20
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:26h
El president de la Generalitat, Quim Torra, es reunirà el 9 de juliol a les 11.30 amb Pedro Sánchez a la Moncloa, segons ha avançat El Periódico i han confirmat a NacióDigital fonts de Presidència. La trobada serà la primera entre els dos dirigents i la segona que mantindrà Sánchez amb un dirigent territorial: el primer en passar pel seu despatx serà el lehendakari Íñigo Urkullu el dia 25 de juny, la setmana vinent.
Torra ha recalcat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament -la primera de la legislatura- que la "gran qüestió" a Catalunya és el dret a l'autodeterminació. "Així li plantejaré a Pedro Sánchez", ha ressaltat Torra en resposta al primer secretari del PSC, Miquel Iceta. "El nostre projecte aspira a arribar a la República catalana", ha indicat el president, que ha reivindicat de nou l'1-O.
Més d'una trobada
Ho ha afirmat l'endemà que el PSOE va tanqués la porta al Congrés qualsevol camí per convocar un referèndum, alineant-se de nou amb PP i Cs en votar una moció a favor de la unitat de l'Estat i contra el dret a decidir. Tot i això, Torra insistirà en aquest punt i ha revelat que els respectius equips van convenir que la reunió no podia servir "per fer una foto", motiu pel qual s'està treballant en l'agenda de la trobada.
De fet, el president català ha explicat també s'han compromès a reunir-se diverses vegades. "En la primera trobada, Sánchez plantejarà el seu legítim primer punt de partida i ells el seu punts de partida", ha aventurat, i s'ha mostrat esperançat per trobar un "desllorigador" durant les següents reunions. "Aquí hi ha un gran elefant que no volem veure que és el del dret a l'autodeterminació", ha subratllat, per deixar clar que no es pot excloure aquesta qüestió del debat.
Fins a la República
"Naturalment que li hauré de parlar de com resoldrem el dret a l'autodeterminació. Aquesta és la qüestió. Tenim un projecte que arrenca l'1-O, que li reconeix el valor polític a la declaració del 27-S i que pretén fer efectiva la República catalana de manera pacífica", ha insistit, i ha valorat l'esforç d'entitats com el Cercle d'Economia per plantejar propostes concretes de reforma.
Tot i això, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat que no es parli sobre el diàleg intern i que es facin "manifestacions respecte el retorn a una via unilateral". Per això, ha exigit un "consens mínim de dos terços en aquesta cambra per fer canvis rellevants" i ha deixat clar que els socialistes no donen a l'1-O el valor de generar un mandat democràtic i ha asseverat que "no s'ha acreditat una majoria a favor de la independència". En canvi, ha defensat un "gran reforma de la Constitució i l'Estat que es pugui sotmetre a referèndum".
El diàleg intern
Torra ha posat de manifest la necessitat de diàleg, també intern, i ha posat com a exemple la reunió de la mesa de diàleg social permanent que li van plantejar els sindicats aquest dilluns. "La societat catalana ens està exigint que dialoguem, i celebro la seva proposta", ha apuntat el president de la Generalitat en referència a la pregunta del líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech. El cap de files dels comuns ha apuntat que el Parlament ha de ser el centre d'aquesta nova etapa d'entesa, que hauria d'estar marcada per la "bilateralitat".
"Vostè només podrà parlar de tu a tu a l'Estat si parla en nom de tots i totes. Cal constituir un organisme a la cambra conformat pel conjunt de forces polítiques i per les entitats que s'han significat en diferents posicionaments sobre el conflicte. Només assumint responsabilitat col·lectiva podem parlar d'un diàleg real, tan intern com extern. Si no, viurem un exercici més de diàlegs constants", ha insistit Domènech, que demana sumar forces per aconseguir retornar a una relació bilateral.
Torra ha assenyalat que estaria "encantat de participar" en una iniciativa com aquesta, però ha volgut centrar-se en el diàleg amb formacions espanyoles. És el cas de Podem, el líder del qual, Pablo Iglesias, se citarà dilluns amb ell al Palau de la Generalitat.
La divisió social
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha reclamat a Torra que faci front a la divisió social que, segons ella, viu el país. "Només qui sols mira a la meitat de la societat pot negar el conflicte", ha clamat, i ha denunciat que es pengin a institucions "símbols que exclouen a milions de catalans" o que dirigents sobiranistes "distingeixen entre catalans i espanyols que viuen a Catalunya".
El president català li ha replicat que va intentar reduir la tensió convidant-la a ella a venir a la Generalitat, tot i que la dirigent liberal s'hi va negar per l'existència d'un llaç groc al Palau. "Em va saber greu especialment pels votants que representen", ha apuntat i, davant l'exigència d'ella que condemni els actes de violència dels CDR, li ha tornat la pilota: "Condemno qualsevol acte de violència, però condemni vostè que tenim presos polítics i exiliats!". I s'ha preguntat què diran quan tots els països europeus neguin les peticions d'extradició del Suprem contra els exiliats.
Torra ha recalcat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament -la primera de la legislatura- que la "gran qüestió" a Catalunya és el dret a l'autodeterminació. "Així li plantejaré a Pedro Sánchez", ha ressaltat Torra en resposta al primer secretari del PSC, Miquel Iceta. "El nostre projecte aspira a arribar a la República catalana", ha indicat el president, que ha reivindicat de nou l'1-O.
Més d'una trobada
Ho ha afirmat l'endemà que el PSOE va tanqués la porta al Congrés qualsevol camí per convocar un referèndum, alineant-se de nou amb PP i Cs en votar una moció a favor de la unitat de l'Estat i contra el dret a decidir. Tot i això, Torra insistirà en aquest punt i ha revelat que els respectius equips van convenir que la reunió no podia servir "per fer una foto", motiu pel qual s'està treballant en l'agenda de la trobada.
De fet, el president català ha explicat també s'han compromès a reunir-se diverses vegades. "En la primera trobada, Sánchez plantejarà el seu legítim primer punt de partida i ells el seu punts de partida", ha aventurat, i s'ha mostrat esperançat per trobar un "desllorigador" durant les següents reunions. "Aquí hi ha un gran elefant que no volem veure que és el del dret a l'autodeterminació", ha subratllat, per deixar clar que no es pot excloure aquesta qüestió del debat.
▶ #president@QuimTorraiPla: “La gran qüestió a Catalunya és el dret a l’autodeterminació. D’aquest tema en vull parlar amb @sanchezcastejon. Tenim un projecte que neix de l’1 d’octubre i que espera arribar a la República Catalana i fer-la efectiva. Aquest és el nostre projecte” pic.twitter.com/MIJnmippU1
— Govern. Generalitat (@govern) 20 de juny de 2018
Fins a la República
"Naturalment que li hauré de parlar de com resoldrem el dret a l'autodeterminació. Aquesta és la qüestió. Tenim un projecte que arrenca l'1-O, que li reconeix el valor polític a la declaració del 27-S i que pretén fer efectiva la República catalana de manera pacífica", ha insistit, i ha valorat l'esforç d'entitats com el Cercle d'Economia per plantejar propostes concretes de reforma.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, des del seu escó. Foto: Adrià Costa
Tot i això, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat que no es parli sobre el diàleg intern i que es facin "manifestacions respecte el retorn a una via unilateral". Per això, ha exigit un "consens mínim de dos terços en aquesta cambra per fer canvis rellevants" i ha deixat clar que els socialistes no donen a l'1-O el valor de generar un mandat democràtic i ha asseverat que "no s'ha acreditat una majoria a favor de la independència". En canvi, ha defensat un "gran reforma de la Constitució i l'Estat que es pugui sotmetre a referèndum".
El diàleg intern
Torra ha posat de manifest la necessitat de diàleg, també intern, i ha posat com a exemple la reunió de la mesa de diàleg social permanent que li van plantejar els sindicats aquest dilluns. "La societat catalana ens està exigint que dialoguem, i celebro la seva proposta", ha apuntat el president de la Generalitat en referència a la pregunta del líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech. El cap de files dels comuns ha apuntat que el Parlament ha de ser el centre d'aquesta nova etapa d'entesa, que hauria d'estar marcada per la "bilateralitat".
"Vostè només podrà parlar de tu a tu a l'Estat si parla en nom de tots i totes. Cal constituir un organisme a la cambra conformat pel conjunt de forces polítiques i per les entitats que s'han significat en diferents posicionaments sobre el conflicte. Només assumint responsabilitat col·lectiva podem parlar d'un diàleg real, tan intern com extern. Si no, viurem un exercici més de diàlegs constants", ha insistit Domènech, que demana sumar forces per aconseguir retornar a una relació bilateral.
Xavier Domènech, aquest dimecres, al Parlament. Foto: Adrià Costa
Torra ha assenyalat que estaria "encantat de participar" en una iniciativa com aquesta, però ha volgut centrar-se en el diàleg amb formacions espanyoles. És el cas de Podem, el líder del qual, Pablo Iglesias, se citarà dilluns amb ell al Palau de la Generalitat.
La divisió social
La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha reclamat a Torra que faci front a la divisió social que, segons ella, viu el país. "Només qui sols mira a la meitat de la societat pot negar el conflicte", ha clamat, i ha denunciat que es pengin a institucions "símbols que exclouen a milions de catalans" o que dirigents sobiranistes "distingeixen entre catalans i espanyols que viuen a Catalunya".
El president català li ha replicat que va intentar reduir la tensió convidant-la a ella a venir a la Generalitat, tot i que la dirigent liberal s'hi va negar per l'existència d'un llaç groc al Palau. "Em va saber greu especialment pels votants que representen", ha apuntat i, davant l'exigència d'ella que condemni els actes de violència dels CDR, li ha tornat la pilota: "Condemno qualsevol acte de violència, però condemni vostè que tenim presos polítics i exiliats!". I s'ha preguntat què diran quan tots els països europeus neguin les peticions d'extradició del Suprem contra els exiliats.