20
de juny
del
2018
Actualitzat
el
26
d'abril
del
2019
a les
17:39h
El procés d'elecció del successor de Miquel Valls en la presidència de la Cambra està donant sorpreses. Qui apareixia com el candidat oficial, Luis Conde, ha decidit llançar la tovallola. No li faltaven ganes a Conde, però, segons fonts empresarials, ha comès un greu error de càlcul. Conde no ha amagat des de fa temps la seva bona sintonia amb Ciutadans, fins al punt de convertir-se en un dels suports d'Albert Rivera en el món econòmic, com ja va informar NacióDigital. Els canvis polítics que s'han produït, amb l'arribada del PSOE a la Moncloa, i el fet que Ciuatadans hagi passat de ser una carta guanyadora a tot el contrari han deixat alguns fora de joc.
La substitució de Valls s'arrossega de fa mesos i la intervenció de l'autonomia amb el 155 la va complicar més. Valls stitució La cúpula de la corporació no amaga aquests dies el seu desconsol per la dificultat de trobar un candidat que trobi prou suports per guanyar l'elecció. Hi ha "desconcert" en l'entorn de Miquel Valls, segons admeten persones que coneixen la casa. Aquests són dies de contactes intensos a la Cambra. El president ha de ser algú amb bona sintonia amb la Generalitat, l'Ajuntament i el govern espanyol.
L'oposició porta la iniciativa
Fins al moment, qui porta la iniciativa en aquesta elecció és l'oposició. Ramon Masià, bon coneixedor de l'estructura de l'entitat, ja fa mesos que va anunciar la seva aspiració, fa campanya i trepitja territori. El 12 de juny, va presentar el seu equip complet. Masià insisteix en la idea de fer de la Cambra "una plataforma per a la defensa dels interessos dels autònoms i les microempreses" i fer-ne una organització "més útil i més independent". També es va comprometre a treballar intensament per aconseguir "el retorn de les 4.000 empreses que han traslladat la seva seu" fora de Catalunya.
Un altre aspirant que ja ha anunciat la seva voluntat de ser candidat és Josep Maria Torres, president del Grup Numintec, del sector de telecomunicacions.
Un procés complex
El president de la Cambra de Barcelona -i de les altres catalanes- és elegit pel ple, format per un màxim de 60 persones. D'elles, una desena part són figures de prestigi de l'àmbit econòmic; dos terços són elegits per sufragi universal d'entre els membres de diversos sectors econòmics, i la resta, prop d'una quarta part, són designats per les empreses que més contribueixen.
En el procés d'elecció serà clau el pes de les principals contribuïdores de la institució. Això dona un poder decisiu a "grans electors" com són CaixaBank, Abertis, Gas Natural o Aigües de Barcelona. És el Govern català el que ha de convocar el procés electoral, que s'espera que s'iniciï properament.
La substitució de Valls s'arrossega de fa mesos i la intervenció de l'autonomia amb el 155 la va complicar més. Valls stitució La cúpula de la corporació no amaga aquests dies el seu desconsol per la dificultat de trobar un candidat que trobi prou suports per guanyar l'elecció. Hi ha "desconcert" en l'entorn de Miquel Valls, segons admeten persones que coneixen la casa. Aquests són dies de contactes intensos a la Cambra. El president ha de ser algú amb bona sintonia amb la Generalitat, l'Ajuntament i el govern espanyol.
L'oposició porta la iniciativa
Fins al moment, qui porta la iniciativa en aquesta elecció és l'oposició. Ramon Masià, bon coneixedor de l'estructura de l'entitat, ja fa mesos que va anunciar la seva aspiració, fa campanya i trepitja territori. El 12 de juny, va presentar el seu equip complet. Masià insisteix en la idea de fer de la Cambra "una plataforma per a la defensa dels interessos dels autònoms i les microempreses" i fer-ne una organització "més útil i més independent". També es va comprometre a treballar intensament per aconseguir "el retorn de les 4.000 empreses que han traslladat la seva seu" fora de Catalunya.
Un altre aspirant que ja ha anunciat la seva voluntat de ser candidat és Josep Maria Torres, president del Grup Numintec, del sector de telecomunicacions.
Un procés complex
El president de la Cambra de Barcelona -i de les altres catalanes- és elegit pel ple, format per un màxim de 60 persones. D'elles, una desena part són figures de prestigi de l'àmbit econòmic; dos terços són elegits per sufragi universal d'entre els membres de diversos sectors econòmics, i la resta, prop d'una quarta part, són designats per les empreses que més contribueixen.
En el procés d'elecció serà clau el pes de les principals contribuïdores de la institució. Això dona un poder decisiu a "grans electors" com són CaixaBank, Abertis, Gas Natural o Aigües de Barcelona. És el Govern català el que ha de convocar el procés electoral, que s'espera que s'iniciï properament.