La llibertat dels membres de «la Manada» es debat a l'Audiència de Navarra

La defensa dels joves al·lega que no hi ha risc de fuga ni "fonaments" per pensar que es pot produir reiteració delictiva

Una noia alçant una pancarta per rebutjar la sentència contra La Manada.
Una noia alçant una pancarta per rebutjar la sentència contra La Manada. | ACN
18 de juny del 2018
Actualitzat a les 12:18h
L'Audiència de Navarra debat des de primera hora d'aquest dilluns la petició de posada en llibertat condicional dels cinc membres de "la Manada", que van ser condemnats per aquest tribunal a nou anys de presó per abusar sexualment d'una jove durant les festes dels Sanfermines del 2016. 

La petició ha estat presentada per la defensa dels cinc condemnats. Aquesta compareixença ha comptat amb la presència dels tres membres de "la Manada" que s'han desplaçat a la sala des de la presó de Pamplona, mentre que els altres dos han seguit la vista per videoconferència. El tribunal que debat els recursos és el mateix que va dictar la sentència. 

L'advocat dels acusats, Agustín Martínez Becerra, ha afirmat que seria "ajustat a dret" la seva posada en llibertat condicional, ja que encara hi ha pendent un recurs al Tribunal Suprem i, a més, "no existeix risc de fuga", ni hi ha "fonaments" per pensar que hi haurà reiteració delictiva. Els membres de "la Manada" es troben en presó provisional des del passat 7 de juliol, només unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual. 

La consideració del delicte va ser un dels aspectes que més polèmica va generar, ja que hi havia un dels tres magistrats del tribunal que va emetre un vot particular -defensava la seva absolució dels joves-. Per altra banda, l'atac va ser vist per a bona part de la societat com una clara violació múltiple, per la qual es demanava la condemna per agressió sexual. D'aquesta manera, s'entenia que la decisió dels jutges de l'Audiència de Navarra era tova i enviava un missatge que certs moviments socials i feministes no van obvia: si una persona no es pronuncia amb un "no" rotund i clar davant d'un abús sexual, s'entén que hi pot haver consentiment.