20
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
20:15h
La querella col·lectiva contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena continuarà el seu curs legal d'aquí a uns dies, tot i que des de Madrid. Aquest dimecres era l'últim dia perquè els ciutadans que consideraven que se'ls hi havien vulnerat drets fonamentals acudissin al notari amb la documentació per tramitar la querella conjunta. Després de mesos amb el procediment en marxa, ja consten més de 2.000 persones inscrites en el que es tramitarà com una acusació particular, segons explica a NacióDigital un dels advocats que ha liderat el procediment.
Aquest dimecres, precisa, encara se signava la cessió de poders en moltes de les notaries que, arreu de Catalunya, tramitaven la querella. Davant de notari, els ciutadans feien constar -amb nom, DNI i certificat censal acreditatiu- que havien estat electors el 21 de desembre, i que se'ls havien vulnerat drets fonamentals. Principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446.
En aquest punt, indiquen des de Querellants per la República, la querella es presentarà al Tribunal Suprem el 28 de juny de forma presencial i telemàtica, entenent que les persones que s'hi han sumat van ser "víctimes" d'aquests dos delictes, tot vulnerant l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
De fet, precisen, l'ordenament jurídic només permet impedir aquesta participació política en dos casos molt concrets. El primer és quan hi ha sentència ferma de privació de llibertat d'un representant polític. I el segon, quan hi ha sentència -encara que no sigui ferma- vinculada a delictes de terrorisme o rebel·lió. En aquest cas, recorden que encara no s'ha realitzat el judici i que, per tant, el jutge hauria de fer prevaldre la presumpció d'innocència i garantir el dret fonamental dels ciutadans a la participació política a través dels seus representants.
L'advocat de Puigdemont demana aturar la querella
Les últimes referències de l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, sobre la querella col·lectiva han generat malestar i certa inquietud entre les persones implicades en la plataforma. Aquest dimarts, Alonso-Cuevillas va parlar en nom de les defenses dels presos polítics i exiliats a Twitter, i va demanar que la querella no es presentés. Malgrat que públicament no va donar els motius, minuts més tard va esgrimir: "Us hem demanat reiteradament que espereu. Tant costa d'entendre-ho?".
Segons ells, les declaracions de l'advocat de Puigdemont no tenen en compte les més de 2.000 persones que, durant els últims mesos, han realitzat gestions -amb implicacions personals i econòmiques- per defensar els seus drets i els dels seus representants polítics. A més, recorden, sempre van avisar que presentarien la querella a finals de juny: "No és una decisió nostra, això implica 2.000 persones".
Per altra banda, expliquen que els arguments que tenien per demorar la presentació de la querella ja no se sostenen. "Ens havien dit que volien esperar les euroordres, ja que la querella contra la judicatura espanyola podia veure's com un atac a la judicatura europea", revelen. Ara, però, consideren que això ja no te sentit perquè han estat els mateixos processats qui han presentat una querella contra Llarena als tribunals de Bèlgica i posteriorment el president del Parlament, Roger Torrent, també ha presentat una denúncia contra el magistrat.
Resolucions polítiques
La plataforma Querellants per la República creu que el més provable és que el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques".
"Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional". L'ideal de la plataforma seria portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.
Aquest dimecres, precisa, encara se signava la cessió de poders en moltes de les notaries que, arreu de Catalunya, tramitaven la querella. Davant de notari, els ciutadans feien constar -amb nom, DNI i certificat censal acreditatiu- que havien estat electors el 21 de desembre, i que se'ls havien vulnerat drets fonamentals. Principalment els que consten en l'article 542 del codi penal per "impedir l'exercici d'altres drets cívics" com seria anar a votar, o la prevaricació judicial contemplada en l'article 446.
En aquest punt, indiquen des de Querellants per la República, la querella es presentarà al Tribunal Suprem el 28 de juny de forma presencial i telemàtica, entenent que les persones que s'hi han sumat van ser "víctimes" d'aquests dos delictes, tot vulnerant l'article 23.1 de la Constitució, que recull el dret a participar en els assumptes públics, ja sigui directament o per mitjà dels seus representants.
La querella es presentarà al Tribunal Suprem el 28 de juny de forma presencial i telemàtica, entenent que les persones que s'hi han sumat van ser "víctimes" d'una vulneració de drets i prevaricació
De fet, precisen, l'ordenament jurídic només permet impedir aquesta participació política en dos casos molt concrets. El primer és quan hi ha sentència ferma de privació de llibertat d'un representant polític. I el segon, quan hi ha sentència -encara que no sigui ferma- vinculada a delictes de terrorisme o rebel·lió. En aquest cas, recorden que encara no s'ha realitzat el judici i que, per tant, el jutge hauria de fer prevaldre la presumpció d'innocència i garantir el dret fonamental dels ciutadans a la participació política a través dels seus representants.
L'advocat de Puigdemont demana aturar la querella
Les últimes referències de l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, sobre la querella col·lectiva han generat malestar i certa inquietud entre les persones implicades en la plataforma. Aquest dimarts, Alonso-Cuevillas va parlar en nom de les defenses dels presos polítics i exiliats a Twitter, i va demanar que la querella no es presentés. Malgrat que públicament no va donar els motius, minuts més tard va esgrimir: "Us hem demanat reiteradament que espereu. Tant costa d'entendre-ho?".
Posteriorment, la dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, també ha opinat sobre el tema. "Potser estaria bé coordinar-se pel que fa als tempos i l'ordre dels factors amb els professionals que des de l'inici treballen en aquesta causa?", es pregunta. I afegeix: "Potser ben coordinats de tempos podem sumar i no restar? Dubto que aquesta petició sigui pur caprici, només demana temps".Us hem demanat reiteradament que espereu
— J. Alonso-Cuevillas (@JaumeAlonsoCuev) 19 de juny de 2018
Tant costa entendre-ho? https://t.co/pXerwChbYY
Segons relaten membres de Querellants per la República, "no és prou justificat" que ara demanin demorar encara més el procés. Fins el moment, afirmen en declaracions a aquest diari, "el contacte i el diàleg ha estat fluït amb tothom", ja fossin associacions com l'ANC i Òmnium, o els advocats dels processats. Per aquest motiu, i malgrat el "respecte" que tenen vers Alonso-Cuevillas, lamenten la manca d'explicacions i el to emprat a les xarxes.Potser estaria bé coordinar-se pel que fa a tempos i l'ordre de factors amb els professionals que des de l'inici treballen en aquesta causa? Potser ben coordinats de tempos podem sumar i no restar? Dubto que aquesta petició sigui pur caprici, nom és demana temps @lluisferrerninhttps://t.co/h8EwWo0qgC
— Txell Bonet (@TxellBonet) 20 de juny de 2018
Segons ells, les declaracions de l'advocat de Puigdemont no tenen en compte les més de 2.000 persones que, durant els últims mesos, han realitzat gestions -amb implicacions personals i econòmiques- per defensar els seus drets i els dels seus representants polítics. A més, recorden, sempre van avisar que presentarien la querella a finals de juny: "No és una decisió nostra, això implica 2.000 persones".
Querellants per la República lamenta que les declaracions d'Alonso-Cuevillas no tinguin en compte les més de 2.000 persones que durant mesos han realitzat gestions
Per altra banda, expliquen que els arguments que tenien per demorar la presentació de la querella ja no se sostenen. "Ens havien dit que volien esperar les euroordres, ja que la querella contra la judicatura espanyola podia veure's com un atac a la judicatura europea", revelen. Ara, però, consideren que això ja no te sentit perquè han estat els mateixos processats qui han presentat una querella contra Llarena als tribunals de Bèlgica i posteriorment el president del Parlament, Roger Torrent, també ha presentat una denúncia contra el magistrat.
Resolucions polítiques
La plataforma Querellants per la República creu que el més provable és que el Tribunal Suprem inadmeti la querella, tal com ha passat en els casos anteriors, perquè "les seves resolucions són polítiques i no jurídiques".
"Ens diran que no constitueix delicte, i això ens portarà al Tribunal Constitucional". L'ideal de la plataforma seria portar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, tot i que, tal recorden, abans s'hauran d'esgotar totes les vies internes.