Pendents de Cospedal i Sáenz de Santamaría

Si només una d'elles fa el pas, ho tindrà tot de cara en un congrés del PP que, per ara, llisca cap al caos. Avui també són notícia les primeres concrecions de Sánchez sobre els presos, Pau Villòria i el 155, Colau i els promotors, l'absència de Gay de Montellà a Palau, l'atemptat d'Hipercor i Anne Hidalgo

19 de juny del 2018
Actualitzat a les 6:44h
Ja hi ha quatre candidats formals a succeir Mariano Rajoy al capdavant del PP, el fins fa poc poderós partit de la dreta espanyola, ara corcat pels escàndols de corrupció. D'ells, només dos tindrien alguna opció real: Pablo Casado i José Manuel García Margallo. El favorit, Alberto Núñez Feijóo, ha preferit no jugar-se-la (ell volia ser ungit per aclamació) i, temerós dels dossiers que puguin aparèixer, opta per quedar-se a Galícia i esperar. Al seu entorn hi ha qui pensa que millor que a la seu del carrer Gènova ara hi hagi un líder de transició que capegi com pugui les cornades de les sentències que arribaran i que difícilment permetran remuntar.

Encara no han mogut fitxa -ho haurien de fer entre avui i demà perquè se'ls acaba el termini- les altres dues grans (i eternes) aspirants a la successió: María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría. La secretària general i la fins fa poc vicepresidenta són enemigues íntimes i es vigilen. Si només una fa el pas, ho tindrà tot de cara per liderar el partit. Elles són també del tot corresponsables de les polítiques de Rajoy i això pesa com una llosa. El "no" de Feijóo segur que les ajuda a decidir. Sobre el ball de candidats al PP podeu llegir aquest reportatge de Pep Martí.
 

Sánchez i els presos. I mentre el PP llisca cap al caos precongressual, el PSOE va millorant expectatives. Pedro Sánchez encara no ha començat a rebre clatellots parlamentaris (ja vindran) i ara per ara les enquestes el situen al capdavant. Intenta portar la iniciativa amb temes simbòlics com ara el Valle de los Caídos (sobre això llegiu l'opinió d'Irene Ramentol) i també comença a fer concrecions amb Catalunya.

Ahir en l'entrevista a TVE, la primera que concedeix i que només va durar trenta minuts, va indicar que és "raonable" acostar els presos, sobre els que el Suprem ha de decidir com poden o no seguir en política. Això i que al juliol (potser és massa tard) es reunirà amb Quim Torra. L'entrevista la va seguirVíctor Rodrigo

Els danys del 155. El Govern es reuneix avui i és molt possible que tingui damunt la taula el nomenament de Pau Villòria, un dirigent del PDECat amb molta experiència a l'administració i que en els darrers anys ha treballat al costat de Santi Vila, com a comissionat del 155. Ell haurà d'avaluar, en paral·lel a la comissió parlamentària que es crearà, els estralls fruit de la supressió de l'autogovern i podrà participar en reunions de l'executiu i tenir tot el pes que Torra li vulgui atorgar. El seu nom us el va avançar en primíciaOriol March. Villòria constatarà fins a quin punt l'autonomia era estreta i que no és més que una cessió de competències de l'Estat. Una cessió que cal aprofitar i administrar amb encert, això sí. I fer-ho saber als ciutadans.

Ciutadans per davant de promotors. Qui sí que s'ha reunit ja són Quim Torra i Ada Colau. S'han conjurat per afrontar la crisi de l'habitatge a Barcelona, que és angoixant, i tenir un paper més proactiu en l'acollida de refugiats. En podeu llegir la crònica d'Oriol March i Sara González. Ahir era un dia important per a l'alcaldessa. Va aconseguir un acord important, després d'una dura negociació amb ERC, per obligar els promotors a reservar un 30% de l'habitatge per al parc públic. Una mesura positiva. Caldrà veure com ho acullen els promotors, que estaven sobretot temerosos en la moratòria, inicialment de dos anys, que pretenia el govern municipal.

Vist i llegit

Aquest diumenge a la nit, TV3 va emetre la segona entrega del Quatre gats, l'espai que ha traslladat des del Suplement de Catalunya Ràdio el periodista Ricard Ustrell. Va entrevistar l'ex-primer ministre francès Manuel Valls, que es deixa estimar per ser candidat unionista, liderant la llista de Cs, a l'Ajuntament de Barcelona. A Valls (i a la seva família) el vam conèixer molt més i va dir coses com que era partidari de tancar fronteres però també que és un romàntic. El programa va fer una bona audiència (12% de share, molt per damunt de la Sexta i d'altres programes que havia emès la pública catalana en aquesta franja) tenint en compte que el protagonista no és un personatge precisament amable pel públic de TV3. Ja esperem l'entrevista a l'expresident uruguaià Pepe Mújica.

 El passadís

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, no va assistir ahir a la trobada celebrada a Palau entre el president Quim Torra i els líders sindicals i dirigents de les principals patronals. Hi era el president de la Pimec, Josep González i, en nom de Foment, un dels vicepresidents, Ramon Adell. L'absència del líder patronal va sobtar molts dels presents. Les relacions entre Gay de Montellà i el Govern són com a mínim millorables. El president de Foment era de viatge. Fa uns dies va volar a Cuba i aquesta setmana és als Estats Units, dins de la delegació que acompanya el rei Felip VI, que avui s'entrevista amb Donald Trump a la Casa Blanca. A Palau constataven que Foment sempre ha preferit ser més a prop de la cúpula de l'Estat que de la Generalitat.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1987 hi va haver un brutal atemptat terrorista a Hipercor per part de l'organització armada basca ETA, que va provocar 30 víctimes i va suposar un punt d'inflexió en les seves accions apostant per "socialitzar el dolor". Els terroristes van avisar que havien posat un cotxe bomba a l'aparcament del centre comercial, però la policia no el va desallotjar. La justícia va acabar condemnant l'Estat i, lògicament, els etarres, en aquest cas a 800 anys de presó. La matança va fer, de retruc, molt mal a l'independentisme. Així ho va explicar TV3 l'endemà de l'atemptat. Avui se celebra un acte institucional i ciutadà d'homenatge.

 L'aniversari

El 19 de juny de l'any 1959 va néixer a San Fernando, a la província de Cadis, Anne Hidalgo, actual alcaldessa de París. Va arribar a França, a Lió, com a immigrant de ben petita amb els seus pares, un electricista i una modista. Després de cursar estudis universitaris i, mentre alternava la feina a l'administració a la companyia d'aigües, especialitzada en l'àrea laboral, es va afiliar al Partit Socialista francès. Hidalgo és alcaldessa de París, una de les grans capitals mundials, des de l'any 2014. A les primàries del PSOE es va significar donant suport a Pedro Sánchez. Aquí explicava a Canal Sur els seus orígens quan era vicealcaldessa.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi