19
de juny
del
2018
Actualitzat
el
20
de juny
a les
9:59h
Poc després que l'exvicepresidenta Santamaría anunciés la seva candidatura per rellevar Mariano Rajoy al capdavant del Partit Popular, ho ha fet la que és la seva arxirival, María Dolores de Cospedal, secretària general de la formació. Les aspiracions de totes dues a fer-se amb el poder són conegudes, com també la seva animositat personal i política. Un enfrontament que donarà molt de joc de cara a un congrés que es presenta ple d'imprevistos i amb un gran nombre d'aspirants.
Cospedal ha fet l'anunci de la seva candidatura en el transcurs d'una reunió de l'executiva del PP de Castella-la Manxa, que també presideix. En la seva intervenció, ha fet un repàs a la situació política, repetint els punts tòpics d'un govern Rajoy que va salvar Espanya de la crisi econòmica. Ha recordat els resultats de les eleccions del 2015 i el 2016 i s'ha referit a "l'immens dany" de la corrupció. Ha adoptat un discurs dur contra el sobiranisme, parlant de "la traïció del cop separatista". Ha parlat del llegat de "confiança" que deixa el govern de Rajoy.
"Sé guanyar eleccions"
Ha afirmat que coneix "profundament" l'Estat, com també coneix a fons el partit del qual és secretària general. Ha fet una referència a Luis Bárcenas dient: "M'he enfrontat a individus que ens van enganyar i que van robar-nos i que avui estan on han d'estar". Ha estat un advertiment que no està disposada a assumir el llegat de la corrupció i que farà valer haver trencat amb Bárcenas. Al postular-se com a aspirant a presidenta del PP, ha volgut deixar clar la seva "determinació en la victòria", tot afirmant que "sé guanyar eleccions". Sense esmentar Santamaría, ha volgut deixar clar que la seva candidatura no és "contra ningú". Cospedal ha fet un discurs molt dur contra el sobiranisme i ha mostrat que jugarà la carta del patriotisme espanyol: "Em presenta per defensar la unitat d'Espanya" contra els projectes dissolvents i de disgregació".
María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) és advocada de l'Estat, com Santamaría. Va començar la seva carrera política durant el govern d'Aznar, ocupant diversos càrrecs en el segon esglaó de l'administració. Era subsecretària d'Interior el dia en què es van produir els atemptats de l'11-M del 2004, un moment dramàtic que va viure al costat de l'aleshores ministre, Ángel Acebes. Després, va formar part del govern d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid. De fet, Cospedal va considerar la lideresa madrilenya com un dels seus referents. Però amb el congrés de València del 2008, Rajoy, que s'havia desempallegat d'un complot intern urdit per Aznar i Aguirre, va decidir confiar en Cospedal com a secretària general.
Durant el mandat de Rajoy, primer com a cap de l'oposició i més tard ja amb el PP a la Moncloa, Cospedal ha estat la dona forta de Génova, una posició que va compatibilitzar amb quatre anys com a presidenta de Castella-la Manxa (2011-15). A Génova ha construït una sòlida base de poder intern, amb el que ara intentarà imposar-se. Però Santamaría no és rival a qui es pugui menystenir, i després de la renúncia de Núñez Feijóo, el trajecte cap al congrés del 20 i 21 de juliol apareix accidentat i ple de possibles ensurts.
Una llarga pugna interna
La confirmació de la candidatura de totes dues dirigents obre un capítol nou en el qu ja és una llarga pugna interna en el si del nucli dirigent del PP. Avui, Cospedal ha volgut deixar clar que la seva opció és en positiu i no està planificada per anar en contra de cap altra, però el pols que mantenen des de fa anys polaritzarà la batalla de cara al congrés.
En una compareixença aquest migdia a les portes del Congrés, hores després que el seu entorn confirmés la seva candidatura, Santamaría l'ha presentada en públic. L'exvicepresidenta ha dit que es presenta per defensar "un projecte obert i en positiu". "Crec en Espanya" i "som el partit de la unitat d'Espanya", ha subratllat. Ha fet una defensa de l'obra feta des del govern de Rajoy i no ha volgut fer cap al·lusió a la resta d'aspirants ni tampoc a la decisió de Feijóo de no presentar-se, que ha dit que "respecta".
Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid, 1971) és advocada de l'Estat. Va ser elegida diputada al Congrés el 2004 i va anar pujant esglaons en l'estructura de poder de la formació. Quan Mariano Rajoy va consolidar la seva posició i va poder desfer-se dels antics col·laboradors de José María Aznar, va situar Santamaría de portaveu al Congrés en substitució d'Eduardo Zaplana. Va ser el seu trampolí per accedir a la vicepresidència del govern quan Rajoy va arribar a la Moncloa, el 2011.
Santamaría ha estat la política més poderosa de l'Estat després de Rajoy, coordinant l'acció de l'executiu davant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Ella va dirigir l'estratègia de judicialització contra el procés, que ha topat amb la justícia europea i ha provocat una forta erosió del govern Rajoy fins a la seva caiguda. Ara, Santamaría afronta una batalla decisiva en la qual parteix amb menys suports territorials que Cospedal però amb igual ambició política.
Cospedal ha fet l'anunci de la seva candidatura en el transcurs d'una reunió de l'executiva del PP de Castella-la Manxa, que també presideix. En la seva intervenció, ha fet un repàs a la situació política, repetint els punts tòpics d'un govern Rajoy que va salvar Espanya de la crisi econòmica. Ha recordat els resultats de les eleccions del 2015 i el 2016 i s'ha referit a "l'immens dany" de la corrupció. Ha adoptat un discurs dur contra el sobiranisme, parlant de "la traïció del cop separatista". Ha parlat del llegat de "confiança" que deixa el govern de Rajoy.
"Sé guanyar eleccions"
Ha afirmat que coneix "profundament" l'Estat, com també coneix a fons el partit del qual és secretària general. Ha fet una referència a Luis Bárcenas dient: "M'he enfrontat a individus que ens van enganyar i que van robar-nos i que avui estan on han d'estar". Ha estat un advertiment que no està disposada a assumir el llegat de la corrupció i que farà valer haver trencat amb Bárcenas. Al postular-se com a aspirant a presidenta del PP, ha volgut deixar clar la seva "determinació en la victòria", tot afirmant que "sé guanyar eleccions". Sense esmentar Santamaría, ha volgut deixar clar que la seva candidatura no és "contra ningú". Cospedal ha fet un discurs molt dur contra el sobiranisme i ha mostrat que jugarà la carta del patriotisme espanyol: "Em presenta per defensar la unitat d'Espanya" contra els projectes dissolvents i de disgregació".
María Dolores de Cospedal (Madrid, 1965) és advocada de l'Estat, com Santamaría. Va començar la seva carrera política durant el govern d'Aznar, ocupant diversos càrrecs en el segon esglaó de l'administració. Era subsecretària d'Interior el dia en què es van produir els atemptats de l'11-M del 2004, un moment dramàtic que va viure al costat de l'aleshores ministre, Ángel Acebes. Després, va formar part del govern d'Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid. De fet, Cospedal va considerar la lideresa madrilenya com un dels seus referents. Però amb el congrés de València del 2008, Rajoy, que s'havia desempallegat d'un complot intern urdit per Aznar i Aguirre, va decidir confiar en Cospedal com a secretària general.
Durant el mandat de Rajoy, primer com a cap de l'oposició i més tard ja amb el PP a la Moncloa, Cospedal ha estat la dona forta de Génova, una posició que va compatibilitzar amb quatre anys com a presidenta de Castella-la Manxa (2011-15). A Génova ha construït una sòlida base de poder intern, amb el que ara intentarà imposar-se. Però Santamaría no és rival a qui es pugui menystenir, i després de la renúncia de Núñez Feijóo, el trajecte cap al congrés del 20 i 21 de juliol apareix accidentat i ple de possibles ensurts.
Una llarga pugna interna
La confirmació de la candidatura de totes dues dirigents obre un capítol nou en el qu ja és una llarga pugna interna en el si del nucli dirigent del PP. Avui, Cospedal ha volgut deixar clar que la seva opció és en positiu i no està planificada per anar en contra de cap altra, però el pols que mantenen des de fa anys polaritzarà la batalla de cara al congrés.
En una compareixença aquest migdia a les portes del Congrés, hores després que el seu entorn confirmés la seva candidatura, Santamaría l'ha presentada en públic. L'exvicepresidenta ha dit que es presenta per defensar "un projecte obert i en positiu". "Crec en Espanya" i "som el partit de la unitat d'Espanya", ha subratllat. Ha fet una defensa de l'obra feta des del govern de Rajoy i no ha volgut fer cap al·lusió a la resta d'aspirants ni tampoc a la decisió de Feijóo de no presentar-se, que ha dit que "respecta".
Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid, 1971) és advocada de l'Estat. Va ser elegida diputada al Congrés el 2004 i va anar pujant esglaons en l'estructura de poder de la formació. Quan Mariano Rajoy va consolidar la seva posició i va poder desfer-se dels antics col·laboradors de José María Aznar, va situar Santamaría de portaveu al Congrés en substitució d'Eduardo Zaplana. Va ser el seu trampolí per accedir a la vicepresidència del govern quan Rajoy va arribar a la Moncloa, el 2011.
Santamaría ha estat la política més poderosa de l'Estat després de Rajoy, coordinant l'acció de l'executiu davant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Ella va dirigir l'estratègia de judicialització contra el procés, que ha topat amb la justícia europea i ha provocat una forta erosió del govern Rajoy fins a la seva caiguda. Ara, Santamaría afronta una batalla decisiva en la qual parteix amb menys suports territorials que Cospedal però amb igual ambició política.