18
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
14:46h
La Fiscalia ha demanat aquest dilluns que el Tribunal Suprem ratifiqui la interlocutòria de processament contra els polítics independentistes perquè hi va haver una "crònica d'una rebel·lió anunciada". Amb aquestes mateixes paraules ha defensat els fets delictius que s'atribueixen a les 23 persones que investiga el jutge instructor, Pablo Llarena, entre les quals 13 processats per rebel·lió.
El Ministeri Fiscal ha esgrimit els seus arguments davant la sala d'apel·lacions, en una vista conjunta de totes les parts, en què l'alt tribunal ha de rebutjar o admetre els recursos. La resolució, però, no es coneixerà el mateix dia, ja que els tres magistrats han de redactar totes les interlocutòries un cop escoltades les parts. En el cas que acordin confirmar la interlocutòria de processament, la llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó.
La petició del Ministeri Fiscal ha estat compartida per l'acusació popular Vox, mentre que l'advocacia de l'Estat ha defensat que hi ha documents que acrediten la suposada malversació.
Pel que fa a la defensa dels processats, han demanat la nul·litat de la causa per tota una sèrie d'irregularitats, entre les quals la disparitat de tribunals que porten el cas, o el fet que no hi ha prou indicis per justificar els delictes de rebel·lió o malversació.
Processament per rebel·lió 13 investigats
Llarena va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
Aquest és un des darrers tràmits que falten perquè el jutge Llarena doni per tancada la instrucció del cas, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Vista sense presència d'encausats
La vista s'ha fet a porta tancada i només amb la presència dels tres magistrats que conformen la sala (Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde), els lletrats de la defensa i representants de l'advocacia de l'Estat, la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox.
Suspensions de funcions més a prop
Si la sala no estima els recursos de les defenses els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Tribunal Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. L'article 384 bis de de la Llei d'Enjudiciament criminal recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d'aquest article, doncs, poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
El cas de Puigdemont i Comín
Caldrà veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió, però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l'estranger i no s'han personat davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s'inclou l'entrega a Espanya i l'ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d'aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l'acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l'euroordre per reclamar l'entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.
El Ministeri Fiscal ha esgrimit els seus arguments davant la sala d'apel·lacions, en una vista conjunta de totes les parts, en què l'alt tribunal ha de rebutjar o admetre els recursos. La resolució, però, no es coneixerà el mateix dia, ja que els tres magistrats han de redactar totes les interlocutòries un cop escoltades les parts. En el cas que acordin confirmar la interlocutòria de processament, la llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó.
La petició del Ministeri Fiscal ha estat compartida per l'acusació popular Vox, mentre que l'advocacia de l'Estat ha defensat que hi ha documents que acrediten la suposada malversació.
Pel que fa a la defensa dels processats, han demanat la nul·litat de la causa per tota una sèrie d'irregularitats, entre les quals la disparitat de tribunals que porten el cas, o el fet que no hi ha prou indicis per justificar els delictes de rebel·lió o malversació.
Processament per rebel·lió 13 investigats
Llarena va processar per rebel·lió 13 investigats: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Raül Romeva, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Marta Rovira. Aquest delicte pot comportar penes de fins a 30 anys de presó.
Aquest és un des darrers tràmits que falten perquè el jutge Llarena doni per tancada la instrucció del cas, dicti interlocutòria de conclusió i elevi el cas a la sala per tal que obri judici oral. En aquest moment, el paper de Llarena haurà acabat i s'haurà de conformar el tribunal que jutjarà els encausats del procés.
Vista sense presència d'encausats
La vista s'ha fet a porta tancada i només amb la presència dels tres magistrats que conformen la sala (Miguel Colmenero, Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde), els lletrats de la defensa i representants de l'advocacia de l'Estat, la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox.
Suspensions de funcions més a prop
Si la sala no estima els recursos de les defenses els diputats independentistes empresonats poden quedar apartats de la política per decisió del Tribunal Suprem, tot i no haver-se assegut encara al banc dels acusats. L'article 384 bis de de la Llei d'Enjudiciament criminal recull que els processats per rebel·lió, amb interlocutòria ferma i amb la presó provisional decretada quedaran "automàticament suspesos" de l'exercici de les seves funcions públiques mentre duri la situació de presó. Això suposa la inhabilitacions de funcions abans de la celebració del judici.
Segons els preceptes d'aquest article, doncs, poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria els partits independentistes a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons.
El cas de Puigdemont i Comín
Caldrà veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió, però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l'estranger i no s'han personat davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s'inclou l'entrega a Espanya i l'ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d'aclarir si Puigdemont i Comín –que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l'acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l'euroordre per reclamar l'entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.