tal i com l'ha qualificat el general David H. Petraeus, comandant del quarter general dels Estats Units al país asiàtic.

La notícia, però, és interpretada amb cautela. Afganistan és un país amb un Producte Interior Brut de 12 mil milions de dòlars, i que esdevingui en una potència minera dependrà de molts factors. Primer, que els "Senyors de la Guerra" no enferotgeixin més les batalles internes per explotar els recursos. En segon terme, que l'explotació dels recursos sigui responsable socialment. Tercer, que la Xina no intenti una entrada per la porta del darrere, tal i com va fer amb les mines de coure quan la potència asiàtica les va adquirir a través de suborns. Quart, que les províncies vulguin tenir dret d'explotació i compliquin les coses al govern central. I en cinquè terme, que Pakistan no reclami drets d'explotació, ja que molts jaciments es troben just a la frontera.

Però malgrat aquests problemes, l'optimisme contingut dels nord-americans rau en un principi bàsic: que els diners i la possibilitat de prosperar allunyin les noves generacions afganeses del delit per la guerra. Veurem si segles després, Napoleó tenia raó.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació