19
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:55h
El PSOE s'ha ratificat amb la defensa de la unitat d'Espanya i ha retret al PP deixadesa de funcions a l'hora de combatre el procés. Ho ha fet al Congrés arran d'una proposició no de llei (PNL) dels populars que plantejava un Pacte per la Unitat d'Espanya i la defensa de la Constitució, proposta que ha titllat d'inútil i davant la qual ha acusat el govern de Mariano Rajoy de no fer front a la diplomàcia catalana a l'exterior.
L'encarregat de ratificar el rebuig dels socialistes a una possible autodeterminació de Catalunya ha estat el diputat andalús Gregorio Cámara, que ha carregat contra la "il·legitimitat de la via unilateral del nacionalisme secessionista, perquè se situa al marge de la legalitat espanyola, de la comunitat internacional i de la Unió Europea", així com dels que, com Podem, defensant "la idea talismà" de reconèixer el dret a l'autodeterminació, com, segons afirma, només fan les constitucions d'Uzbekistan, Etiòpia i Saint Christopher i Nevis.
Segons ha insistit, la defensa de "la unitat d'Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals" i "la sobirania nacional", així com el respecte a "la seva integritat enfront de qualsevol intent de referèndum de secessió d'una part del territori nacional", que planteja la PNL del PP ja estan establertes a la Constitució i no cal ratificar-se, i ha acusat els populars d'estar instal·lats "en l'immobilisme, fiant-t'ho tot a la deessa fortuna i a recursos judicials". Fins al punt de no fer front a l'"enverinada i ominosa propaganda independentista que intenta presentar Espanya com un estat autoritari".
Cámara també ha retret a l'executiu de Rajoy no haver plantejat espais de debat sobre la reforma de l'Estat i de "millora de l'estat autonòmic amb una reforma en sentit federal", com planteja el PSOE. Per això, crida a "afrontar la reforma constitucional amb esperança i llums llargues". "Som diversos en la unitat i estem units en la diversitat", ha afegit, i ha instat a treballar per "una Espanya plural, diversa, solidària i tolerant".
Una iniciativa amb un any i mig d'història
En canvi, el portaveu adjunt del PP al Congrés, Carlos Floriano, ha evitat carregar contra el PSOE, malgrat el suport dels independentistes rebut en la moció de censura -la PNL, registrada el setembre de 2016 i rescatada ara, pretenia posar-lo en contradicció-. Ha recordat els pilars de la Constitució de la "unitat, reconeixement de pluralitat i atribució de la sobirania nacional a tot el poble espanyol", els quals exclouen "tota possibilitat de decisions unilaterals d'autodeterminació perquè aquesta decisió depèn a tots els espanyols en el seu conjunt".
També ha alertat d'un "eventual enfrontament civil que reprodueixi les parts més fosques de la nostra història" en un moment en què, segons afirma el dirigent popular, es donen les "majors dosis d'autogovern i majors reconeixements de singularitats". "Jo no vull que em treguin la senyera, perquè també és meva, no vull que em treguin la ikurriña, ni cap de les banderes de cadascun dels territoris d'Espanya, perquè cadascuna són Espanya", ha asseverat.
El portaveu adjunt d'ERC Gabriel Rufián ha lamentat que la proposició "és un test d'espanyolitat" i, en referència als tests sobre la Constitució que han de passar els immigrants per aconseguir la nacionalitat, s'ha preguntat perquè, si la sobirania recau en el poble, "perquè Felip surt a amenaçar un poble que havia votat dos dies abans". O si l'Estat és aconfessional, "per què l'Església passa 30 anys sense pagar l'IBI?", o "per què hi ha ministres que condecoren verges de fusta?". També ha retret els presos polítics o l'aplicació del 155. "Potser són tan patriotes com ho eren aquells inquisidors de Salem, que no eren patriotes, sinó fanàtics, però no hi ha bandera que pugui tapar tanta vergonya", ha etzibat.
Pacte constitucional trencat
Jordi Xuclà, coordinador dels diputats i senadors del PDECat, ha assegurat que "el pacte del 78 està trencat des de la sentència de l'Estatut" i ha subratllat que "no hi ha dret al no diàleg". "Esperem que aviat es produeixi un diàleg sense condicions i sense límits entre Pedro Sánchez i Quim Torra", ha demanat, però també ha subratllat que "l'objectiu del dret a l'autodeterminació i l'estat propi és majoritari a Catalunya". "Cal una solució política i jurídica que segur que es trobarà", ha conclòs.
El diputat d'En Comú Podem, Josep Vendrell, ha carregat contra la violència de l'1-O, denunciada per Amnistia Internacional, així com del fet que "el PP és una màquina de generar desigualtats", encara que després pregoni la igualtat de tots els espanyols. "El Govern es va equivocar declarant la independència i no convocant eleccions, però vostès són responsables de la crisi constitucional que viu Espanya", ha asseverat contra els populars, de qui diu que desitja "una uniformitat imposada de forma autoritària". Ha reclamat, per contra, "que principi constitucional i principi democràtic es tornin a trobar" i que es reconegui la plurinacionalitat de l'Estat.
Llindar mínim de vots
El dirigent de Cs Juan Carlos Girauta ha aprofitat la PNL per proposar una esmena que fixi un llindar de vots mínim del 3% a nivell estatal per aconseguir representació al Congrés, un percentatge al qual no arriba ERC, PDECat o PNB, i que té com a objectiu excloure aquestes forces de la cambra baixa. És segons, el diputat liberal, una via per "començar a convertir en realitat la proclamada voluntat de seguir en una Espanya unida".
La iniciativa del PP no compta tampoc amb el suport del PNB ni de Compromís, per bé que els populars estan treballant en un text transaccional per aconseguir el suport del PSOE, que ja ha afirmat que votarà a favor si del que es tracta és de ratificar els valors de la Constitució i la unitat de l'Estat.
L'encarregat de ratificar el rebuig dels socialistes a una possible autodeterminació de Catalunya ha estat el diputat andalús Gregorio Cámara, que ha carregat contra la "il·legitimitat de la via unilateral del nacionalisme secessionista, perquè se situa al marge de la legalitat espanyola, de la comunitat internacional i de la Unió Europea", així com dels que, com Podem, defensant "la idea talismà" de reconèixer el dret a l'autodeterminació, com, segons afirma, només fan les constitucions d'Uzbekistan, Etiòpia i Saint Christopher i Nevis.
Segons ha insistit, la defensa de "la unitat d'Espanya com a nació de ciutadans lliures i iguals" i "la sobirania nacional", així com el respecte a "la seva integritat enfront de qualsevol intent de referèndum de secessió d'una part del territori nacional", que planteja la PNL del PP ja estan establertes a la Constitució i no cal ratificar-se, i ha acusat els populars d'estar instal·lats "en l'immobilisme, fiant-t'ho tot a la deessa fortuna i a recursos judicials". Fins al punt de no fer front a l'"enverinada i ominosa propaganda independentista que intenta presentar Espanya com un estat autoritari".
Cámara també ha retret a l'executiu de Rajoy no haver plantejat espais de debat sobre la reforma de l'Estat i de "millora de l'estat autonòmic amb una reforma en sentit federal", com planteja el PSOE. Per això, crida a "afrontar la reforma constitucional amb esperança i llums llargues". "Som diversos en la unitat i estem units en la diversitat", ha afegit, i ha instat a treballar per "una Espanya plural, diversa, solidària i tolerant".
Una iniciativa amb un any i mig d'història
En canvi, el portaveu adjunt del PP al Congrés, Carlos Floriano, ha evitat carregar contra el PSOE, malgrat el suport dels independentistes rebut en la moció de censura -la PNL, registrada el setembre de 2016 i rescatada ara, pretenia posar-lo en contradicció-. Ha recordat els pilars de la Constitució de la "unitat, reconeixement de pluralitat i atribució de la sobirania nacional a tot el poble espanyol", els quals exclouen "tota possibilitat de decisions unilaterals d'autodeterminació perquè aquesta decisió depèn a tots els espanyols en el seu conjunt".
També ha alertat d'un "eventual enfrontament civil que reprodueixi les parts més fosques de la nostra història" en un moment en què, segons afirma el dirigent popular, es donen les "majors dosis d'autogovern i majors reconeixements de singularitats". "Jo no vull que em treguin la senyera, perquè també és meva, no vull que em treguin la ikurriña, ni cap de les banderes de cadascun dels territoris d'Espanya, perquè cadascuna són Espanya", ha asseverat.
Rufián lamenta que l'Estat no compleixi els principis constitucionals sobre la sobirania popular, l'aconfessionalitat o la igualtat davant la justícia
El portaveu adjunt d'ERC Gabriel Rufián ha lamentat que la proposició "és un test d'espanyolitat" i, en referència als tests sobre la Constitució que han de passar els immigrants per aconseguir la nacionalitat, s'ha preguntat perquè, si la sobirania recau en el poble, "perquè Felip surt a amenaçar un poble que havia votat dos dies abans". O si l'Estat és aconfessional, "per què l'Església passa 30 anys sense pagar l'IBI?", o "per què hi ha ministres que condecoren verges de fusta?". També ha retret els presos polítics o l'aplicació del 155. "Potser són tan patriotes com ho eren aquells inquisidors de Salem, que no eren patriotes, sinó fanàtics, però no hi ha bandera que pugui tapar tanta vergonya", ha etzibat.
Pacte constitucional trencat
Jordi Xuclà, coordinador dels diputats i senadors del PDECat, ha assegurat que "el pacte del 78 està trencat des de la sentència de l'Estatut" i ha subratllat que "no hi ha dret al no diàleg". "Esperem que aviat es produeixi un diàleg sense condicions i sense límits entre Pedro Sánchez i Quim Torra", ha demanat, però també ha subratllat que "l'objectiu del dret a l'autodeterminació i l'estat propi és majoritari a Catalunya". "Cal una solució política i jurídica que segur que es trobarà", ha conclòs.
El diputat d'En Comú Podem, Josep Vendrell, ha carregat contra la violència de l'1-O, denunciada per Amnistia Internacional, així com del fet que "el PP és una màquina de generar desigualtats", encara que després pregoni la igualtat de tots els espanyols. "El Govern es va equivocar declarant la independència i no convocant eleccions, però vostès són responsables de la crisi constitucional que viu Espanya", ha asseverat contra els populars, de qui diu que desitja "una uniformitat imposada de forma autoritària". Ha reclamat, per contra, "que principi constitucional i principi democràtic es tornin a trobar" i que es reconegui la plurinacionalitat de l'Estat.
Llindar mínim de vots
El dirigent de Cs Juan Carlos Girauta ha aprofitat la PNL per proposar una esmena que fixi un llindar de vots mínim del 3% a nivell estatal per aconseguir representació al Congrés, un percentatge al qual no arriba ERC, PDECat o PNB, i que té com a objectiu excloure aquestes forces de la cambra baixa. És segons, el diputat liberal, una via per "començar a convertir en realitat la proclamada voluntat de seguir en una Espanya unida".
La iniciativa del PP no compta tampoc amb el suport del PNB ni de Compromís, per bé que els populars estan treballant en un text transaccional per aconseguir el suport del PSOE, que ja ha afirmat que votarà a favor si del que es tracta és de ratificar els valors de la Constitució i la unitat de l'Estat.