18
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
19:21h
El govern de Pedro Sánchez ha decidit fer de la memòria històrica un dels senyals d'identitat de la nova etapa política. Com es preveia, l'executiva del PSOE ha avalat avui una reforma de la llei de memòria històrica, en línia al que va defensar el partit el febrer passat al Congrés. Després de mesos subordinat a l'estratègia del PP, després de l'aplicació del 155 a Catalunya, Sánchez va intentar desmarcar-se de Mariano Rajoy recorrent al Valle de los Caídos.
Un cop a la Moncloa, el secretari general socialista necessita teixir un relat que pugui ser una plataforma de suport de cara a les properes eleccions. La decisió d'exhumar Francisco Franco de la basílica de Cuelgamuros és un gest que, acompanyat d'altres, pot ser útil per aglutinar el vot d'esquerra. Cal veure com es materialitzarà aquesta recuperació de la memòria històrica. Però el portaveu de l'executiva, Óscar Puente, ja ha dit que "ara és el moment". Aquestes són algunes de les claus i dels interrogants que envolten el tema.
33.847 enterrats
La basílica es va començar a construir el 1940. Quan feia un any de la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril, un decret del govern de Franco va decidir erigir un monument que fos un cant a la glòria dels vencedors i un homenatge als "caídos por Dios y por España". Només els morts de la causa nacional tenien dret a ser-hi enterrats. Però la construcció es va allargar i no va ser fins al 1958 que es van poder concloure els treballs. Les coses havien canviat molt, sobretot en el context internacional. El règim havia de modular el seu llenguatge i aparèixer com a més conciliador. Així que es va optar perquè fossin enterrats al Valle combatents de tots dos bàndols. La basílica acull les restes de 33.847 persones, moltes d'elles en un estat de conservació pèssim.
Més alt que l'Escorial
El lloc triat per a la basílica no era un tema menor. El Valle de los Caídos està cent metres per damunt de l'Escorial, on reposen les restes dels monarques que han regnat a Espanya. És per això que la voluntat faraònica de l'obra va ser evident des de la primera hora de la construcció. Potser per anunciar l'inici d'una nova dinastia?
Negociar amb la família
Un dels primers temes que el govern Sánchez haurà d'aclarir en cas d'exhumació és el lloc on s'hauran de traslladar les restes del dictador. Caldrà resoldre-ho amb la família Franco. Però un lloc reuneix tots els requisits: el cementiri del Pardo. Allí hi ha la tomba de la seva dona, Carmen Polo, i la seva filla, Carmen Franco, morta recentment. No sembla que la família s'oposi radicalment a l'exhumació. I Franco estarà en bona companyia: també hi són enterrats els dos presidents del govern de la dictadura: Luis Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro.
La reforma de la llei
El projecte de reforma de la llei de Memòria Històrica presentat el febrer passat inclou fer del valle un Centre Nacional de Memòria que expliqui l'espai en el context de la Guerra Civil i el triomf franquista. És a dir, "desfranquitzar" l'indret. També apuntava l'anul·lació dels processos del franquisme, superant la simple suspensió, sense valor jurídic, de la llei del 2007 aprovada pel govern de Rodríguez Zapatero. S'anul·larà finalment el procés a Companys? Un altre interrogant és si l'Estat es farà càrrec de part de les despeses de les exhumacions dels morts que es troben en fosses comunes.
Les restes de José Antonio
Franco exhumat. Però què passarà amb les restes del fundador de la Falange? José Antonio Primo de Rivera descansa a tocar de Franco. El seu cas, però, és diferent, ja que va ser afusellat en l'inici de la Guerra Civil. Va ser, per tant, un "caigut" en el conflicte. Sembla que pot haver una decisió en el sentit de deixar les restes a la basílica, però traslladant-lo a un altre lloc menys central.
I la Fundació Francisco Franco?
La proposta socialista del febrer apuntava clarament a la fundació que porta el nom del dictador, establint la il·legalització per a les entitats que fessin apologia de la dictadura. S'atrevirà el govern Sánchez a escometre també contra la fundació? L'entitat s'ha convertit en una plataforma molt activa de l'extrema dreta més nostàlgica.
El paper de l'Església
La comunitat benedictina que administra la basílica s'ha alineat sempre en les posicions més ultres del catolicisme. Però l'exhumació, si es materialitza, deixarà en evidència la posició de l'Església espanyola. En aquests moments, tot apunta que l'episcopat no farà cap batalla per aquest tema. També en això Sánchez tindrà sort. L'arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, ja ha dit en vàries ocasions que si el govern ho decideix, l'Església facilitarà el trasllat. Ricardo Blázquez, el presdient dels bisbes, està en una línia similar.
Ciutadans, buscant el centre a Arlington
Caldrà veure quina serà la posició, i quin el to, del Partit Popular davant aquest possible trasllat de Franco. De moment, però, Ciutadans ja ha mogut peça. Quan es va plantejar el tema de l'exhumació, ja va marcar distàncies respecte del PP. Avui, Albert Rivera ha dit que donarien suport al PSOE si s'evita caure en vells frontismes i es fa de l'indret un "cementiri nacional" com el d'Arlington, als Estats Units. La posició de Cs obeeix a l'intent de no allunyar-se del centre polític i, en tot cas, deixar al PP el discurs més ranci sobre la memòria. convertir-lo en
Un cop a la Moncloa, el secretari general socialista necessita teixir un relat que pugui ser una plataforma de suport de cara a les properes eleccions. La decisió d'exhumar Francisco Franco de la basílica de Cuelgamuros és un gest que, acompanyat d'altres, pot ser útil per aglutinar el vot d'esquerra. Cal veure com es materialitzarà aquesta recuperació de la memòria històrica. Però el portaveu de l'executiva, Óscar Puente, ja ha dit que "ara és el moment". Aquestes són algunes de les claus i dels interrogants que envolten el tema.
33.847 enterrats
La basílica es va començar a construir el 1940. Quan feia un any de la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril, un decret del govern de Franco va decidir erigir un monument que fos un cant a la glòria dels vencedors i un homenatge als "caídos por Dios y por España". Només els morts de la causa nacional tenien dret a ser-hi enterrats. Però la construcció es va allargar i no va ser fins al 1958 que es van poder concloure els treballs. Les coses havien canviat molt, sobretot en el context internacional. El règim havia de modular el seu llenguatge i aparèixer com a més conciliador. Així que es va optar perquè fossin enterrats al Valle combatents de tots dos bàndols. La basílica acull les restes de 33.847 persones, moltes d'elles en un estat de conservació pèssim.
Més alt que l'Escorial
El lloc triat per a la basílica no era un tema menor. El Valle de los Caídos està cent metres per damunt de l'Escorial, on reposen les restes dels monarques que han regnat a Espanya. És per això que la voluntat faraònica de l'obra va ser evident des de la primera hora de la construcció. Potser per anunciar l'inici d'una nova dinastia?
Negociar amb la família
Un dels primers temes que el govern Sánchez haurà d'aclarir en cas d'exhumació és el lloc on s'hauran de traslladar les restes del dictador. Caldrà resoldre-ho amb la família Franco. Però un lloc reuneix tots els requisits: el cementiri del Pardo. Allí hi ha la tomba de la seva dona, Carmen Polo, i la seva filla, Carmen Franco, morta recentment. No sembla que la família s'oposi radicalment a l'exhumació. I Franco estarà en bona companyia: també hi són enterrats els dos presidents del govern de la dictadura: Luis Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro.
La reforma de la llei
El projecte de reforma de la llei de Memòria Històrica presentat el febrer passat inclou fer del valle un Centre Nacional de Memòria que expliqui l'espai en el context de la Guerra Civil i el triomf franquista. És a dir, "desfranquitzar" l'indret. També apuntava l'anul·lació dels processos del franquisme, superant la simple suspensió, sense valor jurídic, de la llei del 2007 aprovada pel govern de Rodríguez Zapatero. S'anul·larà finalment el procés a Companys? Un altre interrogant és si l'Estat es farà càrrec de part de les despeses de les exhumacions dels morts que es troben en fosses comunes.
Les restes de José Antonio
Franco exhumat. Però què passarà amb les restes del fundador de la Falange? José Antonio Primo de Rivera descansa a tocar de Franco. El seu cas, però, és diferent, ja que va ser afusellat en l'inici de la Guerra Civil. Va ser, per tant, un "caigut" en el conflicte. Sembla que pot haver una decisió en el sentit de deixar les restes a la basílica, però traslladant-lo a un altre lloc menys central.
I la Fundació Francisco Franco?
La proposta socialista del febrer apuntava clarament a la fundació que porta el nom del dictador, establint la il·legalització per a les entitats que fessin apologia de la dictadura. S'atrevirà el govern Sánchez a escometre també contra la fundació? L'entitat s'ha convertit en una plataforma molt activa de l'extrema dreta més nostàlgica.
El paper de l'Església
La comunitat benedictina que administra la basílica s'ha alineat sempre en les posicions més ultres del catolicisme. Però l'exhumació, si es materialitza, deixarà en evidència la posició de l'Església espanyola. En aquests moments, tot apunta que l'episcopat no farà cap batalla per aquest tema. També en això Sánchez tindrà sort. L'arquebisbe de Madrid, el cardenal Carlos Osoro, ja ha dit en vàries ocasions que si el govern ho decideix, l'Església facilitarà el trasllat. Ricardo Blázquez, el presdient dels bisbes, està en una línia similar.
Ciutadans, buscant el centre a Arlington
Caldrà veure quina serà la posició, i quin el to, del Partit Popular davant aquest possible trasllat de Franco. De moment, però, Ciutadans ja ha mogut peça. Quan es va plantejar el tema de l'exhumació, ja va marcar distàncies respecte del PP. Avui, Albert Rivera ha dit que donarien suport al PSOE si s'evita caure en vells frontismes i es fa de l'indret un "cementiri nacional" com el d'Arlington, als Estats Units. La posició de Cs obeeix a l'intent de no allunyar-se del centre polític i, en tot cas, deixar al PP el discurs més ranci sobre la memòria. convertir-lo en